La semàntica a salut (II)

Leer en castellano

Com s’anunciava a l’entrega anterior “La semàntica a salut (I)”, s’explicarà una altra classificació del vocabulari controlat, en funció del seu objectiu i de l’estructura que presenta.

En el vocabulari controlat cada concepte té assignat un identificador únic (ID), que no es repeteix en cap altre cas, com un DNI per les persones. S’entén com a concepte cadascuna de les unitats de significat que té la codificació. L’assignació d’aquests IDs es realitza de manera diferent depenent del tipus de codificació que s’utilitza, pot ser seqüencial, mitjançant algoritmes, per grups i subgrups, per zones geogràfiques, etc. o per una combinació d’aquestes, per exemple:

01 007 00241

– 2 dígits pel grup (01)
– 3 dígits pel subgrup (007)
– 5 dígits seqüencials (00241)

A l’identificador es pot assignar un dígit de control, el qual es genera a partir d’un algoritme fixat, i servirà per verificar que la cadena de dígits introduïda és correcta. Per exemple afegir a l’ID el primer decimal resultant de l’operació de sumar tots els nombres de l’identificador i dividir-lo entre 3:

01 007 00241 = 15 15/3=5,0

ID final: 01 007 00241 0

Els conceptes poden estar relacionats entre ells per tal de formar nous significats, el grau de complexitat d’aquestes relacions vindrà donat pel tipus de codificació que s’usi. El més senzill seran llistats sense relacions, on els termes poden estar agrupats a través dels  identificadors. En els complexes, cada concepte estarà relacionat amb un o varis antecessors i/o predecessors (el que es coneix com  estructura d’arbre), i permetran a l’usuari la unió de diferents termes per especificar o per la creació de nous significats.

Els principals tipus de codificació són:

Catàleg

Llistat agrupat i enumerat de manera lògica dels conceptes que composen el catàleg. Cada dígit indica a quin grup pertany aquell terme. Descriurà vacunes, documents, objectes…

Per exemple, CatSalut utilitza un catàleg per les vacunes (immunitzacions), amb la següent estructura:

D;Diftèria
T;Tètanus
P;Tos ferina
Polio;Poliomielitis
FG;Febre groga
(…)

Classificació

Sistema de categories a les que s’assigna conceptes d’acord amb els criteris establerts. Cada concepte té un codi alfanumèric que facilita la seva explotació. En el cas de la CIE, el primer dígit indica a quin grup pertany cada concepte, i la resta l’identifiquen.

A33 Malalties bacterianes, Tètanus
A36 Malalties bacterianes, Diftèria
A37 Malalties bacterianes, Tos ferina
(…)
Z24.0 Necessitat immunitzacions bacteriana, Poliomielitis
Z24.3 Necessitat immunitzacions bacteriana, Febre groga
(…)

Tesaurus

Llista amb els termes utilitzats per representar conceptes, temes o continguts dels documents, intentant utilitzar una normalització terminològica per facilitar la comunicació entre usuaris i unitats d’informació. El contingut d’un tesaurus està relacionat mitjançant jerarquies, equivalències i/o relacions associatives (estructura d’arbre com és el cas de la codificació COSTART).

–   Malalties bacterianes 

  • Tètanus
  • Diftèria
  • Tos ferina

–   Necessitat immunitzacions bacteriana

  • Poliomielitis
  • Febre groga

Ontologia

Llistat de conceptes classificats i lligats entre si, per ser tractats i manipulats informàticament. Dit d’altre manera, permetre el canvi de dades entre programes i simplificar la unificació de diferents representacions.

La ontologia es diferencia del tesaurus per la normalització dels conceptes, reutilització d’aquests, i aplicable fàcilment a una BBDD.

Un exemple d’ontologia és el MeSH.

–   Malalties bacterianes [C01.252] 

  • Tètanus [C01.252.410]
  • Diftèria [C01.252.440]
  • Tos ferina [C01.252.400]

–   Necessitat immunitzacions bacteriana [N06.850.780.680]

  • Poliomielitis [N06.850.780.680.160]
  • Febre groga [N06.850.780.680.380]

Terminologia clínica

Conjunt específic  de coneixement presentats de manera sistemàtica i d’un mateix àmbit. Ve a ser com un diccionari especialitzat o un glossari, on cada concepte estarà relacionat amb altres conceptes i amb diferents descripcions.

–   138875005|SNOMED CT|
–   87628006|enfermetat infecciosa bacteriana|
–   397428000|Diftèria|
–   76902006|tètanus|
–   59994004|tos ferina|
–   40733004|enfermetat infecciosa|
–   398102009|poliomielitis|
–   16541001|febre groga|

 

Així doncs, la relació de les classificacions comentades al post anterior amb les d’aquest, es troba en l’ús del vocabulari controlat, on s’utilitza pel vocabulari d’interfície i de sortida classificacions tals com tesaurus (HIBA), classificacions (CIE), terminologies clíniques (LOINC)…; i pel vocabulari de referència nomenclatures terminològiques (SNOMED CT per excel·lència).

Entrades relacionades:

La semàntica a salut (I)

La semàntica a salut (III)

Llegir en català

Como se anunciaba en la entrega anterior “La semántica a salud (I), se explicará otra clasificación del vocabulario controlado, en función de su objetivo y de la estructura que presente.

En el vocabulario controlado cada concepto tiene asignado un identificador único (ID), que no se repite en ningún otro caso, como el DNI en las personas. Se entiende como concepto cada una de las unidades de significado que tiene la codificación. La asignación de estos IDs se realiza de forma diferente dependiendo del tipo de codificación que se utiliza, puede ser secuencial, a partir de algoritmos, por grupos y subgrupos, zonas geográficas, etc. O por la combinación de varias, como por ejemplo:

01 007 00241

– 2 dígitos para el grupo (01)
– 3 dígitos para el subgrupo (007)
– 5 dígitos secuenciales (00241)

Al identificador se le puede asignar un digito de control, el cual se genera a partir de un algoritmo fijo, y servirá para verificar que la cadena de dígitos introducida es correcta. Por ejemplo añadir al ID el primer decimal resultante de la operación de sumar todos los números del identificador y dividirlos entre 3:

01 007 00241 = 15 15/3=5,0

ID final: 01 007 00241 0

Los conceptos pueden estar relacionados entre ellos para formar nuevos significados, el nivel de complejidad de estas relaciones vendrán dadas por el tipos de codificación que se utilice. El más sencillo serán listas sin relaciones, donde los conceptos puedes estar agrupados a través de los identificadores. En los complejos, cada concepto estará relacionado con uno o varios antecesores y/o predecesores (lo que se conoce como estructura de árbol), y permitirán al usuario la unión de diferentes conceptos para especificar o para crear nuevos significados.

Los principales tipos de codificación son:

Catálogo

Listado agrupado y enumerado de manera lógica de los conceptos que componen el catalogo. Cada digito indica a que grupo pertenece aquel concepto. Describirá vacunas, documentos, objetos…

Por ejemplo, CatSalut utiliza un catalogo para las vacunas (inmunizaciones), con la siguiente estructura:

D;Difteria
T;Tétanos
P;Tos ferina
Polio;Poliomielitis
FG;Fiebre amarilla
(…)

Classificación

Sistema de categorías en las que se asigna conceptos de acuerdo con los criterios establecidos. Cada concepto tiene un código alfanumérico que facilita su explotación. En el caso de la CIE, el primer digito indica a que grupo pertenece cada concepto, y el resto lo identifican.

A33 Malalties bacterianes, Tètanus
A36 Enfermedades bacterianas, Difteria
A37 Enfermedades bacterianas, Tos ferina
(…)
Z24.0 Necesidad inmunizaciones bacteriana, Poliomielitis
Z24.3 Necesidad inmunizaciones bacteriana, Fiebre amarilla
(…)

Tesauros

Lista con los términos utilizados para representar conceptos, temas o contenidos de los documentos, intentan utilizar una normalización terminológica para facilitar la comunicación entre usuarios y unidades de información. El contenido de un tesauros está relacionado mediante jerarquías, equivalencias y/o relaciones asociativas (estructura de árbol como es el caso de la codificación COSTART).

– Enfermedades bacterianas 

  • Tétanos
  • Difteria
  • Tos ferina

– Necesidad inmunizaciones bacteriana

  • Poliomielitis
  • Fiebre amarilla

Ontología

Listado de conceptos clasificados y ligados entre si, para ser tratados y manipulados informáticamente. Es decir, permiten el cambio de datos entre programas y simplificar la unificación de diferentes representaciones.

La ontología se diferencia del tesauros por la normalización de los conceptos, reutilización, y la facilidad de aplicarla a una BBDD. Un ejemplp de ontologia es MeSH.

– Enfermedades bacterianas [C01.252] 

  • Tétanos [C01.252.410]
  • Difteria [C01.252.440]
  • Tos ferina [C01.252.400]

– Necesidad inmunizaciones bacteriana [N06.850.780.680]

  • Poliomielitis [N06.850.780.680.160]
  • Fiebre amarilla [N06.850.780.680.380]

Terminología clínica

Conjunto especifico de conocimientos presentados de manera sistemática y de un mismo ámbito. Del estilo de un diccionario especializado o glosario, donde cada concepto estará relacionado con otros conceptos con diferentes descripciones.

– 138875005|SNOMED CT|
– 87628006| enfermedad infecciosa bacteriana |
– 397428000|Difteria|
– 76902006|tétanos|
– 59994004|tos ferina|
– 40733004| enfermetat infecciosa |
– 398102009|poliomielitis|
– 16541001|fiebre amarilla |

Podemos decir, que la relación de las clasificaciones comentadas en el post anterior con las de este, se encuentra en el uso del vocabulario controlado, donde se utiliza para el vocabulario de interface y de salida clasificaciones tales como tesauros (HIBA), clasificaciones (CIE), terminologías clínicas (LOINC)…; y para el vocabulario de referencia nomenclaturas terminológicas (SNOMED CT por excelencia).

Entrades relacionades:

La semántica en salud (I)

La semántica en salud (III)

Albert Graupera

Publicat per Albert Graupera

Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió, treballo al CCI-TCM en la línea de terminologia clínica, concretament amb SNOMED CT.

4 Respostes per La semàntica a salut (II)

  1. Pingback: La semàntica a salut (I) | El Bloc del Centre de Competències d'Integració

  2. Pingback: SNOMED CT (I) | El Bloc del Centre de Competències d'Integració

  3. Pingback: SNOMED CT (III) | El Bloc del Centre de Competències d'Integració

  4. Pingback: SNOMED CT (IV) | El Bloc del Centre de Competències d'Integració

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *