Arxius de l'autor: Jordi Ayza

Jordi Ayza

Sobre Jordi Ayza

Dr. Enginyer Industrial. He treballat al Institut de Cibernètica i al grup de Robòtica Intel•ligent i Sistemes de la Universitat Politècnica de Catalunya. A Tecnocampus vaig crear i consolidar el Cente de Competències d'Integració de Tecnocampus, promovent projectes de millora de la qualitat i l’eficàcia de l’atenció sanitària, o que proporcionin eines que ajudin al treball dels professionals de la salut, durant cinc anys. Actualment estic al departament de Mecatrònica de Tecnocampus treballant en Robòtica i Industria 4.0. Temes d'interès: Robòtica i Automatització i Integració de dispositius i aplicacions industrials.Millora de l'eficiència i la qualitat dels processos a partir de l'adquisició i integració de les dades de planta. Innovació i Tecnologia.

Pàgina web:

Beneficis de l’aplicació i ús de SNOMED CT (2)

Leer en castellano

Ariadna Rius Soler, Responsable Línia de Terminologia – Jordi Ayza Graells, Assessor Tecnològic

Aquests entrada és la continuació de la que es va publicar sobre la codificació seguint estàndards i la idoneïtat de SNOMED CT com a terminologia de referència. I pertany a la sèrie de posts sobre els beneficis de l’aplicació i ús de SNOMED CT publicat pel Centre de Competències d’Integració.

Amb l’extensió de l’ús de les TIC, un dels grans reptes per al registre de la informació mèdica és el poder disposar d’un sistema de representació d’aquesta informació que reculli el coneixement clínic i permeti  el seu tractament i utilització als sistemes d’informació. En aquest post es tracten les dificultats que presenta l’ús de la terminologia SNOMED CT i es comenten algunes de les eines disponibles per ajudar a resoldre-les.

3    Dificultats que presenta l’ús de SNOMED CT

3.1 Nombre molt elevat de conceptes

El que per un costat és una avantatge (nomenclatura molt precisa) per l’altre suposa una dificultat (més de 311.000 conceptes). Això suposa una dificultat objectiva a l’hora de seleccionar l’expressió més adequada a la informació que un usuari vol introduir en un EHR (Electronic Health Record).

Per resoldre aquesta dificultat, la mateixa terminologia permet crear i treballar amb subconjunts els termes i codis més utilitzats dins d’àmbits concrets. A més, des de la mateixa IHTSDO (International Health Terminology Standards Development Organisation) s’ofereixen alguns subconjunts i eines per facilitar el treball amb SNOMED CT. També el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a través de l’OFSTI (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat) de la Fundació TicSalut, i amb la col·laboració de nombrosos experts clínics ha desenvolupat subconjunts específics per a determinats àmbits, dins el projecte Diccionari Clínic per iSalut.

3.2 Idoneïtat limitada en alguns àmbits concrets

Ja hem comentat que hi ha terminologies que s’han creat amb un objectiu concret i per a un domini determinat. Quan aquestes terminologies específiques esdevenen estàndards poden ser més efectives que una terminologia molt més àmplia i definida per a un altre objectiu. Així, en l’àmbit de la salut, ens trobem amb vocabularis estàndard i àmpliament utilitzats, que dins del seu àmbit i objectiu són més útils i eficients que SNOMED CT. Ens referim a vocabularis com la CIM-9-MC (Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, Modificació Clínica), la CIM-10 (Classificació Internacional de Malalties, 10a revisió), NANDA (North American Nursing Diagnosis Association codes), LOINC (Logical Observation Identifiers, Names and Codes) o l’ATC (Anatomical Therapeutic Chemical).

Per exemple, les classificacions CIM-9-MC i CIM-10 estan pensades per a classificar els diferents conceptes, permetent l’explotació de la informació codificada per analitzar la mortalitat i la morbiditat dels pacients. Per aquest objectiu, SNOMED CT pot resultar excessiu

Per altra banda, encara que tinguem terminologies més efectives en àmbits concrets, apareix un problema quan volem utilitzar aquests codis en un altre àmbit més general, en el que és més eficient una altra terminologia. Podem tenir dificultats operatives si ens trobem coexistint múltiples terminologies.

El problema es resol fent una “traducció” d’una terminologia a l’altra, utilitzant un mapa de correspondències (també anomenats conjunts de referències creuades o mapejos). Per evitar disposar de mapes de correspondències de tots a tots, és molt interessant disposar d’una terminologia de referència. D’aquesta manera sols cal disposar d’un mapa de correspondència entre cada terminologia i la terminologia de referència.

Per les seves característiques, SNOMED CT és una terminologia ideal per ser utilitzada com a terminologia de referència.

Diverses entitats ofereixen mapejos entre una d’aquestes terminologies estàndard i SNOMED CT. Entre elles hi ha la mateixa IHTSDO i la NLM (US. National Library of Medicine). De tota manera, en cada cas, val la pena fer atenció amb el procediment utilitzat per a fer el mapeig i el tipus i nombre de conceptes inclosos.

3.3 Aplicació de SNOMED CT en el registre de termes a un EHR

En el dia a dia de l’atenció sanitària, és habitual que el professional introdueixi conceptes relatius a l’estat del pacient: símptomes, avaluacions, comentaris i diagnòstics, entre d’altres. Per introduir aquests conceptes, el professional utilitza expressions de llenguatge natural en un determinat idioma i, a vegades, emprant expressions d’argot habituals en el centre on treballa. Si volem que aquesta introducció es faci utilitzant un vocabulari controlat i que també es registri seguint una codificació normalitzada com SNOMED CT, cal que l’estació clínica de treball (ECT) que utilitza aquest professional per enregistrar els conceptes  disposi d’un conjunt d’utilitats que l’ajudin a utilitzar un vocabulari controlat i que realitzin la codificació a SNOMED CT de forma transparent. I tot això de manera àgil.

Aquest és un dels aspectes que resulten claus per a l’extensió efectiva de l’ús de SNOMED CT. Una de les estratègies utilitzades per introduir conceptes aplicant un vocabulari controlat és que l’estructura dels formularis estigui suficientment normalitzada i que, per tant, el sistema de l’estació sàpiga si el concepte que estem introduint correspon a un símptoma, a una avaluació, a un diagnòstic , etc. i que, de forma automàtica,  vagi suggerint les expressions normalitzades més probables d’acord amb el vocabulari controlat a utilitzar. Si l’aplicació de l’estratègia és prou àgil, la introducció de dades al formulari pot ser igual de ràpida que si es fes utilitzant llenguatge natural sense cap control.

Referències

A la següent entrada tractarem la importància de la Gestió i el Manteniment de les Terminologies i les tasques que comporten.

Llegir en català

Ariadna Rius Soler, Responsable Línea de Terminología – Jordi Ayza Graells, Asesor Tecnológico.

Este post es la continuación del que se publicó sobre la codificación siguiendo estándares y la idoneidad de SNOMED CT como terminología de referencia. Y pertenece a la serie de posts sobre Beneficios de la aplicación y uso de SNOMED CT publicado por el Centre de Competències d’Integració de TecnoCampus.

Con la extensión del uso de las TIC, uno de los grandes retos para el registro de la información médica es poder disponer de un sistema de representación de esta información que recoja el conocimiento clínico y permita su tratamiento y utilización mediante sistemas informáticos. En este post se trata de las dificultades que presenta el uso de la terminología SNOMED CT y se comentan algunas de las herramientas disponibles para ayudar a resolver estas dificultades.

3    Dificultades que presenta el uso de SNOMED CT

3.1 Número muy elevado de conceptos

Lo que por un lado es una ventaja (nomenclatura muy precisa) por el otro supone una dificultad (más de 311.000 conceptos). Esto supone una dificultad objetiva a la hora de seleccionar la expresión más adecuada a la información que un usuario quiere introducir en un EHR (Electronic Health Record).

Para resolver esta dificultad, la misma terminología permite crear y trabajar con subconjuntos los términos y códigos más utilizados dentro de un ámbito concreto. Además, desde la misma IHTSDO (International Health Terminology Standards Development Organisation) se ofrecen algunos subconjuntos y herramientas para facilitar el trabajo con SNOMED CT. También el Departamento de Salud de la Generalidad de Cataluña, a través de la OFSTI (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat) de la Fundación TicSalut, y con la colaboración de numerosos expertos clínicos, ha desarrollado subconjuntos específicos para determinados ámbitos. Estos componentes se han desarrollado dentro del proyecto Diccionario Clínico para iSalut.

3.2 Idoneidad limitada en algunos ámbitos concretos

Ya hemos comentado que hay terminologías que se han creado con un objetivo concreto y para un dominio determinado. Cuando estas terminologías específicas devienen estándares pueden ser más efectivas que una terminología mucho más amplia y definida con otro objetivo. Así, en el ámbito de la salud, nos encontramos con terminologías estándar y ampliamente utilizadas, que dentro de su ámbito y objetivo son más útiles y eficientes que SNOMED CT. Nos referimos a vocabularios controlados como la CIE-9-MC (Clasificación Internacional de Enfermedades, 9a revisión, Modificaciones Clínicas), CIE-10 (Clasificación Internacional de Enfermedades, 10a revisión), NANDA (North American Nursing Diagnosis Association codes), LOINC (Logical Observation Identifiers, Names and Codes) o la ATC (Anatomical Therapeutic Chemical).

Por ejemplo, las clasificaciones CIE-9-MC y CIE-10 están pensadas para clasificar los diferentes conceptos, permitiendo la explotación de la información codificada para analizar la mortalidad y la morbididad de los pacientes. Para cubrir este objetivo, SNOMED CT puede resultar excesivo.

Por otra parte, aunque tengamos terminologías más efectivas en ámbitos concretos, aparece un problema cuando queremos utilizar estos códigos en otro ámbito más general, en el que es más eficiente otra terminología. Podemos tener dificultades operativas si nos encontramos coexistiendo múltiples terminologías.

El problema se resuelve haciendo una ” traducción” de una terminología a otra, utilizando un mapa de correspondencias (también denominados conjuntos de referencias cruzadas o mapeos). Para evitar disponer de mapas de correspondencias de todos a todos, es muy interesante disponer de una terminología de referencia. Así, sólo es necesario disponer de un mapa de correspondencia entre cada terminología y la terminología de referencia.

Por sus características, SNOMED CT es una terminología ideal para ser utilizada como terminología de referencia.

Varias entidades ofrecen mapeos entre una de estas terminologías estándar y SNOMED CT. Entre ellas encontramos a la misma IHTSDO y a la  NLM (US. National Library of Medicine). De todos modos, en cada caso, conviene prestar atención al procedimiento que se ha seguido para efectuar el mapeo así como el tipo y número de conceptos incluidos.

 

3.3 Aplicación de SNOMED CT en el registro de términos a un EHR

En el día a día de la atención sanitaria, es habitual que el profesional introduzca conceptos relativos al estado del paciente: síntomas, evaluaciones, comentarios y diagnósticos, entre otros. Para introducir estos conceptos, el profesional utiliza expresiones de lenguaje natural en un determinado idioma y, a veces, empleando expresiones de argot habituales en el centro donde trabaja. Si queremos que esta información se introduzca utilizando un vocabulario controlado y que también se registre siguiendo una codificación normalizada como SNOMED CT, es necesario que la estación clínica de trabajo (ECT) que utiliza este profesional para registrar los conceptos disponga de un conjunto de utilidades que le ayuden a utilizar un vocabulario controlado y que realicen la codificación en SNOMED CT de forma transparente. Y todo ello de manera ágil.

Este es uno de los aspectos que resultan claves para la adopción efectiva del uso de SNOMED CT. Una de las estrategias utilizadas para introducir conceptos aplicando un vocabulario controlado es que la estructura de los formularios esté suficientemente normalizada y que, por tanto, el sistema de la estación sepa si el concepto que estamos introduciendo corresponde a un síntoma, a una evaluación, a un diagnóstico, etc. y que, de forma automática, vaya sugiriendo las expresiones normalizadas más probables de acuerdo con el vocabulario controlado a utilizar. Si la aplicación de la estrategia es suficientemente ágil, la introducción de datos con el formulario podrá ser igual de rápida que si se hiciera utilizando lenguaje natural sin ningún control.

 

Referencias

 

En el siguiente post de la serie trataremos la importancia de la Gestión y el Mantenimiento de las Terminología, así como de las tareas que comportan.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)

Beneficis de l’aplicació i ús de SNOMED CT (1)

Leer en castellano

Ariadna Rius Soler, Responsable Línia de Terminologia – Jordi Ayza Graells, Assessor Tecnològic.

Amb l’extensió del ús de la informàtica, un dels grans reptes per al registre de la informació mèdica és el poder disposar d’un sistema de representació d’aquesta informació que reculli el coneixement clínic i permeti el seu tractament i utilització amb els sistemes d’informació. Des del Centre de Competències d’Integració (CCI) hem preparat un conjunt d’entrades en les quals es fa un repàs dels beneficis que aporta l’estructuració i codificació de les dades personals de salut segons estàndards, i les dificultats que presenta:

  • La primera tracta de la codificació seguint estàndards i de la idoneïtat de SNOMED CT com a terminologia de referència (parts 1 i 2).
  • La segona comenta les dificultats pràctiques que presenta la codificació de conceptes segons SNOMED CT (part 3).
  • La tercera explica les necessitats i funcionalitats disponibles per a fer la gestió i el manteniment de vocabularis controlats i de les terminologies estàndard utilitzades (part 4).
  • Finalment, la quarta part presenta els tipus d’aplicacions que permeten treure benefici de l’ús de terminologies estàndard en el registre dels diferents actes clínics en la història clínica del pacient (part 5).

1) Codificació de dades segons estàndards
Existeixen diferents vocabularis i sistemes de codificació relacionats amb l’atenció sanitària. La principal raó d’aquesta diversitat és deguda a que la pràctica sanitària inclou diferents dominis (laboratori, farmàcia, infermeria, …) i, en cada un d’ells existeix la necessitat d’organitzar els termes utilitzats seguint diferents perspectives (estudis estadístics, recerca biomèdica, atenció al pacient, …). Això fa pràcticament impossible acceptar disposar d’una única terminologia estructurada apta i idònia per a tots els dominis i totes les problemàtiques.

Per altra banda, en la mesura que es globalitza la societat, l’atenció sanitària es deslocalitza, un mateix pacient pot ser tractat per diferents proveïdors sanitaris, i augmenta la necessitat que utilitzem a tot arreu un mateix terme per anomenar un mateix concepte o realitat.

A més, l’evolució tecnològica fa interessant disposar de dades estructurades i codificades segons un mateix estàndard que faciliti l’accés automàtic a les dades de salut del pacient: diagnòstics, prescripcions, tractaments, atenció sanitària, processos clínics, resultat de proves, etc., introduïdes des de diferents punts d’atenció o generades per diferents equips electrònics o diferents aplicacions informàtiques. Si ho aconseguim, aquesta normalització facilita el desenvolupament d’eines per a l’anàlisi i el tractament automàtic d’aquestes dades, així com que dispositius i aplicacions informàtiques de diferents proveïdors puguin comunicar-se entre elles i interoperar. Un primer plantejament ens portaria a intentar establir una terminologia única global i a fer efectiva la seva implantació de forma extensiva.

Fent, a més, aquesta terminologia el més completa possible, és a dir, que qualsevol professional hi pugui trobar el concepte que necessita. I garantint que disposi d’uns mecanismes de gestió de versions i de manteniment que permetin que aquesta terminologia es pugui anar enriquint amb nous termes i mantenint-se al dia.

Una dificultat intrínseca de la codificació és que el professional, quan introdueix la informació relativa al pacient en un registre electrònic (EHR, Electronic Health Record), normalment utilitza expressions de llenguatge natural, desconeix la codificació associada i, a més, pot utilitzar expressions particulars, habituals en el seu lloc de treball però que poden diferir de les que utilitzen altres professionals en altres llocs de treball per referir-se al mateix concepte. Si volem que les dades que s’emmagatzemin en els registres electrònics estiguin correctament codificades, caldrà disposar d’eines que realitzin aquesta codificació de la forma més transparent possible per al professional i sense que aquesta codificació alenteixi el seu ritme de treball.

2) Idoneïtat de SNOMED CT
SNOMED CT és una terminologia clínica dissenyada per a recollir i representar, amb objectius clínics, la informació i les dades relatives als pacients. És una terminologia feta per professionals clínics i per als professionals clínics.
SNOMED CT és la terminologia que millor permet respondre a aquesta necessitat d’una terminologia única i global i, alhora, permet adaptar-se a les necessitats específiques dels diferents dominis sanitaris:

  • SNOMED CT proporciona una terminologia consistent a través de diferents dominis de l’atenció sanitària. Disposa de més de 311.000 conceptes i contempla 19 grans dominis.
  • Amb SNOMED CT és possible utilitzar diferents descripcions per a un mateix concepte clínic (en total té més d’un milió de descripcions). Això permet disposar d’una descripció adaptada a les característiques i necessitats de cada tipus de centre d’atenció i, alhora, mantenir la coherència entre els termes introduïts des dels diferents centres.
  • SNOMED CT permet introduir la informació clínica amb un nivell de detall apropiat per a la prestació dels diferents tipus d’assistència sanitària .
  • SNOMED CT és una terminologia controlada que disposa d’un conjunt de mecanismes internacionals per al seu manteniment i extensió. Està mantinguda i actualitzada, cada sis mesos, en col·laboració amb experts en les diferents matèries que constitueixen el coneixement clínic actual .
  • SNOMED CT és un estàndard internacional que, a més, disposa de suport multilingüe.
  • SNOMED CT és una terminologia estructurada. Això suposa que, a través de la codificació, proporciona una descripció inequívoca de cada concepte individual, d’una manera lògica, i facilita l’aplicació de processament per part d’una màquina de raonament lògic de la informació clínica. Aquesta estructura de SNOMED CT facilita la recerca eficient entre els registres dels pacients i la recuperació d’informació clínica rellevant.

A la següent entrada presentarem algunes de les dificultats pràctiques que presenta la codificació de conceptes utilitzant SNOMED CT.

Llegir en català
Ariadna Rius Soler, Responsable Línea de Terminología – Jordi Ayza Graells, Asesor Tecnológico.

Con la extensión del uso de la informática, uno de los grandes retos para el registro de la información médica es poder disponer de un sistema de representación de esta información que recoja el conocimiento clínico y permita su tratamiento y utilización mediante sistemas informáticos. Des del Centro de Competencias de Integración (CCI) hemos preparado un conjunto de entradas en las cuales se hace un repaso de los beneficios que aporta la estructuración y codificación de los datos personales de salud según estándares, y las dificultades que presenta:

  • La primera trata de la codificación siguiendo estándares y de la idoneidad de SNOMED CT como terminología de referencia (partes 1 y 2).
  • La segunda comenta las dificultades prácticas que presenta la codificación de conceptos según SNOMED CT (parte 3).
  • La tercera explica las necesidades y funcionalidades disponible para hacer la gestión y el mantenimiento de vocabularios controlados y de las terminologías estándar utilizadas (parte 4).
  • Finalmente, la cuarta parte presenta los tipos de aplicaciones que permiten sacar beneficio del uso de terminologías estándar en el registro de los diferentes actos clínicos en la historia clínica del paciente (parte 5).

1) Codificación de los datos según estándares
Existen diferentes vocabularios y sistemas de codificación relacionados con la atención sanitaria. La principal razón de esta diversidad se debe a que la práctica sanitaria incluye diferentes dominios (laboratorio, farmacia, enfermería, …) y, en cada uno de ellos, existe la necesidad de organizar los términos siguiendo diferentes perspectivas ( estudios estadísticos, investigación biomédica, atención al paciente, …). Esto hace prácticamente imposible disponer de una única terminología estructurada apta e idónea para todos los dominios y todas las problemáticas.

Por otra parte, en la medida que se globaliza la sociedad, la atención sanitaria se deslocaliza, un mismo paciente puede ser tratado por diferentes proveedores sanitarios, y aumenta la necesidad de que utilicemos en todas partes un mismo término para denominar un mismo concepto o realidad.

Además, la evolución tecnológica hace interesante disponer de datos estructurados y codificadas según un mismo estándar que facilite el acceso automático a los datos de salud del paciente: diagnósticos, prescripciones, tratamientos, atención sanitaria, procesos clínicos, resultado pruebas, etc., introducidos desde diferentes puntos de atención o generados por diferentes equipos electrónicos o diferentes aplicaciones informáticas. Si lo conseguimos, esta normalización facilita el desarrollo de herramientas para el análisis y el tratamiento automático de dichos datos, así como que dispositivos y aplicaciones informáticas de diferentes proveedores puedan comunicarse entre ellas e interoperar. Un primer planteamiento nos llevaría a intentar establecer una terminología única global y a hacer efectiva su implantación de forma extensiva.

Siendo, además, esta terminología lo más completa posible, es decir, que cualquier profesional pueda encontrar el concepto que necesita. Y garantizando que disponga de unos mecanismos de gestión de versiones y de mantenimiento que permitan que dicha terminología se pueda ir enriqueciendo con nuevos términos y manteniéndose al día.

Una dificultad intrínseca de la codificación es que el profesional, cuando introduce la información relativa al paciente en un registro electrónico (EHR, Electronic Health Record), normalmente utiliza expresiones de lenguaje natural, desconoce la codificación asociada y, además, puede utilizar expresiones particulares, habituales en su puesto de trabajo pero que pueden diferir de las que utilizan otros profesionales en otros puestos para referirse al mismo concepto. Si queremos que los datos que se almacenen en los registros electrónicos estén correctamente codificados, será necesario disponer de herramientas que realicen esta codificación de la forma más transparente posible para el profesional y sin que dicha codificación ralentice su ritmo de trabajo.

2) Idoneidad de SNOMED CT
SNOMED CT es una terminología clínica diseñada para recoger y representar, con objetivos clínicos, la información y los datos relativos a los pacientes. Es una terminología hecha por profesionales clínicos y para los profesionales clínicos.
SNOMED CT es la terminología que mejor permite responder a esta necesidad de una terminología única y global y, al mismo tiempo, permite adaptarse a las necesidades específicas de los diferentes dominios sanitarios:

  • SNOMED CT proporciona una terminología consistente a través de diferentes dominios de la atención sanitaria. Dispone de más de 311.000 conceptos y contempla 19 grandes dominios.
  • Con SNOMED CT es posible utilizar distintas descripciones para un mismo concepto clínico (en total tiene más de un millón de descripciones). Esto permite disponer de una descripción adaptada a las características y necesidades de cada tipo de centro de atención y, al mismo tiempo, mantener la coherencia entre los términos introducidos desde los diferentes centros.
  • SNOMED CT permite introducir la información clínica con un nivel de detalle apropiado para la prestación de los diferentes tipos de asistencia sanitaria.
  • SNOMED CT es una terminología controlada que dispone de un conjunto de mecanismos internacionales para su mantenimiento y extensión. Está mantenida y actualizada, cada seis meses, en colaboración con expertos en las diferentes materias que constituyen el conocimiento clínico actual.
  • SNOMED CT es un estándar internacional que, además, dispone de soporte multilingüe.
  • SNOMED CT es una terminología estructurada. Esto supone que, a través de la codificación, proporciona una descripción inequívoca de cada concepto individual, de una manera lógica, y facilita la aplicación de procesamiento por parte de una máquina de razonamiento lógico de la información clínica. Esta estructura de SNOMED CT facilita la búsqueda eficiente entre los registros de los pacientes y la recuperación de información clínica relevante.

En la siguiente entrada presentaremos algunas de las dificultades prácticas que presenta la codificación de conceptos utilizando SNOMED CT.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)

Sessió tècnica Fòrum CIS sobre Projectes WiFIS

Leer en castellano
Read It in English
WiFIS normalitza els serveis de missatgeria per intercanviar informació i compartir serveis dins de iSALUT. No és un procés ni una aplicació. No ens diu com s’han de fer les derivacions però normalitza els serveis de missatgeria inclosos en una derivació.
A la Sessió es van presentar dues plataformes per fer-ho efectiu: 

  • Tesis WiFIS, de SISInf, basada en Ensemble, i que està operativa a la Corporació de Salut de Maresme La Selva (CSMS) des del mes de maig, per gestionar les derivacions de radiologia amb el Grup Cetir, y que cumpleix l’estàndard que ells mateixos van ajudar a definir.

PIPA, desenvolupada per INSA-IBM per a ser utilitzada pels centres del Institut Català de la Salut a través de les estacions Argos

La Sessió va tenir una nombrosa assistència donat que l’adopció de l’estàndard s’ha establert com a requeriment en el Contracte Programa 2013 del CatSalut (“Integrar la història clínica amb l’HC 3 perquè pugui ser interactiva i utilitzar els estàndards de missatgeria WIFIS”).
Des de l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut es va anunciar la celebració d’una jornada a finals de gener per presentar la plataforma, seleccionada pel Departament de Salut per a soportar el intercanvi de missatgeria segons l’estàndard, i el pla operatiu 2014-2015 per a la seva implantació en el Sistema Sanitari Català

Llegir en català
Read It in English
WiFIS normaliza los servicios de mensajería para intercambiar información y compartir servicios dentro de iSALUT. No es un proceso ni una aplicación. No nos dice como deben hacerse las derivaciones pero normaliza los servicios de mensajería incluidos en una derivación.
En la Sesión se presentaron dos plataformas para hacerlo efectivo: 

  • Tesis WiFIS, de SISInf, basada en Ensemble, y que está operativa en la Corporació de Salut de Maresme La Selva (CSMS) desde el mes de mayo, para gestionar las derivaciones de radiología con el Grupo Cetir, y que cumple el estándar que ellos mismos ayudaron a definir.

PIPA, desarrollada por INSA-IBM para ser utilizada por los centros del Institut Català de la Salut a través de las estaciones Argos

La Sesión tuvo una numerosa asistencia dado que la adopción del estándar se ha establecido como requisito en el Contrato Programa 2013 del CatSalut (“Integrar la historia clínica con HC 3 para que pueda ser interactiva y utilitar los estándares de mensajería WIFIS”).

Desde la Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut se anunció la celebración de una jornada a finales de enero para presentar la plataforma seleccionada por el Departament de Salut para soportar el intercambio de mensajería según el estándar y el plan operativo 2014-2015 para su implantación en el Sistema Sanitario Catalán

Llegir en català
Leer en castellano
WiFi normalizes messaging services to exchange information and share services in iSALUT. It is not a process or an application. It does not tells us how to make the derivations but normalizes messaging services included in a derivation.
The session presented two platforms to make it effective: 

  • Theses WiFi, developed by SISInf and based on Ensemble. It is operational in Corporació de Salut Maresme La Selva, from May, to manage radiology derivations to the Group CETIR, and that meets the standard that themselves helped to define.

PIPA, developed by INSA-IBM to be used by the centers of the Institut Català de Salut through the Argos stations.

The session had a large attendance since the adoption of the standard has been established as a requirement in the Contract Programme 2013 of CatSalut (“Integrate the clinical history with the HC 3 for it to be interactive and use standards WiFi messaging “).
Since the Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat of TicSalut Foundation announced the holding of a meeting in late January to present the platform selected by the Department of Health to bear the exchange of messages according to the standard and also the operational plan 2014-2015 to its implementation in the Catalan Health System.

Bon Nadal i feliç any nou!

Leer en castellano

L’equip del Centre de Competències d’Integració us desitja Bon Nadal i feliç any nou. Que passeu molt bones festes i tingueu un any 2013 amb molta salut.

Salutacions cordials,

Equip del CCI.

Llegir en català

El equipo del Centre de Competències d’Integració os desea Feliz Navidad y próspero año nuevo. Que tengáis un año 2013 con mucha salud.

Saludos cordiales,

Equipo del CCI.

El bloc del CCI compleix un any

Leer en castellano

En motiu al primer aniversari del bloc del CCI, hem preparat una entrada resumint les dades més rellevants d’accés, visites, publicació, etc. que ofereix el Google Analytics d’aquests 12 mesos i 33 posts publicats.

El bloc del CCI va arrencar el 28 d’octubre de 2011 amb una publicació d’en Jordi Ayza, fent una presentació del grup i explicant les línies de treball del CCI: entorns d’interoperabilitat, terminologia i homologacions.

Des d’aquell dia fins avui, el CCI ha publicat una mitjana d’uns tres posts al mes, explicant la feina realitzada, ja sigui d’investigació, d’assistència a fòrums o d’impartició de cursos, entre d’altres. D’aquesta manera, el grup comparteix totes les seves activitats i avenços amb els visitants.

Gràcies a aquests posts propers i variats, podem dir que actualment el bloc del CCI acull casi el 15% dels visitants que entren a l’espai dels blocs del Tecnocampus (amb unes 900 pàgines vistes), i amb un dels temps mitjans d’estada al bloc més alts, 1:20 minuts.

Segons Google Analytics, es pot observar una taxa d’abandonament del 25%. Aquesta taxa indica les visites que només han visitat una pàgina del bloc contra les que hi han navegat. Es consideren uns valors normals entre el 30% i el 60%, mentre que són uns valors molt bons per sota del 30%. El seu mètode de càlcul és: (visites que marxen del bloc havent vist únicament aquella pàgina + visites que abandonen el bloc per la mateixa pàgina havent navegat) / nombre total de visites al bloc.

També s’observa una taxa de rebots del 2,5%, aquest valor indica les visites que arriben i marxen al bloc sense navegar per ell. Un bon percentatge de rebots és inferior al 50%. El seu mètode de càlcul és: (visites que marxen del bloc havent vist únicament aquella pàgina / visites que entren al bloc a través d’aquella pàgina).

Amb aquestes xifres, es pot concloure que al bloc del CCI s’està publicant informació d’interès pels visitants. Encara que estem contents pels resultats obtinguts, ens agradaria rebre comentaris i suggeriments sobre el que publiquem o el que us agradaria trobar-hi. Per part nostre, seguirem treballant per aportar qualitat al bloc i publicar entrades que us resultin útils.

Per acabar, volem donar les gràcies a tots els lectors que ens segueixen a través d’aquest bloc i d’altres xarxes socials com Facebook (Centre de Competències d’Integració) i Twitter (@CCI_TCM).

Salutacions cordials de tot l’equip del CCI,

Llegir en català

En motivo al primer aniversario del blog del CCI, hemos preparado una entrada resumiendo los datos más relevantes de acceso, visitas, publicaciones, etc. que ofrece Google Analytics de estos 12 meses y 33 posts publicados.

El blog del CCI arrancó el 28 de octubre de 2011 con una publicación de Jordi Ayza, haciendo una presentación del grupo y explicando las líneas de trabajo del CCI: entornos de interoperabilidad, terminología y homologaciones.

Desde ese día hasta hoy, CCI ha publicado una media de unos tres posts al mes, explicando el trabajo realizado, ya sea de investigación, de asistencia a foros o de impartición de cursos, entre otros. De esta manera, el grupo comparte todas sus actividades y avances con los visitantes.

Gracias a estos posts cercanos y variados, podemos decir que actualmente el blog de CCI acoge casi el 15% de los visitantes que entran en el espacio de blogs del Tecnocampus (con unas 900 páginas vistas), y con uno de los tiempos medios de estada en el blog más elevados: 1:20 minutos.

Según Google Analytics, se puede observar una tasa de abandono del 25%. Esta tasa indica las visitas que solo han visitado un página del blog contra las que han navegado. Se consideran unos valores normales entre el 30% y el 60%, mientras que son valores muy buenos por debajo del 30%. Su método de cálculo es: (visitas que abandonan el blog habiendo visitado únicamente esa página + visitas que abandonan el blog por la misma página habiendo navegado)/ el número total de visitas al blog.

También se observa una tasa de rebotes del 2,5%, este valor indica las visitas que llegan y se van del blog sin haber navegado por él. Un buen porcentaje de rebotes es inferior al 50%. Su método de cálculo es: (visitas que se van del blog habiendo visto únicamente esa página/visitas que entran al blog a través de esa página).

Con estas cifras, se puede concluir que en el blog del CCI se está publicando información de interés para los visitantes. Aunque estemos contentos por los resultados obtenidos, nos gustaría recibir comentarios y sugerencias sobre lo que publicamos o lo que os gustaría encontrar. Por nuestra parte, seguiremos trabajando para aportar calidad al blog y publicar entradas que os resulten útiles.

Para acabar, queremos dar las gracias a todos los lectores que nos siguen a través de este blog y de otras redes sociales como (Centre de Competències d’Integració) y Twitter (@CCI_TCM).

Saludos cordiales de todo el equipo del CCI,


La rendibilitat de les eines TIC aplicades al Sistema Sanitari

Leer en castellano 

Que cal utilitzar les TIC en el sistema sanitari és quelcom que ningú gosa discutir. Majoritàriament es considera que els sistemes d’informació d’un centre assistencial permeten una major agilitat, així com una millor difusió i disponibilitat de la informació. A més, la informatització de les dades facilita l’aplicació d’eines d’anàlisi i avaluació de la gestió.
Ara bé, tots els venedors saben el que costa convèncer a un gerent per a que autoritzi una compra d’eines i solucions TIC. El gerent pot quantificar, amb una certa facilitat, els costos associats a una inversió determinada, però li resulta més difícil avaluar el retorn d’aquesta inversió i, un cop feta la inversió, fer el seguiment quantitatiu d’aquest retorn per avaluar la seva efectivitat.
Son conceptes de moda la integració de sistemes i dispositius i la interoperabilitat, entre d’altres, però no resulta fàcil identificar clarament i quantificar els beneficis d’una determinada millora de la interoperabilitat.
Encara que nosaltres estem convençuts de la necessitat i dels beneficis de la interoperabilitat, entenem la necessitat de saber identificar i quantificar els beneficis que proporciona.
Per altra banda, moltes vegades, una inversió en TIC en un centre, per exemple, no aporta els beneficis esperats degut a que, malgrat disposar de noves eines, els processos no s’han modificat de manera significativa. És una evidència que per obtenir to el benefici possible d’una automatització, o d’unes eines que milloren la interoperabilitat, és necessari fer una revisió dels processos relacionats amb l’ús d’aquestes eines i modificar-los. És el que coneixem com a re-enginyeria.
Per tan, com a Centre de Competències d’Integració volem cridar l’atenció en aquests dos aspectes: re-enginyeria i identificació i quantificació de beneficis, associats a la interoperabilitat.
A partir d’ara, en aquest mateix bloc trobareu un nou conjunt d’articles i informacions associades a paraules clau com: re-enginyeria, optimització de processos, Lean healthcare i d’altres. A vegades farem difusió de tècniques i d’experiències orientades a millorar l’eficiència en els centres i en el sistema de salut, d’altres us explicarem que fem nosaltres en aquest camp.
Fins aviat,

Jordi Ayza

Llegir en català

Que es necesario utilizar las TIC en el sistema sanitario es algo que nadie osa discutir. Mayoritariamente se considera que los sistemas de información de un centro asistencial proporcionan una mayor agilidad, así como una mejor difusión y disponibilidad de la información. Además, la informatización de los datos facilita la aplicación de herramientas de análisis y evaluación de la gestión.
Ahora bien, todos los vendedores saben lo que cuesta convencer a un gerente para que autorice una compra de herramientas y soluciones TIC. El gerente puede cuantificar, con cierta facilidad, los costes asociados a una inversión determinada, pero le resulta más difícil evaluar el retorno de esta inversión y, una vez hecha la inversión, hacer el seguimiento cuantitativo de este retorno para valorar su efectividad.
Son conceptos de moda la integración de sistemas y dispositivos y la interoperabilidad, entre otros, pero no resulta fácil identificar claramente y cuantificar los beneficios de una determinada mejora de la interoperabilidad.
Aunque nosotros estamos convencidos de la necesidad y los beneficios de la interoperabilidad, entendemos la necesidad de saber identificar y cuantificar los beneficios que proporciona.
Por otro lado, muchas veces, una inversión en TIC en un centro, por ejemplo, no aporta los beneficios esperados debido a que, a pesar de disponer de nuevas herramientas, los procesos no se han modificado de manera significativa. Es una evidencia que para obtener todo el beneficio posible de una automatización, o de unas herramientas que mejoran la interoperabilidad, es necesario hacer una revisión de los procesos relacionados con el uso de estas herramientas y modificarlos. Es lo que conocemos como re-ingeniería.
Por tanto, como Centro de Competencias de Integración queremos llamar la atención sobre estos dos aspectos: reingeniería e identificación y cuantificación de beneficios, asociados a la interoperabilidad.
A partir de ahora, en este mismo blog encontraréis un nuevo conjunto de artículos e informaciones asociadas a palabras clave como: reingeniería, optimización de procesos, Lean healthcare y otros. A veces haremos difusión de técnicas y de experiencias orientadas a mejorar la eficiencia en los centros y en el sistema de salud, de otros os explicaremos que hacemos nosotros en este campo.
Hasta pronto,

Jordi Ayza

Foro Telemedicina de Barbastro

Acabo de regresar de Barbastro y puedo decir que estoy contento de haber participado en este foro.
He apreciado las dosis de “realismo práctico” transmitidas en diversas intervenciones:

  • La importancia del cambio de mentalidad en clínicos y ciudadanos para sacar provecho de las aplicaciones TIC en Salud. Yo añado que tambien la es importante que los gestores favorezcan el cambio, por ejemplo, entendiendo que redactar un correo electrónico consume un tiempo y que 30 correos electrónicos pueden suponer más tiempo que atender una visita.
  • También que la mejora más clara es para el ciudadano y menos para la economia del sistema de salud a corto plazo.

Foto foro mercadillo

Mis felicidades a los organizadores de SEIS

Benvinguda

Leer en castellano

Et donem la benvinguda al bloc del Centre de Competències d’Integració del Tecnocampus Mataró-Maresme. Aquest espai té per objectiu difondre les activitats del grup i proporcionar informació sobre les eines, les tecnologies i els estàndards que hi estan relacionats.

El CCI centra la seva activitat en l’aplicació de les TIC al sector sanitari, donant serveis a empreses, proveïdors de serveis i administracions, en un entorn internacional.

Actualment el centre compta amb les tres línies de treball següents:

Entorns d’Interoperabilitat
La interoperabilitat entre sistemes d’informació, aplicacions, i dispositius es facilita molt utilitzant entorns d’integració (frameworks) que proporcionen eines i serveis basats en l’ús d’estàndards. Aquesta línia està conformada per projectes de desenvolupament i suport a entorns d’integració, orientats específicament a la interoperabilitat entre els agents dels sistemes TIC del sector sanitari. El treball de la línia inclou la recerca, el desenvolupament, la formació i el suport a hospitals i centres assistencials.

Terminologia
Vinculada a la promoció de l’ús d’estàndards semàntics per part dels diferents agents que actuen dins del Sistema Sanitari Català. Actualment la seva activitat està molt orientada a la difusió i al desplegament de la terminologia clínica SNOMED CT, desenvolupant eines per la seva aplicació als centres proveïdors i oferint formació i serveis de suport pel seu ús.

Homologació
Per tal d’assegurar el correcte intercanvi de la informació entre els diferents agents del Sistema Sanitari, s’estableixen determinats requeriments tècnics que les solucions software i els dispositius han de complir. La línia es centra en definir els processos d’homologació, en determinar aquests requeriments d’interoperabilitat i en l’avaluació del seu compliment.

Llegeix en català

Te damos la bienvenida al bloc del Centre de Competències d’Integració del Tecnocampus Mataró-Maresme. Este espacio tiene por objetivo difundir las actividades del grupo y proporcionar información sobre las herramientas, tecnologías y estándares relacionados con ellas.

El CCI centra su actividad en la aplicación de las TIC en el sector sanitario, proporcionando servicios a empresas, proveedores de servicios y administraciones, en un entorno internacional.

Actualmente el centro cuenta con las tres líneas de trabajo siguientes:

Entornos de Interoperabilidad
La interoperabilidad entre sistemas de información, aplicaciones, y dispositivos se facilita mucho utilitzando entornos de integración (frameworks) que proporcionen herramientas y servicios basados en el uso de estándares. Esta línea está conformada por proyectos de desarrollo y soporte a entornos de integración, orientados específicamente a la interoperabilidad entre los agentes de los sistemas TIC del sector sanitario. El trabajo de la línea incluye la investigación, el desarrollo, la formación y el soporte a hospitales y centros asistenciales.

Terminología
Vinculada a la promoción del uso de estándares semánticos por parte de los diferentes agentes que actuen dentro del Sistema Sanitario Catalán. Actualmente, su actividad está muy orientada a la difusión y al despliegue de la terminología clínica SNOMED CT, desarrollando herramientas para su aplicación a los centros proveedores y ofreciendo formación y servicios de soporte para su utilización.

Homologación
A fin de asegurar el correcto intercambio de información entre los diferentes agentes del Sistema Sanitario, se establecen determinados requerimientos técnicos a cumplir por parte de las soluciones software y de los dispositivos. La línea está centrada en definir los procesos de homologación, en determinar estos requerimientos de interoperabilidad y en la evaluación de su cumplimiento.