Entrades classificades amb: Dispositius mèdics

Com de preparada es troba la societat actual a l’hora de compartir els seus registres mèdics i fer ús dels mitjans socials de comunicació?

Leer en castellano
Read It in English

Un estudi recent realitzat per l’empresa DC Interactive Group ens indica que l’ús de les xarxes socials i dels dispositius mòbils dins de l’àmbit sanitari ha augmentat considerablement en els últims anys.

El resum de dades de l’estudi realitzat és el següent:
– El 26% dels hospitals està participant de manera proactiva en els mitjans de comunicació (un 46% a YouTube, un 84% a Facebook, un 64% a Twitter i un 12% en Blogs).
– Un 60% dels metges afirma que les xarxes socials milloren la qualitat del servei sanitari ofert als pacients.
– Un terç dels consumidors utilitzen els portals socials tals com Facebook, Twitter, YouTube, i fòrums online per tractar temes relacionats amb la seva salut, incloent-hi la recerca d’informació mèdica, seguiment i control de símptomes, i fins i tot transmetre la seva opinió respecte a metges, medicaments, tractaments, dispositius mèdics i plans de salut.

– El 45% dels individus d’entre 45 i 64 anys compartiria informació mèdica a través dels mitjans socials.
– Més del 80% dels individus entre 18 i 24 anys afirma que compartiria informació de salut a través de les xarxes socials i gairebé el 90% confiaria en la informació allà trobada.
– Quan es pregunta amb qui confiarien més a l’hora de buscar publicacions de posts relacionats a continguts de salut, responen que confiarien en un:
o 46% en d’altres pacients que coneixen
o 25% en d’altres pacients que no coneixen
o 55% en hospitals
o 60% en metges
o 56% en infermeres
– El 41% dels consumidors afirma que les xarxes socials influeixen a l’hora d’escollir un metge, un hospital o un centre de salut.

– El 31% dels adults amb dispositius mòbils han consultat informació mèdica a través del seu dispositiu, comparat amb el 17% de fa dos anys anteriors, aquesta dada ha augmentat considerablement.
– Un de cada dos adults amb smartphone l’utilitza per consultar informació mèdica.
– El 19% dels propietaris de smartphone s’han descarregat alguna vegada una aplicació mòbil relacionada en temes de salut (les aplicacions per fer exercici, dieta, i controlar el pes són les més populars).

Aquestes dades mostren que el mercat de les aplicacions mòbils i l’ús de les xarxes socials com a mitjans de comunicació, recerca d’informació i compartició de documentació mèdica no hagi parat de créixer i fer-se més popular en els darrers anys. Les dades mostren que no només els joves són els màxims usuaris sinó que cada cop més gent de totes les edats es posa al dia en l’ús i consulta de la seva informació mèdica a través de la xarxa. Es per això que cada cop més els proveïdors sanitaris i totes les entitats relacionades en el sector salut es veuen obligades a respondre a aquesta creixent demanda i a actualitzar-se per crear, publicar i gestionar tot el contingut mèdic publicat als mitjans socials.

Llegir en català
Read It in English

Un estudio reciente realizado por la empresa DC Interactive Group nos indica que el uso de las redes sociales y de los dispositivos móviles dentro del ámbito sanitario ha aumentado considerablemente en los últimos años.

El resumen de datos del estudio realizado es el siguiente:
– El 26% de los hospitales está participando de manera proactiva en los medios de comunicación social (un 46% en YouTube, un 84% en Facebook, un 64% en Twitter y un 12% en Blogs).
– Un 60% de los médicos afirma que las redes sociales mejoran la calidad del servicio sanitario ofrecido a los pacientes.
– Un tercio de los consumidores utilizan los portales sociales tales como Facebook, Twitter, YouTube, y fórums online para tratar temas relacionados con su salud, incluyendo la búsqueda de información médica, seguimiento y control de síntomas, e incluso transmitir su opinión respecto a médicos, medicamentos, tratamientos, dispositivos médicos, y planes de salud.

– El 45% de los individuos de entre 45 y 64 años compartiría información médica a través de los medios sociales.
– Más del 80% de los individuos de entre 18 y 24 años afirma que compartiría información de salud a través de las redes sociales y casi un 90% confiaría en la información allí encontrada.
– Cuando se pregunta con quien confiarían más a la hora de buscar publicaciones relacionadas con contenidos de salud, responden que confiarían en un:
o 46% en otros pacientes que conocen
o 25% en otros pacientes que no conocen
o 55% en hospitales
o 60% en médicos
o 56% en enfermeras
– El 41% de los consumidores afirma que las redes sociales influyen a la hora de escoger un médico, un hospital o un centro de salud.

– El 31% de los adultos con dispositivos móviles han consultado información médica a través de su dispositivo, comparado con el 17% de hace dos años, éste dato ha aumentado considerablemente.
– Uno de cada dos adultos con smartphone lo utiliza para consultar información médica.
– El 19% de los propietarios de smartphone se han descargado alguna vez una aplicación móvil relacionada con temas de salud (las aplicaciones para hacer ejercicio, dieta, y controlar el peso son las más populares).

Estos datos muestran que el mercado de las aplicaciones móviles y el uso de las redes sociales como medios de comunicación, búsqueda de información y compartición de documentación médica no haya parado de crecer y hacerse más popular en los últimos años. Los datos muestran que no sólo los jóvenes son los máximos usuarios sino que cada vez más gente de todas las edades se pone al día en el uso y consulta de su información médica a través de la red. Es per eso que cada vez más proveedores sanitarios y todas las entidades relacionadas con el sector salud se ven obligadas a responder a este creciente demanda y a actualizarse para crear, publicar y gestionar todo el contenido médico publicado en los medios sociales.

Llegir en català
Leer en castellano

A survey performed by DC Interactive Group said that the use of social&Mobile in healthcare are rising considerably during last years.

An important summarize about the current tendency of this fact is shown here:
– 26% of all hospitals in the US are participating in social media (46% in YouTube, 84% in Facebook, 64% in Twitter and 12% in Blog)
– 60% of doctors say social media improves the quality of care delivered to patients.
– One-third of consumers now use social media sites such as Facebook, Twitter, YouTube, and online forums for health-related matters, including setting medical information, tracking and sharing symptoms, and broadcasting how they feel about doctors, drugs, treatments, medical devices and health plans.

– 45% of individuals 45-64 would share via social media.
– 56% would be likely to engage.
– More than half of the senior population online was ready to use the internet to manage their health care and communicate with their physicians.
– More than 80% of individuals between the ages of 18 and 24 said they were likely to share health information through social media channels and nearly 90 percent said they would trust the information they found there.
– When asked who they trust posting health-related content on social media, the following percentage of respondents said they would trust in:
o 46% other patients they know
o 25% other patients they don’t know
o 55% hospital
o 60% doctor
o 56% nurse
– What are patients sharing? Percent of respondents likely or very likely to share positive/negative experiences:
o Sharing care receives at a hospital or medical facility (44% +; 40% -)
o Sharing specific doctor, nurse of healthcare provider (42% +; 35% -)
– 41% of consumers said social media would affect their choice of a specific doctor, hospital or medical facility.

– 31% of adults with a cell phone have looked up health information on their phone compared to 17% two years ago.
– One in two of adults with a smartphone use it for health information.
– 19% of smartphone owners have at least one health app on their phone. Exercise, diet and weight apps are the most popular types.

Jornada de formació de Marcatge CE en Tecnologies Sanitàries i Especial Medical Mobile Apps

Leer en castellano
Read It in English

El passat dia 28 de novembre el Centre de Competències d’Integració (CCI) va participar a la jornada de formació sobre el Marcatge CE , Tecnologies Sanitàries i sobre Aplicacions Mèdiques Mòbils. Els assistents, la gran majoria fabricants de productes sanitaris i metges, van considerar molt útil tota la informació d’actualitat que s’hi va presentar.

La jornada es va dividir en dues parts ben diferenciades, durant el mati es va presentar la nova normativa referent al marcatge CE pel que fa a productes sanitaris i el procés que tots els fabricants han de realitzar per aconseguir l’etiquetatge CE en els seus productes. En segon lloc, durant la tarda es va destinar part de la jornada a parlar sobre l’actual creixent impacte de les aplicacions mòbils al mercat sanitari, un aspecte clau que s’ha de tenir molt en compte a l’hora d’avaluar i certificar la seguretat en totes aquelles aplicacions que es poden trobar avui dia en molts dispositius mòbils. Aquesta segona part de la jornada va comptar amb la participació de dos grans experts amb el tema de eHealth, el Sr. Carlos Gallego, director de l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat (OFSTI) de la Fundació TicSalut que va presentar un primer avenç de com s’haurien d’homologar les aplicacions mòbils en salut, i el Sr. Miguel Angel Mayer, actual director del Departament de Web Mèdica Acreditada(WMA) del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) que va presentar quina és la pràctica mèdica actual sobre les apps i també va exposar els perills que aquestes apps poden provocar, i com cal certificar-les i validar-les per garantir la seguretat de tots els ciutadans que les utilitzin.

Marcatge CE en Productes Sanitaris

Actualment els productes sanitaris de la mateixa manera que succeeix amb els medicaments estan subjectes a les reglamentacions de cada país i no són de lliure comercialització. Esta regulat el seu disseny, la seva fabricació, la seva comercialització, distribució i venta, així com la publicitat i les accions en el mercat després de la seva comercialització.

La normativa actual de referència pel nostre país és el Real Decreto 1591/2009 que parla sobre productes sanitaris en general, el Real Decreto 1616/2009 que tracta sobre els implants actius, i el Real Decreto 1662/2000 que està enfocat al diagnòstic in vitro.

Medical Mobile Apps

Entenem doncs, que els producte sanitari no només són els dispositius mèdics, sinó que també ho poden ser les múltiples aplicacions mòbils en salut que actualment es poden trobar al mercat. Per tant , és important tenir en compte i diferenciar què és un producte sanitari del que no ho és. Per exemple, una aplicació que ens indiqui el nostre nivell de glucosa, o ens mostri el resultat d’una radiografia és un producte sanitari, en canvi, una aplicació que ens indiqui les nostres pulsacions quan anem a corre no estaria considerat dins de la legislació vigent com a producte sanitari.

Per tant, tot aquest mercat d’aplicacions que els usuaris poden obtenir a través d’Internet i a través dels seus dispositius mòbils poden resultar un perill si no es manté una regulació per garantir la seguretat, privacitat de la informació introduïda en l’aplicació i un correcte ús funcional i assistencial que les aplicacions poden oferir. Un mal ús de les apps en salut pot donar lloc a resultats no desitjats, com per exemple, causar diagnòstics erronis que poden provocar un efecte nociu en la salut del ciutadà.

És per aquest motiu, que cal obtenir un marc regulatori que identifiqui i certifiqui aquelles apps acceptables d’aquelles que no ho són. Actualment s’està treballant perquè properament sorgeixin regulacions a tal efecte ja que actualment no n’hi ha cap que garanteixi el bon ús de les apps en l’entorn sanitari.

Llegir en català
Read It in English

El pasado día 28 de noviembre el Centro de Competencias de Integración (CCI) participó en la jornada de formación sobre el Marcaje CE, Tecnologías Sanitarias y Aplicaciones Médicas Móviles. Los asistentes, la gran mayoría fabricantes de productos sanitarios y médicos, consideraron muy útil toda la información de actualidad que se presentó.

La jornada se dividió en dos partes claramente diferenciadas, durante la mañana se presentó la nueva normativa de referencia de marcaje CE en productos sanitarios y el proceso que todos los fabricantes deben realizar para conseguir el etiquetado CE en sus productos sanitarios. En segundo lugar, durante la tarde se destinó parte de la jornada a hablar sobre el actual crecimiento e impacto de las aplicaciones móviles en el mercado sanitario, un aspecto clave que se tiene que tener muy en cuenta a la hora de evaluar y certificar la seguridad en todas aquellas aplicaciones que se pueden encontrar hoy en día en muchos de los dispositivos móviles. Ésta segunda parte de la jornada, contó con la participación de dos grandes expertos en el tema de eHealth, el Sr. Carlos Gallego, director de la Oficina de Estándares e Interoperabilidad (OFSTI) de la Fundación TicSalut que presentó un primer avance de cómo se deberían homologar las aplicaciones móviles en salud, y el Sr. Miquel Angel Mayer, actual director del Departamento de Web Médica Acreditada (WMA) del Colegio Oficial de Médicos de Barcelona (COMB) que presentó cual es la práctica médica actual sobre las apps y también expuso los peligros que estas apps pueden provocar, y como hace falta certificarlas y validarlas para garantizar la seguridad de todos los ciudadanos que las utilicen.

Marcaje CE en Productos Sanitarios

Actualmente los productos sanitarios al igual que sucede con los medicamentos están sujetos a las reglamentaciones de cada país y no son de libre comercialización. Está regulado su diseño, su fabricación, comercialización, distribución y venta, así como, la publicidad y las acciones en el mercado después de su comercialización.

La normativa actual de referencia para nuestro país es el Real Decreto 1591/2009 que habla sobre los productos sanitarios en general, el Real Decreto 1616/2009 que trata sobre los implantes activos, y el Real Decreto 1662/2000 que está enfocado al diagnóstico in vitro.

Medical Mobile Apps

Entendemos entonces, que un producto sanitario no sólo son los dispositivos médicos, sino también pueden serlo las múltiples aplicaciones móviles en salud que actualmente se pueden encontrar en el mercado. Por lo tanto, es importante tener en cuenta y diferenciar qué es un producto sanitario del que no lo es. Por ejemplo, una aplicación que nos indique nuestro nivel de glucosa, o nos muestre el resultado de una radiografía es un producto sanitario, en cambio, una aplicación que nos indique nuestras pulsaciones cuando vamos a correr no estaría considerado dentro de la legislación vigente como un producto sanitario.

Por lo tanto, todo este mercado de aplicaciones que el usuario puede obtener a través de Internet y a través de sus dispositivos móviles pude ser un peligro si no se mantiene una regulación para garantizar la seguridad, privacidad de la información introducida en la aplicación y garantizar también el correcto uso funcional y asistencial que dichas aplicaciones pueden ofrecer. Un mal uso de las apps en salud puede dar lugar a resultados no deseados, como por ejemplo, causar diagnósticos erróneos que pueden provocar un efecto nocivo en la salud del ciudadano.

Por éste motivo, se debe obtener un marco regulatorio que identifique y certifique aquellas apps aceptables de aquellas que no lo son. Actualmente, se está trabajando para que próximamente surjan regulaciones a tal efecto, ya que actualmente no hay ninguna que garantice el buen uso de las apps en el entorno sanitario.

Llegir en català
Leer en castellano

On 28th of November, the Integrated and Competency Centre (ICC) participated in the training day of CE marking in health technology and special medical mobile apps. The attendees, the vast majority manufactures of medical devices and physicians, considered really useful the whole current information presented.

The training day was divided into two parts, during the morning it was treated which new rules are on CE marking in medical products and which is the process that every manufacture of medical devices has to perform to achieve the CE labelling in their products. Secondly, during the afternoon, it spent part of the day to talk about the current increase and impact of medical applications in healthcare sector, an important aspect that it should take into account when evaluating and certificating the security in whole applications that could be found at the moment in many mobile.
The conference was attended by two experts of eHealht, Mr. Carlos Gallego, director of Interoperability and Standards Office of Fundació TicSalut who presented a first step of how it could approve the medical application, and Mr. Miquel Angel Mayer, currently director of Departamento de Web Médica Acreditada (WMA) of Colegio Oficial de Médicos de Barcelona (COMB) who presented which is the medical practice about apps and he also exposed the apps dangers, and how it’s necessary to analyze and certificate it to guarantee the security of every citizen that use them.

CE labelling for medical devices

Currently every medical product the same as succeed with meds have to fulfil regulations of each country and they aren’t free marketing. It is regulated their design, manufacture, marketing, distribution and sale, as well as, advertising and the actions in the market after marketing them.

The current reference standards for our country is the Real Decreto 1591/2009 that talks about medical devices in general, Real Decreto 1616/2009 which deals with active implants, and the Real Decreto 1662/2000 that it is focussed on the diagnosis in vitro.

Medical Mobile Apps

Then we understand that a medical product not only are medical devices, but they could be multiple mobile health applications that at the moment we can find in healthcare market. Thus, it’s important to consider and differentiate what is a medical product and which it is not. For instance, an application that tells us our level of glucose, or show us the result of an X-ray is a medical device, however, application that tells us when we go to our presses run would not be considered within the current law as a medical device.

Therefore, the whole market applications that the user can get on Internet and through their mobile devices could be a hazard if regulation is not maintained to ensure the safety and privacy of information entered in the application and also guarantee the correct functional and welfare use these applications can offer. Misuse of medical apps can lead to erroneous results, such as misdiagnosis that can cause a harmful effect on the health of citizens.

For this reason, we must obtain a regulatory framework that identifies and certifies those acceptable apps from those that are not. Currently, it is working on regulations that will soon take effect, since there is currently no guarantee that the proper use of the apps in the healthcare environment.

Formació de la línea EI que el CCI ofereix

Leer en castellano
Read It in English

Des de la línia d’Entorns d’Interoperabilitat (EI) el Centre de Competències d’Integració (CCI) ofereix un ventall de cursos per a tothom que estigui interessat en introduir-se o ampliar els seus coneixements en la integració i la interoperabilitat de sistemes així com també l’ús d’estàndards dins del sector salut. Els cursos que actualment està oferint el CCI són:

HL7 (Health Level Seven)

 

 

 

Fundada a l’any 1987, HL7 és una de les organitzacions més importants d’estàndards en missatgeria d’informàtica mèdica. La seva missió és proveir un marc complert d’estàndards relacionats per l’intercanvi, la integració, i la recuperació d’informació electrònica de salut que suporti la pràctica i la gestió clínica. Per tant, HL7 intervé específicament creant estàndards, guies i metodologies flexibles, cost-efectives que permetin la interoperabilitat entre els sistemes d’informació i l’intercanvi de registres de salut electrònics.

En aquest curs oferim introducció a l’estàndard, expliquem quines son les regles generals per definir un missatge HL7, veiem els tipus de dades intercanviades, així com els elements dels missatges, les regles de processament, etc. Oferim des de cursos introductoris a l’’estàndard fins a cursos més avançats per aprofundir en el seu ús.

CDA (Clinical Document Architecture)

El CDA és una especificació per intercanvi de documents utilitzant XML, el model d’informació de HL7 (RIM), la metodologia de HL7 V3 i vocabularis controlats (SNOMED, CIE-9-MC, LOINC, etc.). El CDA estandarditza l’estructura i la semàntica necessària per l’intercanvi de documents. Es pot utilitzar de manera simple o complexa en funció del que es requereixi, des d’enviar un document amb mínima informació contextual, fins a enviar-lo completament codificat.

En el curs es descriu el que és el CDA, quina és la seva estructura , com crear un CDA, com es valida, etc.

IHE (Integrating The Healthcare Enterprise)

IHE és una iniciativa de professionals del àmbit sanitari i de la indústria per millorar la forma en que els sistemes informàtics sanitaris comparteixen informació. IHE promou l’ús coordinat d’estàndards establerts com DICOM o HL7 per aconseguir una cura òptima del pacient.

Els sistemes desenvolupats complint IHE es comuniquen millor, són més fàcils de desenvolupar i permeten un ús més efectiu de la informació. Metges, especialistes, infermeres i administradors, entre altres, visualitzen un sistema amb el que poden transmetre informació contínuament dins d’un departament o entre ells i que permet una fàcil disponibilitat d’estar en el punt d’atenció al pacient. IHE està dissenyat per poder dur a terme aquesta visió millorant l’estat de les integracions i eliminant els impediments per una millor atenció al pacient.

El curs consisteix en una introducció del IHE, mostrar i explicar quins són els dominis i perfils que més es fan servir, així com veure com validar aplicacions a través del IHE, veure de quins recursos disposa i realitzar varis casos d’ús que ajudin a entendre l’aplicació del marc de IHE en un entorn real per integrar dispositius mèdics.

DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine)

DICOM és l’estàndard reconegut mundialment per l’intercanvi, maneig, emmagatzemament, impressió i transmissió d’imatges mèdiques. Una de les principals característiques, és que agrupa en un únic fitxer tota la informació. Tots els sistemes moderns de diagnòstic d’imatge (modalitat d’imatge), equips com els raigs X, ultrasons, tomografies computeritzada(CT) i MRI (Imatge magnètica de ressonància) suporten DICOM. De la mateixa manera que tots els navegadors web poden visualitzar imatge JPEG emmagatzemades en servidors llunyans, els sistemes mèdics que utilitzen DICOM poden enviar i rebre imatges DICOM i buscar-les en altres sistemes mèdics. L’èxit d’aquest estàndard es basa en la capacitat d’integrar els sistemes mèdics fabricats per diferents proveïdors.

En el curs es defineix com és l’estàndard i les parts per les quals està format, quines són les diferents classes d’informació d’objectes, quins són els seus tipus de dades, quins serveis o llibreries disposa, i veure un cas d’ús d’integració d’un dispositiu aplicant l’estàndard DICOM.

MIRTH CONNECT

És un motor d’interfície HL7 multiplataforma dissenyat especialment per permetre l’enviament bidireccional de missatges HL7 entre sistemes i aplicacions a través de múltiples mitjans de transport disponibles. Mirth Connect utilitza una arquitectura basada en canals per connectar els sistemes de HIT (Health Information Technology) i permet que els missatges es filtrin, es transformin, i s’encaminin basant-se en regles definides per l’usuari.

L’objectiu d’aquest curs és familiaritzar-se i conèixer les funcionalitats del Mirth Connect i obtenir els coneixements necessaris per poder realitzar integracions amb aquesta plataforma.

CURS D’INTEGRACIÓ DE DISPOSITIUS MÈDICS

Els dispositius mèdics han de ser capaços d’integrar-se correctament amb el HIS d’un hospital, siguin quins siguin els dispositius i els HIS a connectar. Per poder fer això, s’ha de definir un procediment estàndard, que serveixi per tots els casos. Utilitzant l’estàndard HL7 es defineix el procediment, des de que es demana la comanda per part del centre peticionari per utilitzar el dispositiu, fins que el dispositiu realitza la prova i envia els resultats al repositori.

Els objectius d’aquest curs són analitzar la problemàtica actual en la integració de dispositius mèdics, veure quins recursos existeixen i quins són més adients per resoldre aquesta problemàtica, aprendre el concepte d’interoperabilitat i saber utilitzar els diferents marcs d’interoperabilitat que existeixen, conèixer Mirth Connect a nivell d’usuari i finalment realitzar la integració d’un dispositiu mèdic.

A banda d’aquest ventall de cursos, el CCI també pot oferir cursos a mida en funció de les necessitats i objectius que es plantegin, així doncs, per rebre més informació sobre un dels cursos exposats o bé per ajustar algun curs a les seves necessitats pot posar-se en contacte al següent e-mail: mdomingo@tecnocampus.cat

Llegir en català
Read It in English

Desde la línea de Entornos de Interoperabilidad (EI) del Centro de Competencias de Integración (CCI) se ofrece un abanico de cursos para todo el mundo que esté interesado en introducirse o ampliar sus conocimientos en la integración y la interoperabilidad de sistemas así como también el uso de estándares dentro del sector salud. Los cursos que actualmente está ofreciendo el CCI son los siguientes:

HL7 (Health Level Seven)

 

 

 

Fundada el año 1987, HL7 es una de las organizaciones más importantes de estándares en mensajería de información médica. Su misión es proporcionar un marco completo de estándares relacionados por el intercambio, la integración y la recuperación de información electrónica de salud que soporte la práctica y la gestión clínica. Por lo tanto, HL7 interviene específicamente creando estándares, guías y metodologías flexibles, coste-efectivas que permitan la interoperabilidad entre los sistemas de información y el intercambio de registros de salud electrónicos.

En este curso ofrecemos una introducción al estándar, explicamos cuales son las reglas generales para definir un mensaje HL7, vemos los tipos de datos intercambiados, así como los elementos de los mensajes, las reglas de procesamiento, etc. Ofrecemos des de cursos introductorios al estándar hasta cursos más avanzados para profundizar en su uso.

CDA (Clinical Document Architecture)

El CDA es una especificación para intercambio de documentos utilizando XML, el modelo de información de HL7 (RIM), la metodología de HL7 V3 y vocabularios controlados o locales (SNOMED, ICD, LOINC, etc.). El CDA estandariza la estructura y la semántica necesaria para el intercambio de documentos. Se puede utilizar de manera simple o compleja en función de lo que se requiera, des de enviar un documento con la mínima información contextual, hasta enviarlo completamente codificado.

En el curso se describe qué es el CDA, qué es su estructura, como crear un CDA, como se valida, etc.

IHE (Integrating The Healthcare Enterprise)

IHE es una iniciativa de profesionales del ámbito sanitario y de la industria para mejorar la forma en que los sistemas informáticos sanitarios compartan información. IHE promueve el uso cordinado de estándares establecidos como DICOM o HL7 para conseguir una cura óptima del paciente.

Los sistemas desarrolados cumpliendo HE se comunican mejor, son más fáciles de desenvolupar y permiten un uso más efectivo de la información. Médicos, especialistas, infermeras y administradores, entre otros, visualizan un sistema con el que puedan transmitir información continuamente dentro de un departamento o entre ellos y que permita una fácil disponibilidad de estar en el punto de atención al paciente. IHE esta diseñado para poder llevar a cabo ésta visión mejorando el estado de las integraciones y eliminando los impedimentos para una mejor atención al paciente.

El curso consiste en una introducción del IHE, mostrar y explicar cuales son los dominios y perfiles que más se utilizan, así como ver como validar aplicaciones a través del IHE, ver de que recursos dispone y realizar varios casos de uso que ayuden a entender mejor la aplicación del marco de IHE en un entorno real para integrar dispositivos médicos.

DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine)

DICOM és l’estàndard reconegut mundialment per l’intercanvi, maneig, emmagatzemament, impresió i transmissió d’imatges mèdiques. Una de les principals característiques, és que agrupa en un únic fitxer tota la informació. Tots els sistemes moderns de diagnòstic d’imatge (modalitat d’imatge), equips com els rajos X, ultrasons, tomografies computeritzada(CT) i MRI (Imatge magnètica de resonància) soporten DICOM. De la mateixa manera que tots els navegadors web poden visualitzar imatge JPEG emmagatzemades en servidors llunyans, els sistemes mèdics que utilitzen DICOM poden enviar i rebre imatges DICOM i buscar-les en altres sistemes mèdics. L’èxit d’aquest estàndar es basa en la capacitat d’integrar els sistemes mèdics fabricats per diferents proveïdors.

En el curs es defineix com és l’estàndard i les parts per les quals està format, quines són les diferents classes d’informació d’objectes, quins són els seus tipus de dades, quins serveis o llibreries disposa, i veure un cas d’ús d’integració d’un dispositiu aplicant l’estàndard DICOM.

MIRTH CONNECT

Es un motor de interfaz HL7 multiplataforma diseñado especialmente para permitir el envío bidireccional de mensajes HL7 entre sistemas y aplicaciones a través de múltiples medios de transporte disponibles. Mirth Connect utiliza una arquitectura basada en canales para conectar los sistemas de HIT (Health Information Technology) y permite que los mensajes se filtren, se transformen, y se encaminen basándose en reglas definidas por el usuario.

El objetivo de este curso es familiarizarse y conocer las funcionalidades del Mirth Connect y obtener los conocimientos necesarios para poder realizar integraciones con esta plataforma.

CURSO DE INTEGRACIÓN DE DISPOSITIVOS MÉDICOS

Los dispositivos médicos han de ser capaces de integrarse correctamente con el HIS de un hospital, sean cuales sean los dispositivos y los HIS a conectar. Para poder realizar esto, se ha definido un procedimiento estándar, que sirve para todos los casos. Utilizando el estándar HL7 se define el procedimiento, des de que se pide una comanda por parte del centro peticionario para utilizar el dispositivo, hasta que el dispositivo realiza la prueba y envía los resultados al repositorio.

Los objetivos consisten en analizar la problemática actual en la integración de dispositivos médicos, ver que recursos existen y cuales son más adecuados para solventar dicha problemática, aprender el concepto de interoperabilidad y saber utilizar los diferentes marcos de interoperabilidad que existen, conocer Mirth Connect a nivel de usuario y finalmente realizar la integración de un dispositivo médico.

Dejando a lado este abanico de cursos, el CCI també ofrece cursos a medida en función de las necesidades y objetivos que se planteen. Para recibir más información sobre uno de los cursos expuestos o bien para ajustar algún curso a sus necesidades puede ponerse en contacto con el siguiente e-mail: mdomingo@tecnocampus.cat

Llegir en català
Leer en castellano

From Interoperability Environment (IE) line the Integration and Competency Centre (ICC) offers a big spectrum training courses for everybody interested in deepening or enlarging their knowledge in the integration and interoperability systems or using standards within healthcare sector. CCI is currently offering the following training courses:

HL7 (Health Level Seven)

 

 

 

Founded in 1987, HL7 is one of the most main organizations of standard in medical information messaging. Its mission is to provide a complete framework of standards related to exchange, integrate and the electronic healthcare information recovering that supports the practice and clinical management. Therefore HL7 specifically involves creating standards, guidelines and flexible methodologies, cost-effectives that enable to the interoperability between the information systems and electronic health records exchanging.

This course offers an introduction of standard, we explain which rules define a HL7 message, and we’ll see which kind of exchanging data and either the message elements or procedures rules. We offer several training courses from introductory courses to more developed courses.

CDA (Clinical Document Architecture)

CDA is an specification to exchange reports using XML, HL7 (RIM) information model, HL7 V3 methodology and controlled or local vocabularies (SNOMED, ICD, LOINC,…). The CDA standardizes the structure and semantic needed to exchange reports. It could be used in a simple or complex way; it depends on what one want, from sending a report with the minimum contextual information since sending it completely codified.

In this training course we describe what CDA is and which structure it have and how we can create and validate CDA.

IHE (Integrating The Healthcare Enterprise)

IHE is a professional initiative in the healthcare and industry sector to enhance the way in which informatic health systems share the information. IHE promotes using standards that are stablished as DICOm or HL7 to achieve an optimal cure of the patient.

The developed systems fulfilling IHE are communicated better, they are easier to develop and they enable more effective use of information. Phisicians, specialists, nurses and administrators, inter alia, they displayed a system that can broadcast information continuously within a department or between them and it enable an easy availabililty to be at the point of patient care. IHE are designed to carry out this vision enhancing, the integration state and deleting impediments to better patient care.

This training course consists with introduction of IHE, show and explain which domains and profiles most commonly used, as well as viewing how validate the application through IHE and which resources are available and performing use cases to aid understand better the IHE applications in a real environment to integrate medical devices.

DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine)

DICOM is a standards that is world-renowned for exchange, management, store, print and broadcast medical images. One of the main features it is joins in a unique file all the information. All currently systems of diagnostic imaging, equipment such as X-ray, ultrasound, CT and MRI (Medical Resonance Imaging) support DICOM. In the same way all web navegators can display JPEG imatge, the medical systems use DICOM to send and recive DICOM images. The success of this standard is based on the capacity to integrate the medical manufactured systems in differents suppliers.

This course defines how is the standard and in which parts is composed, which kind of information objects has and which kind of data is, which services and libraries has and finaly, we’ll see several use cases regarding integration of diveces using the DICOM standard.

MIRTH CONNECT

Is an interface engine HL7 multiplatform specially designed to enable sending bidirectional HL7 message between systems and applications through multiple transportation available. Mirth Connect uses an architecture based on channels to connect the HIT (Health Information Technology) systems and allows messages to be filtered, transformed and routed based on user-defined rules.

The aim of this training course is familiarize and know the functionalities of Mirth Connect and to obtain the knowledge needed to perform integration on this platform.

COURSE OF MEDICAL DEVICE INTEGRATION

The medical devices must be able to integrate properly the HIS from a hospital, regardless of the devices and connecting HIS . To do this, we have defined a standard procedure, used for all cases. Using the HL7 standard defines the procedure, they seeks commands from the petitioner to use the device until the device performs the test and send the results to the repository.

The objectives are to analyze the current problems in the integration of medical devices, see what resources are available and which are best suited to solve this problem, learning the concept of interoperability and how to use the different interoperability frameworks that exist, meet at Mirth Connect user and finally perform the integration of a medical device.

Leaving aside this range of courses, ITC offers courses as a function of the needs and goals that arise. For more information on one of these courses you can contact us in the following e- mail: mdomingo@tecnocampus.cat

3a reunió de Foro de Interoperabilidad en Salud

Leer en castellano

El CCI-OFSTI va participar els dies 7 i 8 de maig a la tercera reunió del Fòrum d’Interoperabilitat en Salut, organitzat per la SEIS (Sociedad Española de Informática de la Salud), que es va celebrar a La Granja San Ildefonso. L’edició d’enguany es va centrar en la innovació entorn de les TIC aplicades a l’àmbit sanitari, la interoperabilitat organitzativa i les plataformes de telesalut i teleassistència.

A les dues primeres sessions “Plataformas de Interoperabilidad” i “Interoperabilidad organizativa”, es van presentar els avenços dels respectius grups de treball d’AENOR (comitè tècnic 139 de TIC per salut al qual participa l’OFSTI). Al grup de plataformes de telesalut i teleassistència s’està treballant en una taxonomia que permeti classificar les plataformes existents en dimensions amb nivells. Al d’interoperabilitat organitzativa s’ha revisat la norma ISO/DIS 13940 (també coneguda com a CONTSYS), aplicant-la a casos d’ús reals, per a la votació de pas a normativa ISO.

Des del CCI-OFSTI es va realitzar una presentació a la sessió de plataformes d’Interoperabilitat, sobre el model d’assistència no presencial i l’estat de les plataformes de telesalut i teleassistència al Sistema Sanitari Català:

Al primer bloc també es va exposar l’ús d’una plataforma d’interoperabilitat d’HCE pel suport a la recerca i que permet l’intercanviar d’extractes clínics anonimitzats. La sessió va finalitzar amb una intervenció sobre l’evolució del punt de cura, i les necessitats d’interoperabilitat dels dispositius mèdics derivades, l’estat de l’art dels estàndards a utilitzar i lliçons apreses en la seva aplicació.

La segona sessió va començar amb una presentació sobre l’aplicació de la norma CONTSYS, aportant experiències reals tant a nivell nacional com internacional. La següent intervenció es va centrar en la dificultat d’assolir la interoperabilitat organitzativa i la seva importància a l’HCDSNS (Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud). Per últim s’explicà com les solucions basades en models poden potenciar l’interoperabilitat organitzativa.

Al tercer bloc “Actividades de I+D+I en Interoperabilidad” es van exposar iniciatives relatives al perfil XDS (Cross-Enterprise Document Sharing) d’IHE, la definició de guies clíniques amb llenguatge GDL (Guide Definition Language), la combinació d’estàndards d’HCE i tecnologies semàntiques i a les activitats de la Universitat de Sevilla. En la mateixa línia, a la quarta sessió “Potencial de Innovación tecnológica para la Interoperabilidad” des de la indústria es van presentar innovacions en la creació i gestió de repositoris de dades clíniques normalitzades, l’evolució cap a una HEI (Història Electrònica d’Imatge), l’impacte de la interoperabilitat en la continuïtat assistencial i l’oficina d’integració a València.

A la darrera sessió del fòrum “Normalización e Innovación en TICs en los Servicios de Salud”, representants dels serveis de Salud de Madrid, Castilla La Mancha, Castilla y León i Andalusia van aportar una visió general de l’estat del Servei en quant a normalització i iniciatives d’innovació i investigació.

Al següent enllaç es pot consultar el programa del congrés.

Llegir en català

El CCI-OFSTI participó los días 7 y 8 de Mayo en la tercera reunión del Foro de Interoperabilidad, organizado por la SEIS (Sociedad Española de Informática de la Salud), que se celebró en La Granja San Ildefonso. La edición de este año se centró en la innovación entorno de las TIC aplicadas al ámbito de la salud, la interoperabilidad organizativa y las plataformas de telesalud y teleasistencia.

En las dos primeras sesiones “Plataformas de Interoperabilidad” y “Interoperabilidad organizativa” se presentaron los avances de los respectivos grupos de trabajo de AENOR (comité técnico 139 de TIC para la salud en el cual participa la OFSTI). En el grupo de plataformas de telesalud y teleasistencia se está trabajando en una taxonomía que permita clasificar las plataformas existentes en dimensiones con niveles. En el de interoperabilidad organizativa se ha revisado la norma ISO/DIS 13940 (también conocida como CONTSYS), aplicándola a casos de uso reales, para la votación de paso a normativa ISO.

Des del CCI-OFSTI se realizó una presentación en la sesión de plataformas de Interoperabilidad sobre el modelo asistencial no presencial y el estado de las plataformas de telesalud y teleasistencia en el Sistema Sanitario Catalán:

En el primer bloque también se expuso el uso de una plataforma de interoperabilidad de HCE para el soporte a la investigación que permite el intercambio de extractos clínicos anonimizados. La sesión finalizó con una intervención sobre la evolución del punto de atención, y las necesidades de interoperabilidad de los dispositivos médicos derivadas, el estado del arte de los estándares a utilizar y lecciones aprendidas en su aplicación.

La segunda sesión comenzó con una presentación sobre la aplicación de la norma CONTSYS, aportando experiencias reales tanto a nivel nacional como internacional. La siguiente intervención se centró en la dificultad de alcanzar la interoperabilidad organizativa y su importancia en la HCDSNS (Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud). Por último se explicó cómo las soluciones basadas en modelos pueden potenciar la interoperabilidad organizativa.

En el tercer bloque “Actividades de I+D+I en Interoperabilidad” se expusieron iniciativas relativas al perfil XDS (Cross-Enterprise Document Sharing) de IHE, la definición de guías clínicas con lenguaje GDL (Guide Definition Language), la combinación de estándares de HCE y tecnologías semánticas y las actividades de la Universidad de Sevilla. Siguiendo la misma línea, en la cuarta sesión “Potencial de Innovación tecnológica para la Interoperabilidad”, desde la industria se presentaron innovaciones en la creación y gestión de repositorios de datos clínicos normalizados, la evolución hacia una HEI (Historia Electrónica de Imagen), el impacto de la interoperabilidad en la continuidad asistencial y la oficina de integración en Valencia.

En la última sesión del foro “Normalización e Innovación en TICs en los Servicios de Salud”, representantes de los servicios de Salud de Madrid, Castilla La Mancha, Castilla y León y Andalucía aportaron una visión general del estado del Servicio en cuanto a normalización e iniciativas de innovación e investigación.

En el siguiente enlace se puede consultar el programa del congreso.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)

Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico

Leer en castellano

El CCI va participar els passats dies 19 i 20 de març a la Jornada tècnica d’interoperabilitat organitzada pel Servei Andalús de Salut, IHE Espanya i HL7 Spain que tenia per títol “Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico”.
Al primer dia de la jornada es van realitzar les tres sessions següents:

  • Reunió del comitè tècnic d’HL7 Spain, en la qual es van repassar les principals novetats i avenços més rellevants des de l’última reunió. Destacar que s’ha començat a treballar en les derivacions de proves diagnòstiques, tant des del punt de vista funcional com de missatgeria i informes associats.
  • Presentació “Últimos avances en los estándares de documentación clínica”, orientada a acostar els estàndards al perfil documentalista.
  • Sessió IHE centrada en la implantació de XDS a Espanya.

Al segon dia es van realitzar diferents intervencions sobre la interoperabilitat entre sistemes i la integració de dispositius, presentant estàndards i sistemes que permeten garantir la continuïtat assistencial a diferents nivells. Es van destacar els nous reptes que tenen els CIOs en quant a la interoperabilitat i a l’atenció dels pacients crònics, així com a la importància de la capacitació del ciutadà de manera que formi part activa de la seva salut. Aquestes ponències es van complementar explicant el paper dels perfils IHE, de la norma CONTSYS (ISO/DIS 13940) i dels estàndards d’HL7, incloent els d’àmbit semàntic com CTS2 (Common Terminology Services Release 2). L’esdeveniment va finalitzar amb la compartició d’experiències i la presentació de diferents eines. Des del CCI-OFSTI es va realitzar una ponència sobre serveis terminològics avançats:

A la presentació es va explicar la necessitat d’aquesta mena de serveis, així com les funcionalitats que poden cobrir les eines que els ofereixen. També es va presentar l’estàndard CTS2, que defineix, a nivell funcional, una interfície estàndard per l’ús i la gestió de terminologies. Per acabar la intervenció, es va resumir la participació del CCI al grup de serveis semàntics del projecte europeu epSOS, en el qual es treballa amb l’estàndard CTS2.

Llegir en català

El CCI participó los pasados 19 y 20 de marzo en la Jornada técnica organizada por el Servicio Andaluz de Salud, IHE España y HL7 Spain que tenía por título “Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico”.
En el primer día de la jornada se realizaron las tres sesiones siguientes:

  • Reunión del comité técnico de HL7 Spain, en la cual se repasaron las principales novedades y avances des de la última reunión. Destacar que se ha empezado a trabajar en las derivaciones de pruebas diagnósticas, tanto a nivel funcional como de mensajería y informes asociados.
  • Presentación “Últimos avances en los estándares de documentación clínica”, orientada a acercar los estándares al perfil documentalista.
  • Sesión IHE centrada en la implantación de XDS en España.

En el segundo día se realizaron distintas intervenciones sobre la interoperabilidad entre sistemas y la integración de dispositivos, presentando diferentes estándares y sistemas que permiten garantizar la continuidad asistencial a distintos niveles. Se destacaron los nuevos retos que tienen los CIOs en cuanto a la interoperabilidad y a la atención de los pacientes crónicos, así como la importancia de la capacitación del ciudadano de manera que forme parte activa de su salud. Estas ponencias se complementaron explicando el papel de los perfiles IHE, de la norma CONTSYS (ISO/DIS 13940) y de los estándares de HL7, incluyendo los de ámbito semántico como CTS2 (Common Terminology Services Release 2). El evento finalizó con la compartición de experiencias y la presentación de distintas herramientas. Des de CCI-OFSTI se realizó una ponencia sobre servicios terminológicos avanzados:

En la presentación se explicó la necesidad de este tipo de servicios, así como las funcionalidades que pueden cubrir las herramientas que los ofrecen. También se presentó el estándar CTS2 que define, a nivel funcional, una interface estándar para el uso y la gestión de terminologías. Para acabar la intervención se resumió la participación del CCI-OFSTI en el grupo de servicios semánticos del proyecto europeo epSOS, en el cual se trabaja con el estándar CTS2.

Formació Entorns d’Interoperabilitat

Leer en castellano 

El CCI-TCM (Centre de Competències d’Integració de la fundació Tecnocampus Mataró-Maresme) ofereix serveis de formació en l’àmbit dels Entorns d’Interoperabilitat i el de la Terminologia. Aquesta entrada vol presentar el curs d’integració de dispositius, referent a l’àmbit dels entorns d’interoperabilitat, que es proposa des del CCI i TicSalut.

Descripció del Curs

El curs d’integració de dispositius té com a objectiu formar especialistes en dispositius mèdics, amb coneixements en estàndards d’informació mèdica (HL7) i en els marcs d’interoperabilitat existents, tot fent ús d’una de les plataformes d’integració orientades a sanitat més utilitzades: Mirth Connect. Per això, el curs va dirigit a responsables d’integració i a tècnics informàtics, que puguin entendre i aprendre a desenvolupar aplicacions i solucions d’integració sota  la plataforma d’integració Mirth.

A continuació podeu veure el tríptic del curs:



Com es pot veure en el temari, el curs es divideix en diversos apartats:

Primer de tot, una introducció explicant la base dels estàndards i la interoperabilitat, veient la seva aplicació en diferents àmbits i en els sistemes d’informació y dispositius, que s’expliquen al següent apartat. A continuació, es fa referència als marcs d’interoperabilitat d’IHE i Continua Alliance, que defineixen les bones pràctiques d’utilització dels estàndards.

El curs continua amb una segona part més tècnica, on s’expliquen primer de tot les plataformes d’integració, basades en l’arquitectura ESB (en concret Mirth Connect). Finalment, l’últim apartat consisteix en desenvolupar dos casos d’ús per integrar un espiròmetre i un electrocardiògraf.

Edicions del curs

Als passats 10 i 11 de Maig es va dur a terme la primera edició del curs, amb 20 participants que van omplir totes les places, i amb uns resultats satisfactoris. En el curs, els alumnes van poder aprendre les bases dels estàndards en l’àmbit de sanitat, i es van poder enfrontar als problemes reals d’una integració, treballant amb la plataforma Mirth Connect. Els assistents alhora, tenen la possibilitat de posar en comú els seus coneixements en l’àmbit, i proposar problemes amb els que es troben dia a dia.

La segona edició es durà a terme aquest Setembre del 2012, dies 26 i 27, la qual ja esta tenint una bona acollida degut a l’interès mostrat per part de la gent que es comença a inscriure. Les inscripcions estan obertes, amb places limitades, i es poden realitzar al següent enllaç:

Inscripció al Curs d’Integració de Dispositius 2a Edició

Llegir en català 

El CCI-TCM (Centre de Competències d’Integració de la fundació Tecnocampus Mataró-Maresme) ofrece servicios de formación en el ámbito de los Entornos de Interoperabilidad y el de la Terminología. Esta entrada quiere presentar el curso de integración de dispositivos, referente al ámbito de los entornos de interoperabilidad, que se propone des del CCI y TicSalut.

Descripción del Curso

El curso de integración de dispositivos tiene como objetivo formar especialistas en dispositivos médicos, con conocimientos en estándares de información médica (HL7) y en los marcos de Interoperabilidad existentes, haciendo uso de una de las plataformas de integración orientadas a salud más utilizadas: Mirth Connect. Por eso, el curso va dirigido a responsables de integración y técnicos informáticos, que puedan entender y aprender a desarrollar aplicaciones y soluciones de integración bajo la plataforma de integración Mirth.

A continuación podéis ver el tríptico del curso:



Com se puede ver en el temario, el curso se divide en varios apartados:

Primero de todo, una introducción explicando la base de los estándares y la interoperabilidad, viendo su aplicación en diferentes ámbitos y en los sistemas de información y dispositivos, que se explican en el siguiente apartado. A continuación, se hace referencia a los marcos de interoperabilidad de IHE y Continua Alliance, que definen las buenas practicas de utilización de los estándares.

El curso continua con una segunda parte más técnica, donde se explican primero de todo las plataformas de integración, basadas en la arquitectura ESB (en concreto Mirth Connect). Finalmente, el último apartado consiste en desarrollar dos casos de uso para integrar un espirómetro y un electrocardiógrafo.

Ediciones del curso

Los pasados 10 y 11 de Mayo se llevo a cabo la primera edición del curso, con 20 participantes que llenaron todas las plazas, y con unos resultados satisfactorios. En el curso, los alumnos pudieron aprender las bases de los estándares en el ámbito sanitario, y pudieron enfrentarse a los problemas reales de una integración, trabajando con la plataforma Mirth Connect. Los asistentes a la vez, tuvieron la posibilidad de poner en común sus conocimientos en el ámbito, y proponer problemas con los que se encuentran dia a dia.

La segunda edición se llevará a cabo éste Septiembre del 2012, días 26 y 27, la cuál ya esta teniendo una buena aceptación debido al interés mostrado por parte de la gente que empieza a escribirse. Las inscripciones estan abiertas, con plazas limitadas, y se pueden realizar al siguiente enlace:

Inscripción al Curso de Integración de Dispositivos 2a Edición

Formació SNOMED CT

Leer en castellano

El CCI-TCM (Centre de Competències d’Integració de la fundació Tecnocampus Mataró-Maresme) ofereix serveis de formació en l’àmbit dels Entorns d’Interoperabilitat i el de la Terminologia. Aquesta entrada té per objectiu presentar i explicar en detall les diferents modalitats i tipologies de formació relacionada amb SNOMED CT:

Tallers d’interoperabilitat semàntica al TCM
Aquesta mena de tallers s’organitzen des del CCI-TCM i es realitzen al Tecnocampus Mataró-Maresme, amb la col·laboració de la fundació TicSalut. S’han realitzat dues edicions i la tercera, la inscripció de la qual ja està oberta, està programada pels dies 3 i 4 d’octubre del 2012. La informació sobre aquesta 3a edició es pot consultar a l’enllaç següent: tríptic. A aquesta mena de formació s’expliquen els diferents tipus de llenguatges i vocabularis controlats, es fa una introducció a SNOMED CT i s’aprofundeix en els mecanismes de conjunts de referències creuades (mapejos), subconjunts i extensions. També s’ofereix una visió general del procés de gestió de SNOMED CT a Catalunya i en línia amb el MSSSI (Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad) i epSOS (projecte europeu de compartició d’informació clínica), i es fa un repàs a les eines existents que permeten treballar amb la terminologia. Les explicacions teòriques d’aquests conceptes es combinen amb exercicis pràctics de navegació i codificació amb SNOMED CT i de creació de components. El taller d’enguany compta amb varies novetats:

  • Presentació dels subconjunts de SNOMED CT creats per l’HC3 i pautes d’implantació i ús.
  • Cas pràctic de creació de components basat en l’experiència real del Sistema Sanitari Català.
  • Presentació i pràctica del navegador SNOB a més a més de CliniClue Xplore.
  • Cas real de navegació i codificació a partir de l’experiència real de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Tallers de SNOMED CT amb HL7
El CCI-TCM ha col·laborat amb HL7 en la impartició de varis tallers sobre SNOMED CT i vocabularis clínics controlats, a diferents Comunitats Autònomes. Aquestes modalitats solen ser més concentrades que els tallers d’interoperabilitat semàntica i inclouen una part d’HL7 i CDA que permet obtenir una visió general de com transmetre i compartir la informació codificada en SNOMED CT.
El dia 18 de juny va començar la primera edició online d’aquesta mena de cursos amb el taller virtual d’introducció a SNOMED CT. L’edició e-learning, programada en 5 setmanes, ha permès augmentar el nivell de detall amb el qual es tracta cada part de SNOMED CT i maximitzar la part pràctica dels tallers. Cada setmana es lliura una unitat teòrica als alumnes, sobre la qual han de realitzar un qüestionari i una pràctica. La informació sobre aquesta primera edició online es pot consultar al següent enllaç: tríptic.

Jornades tècniques i altres accions de difusió
El CCI-TCM també ha participat en les dues edicions de la jornada tècnica de SNOMED CT que s’ha organitzat des de la fundació Doctor Robert, UAB. L’esdeveniment d’enguany va tenir molt d’èxit i va oferir una visió general de l’evolució de SNOMED CT al Sistema Sanitari Català orientada a experts en documentació clínica. El grup també ha participat en altres congressos i jornades que tenen per objectiu potenciar l’ús de les TIC al sector salut, com InforSalut, InforMed, FòrumCis, la segona reunió del foro de Interoperabilidad, etc. amb ponències sobre SNOMED CT.

La informació sobre els cursos, tallers, congressos, etc. en els quals està involucrat el CCI-TCM es pot trobar al web del grup:

La propera entrada tractarà sobre la formació que ofereix el CCI-TCM en l’àmbit dels EI (Entorns d’Interoperabilitat). Avançar que ja està oberta la inscripció per la segona edició del taller d’integració de dispositius mèdics amb Mirth Connect, els dies 26 i 27 de setembre del 2012. La informació relacionada i el formulari d’inscripció es poden consultar a l’enllaç que es presenta a continuació: tríptic.

Llegir en català

CCI-TCM (Centre de Competències d’Integració de la fundación Tecnocampus Mataró-Maresme) ofrece servicios de formación en el ámbito de los Entornos de Interoperabilidad y el de la Terminología. Esta entrada tiene por objetivo presentar y explicar en detalle las diferentes modalidades y tipologías de formación relacionada con SNOMED CT:

Talleres de interoperabilidad semántica en TCM
Este tipo de talleres se organizan des del CCI-TCM y se llevan a cabo en el Tecnocampus Mataró-Maresme, con la colaboración de la fundación TicSalut. Se han realizado dos ediciones y la tercera, cuya inscripción ya está abierta, está programada para los días 3 y 4 de Octubre del 2012. La información sobre esta 3a edición se puede consultar en el enlace siguiente: tríptico. En este tipo de formación se explican los diferentes tipos de lenguajes y de vocabularios controlados, se hace una introducción a SNOMED CT y se profundiza en los mecanismos de conjuntos de referencias cruzadas (mapeos), subconjuntos y extensiones. También se ofrece una visión general del proceso de gestión de SNOMED CT en Catalunya y en línea con el MSSSI (Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad) y epSOS (proyecto europeo de compartición de información clínica), y se hace un repaso de las herramientas existentes que permiten trabajar con la terminología. Las explicaciones teóricas de estos conceptos se combinan con ejercicios prácticos de navegación y codificación con SNOMED CT, y de creación de componentes. El taller de este año cuenta con diversas novedades:

  • Presentación de los subconjuntos de SNOMED CT creados para HC3 y pautas de implantación y uso.
  • Caso práctico de creación de componentes basado en la experiencia real del  Sistema Sanitario Catalán.
  • Presentación y práctica del navegador SNOB, a demás de CliniClue Xplore.
  • Caso real de navegación y codificación a partir de la experiencia real del Hospital Clínic de Barcelona.

Talleres de SNOMED CT con HL7
CCI-TCM ha colaborado con HL7 en la impartición de varios talleres sobre SNOMED CT y vocabularios clínicos controlados, en diferentes Comunidades Autónomas. Estas modalidades suelen ser más concentradas que los talleres de interoperabilidad semántica y incluyen una parte de HL7 y CDA, que permite obtener una visión general sobre cómo transmitir y compartir la información codificada con SNOMED CT.
El día 18 de Junio empezó la primera edición online de este tipo de cursos, con el taller virtual de introducción a SNOMED CT. La edición e-learning, programada en 5 semanas, ha permitido aumentar el nivel de detalle con el que se trata cada parte de SNOMED CT y maximizar la parte práctica. Cada semana se entrega a los alumnos una unidad teórica, sobre la cual tienen que realizar un cuestionario y una práctica. La información sobre esta primera edición online se puede consultar en el siguiente enlace: tríptico.

Jornadas técnicas y otras acciones de difusión
CCI-TCM también ha participado en las dos ediciones de la jornada técnica de SNOMED CT, organizada des de la fundación Doctor Robert, UAB. El evento de este año ha tenido un gran éxito y ofreció una visión general de la evolución de SNOMED CT en el Sistema Sanitario Catalán orientada a expertos en documentación clínica. El grupo también ha participado en otros congresos y jornadas que tienen por objetivo potenciar el uso de la TIC en el sector salid, como InforSalut, InforMed, FòrumCis, la segunda reunión del foro de Interoperabilidad, etc. con ponencias sobre SNOMED CT.

La información sobre los cursos, talleres, congresos, etc. en los que está involucrado el CCI-TCM se pueden encontrar en la web del grupo:

La siguiente entrada tratará sobre la formación que ofrece CCI-TCM en el ámbito de los EI (Entornos de Interoperabilidad). Adelantar que ya está abierta la inscripción para la segunda edición del taller de integración de dispositivos médicos con Mirth Connect, los días 26 y 27 de Setiembre del 2012. La información relacionada y el formulario de inscripción se pueden consultar en el enlace que se presenta a continuación: tríptico.

Congrés AppsONhealth 2012 a Barcelona

Leer en castellano

El CCI va assistir ahir al appsONhealth, un congrés que es va celebrar a l’hospital Sant Joan de Deu, en relació a les aplicacions mòbils orientades a la salut. L’objectiu de la jornada era, d’una banda, transmetre el coneixement d’experts en el món de les empreses que treballen amb aplicacions mòbils en general, i d’altra banda, obtenir també el feedback de les necessitats del personal sanitari, per veure com ambdós àmbits es podien unir per cobrir les necessitats tecnològiques del sector.

El congrés el va iniciar Chia Hwu @chiah, de l’empresa Qubop, que va fer un repàs de l’estat del sector, en quant a aplicacions sanitàries i en quant a les plataformes utilitzades, en el que va deixar remarcat que Apple era el producte més utilitzat, i en el que també va fer una diferenciació entre els avantatges de les aplicacions web (aplicacions per navegador, en HTML5 actualment), i les apps normals (app). Dan Phillips, de l’empresa SandBox, va parlar sobre les oportunitats actuals del sector de la sanitat, i va fer una presentació sobre la seva aplicació Healthbox. Lekshmy Parameswaran, de l’empresa Fuelfor, va presentar un tema molt important, que és el contacte amb l’entorn sanitari alhora de desenvolupar aplicacions o resoldre necessitats. Tenen un projecte en el qual han recorregut diversos hospitals, veient com es desenvolupen totes les tasques, i intentant millorar tots els processos que s’hi duen a terme.

A part dels ponents principals, entre mig es van desenvolupar una sèrie de xerrades en taula rodona, en les quals experts del sector d’empreses com Telefònica o Inuovo, professionals de la sanitat, així com els mateixos ponents. Les xerrades van tractar sobre les necessitats dels hospitals i pacients (en la qual una doctora va explicar problemes que tenien alhora de realitzar alguns processos, i les situacions amb les que es trobaven), també sobre les 10 maneres de potenciar una aplicació pròpia (en la qual els experts van comentar els punts forts com el tipus de finançament, les necessitats de l’usuari, la integració de les dades…) i finalment una xerrada centrada exclusivament en com obtenir diners d’una aplicació mòbil (en la que es van plantejar diversos plans de negoci, com ara l’appstore, la publicitat (banners, anuncis…) i també el model trial/premium).

Un cop finalitzats tots aquests actes, es va celebrar l’AppCircus, un concurs que es fa a diversos països, on aquí es van presentar 11 aplicacions, les quals van ser:

  • Universal Doctor: Un traductor de frases exclusives de sanitat, per quan vas a un altre país i et fa mal alguna cosa, poder-ho comunicar sense problemes.
  • Tweri: Geolocalització de pacients que tenen alzheimer.
  • iDoc24: Telemedicina en mòbil, per poder enviar consultes de dermatologia.
  • Ablah: Relació d’objectes mitjançant fotografia amb un text, per poder-les reproduir amb sons, per persones que no poden parlar.
  • VitaDock: Gestor de dades biomèdiques amb dispositius externs adaptats al iPhone.
  • InShape Moms (Finalista): Guia/suport d’embarassades per mòbil, amb xarxa social i videos per fer exercicis.
  • WithBaby: Monitor per a bebès, amb una càmara externa de visió nocturna, i configurable amb colors i música.
  • Social Diabetes: Planificador de diabetis, amb comunitat social.
  • Helptalk: Comunicació per persones minusvàlides.
  • iPVoidingDiary: Registre de les orines, per incontinència.
  • doctordoctor: PHR per mòbil.

Després de tot això, es va anunciar el guanyador (InShape Moms) al qual se li va entregar el premi d’anar a la final a presentar la seva aplicació.

La conclusió de la jornada per part nostra, ha sigut que el món de la salut té molts fronts oberts en quan a negoci, desenvolupament, i resolució de necessitats, i les aplicacions per mòbil en aquest àmbit, són un front molt important a tenir en compte, ja que d’una banda estenen més àmpliament el negoci de les apps, i d’altra banda entren amb força dins el món sanitari, ajudant al personal sanitari i als pacients, en el seu dia a dia.

Llegir en català

El CCI asistió ayer al appsONhealth, un congreso que se celebró al hospital Sant Joan de Deu, en relación a las aplicaciones móviles orientadas a la salud. El objetivo de la jornada era, por una parte, transmitir el conocimiento de expertos en el mundo de las empresas que trabajan con aplicaciones móviles en general, y por otra parte, obtener también el feedback de las necesidades del personal sanitario, para ver como los dos ámbitos se podían unir para cubrir las necesidades tecnológicas del sector.

El congreso lo inició Chia Hwu @chiah, de la empresa Qubop, que hizo un repaso del estado del sector, en cuanto a las aplicaciones sanitarias y en cuanto a las plataformas utilitzadas, en el que remarcó que Apple era el producto más utilizado, y en el que también hizo una diferenciación entre las ventajas de les aplicaciones web (aplicaciones para navegador, en HTML5 actualmente), y las apps normales (app). Dan Phillips, de la empresa SandBox, habló sobre las oportunidades actuales del sector de la sanidad, y hizo una presentación sobre su aplicación Healthbox. Lekshmy Parameswaran, de la empresa Fuelfor, presentó un tema muy importante, que es el contacto con el entorno sanitario, cuando se han de desarrollar aplicaciones o resolver necesidades. Tienen un proyecto en el qual han recorrido diferentes hospitales, viendo como se desarrollan todas las tareas, intentando mejorar todos los procesos que se llevan a cabo.

A parte de los ponentes principales, entre medio se desarrollaron una serie de debates en una mesa redonda, en los cuáles expertos del sector de empresas como Telefònica o Inuovo, profesionales de la sanidad, así como los mismos ponentes. Los debates trataron sobre las necesidades de los hospitales y pacientes (en las cuáles una doctora explicó los problemas que tenían cuando realizaban algunos procesos, y las situaciones con las que se encontraban), también sobre las 10 formas de potenciar una aplicación propia (en la cual los expertos comentaron los puntos fuertes como el tipo de financiamiento, las necesidades del usuario, la integración de los datos…) y finalmente un debate centrado exclusivamente en como obtener beneficios de una aplicación móvil (en la que se plantearon diferentes planes de negocio, com el l’appstore, la publicidad (banners, anuncios…) y también el modelo trial/premium).

Una vez finalizados todos éstos actos, se celebró el AppCircus, un concurso que se hace a diferentes países, donde aquí se presentaron 11 aplicaciones, las cuales fueron:

  • Universal Doctor: Un traductor de frases exclusivas de sanidad, para cuando vas a otro país y te encuentras mal, poder comunicarlo sin problemas.
  • Tweri: Geolocalización de pacientes que tienen alzheimer.
  • iDoc24: Telemedicina en móvil, para poder enviar consultas de dermatología.
  • Ablah: Relación de objetos mediante fotografía con texto, para poderlas reproducir con sonidos, para personas que no pueden hablar.
  • VitaDock: Gestor de datos biomédicos con dispositivos externos adaptados al iPhone.
  • InShape Moms (Finalista): Guia/soporte de gestantes para móvil, con red social y vídeos para hacer ejercicios.
  • WithBaby: Monitor para bebés, con una cámara externa de visión nocturna, configurable con colores y música.
  • Social Diabetes: Planificador de diabetis, con comunidad social.
  • Helptalk: Comunicación para personas minusválidas.
  • iPVoidingDiary: Registro del orín, para la incontinencia.
  • doctordoctor: PHR para móvil.

Después de todo esto, se anunció el ganador (InShape Moms) al que se le entregó el premio de ir a la final a presentar su aplicación.

La conclusión de la jornada por nuestra parte, ha sido que el mundo de la salud tiene muchos frentes abiertos en cuanto a negocio, desarrollo, y resolución de necesidades, y las aplicaciones para móvil en éste ámbito, són un frente muy importante a tener en cuenta, ya que por una parte ayudan a difundir el negocio de las apps, i por otra parte entran con fuerza dentro del mundo sanitario, ayudando al personal sanitario y a los pacientes, en su dia a dia.

Continua Alliance: Ecosistema de Interoperabilitat per sistemes i dispositius medics (I)

Leer en castellano

Aquest post és l’inici d’una sèrie on parlarem sobre Contínua Alliance, un marc de treball per facilitar la interoperabilitat entre dispositius i sistemes d’informació mèdics, per tal de propiciar entre altres aspectes, un augment en la qualitat assistencial cap als pacients, a través de la integració de la informació clínica amb els diferents agents que participen en l’àmbit sanitari.

Missió de Continua Alliance

Establir un ecosistema d’interoperabilitat per als sistemes de salut personals,permetent a les persones i organitzacions gestionar millor la seva

salut i benestar. Aquesta missió es basa en la interoperabilitat entre els components, sistemes i subsistemes incorporats dins dels sistemes de salut. Es pretén realitzar una selecció de normes i especificacions (necessàries per complir amb aquesta missió), tot definint les pautes de disseny, aclarint d’aquesta manera encara més les normes i especificacions, per tal de que aquestes garanteixin una perfecta interoperabilitat

Objectiu / Àmbit de l’aplicació de Continua Alliance

Aquest post conté referències als estàndards i especificacions que Continua selecciona per garantir la interoperabilitat entre dispositius. També conté directrius addicionals de disseny per a la interoperabilitat, aclarint encara més aquests estàndards i especificacions, mitjançant la reducció d’opcions en la norma o especificació de base o també, mitjançant l’addició d’una característica que falta en la norma o especificació subjacent.

Les directrius que Continua mostra es centren en les interfícies següents:

  • PAN-IF – Connexió a dispositius de xarxa en l’àrea personal de salut
  • LAN-IF – Interfície entre dispositius de xarxa d’àrea local i dispositius d’allotjament d’aplicacions
  • WAN-IF – Interfície entre dispositius d’allotjament d’aplicacions i sistemes “back-end”, com ara serveis de monitorització remot o proveïdors de serveis de gestió de malalties
  • HRN-IF – Interfície entre dispositius WAN i altres dispositius WAN o dispositius de la Història Clínica Electrònica (EHR)

Figura 1. Classes de dispositius de referencia

Visió general de Continua Alliance

Arquitectura E2E (End-to-End)

A continuació definirem l’arquitectura d’extrem a extrem (E2E) de Continua Alliance. L’arquitectura Continua  Alliance s’utilitza per a diversos propòsits:

  • Definició de conceptes comuns
  • Definició de restriccions de topologia per a l’arquitectura Continua
  • Servir com a base per al marc de les directrius, proporcionant una estructura bàsica que estableix normes per al refinament i l’extensió d’aquesta estructura, facilitant l’associació de guies amb els elements d’aquesta estructura

Classificació de dispositius i topologia del sistema Continua Alliance

Els dispositius són entitats físiques que poden contenir un o més nombre de components. L’arquitectura E2E (d’extrem a extrem) de Continua, distingeix diferents classes de dispositius basant-se en les classes de components allotjats al dispositiu.

Les classes de dispositius, s’utilitzen per definir les restriccions de topologia per a l’arquitectura Continua i formen la base d’un marc de directrius. Les restriccions de topologia es defineixen per a l’ arquitectura Continua però algunes de les mateixes no son viables.

L’actual arquitectura E2E de Continua distingeix les següents classes de dispositius de referència:

  • Dispositiu PAN: Dispositiu que desplega com a mínim un component de servei PAN-IF. Els components de servei  PAN-IF són els components de serveis amb sensors, d’emmagatzematge, etc.
  • Dispositiu de LAN: Dispositiu que desplega com a mínim un component de servei LAN. A més, aquests components del servei poden ser instàncies de les subclasses dels components del servei LAN-IF.
  • Dispositiu d’emmagatzematge d’aplicacions: Dispositiu que desplega com a mínim un component client PAN-IF, un component de client LAN-IF, o un component  WAN-IF.
  • Dispositiu WAN: Dispositiu que desplega com a mínim un component de servei WAN-IF o un component client HRN-IF.
  • Dispositiu HRN: Dispositiu que desplega un o més components de servei HRN-IF.

Figura 2. Definicions i notació gràfica



Extret del document “Continua Design Guidelines 2010”, Autors: David Rodríguez i Manel Domingo

Llegir en català

Este post es el inicio de una serie donde hablaremos sobre Continua Alliance, un marco de trabajo para facilitar la interoperabilidad entre dispositivos y sistemas de información médicos, a fin de propiciar entre otros aspectos, un aumento en la calidad asistencial hacia los pacientes , a través de la integración de la información clínica con los diferentes agentes que participan en el ámbito sanitario.

Misión de Continua Alliance

Establecer un ecosistema de interoperabilidad para los sistemas de salud personales, permitiendo a las personas y organizaciones gestionar mejor su

salud y bienestar. Esta misión se basa en la interoperabilidad entre los componentes, sistemas y subsistemas incorporados dentro de los sistemas de salud. Se pretende realizar una selección de normas y especificaciones (necesarias para cumplir con esta misión), definiendo las pautas de diseño, aclarando de este modo aún más las normas y especificaciones, para que estas garanticen una perfecta interoperabilidad

Objetivo / Ámbito de la aplicación de Continúa Alliance

Este post contiene referencias a los estándares y especificaciones que Continúa selecciona para garantizar la interoperabilidad entre dispositivos. También contiene directrices adicionales de diseño para la interoperabilidad, aclarando aún más estos estándares y especificaciones, mediante la reducción de opciones en la norma o especificación de base o también, mediante la adición de una característica que falta en la norma o especificación subyacente.

Las directrices que Continúa muestra se centran en las interfaces siguientes:

  • PAN-IF – Conexión a dispositivos de red en el área personal de salud
  • LAN-IF – Interfaz entre dispositivos de red de área local y dispositivos de alojamiento de aplicaciones
  • WAN-IF – Interfaz entre dispositivos de alojamiento de aplicaciones y sistemas “back-end”, como servicios de monitoreo remoto o proveedores de servicios de gestión de enfermedades
  • HRN-IF – Interfaz entre dispositivos WAN y otros dispositivos WAN o dispositivos de la Historia Clínica Electrónica (EHR)

Figura 1. Clases de dispositivos de referencia

Visión general de Continua Alliance

Arquitectura E2E (End-to-End)

A continuación definiremos la arquitectura de extremo a extremo (E2E) de Continúa Alliance. La arquitectura Continúa Alliance utiliza para varios propósitos:

  • Definición de conceptos comunes
  • Definición de restricciones de topología para la arquitectura Continúa
  • Servir como base para el marco de las directrices, proporcionando una estructura básica que establece normas para el refinamiento y la extensión de esta estructura, facilitando la asociación de guías con los elementos de esta estructura

Clasificación de dispositivos y topología del sistema Continúa Alliance
Los dispositivos son entidades físicas que pueden contener uno o más número de componentes. La arquitectura E2E (de extremo a extremo) de Continua, distingue diferentes clases de dispositivos basándose en las clases de componentes alojados en el dispositivo.

Las clases de dispositivos, se utilizan para definir las restricciones de topología para la arquitectura Continua y forman la base de un marco de directrices. Las restricciones de topología se definen para la arquitectura Continúa pero algunas de las mismas no son viables.

La actual arquitectura E2E de Continúa distingue las siguientes clases de dispositivos de referencia:

  • DispositivoPAN: Dispositivo que desarrolla como mínimo un componente de servicio PAN-IF. Los componentes de servicio PAN-IFson los componentes de servicios con sensores, de almacenamiento, etc.
  • Dispositivo de LAN: Dispositivo que desarrolla como mínimo un componente de servicio LAN. Además, estos componentes del servicio pueden ser instancias de las subclases de los componentes del servicio LAN-IF.
  • Dispositivo de almacenaje de aplicaciones: Dispositivo que despliega como mínimo un componente cliente PAN-IF, un componente de cliente LAN-IF, o un componente  WAN-IF.
  • DispositivoWAN: Dispositivo que despliega com a mínimo un componente de servicio WAN-IF o un componente cliente HRN-IF.
  • DispositivoHRN: Dispositivo que despliega uno o mas componentes de servicio HRN-IF.

Figura 2. Definicions i notació gràfica

Extraido del documento “Continua Design Guidelines 2010”, Autores: David Rodríguez i Manel Domingo

Efficient XML Interchange

Leer en castellano

En aquest post mostrarem una tecnologia per transmetre els fitxers XML d’una manera més ràpida, especialment dissenyat per les tecnologies d’avui en dia, com poden ser els smartphones. Un cop introduida, farem una prova treballant en el camp dels estàndards (concretament amb l’estàndard CDA R2) i veurem l’impacte que crea aquesta tecnologia sobre fitxers CDA XML.

EXI (Efficient XML Interchange) és un format de dades proposat per el Efficient XML Interchange Working Group, i ja es considera estandard W3C. L’objectiu d’aquest format és codificar documents XML en un format binari, per reduir l’espai dels missatges, i permetre una transmissió entre dispositius molt més àgil.

Format

Un document EXI està format per un EXI Header i un EXI Body.

EXI Header

Conté les propietats de codificació necessàries per poder codificar i descodificar l’EXI-stream. La mida mínima de capçalera és de 1 byte, per tant podem considerar que té un overhead molt baix.

EXI Body

El cos d’un document EXI esta composat per events EXI. Els ítems XML es codifiquen en un o més EXI events. Els events s’agrupen seguint una definició de gramàtica, per veure els elements que es repeteixen més o menys, per codificar la informació en funció d’això, i pode r comprimir molt més la cadena, semblant al mètode de compressió dels codis Huffman. La idea és comprimir al màxim l’espai que ocupen els “tags” de l’XML, que solen repetir-se molt.

Primer mostrem un exemple d’XML qualsevol:

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<notebook date="2007-09-12">
<note category="EXI" date="2007-07-23">
<subject>EXI</subject>
<body>Do not forget it!</body>
</note>
<note date="2007-09-12">
<subject>Shopping List</subject>
<body>milk, honey</body>
</note>
</notebook>

Aquest XML es representa en EXI events de la següent forma:

Un cop tenim els EXI events, s’ordenen per poder fer la compressió dels tags:


Rendiment

Per veure una prova del rendiment d’aquest mètode, farem un parell de proves amb fitxers XML, amb propietats diferents.

Compressió de fitxer d’espirometria propietari

Baix rendiment degut a les poques repeticions de tags, ja que cada tag és diferent, per transmetre cada dada que és única de l’espiròmetre.

Original:               27 KB

EXI:                        8 KB

Ratio:                    1/3

Compressió del document CDA d’espirometria

Alt rendiment degut a la gran quantitat de tags a repetir tant d’estructura de CDA (entries, components, code…) com d’estructura del text html per mostrar l’informe (td, tr, table…).

Original:               680 KB

EXI:                        35 KB

Ratio:                    1/20

Conclusió

Aquest nou mètode és molt important, primer de tot perquè ha sigut aprovat com un estàndard per la W3C, i per tant no és cap format propietari.

El punt fort del mètode és que està concretament orientat a codificar XML, res més, a diferència d’altres sistemes de compressió genèrics.

La compressió es pot veure aplicada en documents CDA i això pot ser molt interessant per integrar documents en format EXI, per ocupar menys espai, i per transmetre en un temps més ràpid.

A més cal dir que aquest estàndard s’ha desenvolupat pensant en dispositius mòbils, per facilitar una transmissió més ràpida i amb menys pes, per tant tenir aquest format crearia un impacte important en aquests dispositius, i en el desenvolupament de noves aplicacions per aquests.

Fragment extret del document “EXI (Efficient XML Interchange) – M. Lizana”

Llegir en català

En esta entrada mostraremos una tecnología para transmitir los ficheros XML de una manera más rápida, especialmente diseñada para las tecnologías de hoy en día, como los smartphones. Una vez introducida, haremos una prueba trabajando en estándares (en concreto con el estándar CDA R2) i veremos el impacto que crea esta tecnología sobre ficheros CDA XML.

EXI (Efficient XML Interchange) es un formato de datos propuesto por el Efficient XML Interchange Working Group, y se considera estándar W3C. El objetivo de éste formato es codificar documentos XML en un formato binario, para reducir el espacio de los mensajes y permitir una transmisión entre dispositivos mucho más ágil.

Formato

Un documento EXI está formado por un EXI Header y un EXI Body.

EXI Header

Contiene las propiedades de codificación necesarias para poder codificar y descodificar el EXI-stream. El tamaño mínimo de cabecera es de 1 byte, por tanto podemos considerar que tiene un overhead muy bajo.

EXI Body

El cuerpo de un documento EXI esta compuesto por eventos EXI. Los ítems XML se codifican en uno o más EXI events. Los eventos se agrupan siguiendo una definición de gramática, para ver los elementos que se repiten más o menos, para codificar la información en función de estos elementos, y poder comprimir mucho más la cadena, parecido al método de compresión de los códigos Huffman. La idea es comprimir al máximo el espacio que ocupan los “tags” del XML, que suelen repetirse mucho.

Primero mostramos un ejemplo de XML cualquiera:

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<notebook date="2007-09-12">
<note category="EXI" date="2007-07-23">
<subject>EXI</subject>
<body>Do not forget it!</body>
</note>
<note date="2007-09-12">
<subject>Shopping List</subject>
<body>milk, honey</body>
</note>
</notebook>

Éste XML se representa en EXI events de la siguiente forma:

Una vez tenemos los EXI events, se ordenan para poder hacer la compresión de los tags:

Rendimiento

Para ver una prueba del rendimiento de éste método, haremos un par de pruebas con ficheros XML, con propiedades diferentes.

Compresión del fichero de espirometría propietario

Bajo rendimiento debido a las pocas repeticiones de los tags, ya que cada tag es diferente, para transmitir cada dato que es único del espirómetro.

Original:               27 KB

EXI:                        8 KB

Ratio:                    1/3

Compressión del documento CDA de espirometría

Alto rendimento debido a la gran cantidad de tags a repetir tanto de estructura de CDA (entries, components, code…) como de estructura del texto html para mostrar el informe (td, tr, table…).

Original:               680 KB

EXI:                        35 KB

Ratio:                    1/20

Conclusión

Éste nuevo método es muy importante, primero de todo porque ha sido aprobado como un estándar por la W3C, y por lo tanto no es formato propietario.

El punto fuerte del método es que esta concretamente orientado a codificar XML, nada más, a diferencia de otros sistemas de compresión genéricos.

La compresión se puede ver aplicada en documentos CDA i esto puede ser muy interesante para integrar documentos en formato EXI, ocupando menos espacio y transmitiendo en un tiempo más rápido.

Además éste estándar se ha desarrollado pensando en dispositivos móviles, para facilitar la transmisión más rápida y con menos peso. Con éste formato se crearía un impacto importante en estos dispositivos, y en el desarrollo de nuevas aplicaciones para estos.

Fragmento extraído del documento “EXI (Efficient XML Interchange) – M. Lizana”