Entrades classificades amb: HIS

Jornada Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico

Leer en castellano

El passat dia 12 de novembre es va celebrar la jornada tècnica “Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico” a Madrid, organitzada per HL7Spain, IHE España  i HIMSS Europe CIO Summit: CIO of the Future.

La jornada tenia per objectiu presentar els avenços en interoperabilitat, examinar l’impacte dels estàndards en el domini de l’atenció integrada del pacient crònic i obrir un espai de debat i reflexió per part dels professionals del sector TIC en salut.

Des del Centre de Competències d’Integració es va presentar l’estàndard d’HL7 CCS (Care Coordination Service), que defineix les funcionalitats necessàries per assolir una gestió coordinada dels pacients a través del continu assistencial:

CCS és una iniciativa oberta de desenvolupament d’estàndard/especificació d’HL7  del projecte Coordination of Care Services Specification, sobre la qual està planificat definir també una especificació SOA per part d’OMG (Object Management Group). El programa HSSP (Healthcare Services Specification Program) engloba la col·laboració d’HL7 (que desenvolupa el model funcional) i OMG (qui en fa la corresponent especificació tècnica) per completar varis estàndards. CCS està format per tres elements:

  • Capacitats: Habilitats d’organitzacions, sistemes o persones a partir de les quals es defineixen les funcionalitats i que seran els requeriments per a l’especificació tècnica. Es la part que està més desenvolupada i es correspon amb el nucli del contingut normatiu.
  • Perfils funcionals: Paquets de funcionalitats. Actualment en definició.
  • Escenaris de negoci: Context principal i secundaris en els quals s’apliquen les funcionalitats. Actualment en definició.

El CCI i l’OFSTI (Oficina d’Estàndards i interoperabilitat) de la fundació TicSalut han publicat recentment un informe resum sobre l’estàndard que es pot trobar al web de l’OFSTI: Notícia publicació informe CCS.

La jornada també va comptar amb la participació de l’OFSTI en una ponència sobre la integració de dispositius de mobilitat mHealth, així com de varis representants de la indústria, proveïdors assistencials i administracions públiques.

Llegir en català

El pasado día 12 de Noviembre se celebró la jornada técnica “Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico” en Madrid, organizada por HL7Spain, IHE España  y HIMSS Europe CIO Summit: CIO of the Future.

La jornada tenía por objetivo presentar los avances en interoperabilidad, examinar el impacto de los estándares en el dominio de la atención integrada del paciente crónico y abrir un espacio de debate y reflexión por parte de los profesionales del sector TIC en salud.

Des del Centre de Competències d’Integració se presentó el estándar de HL7 CCS (Care Coordination Service), que define las funcionalidades necesarias para alcanzar una gestión coordinada de los pacientes a través del continuo asistencial:

CCS es una iniciativa abierta de desarrollo de estándar/especificación de HL7 del proyecto Coordination of Care Services Specification, sobre la cual está planificado definir también una especificación SOA por parte de OMG (Object Management Group). El programa HSSP (Healthcare Services Specification Program) engloba la colaboración de HL7 (que desarrolla el modelo funcional) y OMG (quien realiza la correspondiente especificación técnica) para completar varios estándares. CCS está formado por tres elementos:

  • Capacidades: Habilidades de organizaciones, sistemas o personas a partir de las cuales se definen las funcionalidades y que serán los requerimientos para la especificación técnica. Es la parte que está más desarrollada y se corresponde con el núcleo del contenido normativo.
  • Perfiles funcionales: paquetes de funcionalidades. Actualmente en definición.
  • Escenarios de negocio: Contexto principal y secundarios en los cuales se aplican las funcionalidades. Actualmente en definición.

CCI y la OFSTI (Oficina d’Estàndards i interoperabilitat) de la fundación TICSalut han publicado recientemente un informe resumen sobre el estándar que se puede encontrar en la web de la OFSTI: Noticia publicación informe CCS.

La jornada también contó con la participación de la OFSTI en una ponencia sobre la integración de dispositivos de movilidad mHealth, así como de varios representantes de la industria, proveedores asistenciales y administraciones públicas.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)

3a reunió de Foro de Interoperabilidad en Salud

Leer en castellano

El CCI-OFSTI va participar els dies 7 i 8 de maig a la tercera reunió del Fòrum d’Interoperabilitat en Salut, organitzat per la SEIS (Sociedad Española de Informática de la Salud), que es va celebrar a La Granja San Ildefonso. L’edició d’enguany es va centrar en la innovació entorn de les TIC aplicades a l’àmbit sanitari, la interoperabilitat organitzativa i les plataformes de telesalut i teleassistència.

A les dues primeres sessions “Plataformas de Interoperabilidad” i “Interoperabilidad organizativa”, es van presentar els avenços dels respectius grups de treball d’AENOR (comitè tècnic 139 de TIC per salut al qual participa l’OFSTI). Al grup de plataformes de telesalut i teleassistència s’està treballant en una taxonomia que permeti classificar les plataformes existents en dimensions amb nivells. Al d’interoperabilitat organitzativa s’ha revisat la norma ISO/DIS 13940 (també coneguda com a CONTSYS), aplicant-la a casos d’ús reals, per a la votació de pas a normativa ISO.

Des del CCI-OFSTI es va realitzar una presentació a la sessió de plataformes d’Interoperabilitat, sobre el model d’assistència no presencial i l’estat de les plataformes de telesalut i teleassistència al Sistema Sanitari Català:

Al primer bloc també es va exposar l’ús d’una plataforma d’interoperabilitat d’HCE pel suport a la recerca i que permet l’intercanviar d’extractes clínics anonimitzats. La sessió va finalitzar amb una intervenció sobre l’evolució del punt de cura, i les necessitats d’interoperabilitat dels dispositius mèdics derivades, l’estat de l’art dels estàndards a utilitzar i lliçons apreses en la seva aplicació.

La segona sessió va començar amb una presentació sobre l’aplicació de la norma CONTSYS, aportant experiències reals tant a nivell nacional com internacional. La següent intervenció es va centrar en la dificultat d’assolir la interoperabilitat organitzativa i la seva importància a l’HCDSNS (Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud). Per últim s’explicà com les solucions basades en models poden potenciar l’interoperabilitat organitzativa.

Al tercer bloc “Actividades de I+D+I en Interoperabilidad” es van exposar iniciatives relatives al perfil XDS (Cross-Enterprise Document Sharing) d’IHE, la definició de guies clíniques amb llenguatge GDL (Guide Definition Language), la combinació d’estàndards d’HCE i tecnologies semàntiques i a les activitats de la Universitat de Sevilla. En la mateixa línia, a la quarta sessió “Potencial de Innovación tecnológica para la Interoperabilidad” des de la indústria es van presentar innovacions en la creació i gestió de repositoris de dades clíniques normalitzades, l’evolució cap a una HEI (Història Electrònica d’Imatge), l’impacte de la interoperabilitat en la continuïtat assistencial i l’oficina d’integració a València.

A la darrera sessió del fòrum “Normalización e Innovación en TICs en los Servicios de Salud”, representants dels serveis de Salud de Madrid, Castilla La Mancha, Castilla y León i Andalusia van aportar una visió general de l’estat del Servei en quant a normalització i iniciatives d’innovació i investigació.

Al següent enllaç es pot consultar el programa del congrés.

Llegir en català

El CCI-OFSTI participó los días 7 y 8 de Mayo en la tercera reunión del Foro de Interoperabilidad, organizado por la SEIS (Sociedad Española de Informática de la Salud), que se celebró en La Granja San Ildefonso. La edición de este año se centró en la innovación entorno de las TIC aplicadas al ámbito de la salud, la interoperabilidad organizativa y las plataformas de telesalud y teleasistencia.

En las dos primeras sesiones “Plataformas de Interoperabilidad” y “Interoperabilidad organizativa” se presentaron los avances de los respectivos grupos de trabajo de AENOR (comité técnico 139 de TIC para la salud en el cual participa la OFSTI). En el grupo de plataformas de telesalud y teleasistencia se está trabajando en una taxonomía que permita clasificar las plataformas existentes en dimensiones con niveles. En el de interoperabilidad organizativa se ha revisado la norma ISO/DIS 13940 (también conocida como CONTSYS), aplicándola a casos de uso reales, para la votación de paso a normativa ISO.

Des del CCI-OFSTI se realizó una presentación en la sesión de plataformas de Interoperabilidad sobre el modelo asistencial no presencial y el estado de las plataformas de telesalud y teleasistencia en el Sistema Sanitario Catalán:

En el primer bloque también se expuso el uso de una plataforma de interoperabilidad de HCE para el soporte a la investigación que permite el intercambio de extractos clínicos anonimizados. La sesión finalizó con una intervención sobre la evolución del punto de atención, y las necesidades de interoperabilidad de los dispositivos médicos derivadas, el estado del arte de los estándares a utilizar y lecciones aprendidas en su aplicación.

La segunda sesión comenzó con una presentación sobre la aplicación de la norma CONTSYS, aportando experiencias reales tanto a nivel nacional como internacional. La siguiente intervención se centró en la dificultad de alcanzar la interoperabilidad organizativa y su importancia en la HCDSNS (Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud). Por último se explicó cómo las soluciones basadas en modelos pueden potenciar la interoperabilidad organizativa.

En el tercer bloque “Actividades de I+D+I en Interoperabilidad” se expusieron iniciativas relativas al perfil XDS (Cross-Enterprise Document Sharing) de IHE, la definición de guías clínicas con lenguaje GDL (Guide Definition Language), la combinación de estándares de HCE y tecnologías semánticas y las actividades de la Universidad de Sevilla. Siguiendo la misma línea, en la cuarta sesión “Potencial de Innovación tecnológica para la Interoperabilidad”, desde la industria se presentaron innovaciones en la creación y gestión de repositorios de datos clínicos normalizados, la evolución hacia una HEI (Historia Electrónica de Imagen), el impacto de la interoperabilidad en la continuidad asistencial y la oficina de integración en Valencia.

En la última sesión del foro “Normalización e Innovación en TICs en los Servicios de Salud”, representantes de los servicios de Salud de Madrid, Castilla La Mancha, Castilla y León y Andalucía aportaron una visión general del estado del Servicio en cuanto a normalización e iniciativas de innovación e investigación.

En el siguiente enlace se puede consultar el programa del congreso.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)

Jornada LOINC

Leer en castellano

El passat dia 11 de juny es va realitzar la jornada sobre la terminologia de laboratori LOINC (Logical Observation Identifiers Names and Codes) a Barcelona (auditori edifici França al Passeig de la Circumval·lació). La sessió començà amb una benvinguda a càrrec d’en Francesc García Cuyàs (Coordinador General de les TIC del Departament de Salut i Director de la Fundació TicSalut), qui va donar pas a la intervenció de Carlos Gallego (Responsable de l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut) i Elisenda Carrau (Responsable de l’Àrea Funcional de l’iSalut). En aquesta primera part de l’esdeveniment es va fer una introducció a l’estàndard internacional LOINC i al seu ús a l’HC3 (Història Clínica Compartida de Catalunya):

LOINC és un vocabulari controlat amb més de 71.000 elements que s’utilitza principalment en l’àmbit de laboratori, però que a més de les proves també conté altres observacions clíniques, tipologies de documents, noms de seccions d’informes, etc. A l’HC3 s’ha contemplat l’ús de 280 proves comparables de laboratori amb les quals es cobreix la major part de l’activitat. Els informes de laboratori a HC3 s’han de començar a publicar de manera estructurada, utilitzant l’estàndard d’HL7 (Health Level Seven) CDA (Clinical Document Architecture) i la terminologia LOINC. Aquest requeriment permetrà desplegar el servei de proves comparables, gràcies al qual es poden consultar els resultats de laboratori d’un ciutadà per veure’n l’evolució d’una manera ràpida i directa. La imatge següent mostra una captura del visor d’HC3 on es poden veure els resultats de varis informes de laboratori i com es mostren els valors de les diferents proves comparables:

La publicació estructurada també permet consultar l’informe en format pdf, però afegeix la capacitat de comparar els resultats directament i agrupats per proves, garantint l’intercanvi coherent entre sistemes d’informació a diferents nivells assistencials. L’objectiu fixat per aquest 2013 és que s’arribin a publicar el 80% dels informes de laboratori en el nou format estructurat. L’HC3 ja està preparada per incorporar aquests informes i mostrar els resultats comparables.
També es requereix la publicació estructurada dels informes d’Anatomia Patològica i d’espirometria (utilitzant com a vocabulari SNOMED CT). Per transmetre les unitats de mesura es va indicar que l’estàndard a utilitzar és UCUM (Unified Code for Units of Measure).
La documentació sobre els informes estructurats i els serveis web de l’HC3 es poden consultar al portal web de documentació de l’HC3.
El catàleg amb les 280 proves comparables que s’utilitzen a l’HC3 es pot trobar al web de l’OFSTI, a la plana de recursos LOINC: http://www.ticsalut.cat/estandards/terminologia/recursos/loinc/, és el catàleg reduït de proves de Laboratori, LOINC (Catàleg HC3), versió del 26/10/2011.

La segona part de la sessió es va iniciar amb la participació de Ginger A. Baker (Chief of US Business Development de BITAC als EEUU) que realitzà una intervenció sobre LOINC a l’entorn del Meaningful Use. En aquest sentit es va explicar que el cost de la sanitat ha augmentat molt als EEUU degut, en bona part, a la manca d’informació que implica duplicitat de proves, actuacions innecessàries o inadequades, pràctiques obsoletes, etc. Per resoldre aquesta situació s’han emprès varies accions legislatives, entre elles les relatives a la interoperabilitat semàntica i a l’ús de la informació de manera que esdevingui realment útil i estigui disponible en temps real. Aquesta visió és el que es coneix com a Meaningful Use, en la qual els proveïdors de salut que reben pagaments del govern han de complir una sèrie de requeriments. En l’àmbit del laboratori, la terminologia de referència a utilitzar és LOINC. Malgrat fa varis anys que es va iniciar el procés de transformació descrit, encara queda molta feina per fer. Cal seguir treballant per fer entendre la importància de la interoperabilitat semàntica en general i el paper que hi juguen estàndards com LOINC o SNOMED CT. Un altre repte que es va destacar és aconseguir la implicació dels professionals assistencials i fer-los veure el valor afegit de la integració dels sistemes i de la interoperabilitat de la informació, tant en l’atenció als pacients com en la gestió dels serveis.

La jornada finalitzà amb el bloc d’experiències, format per les intervencions de Toni Mas (CEO de BITAC) i Gloria Soria (Adjunta a gerència del Laboratori de Referència de Catalunya, LRC):

Per presentar en més detall la terminologia LOINC es van explicar els sis eixos que la composen i que, combinats, descriuen cada prova de laboratori: component, propietat, temps, sistema, escala i mètode. També es va destacar que LOINC té varies jerarquies (o classes), perfils i que dels més de 71.000 elements que el composen i que estan identificats de manera única, uns 47.000 són de laboratori, la resta corresponen a altres àmbits complementaris. La presentació de BITAC finalitzà amb algunes recomanacions alhora de fer el mapeig entre catàlegs locals i LOINC, servei que l’empresa ofereix:

  • El mapeig per proximitat és un error, si un element no existeix a LOINC es pot sol·licitar la seva inclusió, però no s’aconsella mapejar-lo amb el que més se li assembla.
  • És imprescindible comptar amb la participació d’experts en el domini per fer el mapeig, ja que hi ha elements que semblen iguals però no ho són.
  • Els mapejos s’han de fer sempre a l’últim nivell de granularitat. És possible escalar de més nivell a menys però no a la inversa.
  • Sovint s’utilitza SNOMED CT per complementar LOINC (p.ex. prova de laboratori en LOINC i diagnòstic associat en SNOMED CT).
  • Quan es fa el mapeig del catàleg local a LOINC es solen descobrir proves duplicades, obsoletes, incongruents, etc. de manera que és una bona oportunitat per millorar el catàleg.

El bloc acabà amb l’experiència d’implantació de LOINC al LRC, des d’on, amb la participació de BITAC, es va mapejar el catàleg local a LOINC i es va implantar al seu sistema d’informació. En aquesta experiència es van reafirmar les recomanacions prèviament vistes i es va destacar l’ús de SNOMED CT en combinació amb LOINC. El manteniment del mapeig es du a terme des del LRC i actualment poden representar la major part de les proves que fan.

La clausura de la jornada es va realitzar per part de Maria Rovira (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut, iSalut).

Al següent enllaç es pot consultar l’agenda de la sessió: programa.

Llegir en català

El pasado día 11 de junio se realizó la jornada sobre la terminología de laboratorio LOINC (Logical Observation Identifiers Names and Codes) en Barcelona (auditorio edificio França en el Passeig de la Circumval·lació). La sesión empezó con una bienvenida a cargo de Francesc García Cuyàs (Coordinador General de les TIC del Dpt. Salut i Director Fundació TicSalut), quin dio paso a la intervención de Carlos Gallego (Responsable de la Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut) y Elisenda Carrau (Responsable del Área Funcional del iSalut). En esta primera parte del evento se hizo una introducción al estándar internacional LOINC y su uso en la HC3 (Historia Clínica Compartida de Catalunya):

LOINC es un vocabulario controlado con más de 71.000 elementos que se utiliza principalmente para el ámbito de laboratorio, pero que además de las pruebas también contiene otras observaciones clínicas, tipologías de documentos, nombres de secciones de informes, etc. En la HC3 se ha contemplado el uso de 280 pruebas comparables de laboratorio con las que se cubre la mayor parte de la actividad. Los informes de laboratorio en HC3 se tienen que empezar a publicar de manera estructurada, utilizando el estándar de HL7 (Health Level Seven) CDA (Clinical Document Architecture) y la terminología LOINC. Este requerimiento permitirá desplegar el servicio de pruebas comparables, gracias al cual se pueden consultar los resultados de laboratorio de un ciudadano para ver su evolución de una manera rápida y directa. La imagen siguiente muestra una captura del visor de HC3 donde se pueden ver los resultados de varios informes de laboratorio y cómo se muestran los valores de las diferentes pruebas comparables:

La publicación estructurada también permite consultar el informe en formato pdf, pero añade la capacidad de comparar los resultados directamente y agrupados por pruebas, garantizando el intercambio coherente entre sistemas de información a diferentes niveles asistenciales. El objetivo fijado para este 2013 es que se lleguen a publicar el 80% de los informes de laboratorio en el nuevo formato estructurado. La HC3 ya está preparada para incorporar estos informes y mostrar los resultados comparables.
También se requiere la publicación estructurada de los informes de Anatomía Patológica y de espirometría (usando el vocabulario SNOMED CT). Para transmitir las unidades de medida se indicó que el estándar a utilizar es UCUM (Unified Code for Units of Measure).
La documentación sobre los informes estructurados y los servicios web de HC3 se pueden consultar en el portal web de documentación de la HC3.
El catálogo con las 280 pruebas comparables que se usan en HC3 se puede encontrar en la web de la OFSTI, en la página de recursos LOINC: http://www.ticsalut.cat/estandards/terminologia/recursos/loinc/, es el catálogo reducido de pruebas de laboratorio LOINC (Catálogo HC3), versión del 26/10/2011.

La segunda parte de la sesión se inició con la participación de Ginger A. Baker (Chief of US Business Development de BITAC en los EEUU), que realizó una intervención sobre LOINC en el entorno del Meaningful Use. En este sentido se explicó que el coste de la sanidad en los EEUU ha aumentado mucho, debido en parte a la falta de información, que implica duplicidad de pruebas, actuaciones innecesarias o inadecuadas, prácticas obsoletas, etc. Para resolver esta situación se han emprendido varias acciones legislativas, entre ellas las relativas a la interoperabilidad semánticas i al uso de la información de manera que sea verdaderamente útil y esté disponible en tiempo real. Esta visión es la que se conoce como Meaningful Use, en la cual los proveedores de salud que reciben pagos del gobierno tienen que cumplir una serie de requisitos. En el ámbito del laboratorio, la terminología de referencia a utilizar es LOINC. A pesar de que hace varios años que se inició el proceso de transformación descrito, aún queda mucho trabajo por hacer. Es necesario seguir trabajando para hacer entender la importancia de la interoperabilidad semántica en general, y el papel que juegan estándares como SNOMED CT o LOINC. Otro reto que se destacó es conseguir la implicación de los profesionales asistenciales y hacerles ver el valor añadido de la integración de los sistemas y la interoperabilidad de la información, tanto en la atención a los pacientes como en la gestión de los servicios.

La jornada finalizó con el bloque de experiencias, formado por las intervenciones de Toni Mas (CEO de BITAC) y Gloria Soria (Adjunta a gerència del Laboratori de Referència de Catalunya, LRC):
Para presentar en más detalle la terminología LOINC se explicaron los seis ejes que la componen y que, combinados, describen cada prueba de laboratorio: componente, propiedad, tiempo, sistema, escala y método. También se destacó que LOINC tiene varias jerarquías (o clases), perfiles y que de los más de 71.000 elementos que lo componen y que están identificados de manera única, unos 47.000 son de laboratorio, el resto corresponden a otros ámbitos complementarios. La presentación de BITAC finalizó con algunas recomendaciones a la hora de hacer el mapeo entre catálogos locales y LOINC, servicio que la empresa ofrece:

  • El mapeo por proximidad es un error, si un elemento no existe en LOINC se puede solicitar su inclusión pero no se aconseja mapearlo al que parezca más similar.
  • Es imprescindible contar con la participación de expertos en el dominio para realizar el mapeo, ya que hay elementos que se parecen mucho pero son distintos.
  • Los mapeos de tienen que hacer siempre al último nivel de granularidad. Es posible escalar de más nivel de detalle a menos, pero no al revés.
  • Frecuentemente se utiliza SNOMED CT para complementar LOINC (p.ej. prueba de laboratorio con LOINC y diagnóstico asociado en SNOMED CT).
  • Cuando se hace el mapeo del catálogo local a LOINC se suelen descubrir pruebas duplicadas, incongruentes, obsoletas, etc. de manera que es una buena oportunidad para mejorar el catálogo.

El bloque acabó con la experiencia de implantación de LOINC en el LRC, desde el cual, con la participación de BITAC, se mapeó el catálogo local a LOINC y se implantó en su sistema de información. En esta experiencia se reafirmaron las recomendaciones previamente vistas y se destacó el uso de SNOMED CT en combinación con LOINC. El mantenimiento del mapeo se lleva a cabo des del LRC y actualmente pueden representar la mayor parte de las pruebas que realizan.

La clausura de la jornada se realizó por parte de Maria Rovira (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundación TicSalut, iSalut).

En el siguiente enlace se puede consultar la agenda de la sesión: programa.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)

Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico

Leer en castellano

El CCI va participar els passats dies 19 i 20 de març a la Jornada tècnica d’interoperabilitat organitzada pel Servei Andalús de Salut, IHE Espanya i HL7 Spain que tenia per títol “Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico”.
Al primer dia de la jornada es van realitzar les tres sessions següents:

  • Reunió del comitè tècnic d’HL7 Spain, en la qual es van repassar les principals novetats i avenços més rellevants des de l’última reunió. Destacar que s’ha començat a treballar en les derivacions de proves diagnòstiques, tant des del punt de vista funcional com de missatgeria i informes associats.
  • Presentació “Últimos avances en los estándares de documentación clínica”, orientada a acostar els estàndards al perfil documentalista.
  • Sessió IHE centrada en la implantació de XDS a Espanya.

Al segon dia es van realitzar diferents intervencions sobre la interoperabilitat entre sistemes i la integració de dispositius, presentant estàndards i sistemes que permeten garantir la continuïtat assistencial a diferents nivells. Es van destacar els nous reptes que tenen els CIOs en quant a la interoperabilitat i a l’atenció dels pacients crònics, així com a la importància de la capacitació del ciutadà de manera que formi part activa de la seva salut. Aquestes ponències es van complementar explicant el paper dels perfils IHE, de la norma CONTSYS (ISO/DIS 13940) i dels estàndards d’HL7, incloent els d’àmbit semàntic com CTS2 (Common Terminology Services Release 2). L’esdeveniment va finalitzar amb la compartició d’experiències i la presentació de diferents eines. Des del CCI-OFSTI es va realitzar una ponència sobre serveis terminològics avançats:

A la presentació es va explicar la necessitat d’aquesta mena de serveis, així com les funcionalitats que poden cobrir les eines que els ofereixen. També es va presentar l’estàndard CTS2, que defineix, a nivell funcional, una interfície estàndard per l’ús i la gestió de terminologies. Per acabar la intervenció, es va resumir la participació del CCI al grup de serveis semàntics del projecte europeu epSOS, en el qual es treballa amb l’estàndard CTS2.

Llegir en català

El CCI participó los pasados 19 y 20 de marzo en la Jornada técnica organizada por el Servicio Andaluz de Salud, IHE España y HL7 Spain que tenía por título “Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico”.
En el primer día de la jornada se realizaron las tres sesiones siguientes:

  • Reunión del comité técnico de HL7 Spain, en la cual se repasaron las principales novedades y avances des de la última reunión. Destacar que se ha empezado a trabajar en las derivaciones de pruebas diagnósticas, tanto a nivel funcional como de mensajería y informes asociados.
  • Presentación “Últimos avances en los estándares de documentación clínica”, orientada a acercar los estándares al perfil documentalista.
  • Sesión IHE centrada en la implantación de XDS en España.

En el segundo día se realizaron distintas intervenciones sobre la interoperabilidad entre sistemas y la integración de dispositivos, presentando diferentes estándares y sistemas que permiten garantizar la continuidad asistencial a distintos niveles. Se destacaron los nuevos retos que tienen los CIOs en cuanto a la interoperabilidad y a la atención de los pacientes crónicos, así como la importancia de la capacitación del ciudadano de manera que forme parte activa de su salud. Estas ponencias se complementaron explicando el papel de los perfiles IHE, de la norma CONTSYS (ISO/DIS 13940) y de los estándares de HL7, incluyendo los de ámbito semántico como CTS2 (Common Terminology Services Release 2). El evento finalizó con la compartición de experiencias y la presentación de distintas herramientas. Des de CCI-OFSTI se realizó una ponencia sobre servicios terminológicos avanzados:

En la presentación se explicó la necesidad de este tipo de servicios, así como las funcionalidades que pueden cubrir las herramientas que los ofrecen. También se presentó el estándar CTS2 que define, a nivel funcional, una interface estándar para el uso y la gestión de terminologías. Para acabar la intervención se resumió la participación del CCI-OFSTI en el grupo de servicios semánticos del proyecto europeo epSOS, en el cual se trabaja con el estándar CTS2.

Foro de Interoperabilidad, SNOMED CT

Leer en castellano

Els passats dies 16 i 17 de maig va tenir lloc la segona reunió del Foro de Interoperabilidad a La Granja San Ildefonso, Segovia. El CCI-TCM va participar a la segona sessió de l’esdeveniment “terminologia (SNOMED CT)“, amb una presentació sobre la metodologia de creació de subconjunts.

El Foro de Interoperabilidad és l’evolució del de Normalización, i a l’edició d’aquest any es va presentar l’estat de l’art de la interoperabilitat, tractar la terminologia i aprofundir en la interoperabilitat organitzativa. A través de les diferents sessions es va mostrar tant el punt de vista de la indústria, com el de l’administració pública. Destacar les presentacions sobre els avenços, en termes d’integració, digitalització i interoperabilitat de SACyL, el Sistema de Salut de Castilla y León.

La comunicació presentada per part del CCI-TCM es mostra a continuació:

Al recurs es va fer una breu introducció al vocabulari controlat i es va explicar el procés de creació de subconjunts que s’ha definit des del CCI-TCM i l’OFSTI (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat) de la fundació TicSalut. També es van presentar els subconjunts que s’han treballat (vacunes, al·lèrgies, prestacions quirúrgiques i anatomia patològica), a la definició dels quals s’ha aplicat la metodologia de creació de subconjunts.

Al torn de preguntes i debat de la sessió sobre SNOMED CT van sorgir dos temes molt interessants:

  • Eines que permetin explorar, explotar i gestionar l’estàndard.
  • Ús de SNOMED CT.

 

STERMCAT

Es va preguntar si a Catalunya s’està utilitzant alguna eina per gestionar SNOMED CT o centralitzar els recursos semàntics. Per respondre la qüestió es va explicar que des de l’OFSTI s’ofereixen diferents serveis, més que eines concretes, recollits sota el nom de STERMCAT. No es limita el desplegament de SNOMED CT a l’ús d’una sola eina, sinó que s’enfoca a serveis terminològics que es poden oferir per part de programari diferent. Actualment el web de l’OFSTI té un apartat dedicat exclusivament a terminologia, on es publiquen manuals, guies, notícies, etc. Destacar el cens de catàlegs que conté una fitxa amb la informació bàsica de més de 60 catàlegs. Amb aquest registre, tothom pot consultar si existeix un vocabulari estàndard que cobreixi les seves necessitats. L’apartat de terminologia també conté l’àrea de descàrrega de SNOMED CT, a través de la qual es pot obtenir la versió INT i l’ES-ARG de la terminologia, així com l’extensió catalana amb els subconjunts creats.

 

Ús de SNOMED CT

Una altra de les preguntes que es van realitzar fou què era necessari per tal que els subconjunts creats no caiguessin en desús. En aquest aspecte es va fer primer una reflexió sobre l’evolució de la terminologia en els darrers dos anys.

Espanya és membre de l’IHTSDO des del 2009, això significa que ara farà només tres anys que es pot usar l’estàndard de manera lliure. També cal destacar que fa un parell d’anys no es sabia què era SNOMED CT i no es coneixia prou com per pensar en o parlar d’implantar-lo. Feia falta crear massa crítica,  definir metodologies, processos de gestió i formar professionals.

Actualment es pot afirmar que ja es parla de SNOMED CT amb una certa naturalitat. Encara queda molt per aprendre i definir, però ja podem dir que tenim una massa crítica ferma, experts de diferents disciplines formats i hem aprés a adaptar l’estàndard a les nostres necessitats a través de traduccions, subconjunts, extensions, mapejos, etc. La conclusió d’aquestes afirmacions és que ja estem llestos per fer un pas més. Tenim tot el que cal per començar a implantar l’estàndard als sistemes d’informació i que comencin a aflorar casos d’èxit. Destacar breument en aquest punt els SIAPs (Sistemes d’Informació d’Anatomia Patològica), ja que a Catalunya són els sistemes que més avançat tenen l’ús real de SNOMED CT.

Era necessari un procés d’apropament a SNOMED CT, conèixer-lo i aprendre com fer-lo servir. Com que aquesta etapa ja està molt avançada, es pot començar a passar a la següent: implantar-lo.

Per tant, els subconjunts que es van creant no cauran en desús si els professionals assistencials els fan servir, ja sigui com a terminologia d’interfase o de referència. Quan tinguem SNOMED CT als sistemes d’informació i això aporti un valor afegit a la feina dels facultatius. Per tal que això es consolidi, caldrà saber explicar quin és aquest valor i com compensa els esforços inicials d’implantar SNOMED CT.

Llegir en català

El 16 y 17 de Mayo se realizó la segunda reunión del Foro de Interoperabilidad en La Granja San Ildefonso, Segovia. CCI-TCM participó en la segunda sesión del evento “terminología (SNOMED CT)“, con una presentación sobre la metodología de creación de subconjuntos.

El Foro de Interoperabilidad es la evolución del de Normalización, y en la edición de este año se presentó el estado del arte de la interoperabilidad, se trató la terminología y profundizó en la interoperabilidad organizativa. A través de las diferentes sesiones se mostró tanto el punto de vista de la industria, como el de la administración pública. Destacar las presentaciones sobre los avances, en materia de integración, digitalización e interoperabilidad de SACyL, el Sistema de Salud de Castilla y León.

La comunicación presentada por CCI-TCM se muestra a continuación:

En el recurso se hace una breve introducción al vocabulario controlado y se explica el proceso de creación de subconjuntos que se ha definido des de CCI-TCM y la OFSTI (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat) de la fundación TicSalut. También se presentaron los subconjuntos que se han trabajado (vacunas, alergias, prestaciones quirúrgicas y anatomía patológica), en la definición de los cuales se ha aplicado la metodología de creación de subconjuntos.

En el turno de preguntas y debate de la sesión sobre SNOMED CT surgieron dos temas muy interesantes:

  • Herramientas que permiten explorar, explotar y gestionar el estándar.
  • Uso de SNOMED CT.

 

STERMCAT

Se preguntó si en Cataluña se está usando alguna herramienta para gestionar SNOMED CT o centralizar los recursos semánticos. Para responder esta cuestión se explicó que des de la OFSTI se ofrecen diferentes servicios, más que herramientas concretas, recogidas bajo el nombre STERMCAT. No se limita el despliegue de SNOMED CT al uso de una sola herramienta, sino que se enfoca a servicios terminológicos que se pueden ofrecer por parte de aplicaciones distintas. Actualmente la web de la OFSTI tiene un apartado dedicado exclusivamente a terminología, donde se publican manuales, guías, noticias, etc. Destacar el censo de catálogos que contiene una ficha con la información básica de más de 60 catálogos. Con este registro, se puede consultar si existe un vocabulario estándar que cubra las necesidades concretas. El apartado de terminología también contiene el área de descarga de SNOMED CT, a través del cual se puede obtener la versión INT y la ES-ARG de la terminología, así como la extensión catalana, con los subconjuntos creados.

 

Uso de SNOMED CT

Otra de las preguntas que se hizo fue qué es necesario para que los subconjuntos creados no caigan en desuso. En este aspecto primero se hizo una reflexión sobre la evolución de la terminología en los últimos dos años.

España es miembro de IHTSDO desde 2009, esto significa que hará solo tres años que se puede usar el estándar de manera libre. También es necesario destacar que hace un par de años no se sabía qué era SNOMED CT y no se conocía bastante como para pensar en o hablar de implantarlo. Hacía falta crear masa crítica, definir metodologías, procesos de gestión y formar profesionales.

Actualmente se puede afirmar que se habla de SNOMED CT con cierta naturalidad. Aún queda mucho por aprender y definir, pero ya podemos decir que tenemos una masa crítica fuerte, expertos de diferentes disciplinas formados y hemos aprendido a adaptar el estándar a nuestras necesidades a través de traducciones, subconjuntos, extensiones, mapeos, etc. La conclusión de estas afirmaciones es que ya estamos listos para dar un paso más. Tenemos todo lo necesario para empezar a implantar el estándar en los sistemas de información y que empiecen a aflorar casos de éxito. Destacar brevemente en este punto los SIAPs (Sistemas de Información de Anatomía Patológica), ya que en Catalunya son los sistemas que más avanzado tienen el uso real de SNOMED CT.

Era necesario un proceso de acercamiento a SNOMED CT, conocerlo y aprender cómo usarlo. Esta etapa ya está muy avanzada, por lo que se puede empezar a pasar a la siguiente: implantarlo.

Por lo tanto, los subconjuntos que se van creando no caerán en desuso si los profesionales asistenciales los usan, ya sea como terminología de interface o de referencia. Cuando tengamos SNOMED CT en los sistemas de información y esto aporte un valor añadido al trabajo de los facultativos. Para que esto se consolide, será necesario saber explicar cuál es este valor, y como compensa los esfuerzos iniciales de implantar SNOMED CT.

Efficient XML Interchange

Leer en castellano

En aquest post mostrarem una tecnologia per transmetre els fitxers XML d’una manera més ràpida, especialment dissenyat per les tecnologies d’avui en dia, com poden ser els smartphones. Un cop introduida, farem una prova treballant en el camp dels estàndards (concretament amb l’estàndard CDA R2) i veurem l’impacte que crea aquesta tecnologia sobre fitxers CDA XML.

EXI (Efficient XML Interchange) és un format de dades proposat per el Efficient XML Interchange Working Group, i ja es considera estandard W3C. L’objectiu d’aquest format és codificar documents XML en un format binari, per reduir l’espai dels missatges, i permetre una transmissió entre dispositius molt més àgil.

Format

Un document EXI està format per un EXI Header i un EXI Body.

EXI Header

Conté les propietats de codificació necessàries per poder codificar i descodificar l’EXI-stream. La mida mínima de capçalera és de 1 byte, per tant podem considerar que té un overhead molt baix.

EXI Body

El cos d’un document EXI esta composat per events EXI. Els ítems XML es codifiquen en un o més EXI events. Els events s’agrupen seguint una definició de gramàtica, per veure els elements que es repeteixen més o menys, per codificar la informació en funció d’això, i pode r comprimir molt més la cadena, semblant al mètode de compressió dels codis Huffman. La idea és comprimir al màxim l’espai que ocupen els “tags” de l’XML, que solen repetir-se molt.

Primer mostrem un exemple d’XML qualsevol:

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<notebook date="2007-09-12">
<note category="EXI" date="2007-07-23">
<subject>EXI</subject>
<body>Do not forget it!</body>
</note>
<note date="2007-09-12">
<subject>Shopping List</subject>
<body>milk, honey</body>
</note>
</notebook>

Aquest XML es representa en EXI events de la següent forma:

Un cop tenim els EXI events, s’ordenen per poder fer la compressió dels tags:


Rendiment

Per veure una prova del rendiment d’aquest mètode, farem un parell de proves amb fitxers XML, amb propietats diferents.

Compressió de fitxer d’espirometria propietari

Baix rendiment degut a les poques repeticions de tags, ja que cada tag és diferent, per transmetre cada dada que és única de l’espiròmetre.

Original:               27 KB

EXI:                        8 KB

Ratio:                    1/3

Compressió del document CDA d’espirometria

Alt rendiment degut a la gran quantitat de tags a repetir tant d’estructura de CDA (entries, components, code…) com d’estructura del text html per mostrar l’informe (td, tr, table…).

Original:               680 KB

EXI:                        35 KB

Ratio:                    1/20

Conclusió

Aquest nou mètode és molt important, primer de tot perquè ha sigut aprovat com un estàndard per la W3C, i per tant no és cap format propietari.

El punt fort del mètode és que està concretament orientat a codificar XML, res més, a diferència d’altres sistemes de compressió genèrics.

La compressió es pot veure aplicada en documents CDA i això pot ser molt interessant per integrar documents en format EXI, per ocupar menys espai, i per transmetre en un temps més ràpid.

A més cal dir que aquest estàndard s’ha desenvolupat pensant en dispositius mòbils, per facilitar una transmissió més ràpida i amb menys pes, per tant tenir aquest format crearia un impacte important en aquests dispositius, i en el desenvolupament de noves aplicacions per aquests.

Fragment extret del document “EXI (Efficient XML Interchange) – M. Lizana”

Llegir en català

En esta entrada mostraremos una tecnología para transmitir los ficheros XML de una manera más rápida, especialmente diseñada para las tecnologías de hoy en día, como los smartphones. Una vez introducida, haremos una prueba trabajando en estándares (en concreto con el estándar CDA R2) i veremos el impacto que crea esta tecnología sobre ficheros CDA XML.

EXI (Efficient XML Interchange) es un formato de datos propuesto por el Efficient XML Interchange Working Group, y se considera estándar W3C. El objetivo de éste formato es codificar documentos XML en un formato binario, para reducir el espacio de los mensajes y permitir una transmisión entre dispositivos mucho más ágil.

Formato

Un documento EXI está formado por un EXI Header y un EXI Body.

EXI Header

Contiene las propiedades de codificación necesarias para poder codificar y descodificar el EXI-stream. El tamaño mínimo de cabecera es de 1 byte, por tanto podemos considerar que tiene un overhead muy bajo.

EXI Body

El cuerpo de un documento EXI esta compuesto por eventos EXI. Los ítems XML se codifican en uno o más EXI events. Los eventos se agrupan siguiendo una definición de gramática, para ver los elementos que se repiten más o menos, para codificar la información en función de estos elementos, y poder comprimir mucho más la cadena, parecido al método de compresión de los códigos Huffman. La idea es comprimir al máximo el espacio que ocupan los “tags” del XML, que suelen repetirse mucho.

Primero mostramos un ejemplo de XML cualquiera:

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<notebook date="2007-09-12">
<note category="EXI" date="2007-07-23">
<subject>EXI</subject>
<body>Do not forget it!</body>
</note>
<note date="2007-09-12">
<subject>Shopping List</subject>
<body>milk, honey</body>
</note>
</notebook>

Éste XML se representa en EXI events de la siguiente forma:

Una vez tenemos los EXI events, se ordenan para poder hacer la compresión de los tags:

Rendimiento

Para ver una prueba del rendimiento de éste método, haremos un par de pruebas con ficheros XML, con propiedades diferentes.

Compresión del fichero de espirometría propietario

Bajo rendimiento debido a las pocas repeticiones de los tags, ya que cada tag es diferente, para transmitir cada dato que es único del espirómetro.

Original:               27 KB

EXI:                        8 KB

Ratio:                    1/3

Compressión del documento CDA de espirometría

Alto rendimento debido a la gran cantidad de tags a repetir tanto de estructura de CDA (entries, components, code…) como de estructura del texto html para mostrar el informe (td, tr, table…).

Original:               680 KB

EXI:                        35 KB

Ratio:                    1/20

Conclusión

Éste nuevo método es muy importante, primero de todo porque ha sido aprobado como un estándar por la W3C, y por lo tanto no es formato propietario.

El punto fuerte del método es que esta concretamente orientado a codificar XML, nada más, a diferencia de otros sistemas de compresión genéricos.

La compresión se puede ver aplicada en documentos CDA i esto puede ser muy interesante para integrar documentos en formato EXI, ocupando menos espacio y transmitiendo en un tiempo más rápido.

Además éste estándar se ha desarrollado pensando en dispositivos móviles, para facilitar la transmisión más rápida y con menos peso. Con éste formato se crearía un impacto importante en estos dispositivos, y en el desarrollo de nuevas aplicaciones para estos.

Fragmento extraído del documento “EXI (Efficient XML Interchange) – M. Lizana”

IHE i els perfils d’integració

Leer en castellano

Desde el CCI-TCM hem realitzat una sèrie de  documents per tal de definir com implementar diferents aspectes relacionats amb imatge medica com poden ser: La distribució, la presentació o el contingut. Per tal de complir allò que defineix l’ Integrating the Healthcare Enterprise .

Integrating the Healthcare Enterprise , que abreugem com IHE i que podria traduir-se com Integrant les Empreses Sanitàries, és una iniciativa de professionals de la sanitat (incloent col·legis professionals de metges) i empreses proveïdores, que el seu objectiu és millorar la comunicació entre els sistemes d’informació que s’utilitzen en l’atenció al pacient. IHE defineix uns Perfils d’Integració que utilitzen estàndards d’informació mèdica ja preestablerts per a la integració de sistemes, de manera que proporcionen una interoperabilitat efectiva i un flux de treball eficient. IHE també ens permet aconseguir el nivell d’integració exigible en l’era de la història clínica electrònica.

Un Perfil d’Integració IHE descriu una necessitat clínica d’integració de sistemes i la solució per dur-la a terme. Defineix també els components funcionals, als quals anomenarem Actors IHE, i especifica amb el major grau de detall possible les transaccions que cada Actor haurà de dur a terme, basades sempre en estàndards com el de Digital Imaging and Communication in Medicine (DICOM) i Health Level 7 (HL7).

Els Perfils d’Integració IHE permeten gestionar d’una manera eficaç el conjunt integrat de sistemes d’informació necessari per proporcionar una atenció sanitària optima. La seva alternativa seria el desenvolupament d’interfícies fetes a mesura per a cada instal·lació, la qual cosa resulta més costós i requereix el manteniment d’aquestes interfícies durant tota la vida útil del sistema. La integració a través de IHE és menys costosa des del principi i fa que resulti més fàcil la planificació i inici de futures adquisicions, a més de ser més productiva en proporcionar capacitats valuoses. Els Perfils d’Integració defineixen clarament com han d’encaixar totes les peces basant-se en estàndards acceptats globalment.

Gràcies a l’ús de les tecnologies de la informació, IHE aporta valor afegit en diferents processos de negoci com per exemple:

– Ajuda al personal sanitari a l’hora de millorar la qualitat i eficiència de l’atenció sanitària.

-Augmenta la seguretat del pacient al garantir la integritat de la informació mèdica

-Redueix el temps emprat en la solució de problemes tals com la pèrdua de dades i l’aparició d’estudis no corresponents, optimitzant d’aquesta manera l’aprofitament de temps del personal.

-Proporciona al personal sanitari informació ben estructurada sobre el pacient de manera que la presa de decisions mèdiques estigui basada en la millor informació possible.

IHE com s’ha esmentat abans, defineix diferents perfils basats en diferents necessitats d’integració. Aquests perfils es poden trobar  al seu Web Oficial (http://www.ihe.net/Technical_Framework/index.cfm).

Per exemplificar el que és un perfil presentarem els perfils de radiologia que són una part de la totalitat dels perfils que defineix l’IHE.

Els perfils de radiologia estan classificats segons l’àmbit que defineixen:

Flux de treball

[SWF] Scheduled Workflow

Integra la comanda, programació, adquisició d’imatges, emmagatzemament i visualització dels exàmens de radiologia

En aquest perfil participen els següents actors:

Acquisition Modality, Evidence Creator   , Document Consumer, Document Registry, Document Repository,  Image Display, Image Archive, Image Manager, Imaging Document Source i Imaging Document Consumer

[PDI] Portable Data for Imaging

Proporciona l’ intercanvi fiable de les dades de les imatges i dels informes de diagnòstic a partir de la importació sobre Cd’s, impressió, o opcionalment, per poder-lo visualitzar en un navegador.

En aquest  perfil participen els següents actors:

Portable Media Creator,Portable Media Importer,Image Display,Report Reader,Print Composer,Display

Contingut (Content)

[NM] Nuclear Medicine Image

Especifica la quantitat d’imatges de medicina nuclear i pantalles de resultats que es creen, intercanvien,  s’utilitzen i es mostren.

En aquest  perfil participen els següents actors:

Acquisition Modality, Evidence Creator, Image Archive, Image Display.

[MAMMO] Mammography Image

Especifica la quantitat d’imatges de mamografia i d’objectes de prova que es creen,  intercanvien,  s’utilitzen i es mostren.

En aquest  perfil participen els següents actors:

Acquisition Modality, Evidence Creator, Image Archive, Image Display,Print Composer, Print Server.

Presentació (Presentation)

[KIN] Key Image Note

El Perfil Key image Note permet a un usuari marcar una o més imatges com significants en un estudi, afegint una o més notes gestionades conjuntament amb l’estudi.

Els metges poden adjuntar Key Image Notes a les imatges per diferents motius: accés del metge de capçalera, accés a fitxes pedagògiques, consultes amb altres departaments, problemes amb la qualitat de les imatges…

En aquest  perfil participen els següents actors:

Acquisition Modality,Evidence Creator, Image Display,Image Archive,Image Manager.

[CPI] Consistent Presentation of Images

Manté consistentment la intensitat i la transformació d’imatges entre diferents dispositius de còpia (hard i soft).

En aquest perfil participen els següents actors:

– Image Display i Print Composer.

Infraestructura (Infraestructure)

[ARI] Access to Radiology Information

Comparteix imatges, els informes de diagnòstic i informació relacionada, a l’interior d’una única xarxa. Per a poder donar suport per aquest perfil, l’Image Display o el Report reader hauran de poder consultar i recuperar de múltiples Image Manager/Image Archives o Report Repositories respectivament. També hauran de gestionar els duplicats.

Aplicacions dels perfils IHE

Els perfils IHE s’han implementat amb èxit en diferents centres sanitaris repartits per Europa com:

Health Optimum, Veneto, Italy

Medical Centre Leeuwarden, Friesland, the Netherlands

Johannes Gutenberg University Hospital, Mainz Germany

University Hospital Bordeaux Centre, Bordeaux France

Font: Lizana,M & Domingo,M & Rodriguez,D & Gorriz,M  (2012) IHE.Perfil Radiologia .CCI-TCM

Llegir en català

En el CCI-TCM hemos realizado una serie de documentos para definir como implementar diferentes aspectos relacionados con imagen medica como pueden ser: La distribución, la presentación o el contenido. Para cumplir aquello que define el Integrating the Healthcare Enterprise.

Integrating the Healthcare Enterprise, que abreviamos como IHE y que podría traducirse cómo Integrando las Empresas Sanitarias, es una iniciativa de profesionales de la sanidad (incluiendo colegios profesionales de médicos) y empresas proveedoras, que su objetivo es mejorar la comunicación entre los sistemas de información que se utilizan en la atención al paciente. IHE define unos Perfiles de Integración que utilizan estándares de información médica ya preestablecidos para la integración de sistemas, de forma que proporcionan una interoperabilidad efectiva y un flujo de trabajo eficiente. IHE también nos permite conseguir el nivel de integración exigible en la era de la historia clínica electrónica.

Un Perfil de Integración IHE describe una necesidad clínica de integración de sistemas y la solución para llevarla a cabo. Define también los componentes funcionales, a los cuales denominaremos Actores IHE, y especifica con el mayor grado de detalle posible las transacciones que cada Actor tendrá que llevar a cabo, basadas siempre en estándares como el de Digital Imaging and Communication in Medicine (DICOM) y Health Level 7 (HL7).

Los Perfiles de Integración IHE permiten gestionar de una manera eficaz el conjunto integrado de sistemas de información necesario para proporcionar una atención sanitaria optima. Su alternativa sería el desarrollo de interfaces hechas a medida para cada instalación, lo cual resulta más costoso y requiere el mantenimiento de estas interfaces durante toda la vida útil del sistema. La integración a través de IHE es menos costosa desde el principio y hace que resulte más fácil la planificación e inicio de futuras adquisiciones, además de ser más productiva al proporcionar capacidades valiosas. Los Perfiles de Integración definen claramente como tienen que encajar todas las piezas basándose en estándares aceptados globalmente.

Gracias al uso de las tecnologías de la información, IHE aporta valor añadido en diferentes procesos de negocio como por ejemplo:

– Ayuda al personal sanitario a la hora de mejorar la calidad y eficiencia de la atención sanitaria.

-Aumenta la seguridad del paciente al garantizar la integridad de la información médica

-Reduce el tiempo empleado en la solución de problemas tales como la pérdida de datos y la aparición de estudios no correspondientes, optimizando de este modo el aprovechamiento de tiempo del personal.

-Proporciona al personal sanitario información muy estructurada sobre el paciente, de forma que la toma de decisiones médicas esté basada en la mejor información posible.

IHE cómo se ha mencionado antes, define diferentes perfiles basados en diferentes necesidades de integración. Estos perfiles se pueden encontrar en su Web Oficial (http://www.ihe.net/technical_framework/index.cfm).

Para ejemplificar que es un perfil presentaremos los perfiles de radiología que son una parte de la totalidad de los perfiles que define IHE.

Los perfiles de radiología están clasificados según el ámbito que definen:

Flujo de trabajo(Workflow)

[SWF] Scheduled Workflow

Integra el pedido, programación, adquisición de imágenes, almacenamiento y visualización de los exámenes de radiología

En este perfil participan los siguientes actores:

Acquisition Modality, Evidence Creator , Document Consumer, Document Registry, Document Repository, Image Display, Image Archive, Image Manager, Imaging Document Source y Imaging Document Consumer

[PDI] Portable Data for Imaging

Proporciona el intercambio fiable de los datos de las imágenes y de los informes de diagnóstico a partir de la importación sobre Cd’s, impresión, u opcionalmente, para poderlo visualizar en un navegador.

En este perfil participan los siguientes actores:

Portable Media Creator,Portable Media Importer,Image Display,Report Reader,Print Composer y Display

Contenido (Content)

[NM] Nuclear Medicine Image

Especifica la cantidad de imágenes de medicina nuclear y pantallas de resultados que se crean,se intercambian, se utilizan y se muestran.

En este perfil participan los siguientes actores:

Acquisition Modality, Evidence Creator, Image Archive, Image Display

[MAMMO] Mammography Image

Especifica la cantidad de imágenes de mamografía y de objetos de prueba que se crean, se intercambian, se utilizan y se muestran.

En este perfil participan los siguientes actores:

Acquisition Modality, Evidence Creator, Image Archive, Image Display,Print Composer, Print Server.

Presentación (Presentation):

[KIN] Key Image Note

El Perfil Key image Note permite a un usuario marcar una o más imágenes como significantes en un estudio, añadiendo una o más notas gestionadas conjuntamente con el estudio.

Los médicos pueden adjuntar Key Image Notes a las imágenes por diferentes motivos: acceso del médico de cabecera, acceso a fichas pedagógicas, consultas con otros departamentos, problemas con la calidad de las imágenes…

En este perfil participan los siguientes actores:

Acquisition Modality,Evidence Creator, Image Display,Image Archive,Image Manager.

[CPI] Consistent Presentation of Images

Manté consistentment la intensitat i la transformació d’imatges entre diferents dispositius de còpia (hard i soft).

Mantiene consistentemente la intensidad y la transformación de imágenes entre diferentes dispositivos de copia (hard y soft).

En este perfil participan los siguientes actores:

Image Display y Print Composer.

Infraestructura (Infraestructure)

[ARI] Access to Radiology Information

Compartir imágenes, informes de diagnóstico e información relacionada, en el interior de una única red. Para poder dar soporte a este perfil, el Image Display o el Report reader tendrán que poder consultar y recuperar de múltiples Image Manager/Image Archives o Report Repositories respectivamente. También tendrán que gestionar los duplicados.



Aplicaciones de los perfiles IHE

Los perfiles IHE se han implementado con éxito en diferentes centros sanitarios repartidos por Europa cómo por ejemplo:

Health Optimum, Veneto, Italy

Medical Centre Leeuwarden, Friesland, the Netherlands

Johannes Gutenberg University Hospital, Mainz Germany

University Hospital Bordeaux Centre, Bordeaux France

Fuente: Lizana,M & Domingo,M & Rodriguez,D & Gorriz,M  (2012) IHE.Perfil Radiologia. CCI-TCM