Entrades classificades amb: re-enginyeria

IV Jornada TIC BSA: El paper de les TIC en l’atenció a la cronicitat

Leer en castellano

El passat 26 d’octubre el CCI va assistir a la IV Jornada TIC BSA, sobre el paper de les TIC en l’atenció a la cronicitat, que es va realitzar al Centre Internacional de Negocis de Badalona. L’esdeveniment va començar amb un acte inaugural a mode d’introducció, i una conferència sobre el programa de prevenció i atenció a la cronicitat en línia amb el Pla de Salut 2011-2015. A continuació es va donar pas a dos blocs d’intervencions, un d’experiències i un altre de pilots:

Experiències

“Telehealth and Telecare Towards 2020: Improving, Integratin, Empowering & Innovating. A National Strategy 2012-2015”: Presentació d’experiències d’Escòcia en les quals s’han usat les TIC per avançar cap a un model sanitari centrat en el ciutadà. Les iniciatives han permès millorar la qualitat de l’atenció assistencial i augmentar el radi d’acció dels serveis que s’oferien, fent-los més accessibles.

“The status of chronic disease management programmes in Europe. An overview in the context of EMR Adoption in European acute hospitals”: L’escenari que envolta la cronicitat es caracteritza per la implicació de diversos tipus d’agents a diferents nivells assistencials, de manera que es requereix una comunicació coherent entre sistemes, i entre sistemes i dispositius. El model EMR defineix 8 nivells d’acompliment dels requisits necessaris per assolir aquest intercanvi i generar valor afegit en l’explotació d’informació. D’aquests nivells, 0 seria l’intercanvi nul i 7 el més complert, incloent business intelligence i informació estructurada. A la ponència es va presentar una comparativa del nivell predominant a alguns països d’Europa.

“Preparant el futur: l’horitzó 2020 i l’estratègia europea pel creixement sostenible”: L’anomenada Europe 2020 defineix l’estratègia de creixement de la Unió Europea amb l’objectiu d’augmentar l’ocupació, la productivitat i la cohesió social. Com a elements de suport s’ha definit un marc financer, conformat entre d’altres pel programa horitzó 2020, la política de cohesió regional i COSME. Una novetat d’aquest plantejament, és que l’acompanyament als projectes serà integral, des de la idea fins a l’explotació al mercat, per garantir que es va més enllà de les fases pilot. També s’ha simplificat la burocràcia i es vol potenciar la col·laboració amb la indústria i universitats.

“Delta, una xarxa de cures integrades per a crònics en un entorn lliberal a Ginebra (Suïssa)”: Es va presentar la xarxa Delta, una iniciativa que va néixer amb l’objectiu d’ajudar a coordinar recursos i gestionar la cronicitat. El projecte ha permès disminuir els costos en un 20% sense modificar la qualitat de vida dels pacients ni limitar els serveis assistencials. El volum del projecte són uns 100.000 assegurats i 400 metges generalistes, repartits entre diferents nivells assistencials i regions. Val a dir que els beneficis citats s’han aconseguit aplicant les TIC però ha estat molt més important la reenginyeria de processos realitzada.

“Evaluación de la plataforma del programa ITHACA”: La plataforma d’ITHACA (Innovando en el Tratamiento de la Hipertensión, Aumentando el Cumplimiento y la Adherencia) ha permès diversificar els canals de comunicació amb els pacients, implantar un sistema d’avisos-recordatoris i establir un monitoratge remot. Com a resultat s’ha aconseguit augmentar el seguiment del pla terapèutic per part dels pacients, disminuint el nombre de visites. Durant el primer any d’experiència, s’ha calculat un estalvi total de 16.250€ (65€ d’estalvi per 250 pacients).

“Cronicitat i usos d’internet per part dels ciutadans: el repte de nous perfils”: La ponència va tractar sobre un estudi que s’ha realitzat a nivell europeu, referent als usos d’internet per part de diferents tipus d’usuaris. En l’àmbit sanitari hi ha menys utilització de les TIC que en d’altres sectors i aquest no sempre va lligat a factors com l’edat.

“EndoBlocLleida, comunitat virtual de pràctica clínica. Tres anys d’experiència en un entorn virtual”: Iniciativa per compartir coneixement clínic a través de tot el territori de Lleida. La plataforma implantada compta amb espais per conversar (fòrum, consultes, bloc), compartir (biblioteca de documents, d’imatges i calendari) i co-crear (wiki i grups específics).

Pilots

“L’experiència d’Advance Medical en l’entorn TIC i el pacient crònic”: Presentació sobre la implantació de solucions TIC entorn la cronicitat i recull de conclusions derivades. Es va destacar el fet que les decisions es prenguin per part de personal assistencial, descartant processos completament automàtics. També es va subratllar la importància de les econsultes per obtenir segones opinions d’experts.

“Drym, mayor autonomía y calidad de vida para personas con incontinencia urinaria y fecalPresentación2012”: És una experiència pilot d’un sistema no invasiu de detecció de miccions i defecacions de persones amb problemes d’incontinència, i avís al personal cuidador. Com a conclusions de la prova es destaquen que el sistema és més econòmic que d’altres similars, redueix la despesa en bolquers, millora la qualitat de vida dels pacients i facilita la feina dels cuidadors. També s’ha observat un descens de patologies secundàries com úlceres per pressió o fongs. Per contra, en determinades condicions ambientals es poden produir falses alarmes.

“Guttmann, NeuroPersonalTrainer®, Plataforma de Telerehabilitació Cognitiva”: Es va presentar una plataforma que permet exercitar l’atenció, la memòria, les funcions executives i el llenguatge en pacients amb afectació cognitiva. El sistema permet al professional assistencial personalitzar i consultar plans d’exercicis que segueix el pacient. Com a resultat, destacar que a nivell de millora cognitiva global, un 73% millora.

“Evaluación de la eficacia clínica de un programa de telemonitorización y teleintervención por videoconferencia para pacientes con insuficiencia cardíaca: estudio clínico aleatorizado”: Les conclusions preliminars de l’estudi mostren que redueix l’ocurrència de descompensació en els pacients i disminueixen les taxes de rehospitalització, ingrés i mortalitat. També s’ha calculat un estalvi de 9.274 € per pacient en 6 mesos.

Model Predictiu de Cronicitat: una eina de gestió estratègica”: Experiència on s’apliquen les TIC en la classificació de pacients segons un índex i patrons de gravetat. Aquest fet permet identificar grups de risc i dissenyar mesures proactives per evitar que les amenaces es materialitzin.

“Serveis destinats a la posada en funcionament d’una solució d’atenció remota al pacient crònic”: Es van presentar les TIC com un element facilitador per cobrir els reptes que l’evolució social està comportant. En aquest sentit, es van mostrar varies solucions complementàries per potenciar la independència dels malalts crònics: telemedicina, portal de serveis, detecció de caigudes, trucades d’emergència i telepresència. També es van enumerar nous projectes de plataformes de Telemedicina d’insuficiència cardíaca, ferides cròniques, infarts, diabetis, etc.

“Canal Pacient. Nous espais de col·laboració i participació del pacient amb la salut”: Sistema que permet al ciutadà accedir a la seva informació sanitària (informes, plans, vacunacions, etc.), habilita la comunicació segura entre el professional i el pacient i fa que aquest participi activament en la seva salut.

L’acta va acabar amb la presentació “Badalona ciutat accessible” que oferia una visió de la ciutat orientada a potenciar serveis d’accessibilitat entorn la dependència i la discapacitat.

Les presentacions citades es poden consultar al següent enllaç: http://www.slideshare.net/BSABadalona.

La jornada va resultar un espai interessant d’intercanvi d’experiències i iniciatives relacionades amb la cronicitat. Les TIC poden ajudar a millorar la qualitat i la sostenibilitat de l’atenció assistencial entorn aquesta mena de patologies, però també cal tenir en compte que és necessari optimitzar els processos associats per tal que l’aplicació sigui realment efectiva. El canvi de model que la situació actual requereix passa per l’autoresponsabilització del ciutadà i pel tractament de la salut (preventiu) en comptes de la malaltia (reactiu). Les mesures proactives que es comencen a implantar ajuden a reduir la despesa econòmica i milloren la qualitat de vida de la població. En aquest context, les TIC esdevenen una eina per avançar cap a un model cada cop més centrat en les persones.

Llegir en català

El pasado 26 de octubre el CCI asistió a la IV Jornada TIC BSA, sobre el papel de las TIC en la atención a la cronicidad, que se realizó en el Centro Internacional de Negocios de Badalona. El evento empezó con un acto inaugural a modo de introducción y una conferencia sobre el programa de prevención y atención a la cronicidad, en línea con el Pla de Salut 2011-2015. A continuación, se dio paso a dos bloques de intervenciones, uno de experiencias y otro de pilotos:

Experiencias

“Telehealth and Telecare Towards 2020: Improving, Integratin, Empowering & Innovating. A National Strategy 2012-2015”: Presentación de experiencias de Escocia en las que se han usado las TIC para avanzar hacia un modelo sanitario centrado en el ciudadano. Las iniciativas han permitido mejorar la calidad de la atención asistencial y aumentar el radio de acción de los servicios que se ofrecían, haciéndolos más accesibles.

“The status of chronic disease management programmes in Europe. An overview in the context of EMR Adoption in European acute hospitals”: El escenario que envuelta la cronicidad se caracteriza por la implicación de diferentes tipos de agentes a distintos niveles asistenciales, de manera que se requiere una comunicación coherente entre sistemas y entre sistemas y dispositivos. El modelo EMR define 8 niveles de cumplimiento de los requerimientos necesarios para alcanzar este intercambio y generar valor añadido en la explotación de la información. De estos niveles, 0 sería intercambio nulo y 8 el más completo, incluyendo business intelligence e información estructurada. En la ponencia se presentó una comparativa del nivel predominante en algunos países de Europa.

“Preparant el futur: l’horitzó 2020 i l’estratègia europea pel creixement sostenible”: La denominada Europe 2020 define la estrategia de crecimiento de la Unión Europea con el objetivo de aumentar la ocupación, la productividad y la cohesión social. Como elemento de soporte se ha definido un marco financiero conformado, entre otros, por el programa horizonte 2020, la política de cohesión regional y COSME. Una novedad de este planteamiento es que el acompañamiento a los proyectos será integral, des de la idea hasta la explotación en el mercado, para garantizar que se pasa de las fases piloto. También se ha simplificado la burocracia y se pretende potenciar la colaboración con la industria y las universidades.

“Delta, una xarxa de cures integrades per a crònics en un entorn lliberal a Ginebra (Suïssa)”: Se presentó la red Delta, una iniciativa que nació con el objetivo de ayudar a coordinar recursos y gestionar la cronicidad. El proyecto ha permitido disminuir los costes en un 20% sin modificar la calidad de vida de los pacientes ni limitar los servicios asistenciales. El volumen del proyecto son unos 100.000 asegurados y 400 médicos generalistas repartidos entre diferentes niveles asistenciales y regiones. Es importante destacar que los beneficios citados se han logrado usando las TIC pero ha sido mucho más importante la reingeniería de procesos realizada.

“Evaluación de la plataforma del programa ITHACA”: La plataforma de ITHACA (Innovando en el Tratamiento de la Hipertensión, Aumentando el Cumplimiento y la Adherencia) ha permitido diversificar los canales de comunicación con los pacientes, implantar un sistema de avisos-recordatorios y establecer una monitarización remota. Como resultado, se ha conseguido aumentar el seguimiento del plan terapéutico por parte de los pacientes, disminuyendo el número de visitas. Durante el primer año de experiencia, se ha calculado un ahorro total de 16.250 € (65€ de ahorro por 250 pacientes).

“Cronicitat i usos d’internet per part dels ciutadans: el repte de nous perfils”: La ponencia trató sobre un estudio que se ha realizado a nivel europeo, referente a los usos de internet por parte de diferentes tipos de usuarios. En el ámbito sanitario hay menos utilización de las TIC que en otros sectores y éste no siempre está ligado a factores como la edad.

“EndoBlocLleida, comunitat virtual de pràctica clínica. Tres anys d’experiència en un entorn virtual”: Iniciativa para compartir conocimiento clínico a través de todo el territorio de Lleida. La plataforma implantada cuenta con espacios para conversar (foro, consultas, bloc), compartir (bibliotecas de documentos, de imágenes y calendario) y co-crear (wiki y grupos específicos).

Pilotos

“L’experiència d’Advance Medical en l’entorn TIC i el pacient crònic”: Presentación sobre la implantación de soluciones TIC entorno la cronicidad y conclusiones derivadas. Se destacó el hecho de que las decisiones se tomen por parte del personal asistencial, descartando procesos completamente automáticos. También se subrayó la importancia de las econsultas para obtener segundas opiniones de expertos.

“Drym, mayor autonomía y calidad de vida para personas con incontinencia urinaria y fecalPresentación2012”: Es una experiencia piloto de un sistema no invasivo de detección de micciones y defecaciones de personas con problemas de incontinencia, y aviso al personal cuidador. Como conclusiones de la prueba se destacaron que el sistema es más económico que otros similares, reduce el gasto en pañales, mejora la calidad de vida de pacientes y facilita el trabajo de los cuidadores. También se ha observado un descenso de patologías secundarias como úlceras por presión o hongos. Por contra, en determinadas condiciones ambientales se pueden producir falsas alarmas.

“Guttmann, NeuroPersonalTrainer®, Plataforma de Telerehabilitació Cognitiva”: Se presentó una plataforma que permite ejercitar la atención, la memoria, las funciones ejecutivas y el lenguaje, en pacientes con afectación cognitiva. El sistema permite al profesional asistencial personalizar y consultar planes de ejercicios que sigue el paciente. Como resultado, destacar que a nivel de mejora cognitiva global, un 73% mejora.

“Evaluación de la eficacia clínica de un programa de telemonitorización y teleintervención por videoconferencia para pacientes con insuficiencia cardíaca: estudio clínico aleatorizado”: Las conclusiones preliminares del estudio muestran que reduce la ocurrencia de descompensación en los pacientes y disminuye las tasas de rehospitalización, ingresos y mortalidad. También se ha calculado un ahorro de 9.274€ por paciente en 6 meses.

“Model Predictiu de Cronicitat: una eina de gestió estratègica”: Experiencia donde se aplican las TIC en la clasificación de pacientes según un índice y patrones de gravedad. Este hecho permite identificar grupos de riesgo y diseñar medidas proactivas para que las amenazas no se materialicen.

“Serveis destinats a la posada en funcionament d’una solució d’atenció remota al pacient crònic”: Se presentaron las TIC como un elemento facilitador para cubrir los retos que la evolución social está comportando. En este sentido, se mostraron varias soluciones complementarias para potenciar la independencia de los enfermos crónicos: telemedicina, portal de servicios, detección de caídas, llamadas a emergencia y telepresencia. También se enumeraron nuevos proyectos de plataformas de Telemedicina de insuficiencia cardíaca, infartos, diabetes, etc.

“Canal Pacient. Nous espais de col·laboració i participació del pacient amb la salut”: Sistema que permite al ciudadano acceder a su información sanitaria (informes, planes, vacunaciones, etc.), habilita la comunicación segura entre el profesional y el paciente y hace que éste participe activamente en su salud.

El acto acabó con la presentación “Badalona ciutat accessible” que ofrecía una visión de la ciudad orientada a potenciar servicios de accesibilidad entorno la dependencia y la discapacidad.

Les presentaciones citadas se pueden consultar en el siguiente enlace: http://www.slideshare.net/BSABadalona.

La jornada resultó un espacio interesante de intercambio de experiencias e iniciativas relacionadas con la cronicidad. Las TIC pueden ayudar a mejorar la calidad y la sostenibilidad de la atención entorno este tipo de patologías pero también se tiene que considerar que es necesario optimizar los procesos asociados para que la aplicación sea realmente efectiva. El cambio de modelo que la situación actual requiere pasa por la autoresponsabilización del ciudadano y el tratamiento de la salud (preventivo) en lugar de la enfermedad (reactivo). Las medidas proactivas que se empiezan a implantar ayudan a reducir el gasto económico y mejoran la calidad de vida de la población. En este contexto, las TIC resultan una herramienta para avanzar hacia un modelo cada vez más centrado en las personas.

LEAN HEALTHCARE

Leer en castellano

INTRODUCCIÓ

L’aplicació de les TIC a l’àmbit sanitari, pot derivar en grans beneficis per a la qualitat i l’eficiència de l’atenció sanitària. La seva implantació genera una sèrie d’avantatges:

–       Increment de la qualitat i l’eficiència a l’assistència del pacient.

–       Optimització de recursos (tan mèdics com administratius).

–       Possibilitat de crear models completament nous de sanitat.

Els sistemes sanitaris en general presenten una sèrie de reptes: l’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques, les restriccions pressupostàries o el dèficit de personal sanitari. Actualment, les TIC ja exerceixen un paper fonamental a l’hora d’afrontar aquests reptes, com per exemple, fent possible el diagnòstic a distància, el control a distància de l’estat del pacient o el compartir de manera segura entre professionals sanitaris els historials dels pacients.

En el sentit de poder accelerar i millorar processos i resultats en relació a la qualitat, l’eficiència i l’efectivitat en l’àmbit sanitari, s’ha observat la tendència actual d’adoptar una nova metodologia que, bàsicament, persegueix una gestió eficaç i eficient de les operacions en els processos assistencials i no assistencials, anomenada metodologia Lean Healthcare. Degut al gran potencial que pot arribar a tenir aquesta metodologia Lean aplicada a l’àmbit sanitari, ha sorgit la idea d’investigar i aprofundir en aquesta temàtica i fer-ne difusió.

 

CONCEPTE LEAN

Què és el Lean?

La millora contínua és l’essència del concepte Lean. El Lean és un mètode de treball que busca depurar tots els processos productius de les empreses per optimitzar els resultats, és a dir, eliminar el superflu per quedar-se amb el que veritablement aporta valor.

Aquest concepte està basat en el sistema que l’empresa Toyota ha desenvolupat a la seva companyia en les últimes dècades. Ideada per Taiichi Ohno, aquesta metodologia és operativa mitjançant l’aplicació d’una estratègia determinada, que es coneix amb el nom de les 5’S per estar descrita amb 5 termes en japonès que comencen amb la lletra S: Clarificar, ordenar, netejar, estandarditzar i disciplina/ hàbit.

Tot es va iniciar en els processos productius (Lean Manufacturing), per anar incorporant progressivament a altres tipus de processos transversals per a qualsevol tipus d’organització, com ho són els processos logístics (Lean Logistics), els administratius (Lean Office) o els d’innovació (Lean Product Development).

La base fonamental del sistema és la identificació (de manera col·lectiva, mitjançant la implicació de les persones i treballant sobre el terreny) d’aquelles activitats que aporten valor i aquelles altres que no ho fan, que en molts casos estan basades en la cultura de cada empresa.

El format estàndard utilitzat per la resolució de problemes, propostes, plans i revisions rep el nom de “metodologia A3”, que ajuda a plasmar de manera gràfica i senzilla els objectius Lean. Les passes d’aquest format per a solucionar problemes de procés s’estructuren els les seccions següents:

–       Identificar el problema.

–       Estudiar les condicions actuals del problema.

–       Identificar la causa “arrel”.

–       Confirmar el coneixement de la condició en curs.

–       Preveure l’estat futur.

–       Generar la posta en marxa i els plans de seguiment.

Amb l’aplicació de la metodologia Lean s’optimitzen els processos productius, s’aconsegueix una major cohesió en l’empresa, major motivació i millora de la qualitat.

D’uns anys ençà, tota aquesta manera de fer s’ha anat traslladant a les empreses o organitzacions de serveis, a través de les dinàmiques denominades Lean Service, i s’han pogut veure en alguns casos, magnífiques adaptacions, com pot ser el cas de Bolton Improving Care System, basat en el Lean Healthcare.

LEAN HEALTHCARE

El Lean Healtcare és una nova metodologia que depura o refina els diversos processos hospitalaris dotant als centres de major eficàcia i eficiència.

Aquesta nova metodologia es basa en l’adaptació dels principis a les necessitats particulars de la sanitat on el centre és el pacient, i l’objectiu principal és aconseguir una optimització dels processos de manera que s’aconsegueixi l’excel·lència en l’atenció. És a dir, màxima eficàcia i màxima eficiència amb els recursos disponibles.

En aquest cas de Lean Healthcare, la definició del valor afegit ve donada pels diferents actors del procés: pacients (clients), personal sanitari, personal de suport, etc., al llarg dels diferents fluxos de valor bàsics (allà on es genera valor), com ho són el de la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les possibles malalties, i la cura dels pacients.

Al tractar-se d’un servei, la interacció entre l’usuari i el proveïdor del servei és total, fet que ho diferencia en gran mesura dels processos industrials.

Alguns objectius que es pretenen aconseguir amb la utilització del Lean Healthcare són:

–   Definició i reducció/ eliminació de les accions sense valor afegit, amb l’objectiu d’incrementar les tasques de valor afegit, tant per al pacient com per al centre.

–       Millora de l’atenció que es dóna als pacients.

–       Reducció dels temps d’espera, de proves, d’anàlisi i de resultats.

–       Millora i estandardització dels processos.

–       Optimització dels recursos existents (personal, equips, materials).

–       Millora d’equips i màquines, reducció d’avaries i augment de la disponibilitat.

–      Estalvi d’espais i volums, a través de racionalitzar el subministrament i el consum de materials sanitaris.

Per a poder aconseguir aquests objectius, i a títol d’exemple, segons Victor Osorio, es tracta de detectar aquells elements que no aportin valor al sistema per tal de corregir-los o eliminar-los. Així, es busca reduir o eliminar:

–       Temps d’espera: Espera per a l’assignació d’habitació, espera de ser atès, espera de subministraments.

–       Sobre- procés: Processos redundants, canvis múltiples d’ubicació d’elements.

–       Inventari: Llista d’espera, pacients a l’espera de ser assignats, excés de material en planta o en quiròfan.

–       Transport: Transport de mostra a laboratori, transport de pacient, de medicació, de subministraments.

–       Moviment: Cerca de medicaments o històries clíniques, infermeres a càrrec de pacients en localitzacions distants.

–       Sobreproducció: Preparació de reactius o medicació anticipant-se a la necessitat real.

–       Defectes: Identificació errònia de mostres, diverses extraccions per a un mateix anàlisi, etc.

Prenent com a exemple l’objectiu d’estalviar espais i volums, podem aprofundir en el tema:

En moltes ocasions els hospitals s’han dissenyat des d’un punt de vista arquitectònic, sense tenir molt clar què tipus de fluxos de material s’hi produiran. Si s’han dissenyat tots els magatzems igual, sense tenir en compte que cada tipus de servei mèdic té unes necessitats diferents, i a més a més el subministrament de materials es realitza en períodes de temps massa llargs, pot provocar la congestió dels magatzems, així com un excés d’inventari.

A través del Lean Healthcare es podem millorar aquests processos. Aquestes són les accions que es podrien fer:

–       Analitzar rigorosament les necessitats de la demanda de cada servei, per tal d’alinear-ho amb l’oferta de material.

–       Dimensionar els magatzems segons la velocitat de reposició del material.

–       Augmentar la rotació de l’inventari.

Tot això portaria a disminuir la inversió en circulant, alliberaria espais, facilitaria la gestió de material i disminuiria l’estrès del personal.

 

WEBGRAFIA

“Lean Healthcare: excel·lència hospitalària”

http://www.crealor.es/2006/articulos/Revista_ACES_Lean_Healthcare_Oct_2010.pdf

“El Lean Healthcare y la mejora de la calidad asistencial sanitaria” http://www.victorvillapalos.es/2012/03/14/el-lean-healthcare-y-la-mejora-de-la-calidad-asistencial-sanitaria/

“Gestión por Procesos y Lean Healthcare: Breve para el debate. Victor Osorio”

http://www.isalud.org.es/blog/?p=207

“Metodologia LEAN en la Sanidad: Construcción del pensamiento Lean. Técnicas y herramientas”

http://www.leanhealthcare.es/pdf/documentos/construccion_del_pensamiento_lean.pdf

 

 

Llegir en català

INTRODUCCIÓN

La aplicación de las TIC en el ámbito sanitario, puede derivar en grandes beneficios para la calidad y la eficiencia en la atención sanitaria. Su implantación genera una serie de ventajas:

–       Incremento de la calidad y la eficiencia en la asistencia del paciente.

–       Optimización de recursos (tanto médicos como administrativos).

–       Posibilidad de crear modelos completamente nuevos de sanidad.

Los sistemas sanitarios en general presentan una serie de retos: el envejecimiento de la población, el aumento de las enfermedades crónicas, las restricciones presupuestarias o el déficit de personal sanitario. Actualmente, las TIC ya ejercen un papel fundamental a la hora de afrontar estos retos, como por ejemplo, haciendo posible el diagnóstico a distancia, el control a distancia del estado del paciente o el compartir de manera segura entre profesionales sanitarios los historiales de los pacientes.

En el sentido de poder acelerar y mejorar procesos y resultados en relación a la calidad, la eficiencia y la efectividad en el ámbito sanitario, se ha observado la tendencia actual de adoptar una nueva metodología que, básicamente, persigue una gestión eficaz y eficiente de las operaciones en los procesos asistenciales y no asistenciales, llamada metodología Lean Healthcare. Debido al gran potencial que puede llegar a tener esta metodología Lean aplicada al ámbito sanitario, ha surgido la idea de investigar y profundizar en esta temática y hacer difusión.

 

CONCEPTO LEAN

¿Qué es el Lean?

La mejora continua es la esencia del concepto Lean. El Lean es un método de trabajo que busca depurar todos los procesos productivos de las empresas para optimizar los resultados, es decir, eliminar lo superfluo para quedarse con lo que verdaderamente aporta valor.

Este concepto está basado en el sistema que la empresa Toyota ha desarrollado en su compañía en las últimas décadas. Ideada por Taiichi Ohno, esta metodología se hace operativa mediante la aplicación de una estrategia determinada, que se conoce con el nombre de las 5’S por estar descrita con 5 términos en japonés que empiezan con la letra S: Clarificar, ordenar, limpiar, estandarizar y disciplina/ hábito.

Todo se inició en los procesos productivos (Lean Manufacturing), para ir incorporando progresivamente a otros tipos de procesos transversales para cualquier tipo de organización, como lo son los procesos logísticos (Lean Logistics), los administrativos (Lean Office) o los de innovación (Lean Product Development).

La base fundamental del sistema es la identificación (de manera colectiva, mediante la implicación de las personas y trabajando sobre el terreno) de aquellas actividades que aportan valor y aquellas otras que no lo hacen, que en muchos casos están basadas en la cultura de cada empresa.

El formato estándar utilizado para la resolución de problemas, propuestas, planes y revisiones recibe el nombre de “metodología A3”, que ayuda a plasmar de manera gráfica y sencilla los objetivos Lean. Los pasos de este formato para solucionar problemas de proceso se estructuran en las secciones siguientes:

–       Identificar el problema.

–       Estudiar las condiciones actuales del problema.

–       Identificar la causa “raíz”.

–       Confirmar el conocimiento de la condición en curso.

–       Prever el estado futuro.

–       Generar la puesta en marcha y los planes de seguimiento.

Con la aplicación de la metodología Lean se optimizan los procesos productivos, se consigue una mayor cohesión en la empresa, mayor motivación y mejora de la calidad.

Desde hace unos años, toda esta manera de hacer se ha ido trasladando a las empresas u organizaciones de servicios, a través de las dinámicas denominadas Lean Service, y se han podido ver en algunos casos magníficas adaptaciones, como puede ser el caso de Bolton Improving Care System, basado en el Lean Healthcare.

LEAN HEALTHCARE

El Lean Healtcare es una nueva metodología que depura o refina los diversos procesos hospitalarios dotando a los centros de mayor eficacia y eficiencia.

Esta nueva metodología se basa en la adaptación de los principios a las necesidades particulares de la sanidad donde el centro es el paciente, y el objetivo principal es conseguir una optimización de los procesos de forma que se consiga la excelencia en la atención. Es decir, máxima eficacia y máxima eficiencia con los recursos disponibles.

En este caso de Lean Healthcare, la definición del valor añadido viene dada por los diferentes actores del proceso: pacientes (clientes), personal sanitario, personal de apoyo, etc., a lo largo de los diferentes flujos de valor básicos (allí donde se genera valor), como lo son el de la prevención, el diagnóstico y el tratamiento de las posibles enfermedades, y el cuidado de los pacientes.

Al tratarse de un servicio, la interacción entre el usuario y el proveedor del servicio es total, hecho que lo diferencia en gran medida de los procesos industriales.

Algunos objetivos que se pretenden conseguir con la utilización del Lean Healthcare son:

–       Definición y reducción/ eliminación de las acciones sin valor añadido, con el objetivo de incrementar las tareas de valor añadido, tanto para el paciente como para el centro.

–       Mejora de la atención que se da a los pacientes.

–       Reducción de los tiempos de espera, de pruebas, de análisis y de resultados.

–       Mejora y estandarización de los procesos.

–       Optimización de los recursos existentes (personal, equipos, materiales).

–       Mejora de equipos y máquinas, reducción de averías y aumento de la disponibilidad.

–       Ahorro de espacios y volúmenes, a través de racionalizar el suministro y el consumo de materiales sanitarios.

Para poder conseguir estos objetivos, y a título de ejemplo, según Víctor Osorio, se trata de detectar aquellos elementos que no aporten valor al sistema para corregirlos o eliminarlos. Así, se busca reducir o eliminar:

–       Tiempo de espera: Espera para la asignación de habitación, espera de ser atendido, espera de suministros.

–       Sobre- proceso: Procesos redundantes, cambios múltiples de ubicación de elementos.

–       Inventario: Lista de espera, pacientes a la espera de ser asignados, exceso de material en planta o en quirófano.

–       Transporte: Transporte de muestra a laboratorio, transporte de paciente, de medicación, de suministros.

–       Movimiento: Busca de medicamentos o historias clínicas, enfermeras a cargo de pacientes en localizaciones distantes.

–       Sobreproducción: Preparación de reactivos o medicación anticipándose a la necesidad real.

–       Defectos: Identificación errónea de muestras, varias extracciones para un mismo análisis, etc.

Tomando como ejemplo el objetivo de ahorrar espacios y volúmenes, podemos profundizar en el tema:

En muchas ocasiones los hospitales se han diseñado desde un punto de vista arquitectónico, sin tener muy claro qué tipo de flujos de material se producirán. Si se han diseñado todos los almacenes igual, sin tener en cuenta que cada tipo de servicio médico tiene unas necesidades diferentes, y además el suministro de materiales se realiza en periodos de tiempos demasiado largos, puede provocar la congestión de los almacenes, así como un exceso de inventario.

A través del Lean Healthcare se podemos mejorar estos procesos. Estas son las acciones que se podrían hacer:

–       Analizar rigurosamente las necesidades de la demanda de cada servicio, para alinearlo con la oferta de material.

–       Dimensionar los almacenes según la velocidad de reposición del material.

–       Aumentar la rotación del inventario.

Todo esto llevaría a disminuir la inversión en circulante, liberaría espacios, facilitaría la gestión de material y disminuiría el estrés del personal.

WEBGRAFÍA

“Lean Healthcare: excel·lència hospitalària”

http://www.crealor.es/2006/articulos/Revista_ACES_Lean_Healthcare_Oct_2010.pdf

“El Lean Healthcare y la mejora de la calidad asistencial sanitaria”

http://www.victorvillapalos.es/2012/03/14/el-lean-healthcare-y-la-mejora-de-la-calidad-asistencial-sanitaria/

“Gestión por Procesos y Lean Healthcare: Breve para el debate. Victor Osorio”

http://www.isalud.org.es/blog/?p=207

“Metodología LEAN en la Sanidad: Construcción del pensamiento Lean. Técnicas y herramientas”

http://www.leanhealthcare.es/pdf/documentos/construccion_del_pensamiento_lean.pdf

 

La rendibilitat de les eines TIC aplicades al Sistema Sanitari

Leer en castellano 

Que cal utilitzar les TIC en el sistema sanitari és quelcom que ningú gosa discutir. Majoritàriament es considera que els sistemes d’informació d’un centre assistencial permeten una major agilitat, així com una millor difusió i disponibilitat de la informació. A més, la informatització de les dades facilita l’aplicació d’eines d’anàlisi i avaluació de la gestió.
Ara bé, tots els venedors saben el que costa convèncer a un gerent per a que autoritzi una compra d’eines i solucions TIC. El gerent pot quantificar, amb una certa facilitat, els costos associats a una inversió determinada, però li resulta més difícil avaluar el retorn d’aquesta inversió i, un cop feta la inversió, fer el seguiment quantitatiu d’aquest retorn per avaluar la seva efectivitat.
Son conceptes de moda la integració de sistemes i dispositius i la interoperabilitat, entre d’altres, però no resulta fàcil identificar clarament i quantificar els beneficis d’una determinada millora de la interoperabilitat.
Encara que nosaltres estem convençuts de la necessitat i dels beneficis de la interoperabilitat, entenem la necessitat de saber identificar i quantificar els beneficis que proporciona.
Per altra banda, moltes vegades, una inversió en TIC en un centre, per exemple, no aporta els beneficis esperats degut a que, malgrat disposar de noves eines, els processos no s’han modificat de manera significativa. És una evidència que per obtenir to el benefici possible d’una automatització, o d’unes eines que milloren la interoperabilitat, és necessari fer una revisió dels processos relacionats amb l’ús d’aquestes eines i modificar-los. És el que coneixem com a re-enginyeria.
Per tan, com a Centre de Competències d’Integració volem cridar l’atenció en aquests dos aspectes: re-enginyeria i identificació i quantificació de beneficis, associats a la interoperabilitat.
A partir d’ara, en aquest mateix bloc trobareu un nou conjunt d’articles i informacions associades a paraules clau com: re-enginyeria, optimització de processos, Lean healthcare i d’altres. A vegades farem difusió de tècniques i d’experiències orientades a millorar l’eficiència en els centres i en el sistema de salut, d’altres us explicarem que fem nosaltres en aquest camp.
Fins aviat,

Jordi Ayza

Llegir en català

Que es necesario utilizar las TIC en el sistema sanitario es algo que nadie osa discutir. Mayoritariamente se considera que los sistemas de información de un centro asistencial proporcionan una mayor agilidad, así como una mejor difusión y disponibilidad de la información. Además, la informatización de los datos facilita la aplicación de herramientas de análisis y evaluación de la gestión.
Ahora bien, todos los vendedores saben lo que cuesta convencer a un gerente para que autorice una compra de herramientas y soluciones TIC. El gerente puede cuantificar, con cierta facilidad, los costes asociados a una inversión determinada, pero le resulta más difícil evaluar el retorno de esta inversión y, una vez hecha la inversión, hacer el seguimiento cuantitativo de este retorno para valorar su efectividad.
Son conceptos de moda la integración de sistemas y dispositivos y la interoperabilidad, entre otros, pero no resulta fácil identificar claramente y cuantificar los beneficios de una determinada mejora de la interoperabilidad.
Aunque nosotros estamos convencidos de la necesidad y los beneficios de la interoperabilidad, entendemos la necesidad de saber identificar y cuantificar los beneficios que proporciona.
Por otro lado, muchas veces, una inversión en TIC en un centro, por ejemplo, no aporta los beneficios esperados debido a que, a pesar de disponer de nuevas herramientas, los procesos no se han modificado de manera significativa. Es una evidencia que para obtener todo el beneficio posible de una automatización, o de unas herramientas que mejoran la interoperabilidad, es necesario hacer una revisión de los procesos relacionados con el uso de estas herramientas y modificarlos. Es lo que conocemos como re-ingeniería.
Por tanto, como Centro de Competencias de Integración queremos llamar la atención sobre estos dos aspectos: reingeniería e identificación y cuantificación de beneficios, asociados a la interoperabilidad.
A partir de ahora, en este mismo blog encontraréis un nuevo conjunto de artículos e informaciones asociadas a palabras clave como: reingeniería, optimización de procesos, Lean healthcare y otros. A veces haremos difusión de técnicas y de experiencias orientadas a mejorar la eficiencia en los centros y en el sistema de salud, de otros os explicaremos que hacemos nosotros en este campo.
Hasta pronto,

Jordi Ayza