Entrades classificades amb: UCUM

Jornada LOINC

Leer en castellano

El passat dia 11 de juny es va realitzar la jornada sobre la terminologia de laboratori LOINC (Logical Observation Identifiers Names and Codes) a Barcelona (auditori edifici França al Passeig de la Circumval·lació). La sessió començà amb una benvinguda a càrrec d’en Francesc García Cuyàs (Coordinador General de les TIC del Departament de Salut i Director de la Fundació TicSalut), qui va donar pas a la intervenció de Carlos Gallego (Responsable de l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut) i Elisenda Carrau (Responsable de l’Àrea Funcional de l’iSalut). En aquesta primera part de l’esdeveniment es va fer una introducció a l’estàndard internacional LOINC i al seu ús a l’HC3 (Història Clínica Compartida de Catalunya):

LOINC és un vocabulari controlat amb més de 71.000 elements que s’utilitza principalment en l’àmbit de laboratori, però que a més de les proves també conté altres observacions clíniques, tipologies de documents, noms de seccions d’informes, etc. A l’HC3 s’ha contemplat l’ús de 280 proves comparables de laboratori amb les quals es cobreix la major part de l’activitat. Els informes de laboratori a HC3 s’han de començar a publicar de manera estructurada, utilitzant l’estàndard d’HL7 (Health Level Seven) CDA (Clinical Document Architecture) i la terminologia LOINC. Aquest requeriment permetrà desplegar el servei de proves comparables, gràcies al qual es poden consultar els resultats de laboratori d’un ciutadà per veure’n l’evolució d’una manera ràpida i directa. La imatge següent mostra una captura del visor d’HC3 on es poden veure els resultats de varis informes de laboratori i com es mostren els valors de les diferents proves comparables:

La publicació estructurada també permet consultar l’informe en format pdf, però afegeix la capacitat de comparar els resultats directament i agrupats per proves, garantint l’intercanvi coherent entre sistemes d’informació a diferents nivells assistencials. L’objectiu fixat per aquest 2013 és que s’arribin a publicar el 80% dels informes de laboratori en el nou format estructurat. L’HC3 ja està preparada per incorporar aquests informes i mostrar els resultats comparables.
També es requereix la publicació estructurada dels informes d’Anatomia Patològica i d’espirometria (utilitzant com a vocabulari SNOMED CT). Per transmetre les unitats de mesura es va indicar que l’estàndard a utilitzar és UCUM (Unified Code for Units of Measure).
La documentació sobre els informes estructurats i els serveis web de l’HC3 es poden consultar al portal web de documentació de l’HC3.
El catàleg amb les 280 proves comparables que s’utilitzen a l’HC3 es pot trobar al web de l’OFSTI, a la plana de recursos LOINC: http://www.ticsalut.cat/estandards/terminologia/recursos/loinc/, és el catàleg reduït de proves de Laboratori, LOINC (Catàleg HC3), versió del 26/10/2011.

La segona part de la sessió es va iniciar amb la participació de Ginger A. Baker (Chief of US Business Development de BITAC als EEUU) que realitzà una intervenció sobre LOINC a l’entorn del Meaningful Use. En aquest sentit es va explicar que el cost de la sanitat ha augmentat molt als EEUU degut, en bona part, a la manca d’informació que implica duplicitat de proves, actuacions innecessàries o inadequades, pràctiques obsoletes, etc. Per resoldre aquesta situació s’han emprès varies accions legislatives, entre elles les relatives a la interoperabilitat semàntica i a l’ús de la informació de manera que esdevingui realment útil i estigui disponible en temps real. Aquesta visió és el que es coneix com a Meaningful Use, en la qual els proveïdors de salut que reben pagaments del govern han de complir una sèrie de requeriments. En l’àmbit del laboratori, la terminologia de referència a utilitzar és LOINC. Malgrat fa varis anys que es va iniciar el procés de transformació descrit, encara queda molta feina per fer. Cal seguir treballant per fer entendre la importància de la interoperabilitat semàntica en general i el paper que hi juguen estàndards com LOINC o SNOMED CT. Un altre repte que es va destacar és aconseguir la implicació dels professionals assistencials i fer-los veure el valor afegit de la integració dels sistemes i de la interoperabilitat de la informació, tant en l’atenció als pacients com en la gestió dels serveis.

La jornada finalitzà amb el bloc d’experiències, format per les intervencions de Toni Mas (CEO de BITAC) i Gloria Soria (Adjunta a gerència del Laboratori de Referència de Catalunya, LRC):

Per presentar en més detall la terminologia LOINC es van explicar els sis eixos que la composen i que, combinats, descriuen cada prova de laboratori: component, propietat, temps, sistema, escala i mètode. També es va destacar que LOINC té varies jerarquies (o classes), perfils i que dels més de 71.000 elements que el composen i que estan identificats de manera única, uns 47.000 són de laboratori, la resta corresponen a altres àmbits complementaris. La presentació de BITAC finalitzà amb algunes recomanacions alhora de fer el mapeig entre catàlegs locals i LOINC, servei que l’empresa ofereix:

  • El mapeig per proximitat és un error, si un element no existeix a LOINC es pot sol·licitar la seva inclusió, però no s’aconsella mapejar-lo amb el que més se li assembla.
  • És imprescindible comptar amb la participació d’experts en el domini per fer el mapeig, ja que hi ha elements que semblen iguals però no ho són.
  • Els mapejos s’han de fer sempre a l’últim nivell de granularitat. És possible escalar de més nivell a menys però no a la inversa.
  • Sovint s’utilitza SNOMED CT per complementar LOINC (p.ex. prova de laboratori en LOINC i diagnòstic associat en SNOMED CT).
  • Quan es fa el mapeig del catàleg local a LOINC es solen descobrir proves duplicades, obsoletes, incongruents, etc. de manera que és una bona oportunitat per millorar el catàleg.

El bloc acabà amb l’experiència d’implantació de LOINC al LRC, des d’on, amb la participació de BITAC, es va mapejar el catàleg local a LOINC i es va implantar al seu sistema d’informació. En aquesta experiència es van reafirmar les recomanacions prèviament vistes i es va destacar l’ús de SNOMED CT en combinació amb LOINC. El manteniment del mapeig es du a terme des del LRC i actualment poden representar la major part de les proves que fan.

La clausura de la jornada es va realitzar per part de Maria Rovira (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut, iSalut).

Al següent enllaç es pot consultar l’agenda de la sessió: programa.

Llegir en català

El pasado día 11 de junio se realizó la jornada sobre la terminología de laboratorio LOINC (Logical Observation Identifiers Names and Codes) en Barcelona (auditorio edificio França en el Passeig de la Circumval·lació). La sesión empezó con una bienvenida a cargo de Francesc García Cuyàs (Coordinador General de les TIC del Dpt. Salut i Director Fundació TicSalut), quin dio paso a la intervención de Carlos Gallego (Responsable de la Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut) y Elisenda Carrau (Responsable del Área Funcional del iSalut). En esta primera parte del evento se hizo una introducción al estándar internacional LOINC y su uso en la HC3 (Historia Clínica Compartida de Catalunya):

LOINC es un vocabulario controlado con más de 71.000 elementos que se utiliza principalmente para el ámbito de laboratorio, pero que además de las pruebas también contiene otras observaciones clínicas, tipologías de documentos, nombres de secciones de informes, etc. En la HC3 se ha contemplado el uso de 280 pruebas comparables de laboratorio con las que se cubre la mayor parte de la actividad. Los informes de laboratorio en HC3 se tienen que empezar a publicar de manera estructurada, utilizando el estándar de HL7 (Health Level Seven) CDA (Clinical Document Architecture) y la terminología LOINC. Este requerimiento permitirá desplegar el servicio de pruebas comparables, gracias al cual se pueden consultar los resultados de laboratorio de un ciudadano para ver su evolución de una manera rápida y directa. La imagen siguiente muestra una captura del visor de HC3 donde se pueden ver los resultados de varios informes de laboratorio y cómo se muestran los valores de las diferentes pruebas comparables:

La publicación estructurada también permite consultar el informe en formato pdf, pero añade la capacidad de comparar los resultados directamente y agrupados por pruebas, garantizando el intercambio coherente entre sistemas de información a diferentes niveles asistenciales. El objetivo fijado para este 2013 es que se lleguen a publicar el 80% de los informes de laboratorio en el nuevo formato estructurado. La HC3 ya está preparada para incorporar estos informes y mostrar los resultados comparables.
También se requiere la publicación estructurada de los informes de Anatomía Patológica y de espirometría (usando el vocabulario SNOMED CT). Para transmitir las unidades de medida se indicó que el estándar a utilizar es UCUM (Unified Code for Units of Measure).
La documentación sobre los informes estructurados y los servicios web de HC3 se pueden consultar en el portal web de documentación de la HC3.
El catálogo con las 280 pruebas comparables que se usan en HC3 se puede encontrar en la web de la OFSTI, en la página de recursos LOINC: http://www.ticsalut.cat/estandards/terminologia/recursos/loinc/, es el catálogo reducido de pruebas de laboratorio LOINC (Catálogo HC3), versión del 26/10/2011.

La segunda parte de la sesión se inició con la participación de Ginger A. Baker (Chief of US Business Development de BITAC en los EEUU), que realizó una intervención sobre LOINC en el entorno del Meaningful Use. En este sentido se explicó que el coste de la sanidad en los EEUU ha aumentado mucho, debido en parte a la falta de información, que implica duplicidad de pruebas, actuaciones innecesarias o inadecuadas, prácticas obsoletas, etc. Para resolver esta situación se han emprendido varias acciones legislativas, entre ellas las relativas a la interoperabilidad semánticas i al uso de la información de manera que sea verdaderamente útil y esté disponible en tiempo real. Esta visión es la que se conoce como Meaningful Use, en la cual los proveedores de salud que reciben pagos del gobierno tienen que cumplir una serie de requisitos. En el ámbito del laboratorio, la terminología de referencia a utilizar es LOINC. A pesar de que hace varios años que se inició el proceso de transformación descrito, aún queda mucho trabajo por hacer. Es necesario seguir trabajando para hacer entender la importancia de la interoperabilidad semántica en general, y el papel que juegan estándares como SNOMED CT o LOINC. Otro reto que se destacó es conseguir la implicación de los profesionales asistenciales y hacerles ver el valor añadido de la integración de los sistemas y la interoperabilidad de la información, tanto en la atención a los pacientes como en la gestión de los servicios.

La jornada finalizó con el bloque de experiencias, formado por las intervenciones de Toni Mas (CEO de BITAC) y Gloria Soria (Adjunta a gerència del Laboratori de Referència de Catalunya, LRC):
Para presentar en más detalle la terminología LOINC se explicaron los seis ejes que la componen y que, combinados, describen cada prueba de laboratorio: componente, propiedad, tiempo, sistema, escala y método. También se destacó que LOINC tiene varias jerarquías (o clases), perfiles y que de los más de 71.000 elementos que lo componen y que están identificados de manera única, unos 47.000 son de laboratorio, el resto corresponden a otros ámbitos complementarios. La presentación de BITAC finalizó con algunas recomendaciones a la hora de hacer el mapeo entre catálogos locales y LOINC, servicio que la empresa ofrece:

  • El mapeo por proximidad es un error, si un elemento no existe en LOINC se puede solicitar su inclusión pero no se aconseja mapearlo al que parezca más similar.
  • Es imprescindible contar con la participación de expertos en el dominio para realizar el mapeo, ya que hay elementos que se parecen mucho pero son distintos.
  • Los mapeos de tienen que hacer siempre al último nivel de granularidad. Es posible escalar de más nivel de detalle a menos, pero no al revés.
  • Frecuentemente se utiliza SNOMED CT para complementar LOINC (p.ej. prueba de laboratorio con LOINC y diagnóstico asociado en SNOMED CT).
  • Cuando se hace el mapeo del catálogo local a LOINC se suelen descubrir pruebas duplicadas, incongruentes, obsoletas, etc. de manera que es una buena oportunidad para mejorar el catálogo.

El bloque acabó con la experiencia de implantación de LOINC en el LRC, desde el cual, con la participación de BITAC, se mapeó el catálogo local a LOINC y se implantó en su sistema de información. En esta experiencia se reafirmaron las recomendaciones previamente vistas y se destacó el uso de SNOMED CT en combinación con LOINC. El mantenimiento del mapeo se lleva a cabo des del LRC y actualmente pueden representar la mayor parte de las pruebas que realizan.

La clausura de la jornada se realizó por parte de Maria Rovira (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundación TicSalut, iSalut).

En el siguiente enlace se puede consultar la agenda de la sesión: programa.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)