Yearly Archives: 2015

Primeres consultes amb el QGIS

En aquest post, veurem com es fan consultes bàsiques com ara la població que viu a cada illa  o parcel·la de la ciutat de Mataró. El QGIS permet fer uns mapes temàtics molt clars. Per tal de realitzar aquesta consultes, hem de seguir els següents passos:

Primera consulta: habitants per illa

El primer pas és incloure en el nostre projecte la capa de illes i el padró de la ciutat. Un cop fet això, farem un join d’aquestes dues taules utilitzant el camp que tenen en comú: “D_S_I”. Fem la unió dins les propietats de la taula padró.

1. Afegim la connexió.

2. Escollim la taula ‘illes’ i el camp en comú.

Ja tenim la unió feta.

Un cop feta la unió, calculem el número d’habitants que té cada illa de la ciutat. Per tal de realitzar aquesta consulta hem d’utilitzar la funció “GroupStats”. En el cas que no la tingueu, heu d’instal·lar el plug-in.

Un cop aquí, hem d’arrossegar els paràmetres amb els quals volem treballar. En el nostre cas seran els següents: D_S_I i ID1, i també amb l’operador ‘count’, i els disposarem en les diferents files i columnes:

Un cop fet, executem la consulta i obtindrem la següent taula:

Seguidament, exportem la taula en un arxiu .csv i la incorporem en el projecte QGIS en el que estem treballant.

Seguim fent un join per tal de connectar les taules ‘Illes’ i ‘Count_Taules’ i així poder fer el mapa temàtic.

Posteriorment, canviem l’estil de les propietats de la capa “Illes” per tal que mostri les dades de població de cada illa de la ciutat.

Obrim la pestanya d’estils de la capa i el que hem de fer és canviar la pestanya superior de “Símbol únic” a “Graduat”, triar la columna amb les dades de població i clicar el botó de “classificar”. La funció d’aquest darrer botó és fer un classificació de les dades que es mostren i identifica cada interval amb un color diferent.

El QGIS ofereix grans possibilitats a l’hora de fer mapes temàtics com per exemple podem afegir o treure intervals i canviar el color identificatiu interval segons convingui.

Apliquem els canvis i ja tenim el mapa llest per ser consultat.

Segona cosulta: habitants per parcel·la

Per a realitzar aquesta consulta hem de seguir uns passos molt similars als que hem seguit abans. El primer pas és fer un join de les taules “Padro” i “parcel” que comparteixen l’atribut “REFCAD”. Realitzem aquesta acció des de les propietats de la taula Padro.

Afegim una nova conexió premen el botó “+” i seleccionem la capa de les parcel·les. Seguidament esollim els camps en comú i creem la unió.

Hem d’obtenir aquest resultat:

Un cop feta la unió, calculem el número d’habitants que té cada parcel·la de la ciutat. Per tal de realitzar aquesta consulta hem d’utilitzar la funció “GroupStats”. En el cas que no la tingueu, heu d’instal·lar el plug-in.

Li donen les instruccions necessaries per tal d’obtenir el resultat correcte:

I el resultat que obtindrem serà el següent:

Seguidament, exportem la taula en un arxiu .csv i la incorporem en el projecte QGIS en el que estem treballant.

Un cop fet això, només queda fer la unió d’aquesta taula amb la capa de les parcel·les i donar-li un estil graduat per tal d’obtenir el resultat desitjat en el mapa.

 

Aquí fem la unió de les taules.

Aquí canviem l’estil de les diferents categories que hi han i el resultat és el següent:

Elements de Simulació en l’Anàlisi Urbà

Activitats Econòmiques

El mòdul per visualitzar les activitats econòmiques, tal com ja es va explicar en aquest Bloc, permet a més a més de ubicar les activitat segons una llista de descriptors, definir tambè una zona d’influència i representar mitjançant un mapa temàtic la població que es troba a fora d’aquesta zona d’influència.

Característiques interessants de la representació són el poder escollir com a zona d’influència, la que hi ha a l’entorn del Graf de Trams de Carrer (GTC) que es genera al recòrrer a peu en distància o en temps a partir del punt on es desenvolupa l’activitat, igualment es pot escollir si es vol generar el mapa temàtic de la població exclosa i altres paràmetres de la generació del graf.

S’utilitzarà un mòdul del CCU que permet conèixer quin tant per cent de la població, possible usuària un recurs determinat, es troba dins d’una zona d’influència determinada pel desplaçament a peu, mesurada en distància o en temps. És el mòdul anomenat ‘Mesura de la Població Afectada’

Cas1: Panaderies o pastisseries amb la Zona d’Influència GTC que es genera anant 3 minuts a peu, i la població externa, segmentada per ILLES de cases. Vegeu la figura 1

Fig 1. Zones d’Influència GTC de 3m a peu i població exclosa: Forns de Pa

Cas 2: Peixeteries amb les mateixes condicions de 3m a peu. Vegeu la figura 2.

Fig 2. Zones d’Influència GTC de 3m a peu i població exclosa: Peixateries

Fig 2. Zones d’Influència GTC de 3m a peu i població exclosa: Peixateries

Cas 3: Papereries i llibreries en les mateixes condicion de 3m a peu. Vegeu la figura 3.

Fig 3. Zones d’Influència GTC de 3m a peu i població exclosa: Papereries i Llibreries

Tal com es pot veure en les corresponents figures en el cas dels forns de pa és difícil trobar zones on instal·lar un nou forn de pa que no estiguin dins de les arees d’influ-ència dels anteriors, encara que sí que n’ni ha en alguns punts de la ciutat. En el cas de les peixateries ja és molt més fàcil trobar-ne i en el cas de les papereries està en un punt intermig.

En aquest darrer (figura 3) cas hem volgut posar de manifest una altra de les possibi-litats del mòdul que és representar el punt on es troba l’activitat amb un tamany que és proporcional al tamany real en metres quadrats del local, exagerant una  mica l’escala del punt.

Simulació de la incorporació d’una nova activitat. Cas de les Peixeteries

En el mapa de la figura 2 podem veure a baix de tot que hi ha una zona molt poblada (ILLES més fosques) on no hi ha cap comerç d’aquest tipus. Simulem per tant que sobre un nou comerç en el punt que mostra la figura 4, encara sense zona d’influència delimitada.

Fig 4. Simulació d’una nova peixateria (punt vermell sense ZI)

Amb l’eina corresponent simulem la Zona d’Influència GTC visualizant el temàtic per ILLES de població exclosa i el tant per cent de cobertura. Figura 5

Fig 5. Simulació d’una nova peixateria amb ZI-GTC i temàtic de població exclosa

En el primer cas obtenim una cobertura del 58.15 % i en el segon del 60.53 %

Fragment del Quadre de Diàleg del mòdul 'Població Afectada'. Sense la Nova Peixateria

Fragment del Quadre de Diàleg del mòdul. Amb la Nova Peixateria

 

 

 

 

De manera que si ho volem saber exactament quants habitants hi ha a menys de 3 minuts d’aquest nou emplaçament tindriem:

(60.53-58.15)*123.744=2945 habitants

Àrees d’Influència d’Equipaments

El mateix que s’ha fet amb activitats econòmiques o comercials es pot fer amb equi-paments que realitzen un servei determinat. Ara es veurà un exemple amb els Centres d’Assitència Primària.

Suposem que tenim uns Centres d’Assistència Primària i volem saber la població que es troba a menys de 5 minuts a peu seguint el Graf de Trams de Carrer. En principi fem la representació dels entorns de cada centre i a 5 minuts, vegeu la figura 6

Fig 6. Zones d’Influència GTC a 5m dels CAP

Mitjançant el mòdul corresponent podem saber el tant per cent de a població total que està dins d’aquestes Zones d’Influència a 5 m del corresponent CAP. La interfície la podem veure a la figura 7

Fig 7. Quadre de Dialeg per a Definir la Zona d’Influència GTC i calcular la població inclosa. En aquest cas un 28.3 % del total d’usuaris potencials

Fixem-nos que el càlcul s’efectua a partir de la segmentació de la població per parcel·les tal com mostra la figura 8 amb un detall de mapa amb les ZI i les parcel·les que hi són en contacte.

Fig 8. Detall del procediment de calcul de la població a partir de la segmentació en parcel•les.

A efectes de simulació de possibles escenaris podem posar un nou CAP i tornar a fer els càlculs anteriors. El resultat és una cobertura del 32,11 % com mostren les figures 9 i 10

Fig 9. Simulació de la inclusió d’un nou CAP

Fig 10. Quadre de Diàleg amb Població Afectada. Simulació de nou CAP.

Tal com s’ha dit podem saber igualment la quantitat de població que es veurà bene-ficiada per aquest equipament en les condicions de proximitat que ens interessi, i anar-ho repetint per a qualsevol emplaçament que es vulgui testejar.

(32,11-28,3)*123.744= 4629 habitants

Aquestes eines gràfiques d’anàlisi no solament poden ajudar a tenir una fotografia més exacta del significat de tenin un equipament o una activitat en un lloc concret de la ciu-tat sinò que ens permeten visualitzar els efectes de tots els canvis i modificacions que es facin sobre tots els ciutadans o els usuaris en particular

Iniciació al software QGIS (Quantum GIS)

Fins ara, en el CCU s’ha treballat en un entorn Windows-Geomedia fent la programació en Visual Basic degut a la gran facilitat d’ús d’aquest entorn i a la seva generalització en tots els àmbits tant de l’Empresa Privada com de l’Administració. Però, darrerament, el Programari Lliure s’ha anat obrint camí allà on abans només hi havia programari de propietari. Malgrat tot, encara resten molts inconvenients pels usuaris del Programari Lliure que s’han d’anar superant.

En aquest sentit, s’ha començat un projecte que té com a finalitat el pas total de tota la operativa desenvolupada en l’entorn Geomedia a Programari Lliure, i concretament els mòduls funcionals que s’han anat creat com a plug-ins del Geomedia.

Així doncs, en aquesta primera entrada es parla del QGIS com a alternativa al GIS de desktop Geomedia Professional i s’explica de la forma més entenedora possible els primers passos per iniciar-se en aquest nou entorn.

Aquest nou entorn a treballar és el Programari Lliure QGIS. És un Sistema d’informació Geogràfica (SIG) de codi lliure per plataformes GNU/Linux, Unix, Mac OS i Microsoft Windows. Permet gestionar formats raster i vectorials a través de les biblioteques GDAL i OGR, així com altres bases de dades.

QGIS permet construir d’una forma més senzilla i gràfica models que realitzen les mateixes funcions que, actualment, desenvolupen els mòduls utilitzats al GeoMedia. I el més important, l’elaboració d’aquests models al QGIS es realitzen en molt menys temps que si es volgués fer amb el GeoMedia, tot i que requereixen un elevat temps previ d’investigació. A més, QGIS ofereix una àmplia gamma de funcionalitats que el GeoMedia no ofereix.

Per tant, la finalitat d’inicar-se en aquest nou programa és acabar substituint l’actual programa que es fa servir, el GeoMedia Professional.

Primers passos en el QGIS.

El primer que s’ha de fer en executar per primera vegada el programa, és carregar en la llegenda totes aquelles capes que siguin necessàries per poder treballar i realitzar les corresponents consultes.

En aquest cas, es carreguen dos tipus de capes:

  • Vector Layer: Es tracten d’arxius tipus “shape”. Aquest arxius són aquelles capes que tenen alguna forma geomètrica (punt, línia, polígon). Exemples d’aquestes capes són les illes, les parcel·les, els  números de policia, les entitats base, etc. Per efectuar la càrrega, primer de tot s’han d’exportar aquests “Arxius Shape” des del GeoMedia.
  • Delimited Text Layer: Es tracten d’arxius tipus “CSV”. Per tant, són arxius en format taula, on dins d’aquestes, es troba una sèrie d’informació que serà necessària per efectuar futures consultes. Igual que amb els Arxius Shape, també s’han d’exportar des del GeoMedia.

1. Afegir les capes “Vector Layer” al QGIS

  • El primer pas a seguir, es exportar les capes des del GeoMedia. Un cop dins del GeoMedia Professional, es realitza l’exportació de les capes que interessi.

Fig. 1. Exportació dels arxius shape.

  • S’indiquen aquelles capes que es vulguin exportar, per exemple, les illes, i es clica en “Aplicar”.

Fig. 2. Exportació de les Illes.

  • Un cop s’han exportat les capes des del GeoMedia, s’executa el QGIS i s’importen aquestes capes. Es clica en “Add Vector Layer”.

Fig. 3. Importar capes en format shape.

  • Es busca la ubicació de l’arxiu i es polsa en “Open”.

Fig. 4. Importar capes en format shape.

  • A continuació, apareix la capa “Illes” en la llegenda del QGIS i per tant, es mostra per pantalla tot el mapa de Mataró.

Fig. 5. Mapa de Mataró (Illes).

  • És molt important indicar en cada capa que s’afegeix, el seu sistema de coordenades de referència (ha de ser el mateix que el del GeoMedia: EPSG:23031 – ED50 / UTM zone 31N). Si s’afegeix  una capa, i per defecte no té  aquest sistema de coordenades, la capa no es mostrarà en pantalla. Per fer això, es fa doble clic a sobre de la capa i es va a la pestanya “General”.

Fig. 6. Canviar Sistema de Coordenades.

  • Repetir aquests passos per totes aquelles capes que es vulguin afegir.

2. Afegir les capes “Delimited Text Layer” al QGIS

  • Igual que s’ha fet amb les capes “vector layer”, primer de tot s’han de realitzar les exportacions d’aquelles taules que es vulguin fer servir al QGIS des del GeoMedia. Però, en aquest cas, no existeix una opció al GeoMedia per poder fer-ho directament. Les taules que es desitgin exportar per afegir-les posteriorment al QGIS, han d’estar en format CSV, és a dir, delimitades per comes. Això es pot realitzar des del mateix Excel. Per tant, una opció per dur a terme l’exportació, és anar a buscar la taula que interessi en la base de dades (BBDD) que utilitza el GeoMedia per la taula en concret. En aquest cas, es farà l’exportació de la Taula Resum, que es troba en la BBDD “Padro28Feb14”.

Fig. 7. Exportar les taules a l'Excel.

  • Un cop realitzada l’exportació de la taula des de l’Access, s’obre l’arxiu generat en Excel i es guarda en “CSV (delimitado por comas)”.

Fig. 8. Guardar en format csv.

  • Ara, un cop dins del QGIS, es procedeix a carregar les taules exportades. Es clica en “Add Delimited Text Layer”.

Fig. 9. Importar capes en format CSV.

  • Es busca la ubicació de l’arxiu, es seleccionen les opcions “First record has field names” i “No geometry (attribute only table)” i es clica en “OK”.

Fig. 10. Importar capes en format CSV.

  • A continuació, apareix la capa “Resum” en la llegenda del QGIS i es pot comprovar que tota la informació que conté la taula és correcte. Per fer això, es clica amb el botó dret del ratolí a sobre de la taula i es selecciona “Open Attribute Table”.

Fig. 11. Comprovar informació correcte.

  • Repetir aquests passos per totes aquelles capes que es vulguin afegir.

Editar elements de la llegenda

Un cop ja s’han carregat en la llegenda del QGIS els elements corresponents (entitats, illes, taules…), aquests elements poden ser editats i visualitzar les seves propietats. A continuació, s’explica com fer-ho per l’entitat “Escoles Bressol”, que prèviament ha hagut de ser carregada a la llegenda de la mateixa manera que s’ha fet amb les Illes, seguint el mateix procediment.

  • Si es fa activa la capa de l’entitat “Escoles Bressol” perquè es visualitzin per pantalla, es pot consultar informació de cada una de les escoles que es troben a Mataró. Per fer això, s’ha de clicar a “Identify Features” que es troba en la barra d’eines superior.

Fig. 12. Consultar informació.

I a continuació, clicar a sobre del mapa a l’Escola Bressol que es vulgui consultar i apareixerà una sèrie d’informació.

Fig. 13. Informació de l'Escola Bressol.

  • Una altra manera de visualitzar la informació de les Escoles Bressol sense haver d’anar clicant una per una, és clicar amb el botó dret a sobre de “EscolaBressol” que es troba en la llegenda i seleccionar “Open Attribute Table”.

Fig. 14. Open Attribute Table.

S’observa com es visualitza la taula amb tota la informació de cada una de les Escoles Bressol.

Fig. 15. Informació de les Escoles Bressol.

  • Si el que es vol es visualitzar les propietats de les entitats, el que s’ha de fer és pitjar amb el botó dret a sobre de “EscolaBressol” i clicar a “Properties”.

Fig. 16. Propietats de les Escoles Bressol.

En la següent entrada d’aquest bloc, s’explicarà com construir un model des del QGIS que realitzi les mateixes funcions que, actualment, realitza en el GeoMedia.