La nostra idea és que amb les entrades que es vagin fent en aquest bloc anem donant a conèixer tota la feina que s’ha dut a terme dins del grup de treball ‘Centre de Coneixement Urbà’ des de fa quasi deu anys.
I una forma de fer palesa aquesta progressió és intentar reproduir aquí d’una forma quasi cronològica, les idees i els temes que hem anat desenvolupant al llarg del temps, estalviant-nos ,és clar, les anades i vingudes típiques de qualsevol procés creatiu i científic.
Tot va sorgir per unes ‘Jornades de Coneixement Urbà’ que es van fer a la EUPMt adreçades, l’any 2003, als ajuntaments i organismes públics. Aquestes entitats per la seva pròpia naturalesa han de treballar amb gran quantitat de dades sobre el territori, que per aquesta mateixa raó han d’estar perfectament geolocalitzades, aquest és un terme gairebé nou aleshores, però que amb els anys ens ha resultat familiar a tots, primer amb el desenvolupament i generalització dels receptors de GPS i després amb l’eclosió dels telèfons mòbils diguem-ne intel·ligents.
Per tant ja tenim un punt, la posició precisa en un lloc d’un element, sigui aquest una escola, una parada d’autobús , una cruïlla, un banc o un restaurant, i aquesta situació la podem veure dins d’un model del territori com seria un plànol de més o menys detall, o d’una imatge de la realitat com seria una fotografia aèria posem pel cas.
Tenim també unes eines informàtiques que treballen amb aquestes representacions d’objectes que volen ser models d’una realitat ciutadana o territorial, aquestes eines són els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) que a més a més de representar (dibuixar) ens permeten emmagatzemar informació sobre els objectes que anem ubicant, això és un gran pas respecte al sistema clàssic de plànols sobre paper, on necessariament la informació ha de ser limitada. Per tant a més a més de la posició (coordenades) d’una parada d’autobús podem tenir coneixement de les línies que hi passen , la periodicitat, els horaris, la data de construcció, si està coberta o no, la mitjana de viatgers etc, qualsevol dada que considerem rellevant podrà estar associada a un punt, una línia o una àrea ubicades en una situació concreta.
Malgrat tot, malgrat ser una eina molt poderosa la que tenim amb els SIG, ens cal anar més enllà de la representació d’entitats i dades associades amb una localització geogràfica concreta. Pensem que tenir tota la xarxa de canonades d’aigua i clavegueram, per exemple, amb els seus dipòsits, bombes i vàlvules és summament important de cara a tenir al dia la base de dades del que hi ha en cada moment a la xarxa i del seu estat de funcionament, però ja us dic, nosaltres volíem anar més enllà de la informació precisa i ordenada sobre el territori.
Precisament aquesta mateixa localització de la informació ens permet extreure una altra informació, diguem-ne de segon nivell, que ja representa un avenç sobre la mera ubicació de les dades. Ens anem acostant a un dels primers exemples que ens van permetre intuir la potència d’aquests recursos informàtics si els sabíem treballar adequadament, els de les Escoles Bressol.
Vam començar amb les Escoles Bressol Municipals de Mataró i és un tema que hem continuat treballant al llarg del temps. Podem ubicar les Escoles Bressol sobre un plànol de la ciutat i podem veure si tenen una distribució uniforme, si qualsevol ciutadà te un centre a una distància no gaire gran del seu domicili o si per al contrari hi ha zones molt desproveïdes d’aquest servei. Ens sembla que podem copsar tot això amb la simple visió del seu emplaçament, i en part és veritat i aquesta és la base de la ‘gran millora’ que representa la informació visual respecte a la informació només alfanumèrica, i d’això ens aprofitarem en les nostres anàlisis futures. Però veurem que encara podem incrementar més el coneixement del tema de les distàncies i la cobertura amb l’ajuda del recursos del SIG.
Bé, ja va siguent hora de començar a veure algunes imatges. En la propera figura veiem les Escoles Bressol com a punts sobre el plànol de la ciutat representada simbòlicament com a un conjunt de illes de cases, això ens permet veure també el carrers. La informació en aquest sentit és clara, i si cliquem damunt del punts que representen les escoles obtenim la informació rellevant que tenim sobre aquella escola en particular.
- Escoles Bressol Municipals sobre el conjunt de Illes de Mataró
Un canvi important en la informació que s’ofereix a l’usuari és quan veiem un mapa temàtic, mapa de colors, on cada color representa una determinada distància des de cada illa de cases a l’Escola Bressol més propera, això és el que mostra la següent figura:
- Mapa temàtic de les distàncies de cada Illa a l’Escola Bressol més propera
Això ja és una informació més elaborada. Aquí ja es veuen les illes de cases que estan més properes a alguna escola en una gradació de gris més clar a més fosc, el darrer rang, les illes més allunyades resten en blanc. Això d’un cop de vista ens dóna molta informació sobre els llocs de la ciutat on és més fàcil accedir a una Escola Bressol Municipal i on no ho és tant.
Cal dir que fins ara la informació ha estat només de tipus geomètric, és a dir, només basada en la distribució dels objectes, Escoles Bressol i illes, però encara podem anar més enllà i saber dels llocs més allunyats on hi ha més concentració de gent.
En aquest cas la gradació de colors és de tons de groc, com més foscos més gent. Parlant de gent, en aquest cas no són només habitants sinó que són possibles usuaris del servei de les Escoles Bressol, ho sigui nens entre 0 i 2 anys.
- Mapa temàtic de distàncies a les Escoles Bressol (gris) i de població en el rang mes allunyat (groc)
Pensem en la quantitat d’informació que ens dóna una sola imatge i les possibilitats que te la seva explotació en la gestió i la presa de decisions. Això és el que ens va motivar a continuar aprofundint en el tema mitjaçant la creació del CCU.
