Entrades classificades amb: àrees

Mòdul generador de polígons de Voronoi (1/2)

En aquesta entrada es comentarà de forma extensa el nou mòdul del CCU “generador de polígons de Voronoi” des de el punt de vista del programador.

La funció d’aquesta nova aplicació serà la de poder generar zones d’influència per els diversos centres proveïdors de servei en Mataró, així com Escoles, CAPS, parades de bus etc. Aquest sistema s’implementarà amb un mètode geomètric anomenat Voronoi

Els diagrames de Voronoi són un dels mètodes d’interpolació més simples, basats en la distància euclidiana, sent especialment apropiada quan les dades són qualitatives. Es creen en unir els punts entre si, traçant les mediatrius dels segments d’unió. Les interseccions d’aquestes mediatrius determinen una sèrie de polígons en un espai bidimensional al voltant d’un conjunt de punts de control, de manera que dintre de cada polígon o regió la distància a un punt de control associat és sempre menor que a qualsevol altre punt de les altres regions.

Fig. 1. Exemple de diagrama de Voronoi

Algoritme utilitzat

Primer de tot és comentarà l’algoritme utilitzat per du a terme la nova aplicació, trobats a la pagina web de l’informàtic japonès Takashi Ohyam.

http://www.nirarebakun.com/voro/evoro.html

El programa final ha constat  d’una sèrie de mòduls i un formulari.

Fig. 2. Llistat de mòduls i formulari del projecte.

 

Formulari

Primer de tot s’ha creat el formulari, que serà la finestra que apareixerà una vegada pitgem per accedir al mòdul creat. El formulari el podem veure a continuació.

Fig. 3. Formulari de la aplicació creada.

Ara comentaré part per part els diferents desplegables i botons utilitzats en el formulari.

  • En el primer desplegable hem de seleccionar la classe d’entitat puntual sobre el qual volem crear els polígons de Voronoi.

Fig. 4. Desplegable per seleccionar l'entitat puntual.

Fig. 5. Codi relacionat amb el desplegable de selecció d'entitat puntual.

  • En el segon desplegable, haurem de seleccionar la classe d’entitat d’àrea que volem que limiti els polígons de Voronoi. En el nostre cas el terme municipal de Mataró.

Fig. 6. Desplegable per seleccionar l'àrea delimitant.

Fig. 7. Codi relacionat amb el desplegable de selecció d'àrea delimitant.

  • Per últim, seleccionarem la classe d’entitat de línia de sortida. És a dir, on volem que vagin a parar les línies o segments que formaran els polígons de Voronoi finals.

Fig. 8. Desplegable per seleccionar la sortida de les línies dels polígons.

Fig. 9. Codi relacionat amb el desplegable del desplegable de selecció de sortida.

  • Botó “calcular Voronoi”.

Aquest botó el que ens farà serà primerament carregar les dades seleccionades als                 quadres de diàleg del formulari, utilitzant la subrutina “Carregar_dades”.

Fig. 10. Botó calcular Voronoi.

Fig. 11. Codi que va darrere del botó "Calcular Voronoi".

I finalment executarà la subrutina Voronoi_mapa ( que conté l’algoritme ) i d’aquesta manera formarà els polígons desitjats. Aquesta subrutina serà comentada més endavant en l’explicació del mòdul voronoi_code.

  • Botó Sortir

El botó sortir, simplement seria per poder sortir de la aplicació en qualsevol moment.

Fig. 12. Botó sortir.

Fig. 13. Codi que va darrere del botó sortir.

Mòduls

Pel que fa als mòduls, comentaré els dos mòduls principals ( “Obtencio de coordenades”i “voronoi_code”) ja que la resta són creats de forma automàtica quan creem el Geomedia Comand Wizard, que seria el plug-in per tal de poder utilitzar l’aplicatiu VB en el geomedia (Explicat en l’annex II). Tot i que com es veurà més endavant també s’afegeixen algunes funcions necessàries en el mòdul “OperacionsGM”.

Mòdul Obtenció de coordenades

Aquest mòdul és essencial per poder passar al algoritme les coordenades de les diferents classes d’entitats puntuals o serveis sobre les quals haurà de crear les zones d’influència (polígons Voronoi).

El mòdul consta de la subrutina “proximitat”, que li entren els paràmetres rs, entitats.SelectedItem i entitats.ConnectionName procedents de la subrutina “carregar_dades” esmentada al formulari.

  • El primer pas per obtenir les coordenades és afegir a la taula de l’entitat puntual escollida per l’usuari les coordenades X Y d’aquesta. Això és codifica de la següent manera:

  • Generem un recordset afegint a la taula de l’entitat puntual escollida els atributs funcionals que s’han definit anteriorment (Xep, Yep). Un recordset és una estructura utilitzada en programació que permet emmagatzemar informació des d’una taula d’una base de dades.

 

  • Passem el resultat de la consulta (recordset) a una array per les X i per les Y.

  • Obtenim les coordenades en les variables X i Y, que seran utilitzades més endavant en el mòdul Voronoi_code, de cara al algoritme.

Modul Voronoi_code

Aquest mòdul consta bàsicament del algoritme i de subrutines i funcions d’ajuda per que es puguin crear els polígons de Voronoi sobre les coordenades de les classes d’entitats puntuals obtingudes gràcies al mòdul anterior.

La subrutina principal del mòdul és “voronoi_mapa”que podem veure comentada per part seguidament.

  • Primerament, definim les variables i recordsets necessaris per la utilització del programa.

  • Calculem els paràmetres ample i altura que seran utilitzats més endavant en l’algoritme.

  • Establim alguns recordsets necessaris i definim les noves variables utilitzades en l’algoritme. També cridem la funció “borrar_entitat”, que ens permetrà cada vegada que obrim el mòdul buidar la classe d’entitat de línia que he utilitzat per crear el Voronoi anterior.

  • Definim la variable NNN que determina el nombre d’entitats que te la classe d’entitat seleccionada. També  a última hora es van haver d’augmentar el número de posicions dels vectors utilitzats en l’algoritme, ja que en alguns casos on hi havien moltes entitats no acabava de completar l’algoritme per totes elles.

  • Comença l’algoritme amb el següent bucle, ens carrega en memòria totes les entitats en les coordenades corresponents, de cara a crear els polígons.

  • ad(i-1), rep el valor del mòdul de les coordenades X i Y de cada punt i l’utilitza alguns cops en l’algoritme


  • Cridem la subrutina “hSort” passant-li els paràmetres NN, ad, ax, ay calculats anteriorment.


  • Es va executant el gruix de l’algoritme (explicat en l’apartat algoritme i codi inicial) .

  • Finalment amb la funció  Inserta_linia es formen els segments dels polígons a partir d’un punt inicial i un punt final, on les coordenades dels punts serien respectivament x0= kx(k-1) y0= Ky(k-1) i les finals x=kx(k2-1) i y= Ky(k2-1).

Els segments resultants es guarden en un recorset anomenat “Recordset_linia”.

  • Per últim, haurem de mostrar el resultat aconseguit en el mapa i la llegenda

– Seleccionem l’estil de la línia i el nom que li volem posar al resultat.

– Introduïm la entrada de la llegenda en la primera posició

  • Per compilar l’arxiu el programa creat, haurem d’anar a Archivo> generar nomprojecte.dll com podem veure en la següent captura d’imatge. En cas, que no doni cap error de compilació se’ns haurà creat un arxiu ddl i estarà llest per carregar-ho al Geomedia.

Fig. 14. Generar.dll.

Cada vegada que s’hagin fet canvis en el programa, s’haurà de crear una nova dll, de cara a que els canvis sorgeixin efecte en el Geomedia. Com també haurà d’estar tancat el Geomedia Professional m’entres és realitza aquest procés, ja que en cas contrari donarà error.


 


 

 

 

 

 


 

 

Estudi de l’Activitat Econòmica

 

Unes de les aplicacions més sol·licitades dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) són les que tenen a veure amb l’anàlisi de l’activitat econòmica (AE), sigui aquesta la corresponent d’una ciutat, d’un territori o d’un país.

De fet la col·locació sobre el terreny de les diferents activitats econòmiques és una informació estratègica de primer ordre, ja que d’una mirada es pot intuir  si d’una determinada activitat, diguem-ne per exemple: restaurants, farmàcies o perruqueries, n’hi ha una concentració exagerada, equilibrada o deficient. Una anàlisi més rigorosa ens permetria saber si d’acord amb la població ‘target’ que hi ha en la seva proximitat i amb els hàbits de mobilitat de la població està justificada o no una determinada oferta en un lloc concret en relació amb la demanda possible. En aquest sentit s’hauria d’anar a esbrinar motivacions sociològiques, moltes vegades difícilment  racionalitzables, per explicar el per què de la presència o no  d’una activitat en una àrea determinada.

De tota manera, una de les motivacions més senzilles de la geolocalització d’activitats econòmiques en un territori, serien les aplicacions anomenades de ‘geo-marketing’, consistents en veure on hi ha ‘buits’ o mancances d’una determinada activitat per impulsar la creació de negocis precisament en aquells indrets.

Un primer punt d’un aplicatiu que respongués a tals característiques seria la ubicació de les activitats econòmiques sobre el mapa de la ciutat, en aquest cas, de la ciutat de Mataró. Aquesta eina per ser útil caldria que oferís la possibilitat de diferents mètodes de cerca de les activitats, sigui pel nom o descripció, sigui pel codi corresponent segons una determinada classificació. També caldria tenir una font de les activitats i un manteniment que permetés afegir amb agilitat les altes i les baixes que es van produint.

Arribats a aquest punt cal dir que el CCU ha treballat i està treballant en la generació d’eines que permetin ubicar les AE sobre el mapa de la ciutat de Mataró, tant pel que fa a parcel·la com a portal.

La font  de la informació de l’AE de Mataró que ha escollit el CCU és la Brossa Comercial (BC). Cada activitat genera un tipus de deixalles específic i això influeix en la tarifa que ha de pagar, i quan es deixi de fer l’activitat el seu titular serà el primer interessat en notificar-ho als responsables de recaptació per deixar de pagar per aquell concepte, per tant la Base de Dades de la Brossa Comercial és una font actualitzada de l’AE a la ciutat. Com a part negativa d’escollir aquesta font hi ha el fet  que l’activitat real que es faci no s’ajusti exactament a la declarada en concepte de deixalles generades.

Respecte al tema de la classificació, en aquest moment s’ha escollit la forma de classificació que la BC utilitza, que és la dels epígrafs de l’antic IAE (Impost sobre l’Activitat Econòmica), amb tendència a anar-ho canviant progressivament cap a la classificació CCAE (Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques).

A l’aplicatiu del CCU també es poden visualitzar algunes característiques concretes com ara la superfície de l’activitat i consultar igualment algunes informacions proveïdes per la Base de Dades de la BC. A més a més també es poden consultar d’altres informacions relacionades amb la població que s’aniran explicant tot seguit i que el refermen com a eina analítica a més a més d’informativa.

Anem a concretar una mica tot això. A la figura 1 es pot veure la interfície on hi el cercador on a partir d’un paraula o conjunt de paraules o d’un codi podem anar seleccionant les activitats que es volen mostrar.

Fig 1. Llista d’activitats que podem cercar i seleccionar

Un cop escollida l’activitat, si es tracta de situar els portals on es desenvolupa l’activitat, es pot anar a una altra pestanya per incidir en el tamany del ‘topo’ on es mostra (proporcional a la superfície del local), i fer d’altres mesures relacionades amb la població, com ara definir una zona d’influència(ZI) a l’entorn de la ubicació de cada activitat i mostrar un mapa temàtic de la població que queda fora de aquestes zones d’influència.

Si mirem per exemple les ferreteries, la segona pestanya seria la que mostra la figura 2

Fig 2. Pestanya pes escollir tamany dels ‘topos’ i de la Zona d’Influència i tipus de Z.I

En aquest cas s’ha escollit un factor de forma dels ‘topos’ de 2, àrees d’influència circulars de 150 m de radi i veure el mapa temàtic de la població exclosa. La sortida es mostra a la figura 3 on s’ha fet un zoom sobre el centre urbà de la ciutat i es poden apreciar els indrets de l’activitat, les  ZI circulars i el mapa temàtic de les illes externes a les ZI.

Fig 3. Ferreteries amb ZI de 150 m i temàtic de població exterior

La llegenda corresponent a aquest mapa es mostra a la figura 4:

Fig 4. Llegenda del mapa de ferreteries

En el mapa temàtic de la població, les Illes més fosques corresponen a les de més població i per tant allà on ‘faria més falta’ la instal·lació de noves activitats.

Les ZI es poden escollir també sobre el Graf de Trams de Carrer (GTC), anem a  veure un altre exemple, les farmàcies.

En aquest cas hi ha la possibilitat d’escollir el treballar amb distància o recorregut seguint el GTC o bé amb temps de trajecte, i s’ha triat una zona d’influència de 3 minuts a l’entorn de cada centre d’activitat. La segona pantalla es mostra a la figura 5 i la sortida a la figura 6

Fig 5. Segona pantalla per a les Farmàcies amb ZI-GTC

Fig 6. Sortida de la consulta de Farmàcies amb ZI graf a 3 minuts

En resum la interacció entre la situació de les diferents activitats econòmiques amb la població, segmentada per Illes, permet veure la sobre-presència d’activitats en uns punts de la ciutat així com la no presència en d’altres on hi pot haver potencials usuaris o compradors. També la utilització del graf de trams de carrer graduat per distància o per temps ens dóna una idea molt fidel del concepte de proximitat i ens permet fer un anàlisi més acurat de les necessitats o tendències properes en la instal·lació de noves activitats.

 

 

 

 

 

 

 

Relació entre la capacitat d’un centre proveïdor de serveis i la seva àrea d’influència

 

Ja s’ha vist, en aquest mateix Bloc, com associar la població amb el territori, sabem que pot quedar associada a les Illes, parcel·les i els portals de la ciutat, i també s’ha vist com segmentar aquesta mateixa població segons determinats criteris, franja d’edat, estudis, procedència geogràfica, nacionalitat etc.

Ara anem a explicar com donat un determinat centre proveïdor d’un servei, per exemple un centre educatiu,  podem delimitar una zona del territori immediatament proper, de manera que ‘casin’ la capacitat del centre per una part i la població ‘target’ d’aquest zona propera per altra.

No cal dir que la vista del territori estudiat, en aquest cas la ciutat de Mataró, amb els centres proveïdors  del servei i les respectives àrees properes d’influència, pot donar una imatge, al menys teòrica, de la cobertura o no cobertura de les necessitats del global de la població en el servei objecte d’estudi.

Des d’un punt de vista tecnològic, és a dir, de les eines que ens poden permetre obtenir aquesta representació gràfica, un SIG (Sistema d’Informació Geogràfica) per sí mateix no ens permet obtenir-ho d’una forma fàcil i immediata. Per tant hem hagut d’anar a les funcionalitats base del nostre SIG, en aquest cas el GeoMedia, per generar un procés iteratiu i convergent de modificació de la zona d’influència fins que el nombre d’habitants continguts a la zona, coincideixi amb la capacitat de servei del centre estudiat.

Anem a veure-ho per un cas concret que coneixem. Suposem que volem estudiar la implantació de les Escoles Bressol Municipal a la ciutat de Mataró, recordem la situació dels centres en la figura 1.

Fig 1. Situació de les Escoles Bressol Municipals a la ciutat de Mataró.

Ja que els usuaris de les Escoles Bressol són nens entre 0 i 2 anys, el que s’ha de fer és preparar una segmentació de la població total que només tingui en compte aquesta franja d’edat, i també s’ha d’escollir si ho agreguem per Illes, parcel·les o portals. Utilitzarem el recurs basat en Visual Basic que ja vam explicar, la interfície seria la de la figura 2.

Fig 2. Escollim els habitants entre 0 i 2 anys agrupats per Illes.

Això vol dir exactament que tenim associat a cada illa de cases el nombre de nens entre 0 i 2 anys que hi ha empadronats en algun habitatge de l’illa. Ens cal també tenir associat a cada entitat Escola Bressol el nombre màxim de nens que pot acollir. A partir d’aquestes dues dades podem iniciar el procés de càlcul pròpiament dit. Cal tenir en compte que l’àrea d’influència resultant serà, probablement, diferent per a cada entitat ja que dependrà tant de la capacitat del centre com de la densitat que hi hagi a les illes del voltant de cada centre de nens entre 0 i 2 anys.

Fixem-nos en la interfície de càlcul de les Àrees d’Influència de la figura 3, aquí podem veure el formulari que s’ha d’omplir per iniciar el càlcul.

Fig 3. Interfície per generar les Àrees d’Influència

Els camps més importants són:

Tipus d’agregació: ILLES [podrien ser també Parcel·les o Portals]
Entitat Base: Escoles Bressol [a partir de les quals generem les Àrees d’Influència]
Paràmetre del Radi Incial: 400 [valor associal al radi de les Zones d’Influència incials]
Cobertura: 100% [si volem que Tota la població del rang tingui Escola Bressol, o només una part, en aquest cas aquest valor seria de menys del 100%]
Possibilitat de comptar els habitants que no estàn a cap zona: Sí
Possibilitat de fer un mapa temàtic de la població no inclosa: No
Treballar per Trams: No [Possibilitat d’agafar Zones d’Influència Circulars o a partir del Graf de Trams de Carrer]

Si premem el botó de ‘Calcular l’Àrea d’Influència’ obtenim el que surt a la figura 4.

Fig4. Àrees d’Influència de les EB Municipals

A l’anterior figura es pot veure l’Àrea d’Influència de cada Escola Bressol Muncipal on s’ha aproximat la població entre 0 i 2 anys de cada zona i la disponibilitat de places de cada centre. Encara que no es vegi a la figura 4, s’ha calculat igualment el  nombre de nens d’aquestes edats que queda fora del conjunt d’àrees, que és per a tota la ciutat de 1972. Cal pensar també que segons la mena d’agregació que es faci l’aproximació entre la xifra del recompte de nens dins de la zona i la del nombre de places serà més o menys propera, si comptem per illes l’error que es pot cometre és molt més gran que si comptem per parcel·les o portals, ja que a l’incloure o no una illa el nombre d’habitants de la zona canvia molt bruscament.

També hi ha la possibilitat de fer un mapa temàtic de tota aquesta població que queda fora, d’aquesta manera les illes més fosques són les que tenen més nens ‘exclosos’ en la situació actual de les Escoles Bressol Municipals i considerant una cobertura del 100%. Vegeu la figura 5.

Fig 5. Àrees d’Influència de les EB Municipals, amb mapa temàtic per illes de la població exclosa

Es imporant pensar que el que s’ha vist per les Escoles Bressol Municipals, es pot generalitzar a qualsevol grup d’entitats que ofereixin un servei determinat i de les que coneixem la seva capacitat en el servei, per exemple els Centres d’Assistència Primària, els Centres Cívics, les institucions socio-sanitàries, etc.

En un cop d’ull, si mirem per exemple la figura 5 podem saber a quins llocs de la ciutat seria més interessant que hi hagués un nou centre o a on no caldria que n’hi hagués un d’existent. L’eina permet fer simulacions modificant la ubicació i la capacitat d’un centre en concret observant com varien el nombre i distribució de la població no inclosa.

Igualment tot el que s’ha fet per les Àrees d’Influència circulars, a vista d’ocell, es pot fer també per les Àrees d’Influència seguint el Graf de Trams de Carrers, considerant els trajectes del vianants i donant una imatge més real de la capacitat d’accedir a un determinat servei.  Però això ja ho comentarem més endavant.

WFS: Interactuació amb mapes.

Descripció.

La necessitat de transferir cartografia per Internet ha sigut, i encara és, un problema difícil. La cartografia digital conté un gran volum de dades d’informació, i enviar aquestes quantitats de megabytes per Internet és una tasca pesada, i lenta.

És per això que es va començar a treballar amb WFS, sigles de “Web Feature Service”, que és un servei estàndard que ofereix una interfície que permet sol·licituds de comunicació, permetent interactuar amb mapes WMS (Web Map Service).

A través d’una URL, es pot accedir a les dades cartogràfiques que s’hagin publicat a la taula WFS, i fer consultes específiques, més endavant es mostra un exemple.

Per realitzar aquestes operacions s’utilitza el llenguatge GML, que deriva de XML,  és l’estàndard a través del qual es transmeten les comandes WFS.

Un cop s’ha fet la publicació de la taula WFS i es té la URL que apunta a ella, es poden veure les dades en alguns SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) que permetin el tractament d’aquest tipus de dades, en aquest cas al Geomedia.

En aquest cas, s’ha decidit a utilitzar la taula de trajectes i proximitat a les tres escoles bressol més properes.

Com fer la publicació?

Primerament, des del servidor on està instal·lat el GeoMediaWebMap Professional, s’obre el Server Configuration Utility i es crea un nou servei amb el botó “Add”.

Creació del servei.

El següent pas és seleccionar l’opció Manipulate Feature Web Service.

Es deixen els valors per defecte i es va prement “Next”, s’haurà d’introduir un nom pel WFS.

Nom del servei.

Quan es demani el tipus de base de dades, introduir Microsoft Access. La resta es deixa per defecte, i es finalitza, el servei s’ha creat.

En aquest punt, s’obre el Geomedia i es carrega el mapa que es vol publicar, s’obre el “GeomediaWebMap Publisher Administrator”.

Configurant el Geomedia.

Es selecciona el servei que s’acaba de crear i apareixerà una barra amb botons. Polsar sobre el cinqué botó “PublishandPopulatetheGeoWorkspace”, i seleccionar la primera opció “PublishtheGeoWorkspace contents to theMetaData”. Es selecciona “Sí”.

Botó “settings”.

Es selecciona el segon botó, “settings”. Aquí s’ha de seleccionar l’arxiu .csf que conté el sistema de coordenades. Després es prem l’últim botó per tancar el menú.

En aquest punt només queda inicialitzar el servei, per fer-ho, es torna al Publisher Server Configuration Utility, es selecciona el servei que s’ha creat i es prem “Initialize”.

Servei inicialitzat.

Provar el servei des del navegador introduint l següent línia de comanda:

http://geoportalccu.tecnocampus.cat/ProvaWFS/request.aspx?version=1.1.0&service=wfs&request=getcapabilities

Codi GML creat.

Interpretació gràfica del codi GML.

Veure així el codi no és interessant, el més interessant és veure-ho transformat en un mapa, al Geomedia per exemple, a continuació es veu com es pot configurar el geomedia per tal de veure la informació del servei WFS.

Primerament s’ha de crear una nova connexió, de tipus WFS, en aquest cas s’ha creat de WFS només lectura, per tal de que les dades no es puguin modificar.

Nova connexió.

S’ha d’introduir la URL abans esmentada, i s’accepta.

Un cop creada la connexió, ja es poden mostrar les seves entrades des de la llegenda.

Ventana de mapa del Geomedia amb les dades.

Entitats agregades de Població

 

Hem vist en anteriors entrades que al final de qualsevol càlcul de proximitat en un sentit o en altre (comptar entitats), arribàvem a veure la població afectada agrupada per illes de cases, cosa que permetia, mitjançant un mapa temàtic, veure les illes on hi havia més o menys gent, que en el cas dels càlculs de proximitat ens  portava a estudiar  les illes que es trobaven a més distància d’un determinat centre o que no en tenien cap a una distància determinada.

Es pot dir que aquesta relació amb la població és el motiu final de molts càlculs i simulacions, ja que la població, en darrera instància és el subjecte principal de l’activitat de la gestió municipal.

Anem a veure una mica en detall com fem aquestes agrupacions dels habitants. L’eina base és el Padro Municipal d’Habitants. En un primer procés s’agafen totes les dades rellevants de la base de dades del Padró, i un cop despersonalitzades, s’inclouen en una taula única, que seria una imatge de la situació del Padró Municipal en un moment determinat, en una data determinada, per tant seria una fotografia que es queda obsoleta immediatament acabada de fer ja que el Padró va canviant en el temps constantment degut a les altes i baixes que es van produint de forma contínua.

Un aspecte important és com situar els habitants en el territori. Nosaltres fem les agregacions dels habitants de tres maneres: càlcul dels habitants que viuen en una  mateixa illa, càlcul dels habitants que viuen en una mateixa parcel·la, i càlcul dels habitants que viuen en el mateix ‘portal’.

Aquesta diferent forma de comptar els habitants correspon al nivell de resolució que ens cal, segons el tipus d’estudi que volem fer. Les illes de Mataró són de l’ordre de 600, les parcel·les, estaríem en unes 12.000 i els portals  (també anomenats números de policia) de l’ordre de 20.000. Per tenir una visió general, no massa precisa, les illes són suficients. Si volem calcular els habitants d’una zona arbitrària de la ciutat  afinarem molt més amb àrees molt més petites com ara les parcel·les, i amb els portals, que per definició no són àrees sinó punts, encara més. Seria com tenir una mateixa fotografia amb uns pixels molt grans (illes) o més petits (parcel·les i portals).

Com podem associar cada habitant amb una illa, una parcel·la o un portal?  D’entrada hem dit que tenim tots els habitants en una única taula, cada fila de la taula és una persona i tant tindrem un total de tantes files com persones. Ara el que cal és un identificador de l’entitat amb la qual volem associar aquest habitant. Si parlem d’illes hi ha una forma única d’identificar cada illa amb un conjunt de tres codis INE (Instituto Nacional de Estadística) : codi de districte censal, i dins de cada districte codi de secció censal i dins de cada secció codi d’illa, tots tres són codis numèrics, i el conjunt de tots tres codis constitueix un identificador únic per una illa de la ciutat de Mataró, el format sol ser D-S-I (districte-secció-illa) per exemple: 5-2-4 que vol dir la illa 4 de la secció 2 del districte 5. Com que cada registre (fila) de la taula tindrà el seu codi D-S-I podrem sumar tots els habitants que tenen un mateix codi, per exemple pel codi 5-2-4 podríem dir que hi ha 235 habitants i així podríem fer una nova taula de dues columnes en la primera tindríem tots els codis d’illa i en la segona els habitants que podem comptar de cada codi. Aquesta seria una primera forma d’agregació dels habitants.

Codificació INE per les Illes: Districte-Secció-Illa
Taula d’agregacions d’habitants per Illa

De la mateixa manera podem tenir en cada registre de la taula general del Padró un identificador únic per la parcel·la que en aquest cas s’anomena codi UTM o Referència Cadastral [set caracters numèrics], aquest codi no existeix per les parcel·les dins de les zones rurals i en aquest cas és substituït per un altre codi que s’anomena CODI_GIS[ nou caracters numèrics]

Codificació per les parcel·les urbanes codi UTM

De la mateixa manera que hem fet la taula d’agregacions per les illes ho faríem per les parcel·les

Agregacions dels habitants per parcel·la

Tal com es pot veure el nombre d’habitants per parcel·la és molt menor que en el cas de les illes, però clar depèn de l’edificació en vertical que hi hagi.

L’agregació per portals o números de policia la faríem en base a un codi que es genera directament de l’adreça postal. El codi NP estaria format per codiCarrer+NumCasa+Lletra, corresponent a cinc caracters numèrics pel codi de carrer, tres pel número de casa, i un per la lletra que si no n’hi ha, que és el normal, es posa una x.

Numeros de Carrer. Codificació CodiCarrer.NumCarrer.Lletra

Com podem veure són els números de carrer que es correspondran amb els portals de les cases i/o les escales. Podem fer l’agregació igual que s’ha fet per les Illes i les parcel·les.

Agregació d’habitants per portal

En resum, d’aquesta manera podem construir les agregacions d’habitants segons la unitat de referència geogràfica que agafem.

Aquesta georeferenciació agregada dels habitants de la ciutat ens pot permetre fer estudis de densitat de població per barris o per àrees concretes de la ciutat, també per carrers, vies i eixos i preveure necessitats de serveis a la població.

 

Polígons de Voronoi

En aquest article es descriurà el funcionament dels polígons de Voronoi, una eina molt important a l’hora d’estudiar àrees d’influència.

Els polígons de Voronoi es basen en la distància euclidiana, i són molt apropiats quan les dades són qualitatives. Es tracta de fer una partició del pla, a partir d’uns punts que anomenarem punts generadors.

Aquesta partició del pla en regions té la peculiaritat de que des de qualsevol punt de dins d’una regió determinada, la distància al punt generador corresponent és sempre menor que la distància a qualsevol altre punt generador extern. Per tant, les fronteres de les regions són equidistants de dos o mes punts generadors.

Inicialment, aquest polígons van ser creats per l’anàlisi de dades meteorològiques, però avui en dia s’utilitzen també per determinar zones d’influència, que és el que s’explicarà en aquest article.

Els polígons de Voronoi serveixen per dividir un espai en un número determinat de regions. S’especifiquen un conjunt de punts (punts generadors) i quan es fa el diagrama, aquests queden dividits pels polígons, un punt en cada regió. Les regions s’anomenen cel·les o polígons de Voronoi.

Cada polígon correspon a l’àrea d’influència, per dir-ho d’alguna manera, del punt  que conté.

Primerament, crec que és interessant posar un exemple per entendre millor per a què serveixen els polígons:

Suposem el cas de que s s’està estudiant els centres d’atenció primària (CAP) del terme municipal de Mataró, i es vol construir un altre i no se sap on. Gràcies a les zones d’influència creades mitjançant els polígons de Voronoi, es podrà situar més o menys el nou CAP.

El programa que s’ha utilitzat, a més del Geomedia, ha sigut el Global Mapper.

Global Mapper és una potent aplicació que combina eines de tractament de dades espacials amb un accés a gran varietat de formats d’arxius. És molt útil com a complement del Geomedia.

Amb el Geomedia s’han exportat els caps com una única entitat, i el contorn de Mataró s’ha aconseguit agafant el perfil de la unió de totes les illes que formen Mataró.

Terme municipal amb els CAPS

Tots els arxius exportats són de tipus ShapeFile, per tal de que Global Mapper els reconegui i es pugui treballar amb ells.

Un cop es té el terme municipal de Mataró amb els CAPS, és hora de passar a l’acció, el procés és simple, i el resultat és molt satisfactori.

Primerament es selecciona tot i es crea el diagrama de Voronoi des del menú d’anàlisi.

Apareixerà una finestra en la que s’haurà d’indicar que es volen allargar els límits uns 4000 metres, això permetrà que, en cas de que el diagrama no arribi a tocar el perímetre de Mataró, aquest s’allargui fins a tocar-lo.

Allargar límits

Un cop allargats, només cal dir que el límit fins on s’allarguen els polígons és l’àrea contenidora, és a dir, el terme municipal de Mataró. Això es configura a partir del botó “Bounds” i seleccionant l’última opció. Per últim s’accepta per crear els polígons.

Limitar polígons

La imatge de Mataró amb els seus CAPS quedaria dividida pels polígons de Voronoi, hi hauria una cel·la per cada CAP.

Aquests polígons resultants, permeten veure l’àrea d’influència de cada CAP.

Polígons creats

Observant la imatge, es pot veure les divisions que corresponen a cada CAP, hi ha una concentració més elevada al centre urbà, degut a que la població és notablement més elevada.

El CAP de dalt a la dreta, el de Rocafonda-Palau, té molta zona d’influència, això és perquè la zona Nord de Mataró no està tant urbanitzada com la resta.

Segons la població, i el número de places de cada CAP, fent ús dels diagrames de Voronoi, es podria situar un futur CAP.