Entrades classificades amb: zones d’influència

Manual d’ús del mòdul ‘Zones d’influència adaptatives’

Aquest document explica el funcionament del plugin de ‘Zones d’influència adaptatives’ per a QGIS.  Per a poder utilitzar-lo, el primer que s’ha de fer és executar el programa QGIS i un cop inicialitzat aquest, cal pitjar la icona següent1

o anar a Complements -> CCU -> Zones d’influència adaptatives i s’obrirà una finestra com la que podem veure a continuació a la imatge.

2

Aquest mòdul el que fa és ajustar la zona d’influència de cada entitat proveïdora d’un servei a la població a la capacitat de cada centre (que s’ha de fixar en la BD prèviament), tenint en compte la densitat de la problació ‘target’ del seu entorn. Aquesta zona d’influència pot ser circular o seguint el Graf de Trams de Carrer.

A continuació es detallaran els diferents components del plugin i quina és la seva funció:

  1. A la part superior, hi ha un barra on s’hi indica l’estat de la connexió i una pestanya desplegable amb les connexions disponibles (ja configurades prèviament) per a realitzar les operacions. Allà n’escollim una.3
  2. En aquesta part escollirem la capa de punts a partir de la qual volem fer la zona d’influència i el color que tindrà.4
  3. Just a sota trobarem tres botons que ens permetran escollir la capa sobre la que volem treballar: Illes, parcel·les o portals.5
  4. En aquesta secció cal introduir un número de iteracions que volem que es realitzin.6
    Hem de tenir present que el programa fa el recalcul del següent radi (o distància) a partir del nombre de persones trobades prèviament dins de la zona i això ho pot fer una vegada (cas de una iteració) o unes quantes, poguent anar refinant l’ajust, però amb augment del temps de càlcul.
  1. En l’apartat de cobertura caldrà dir el percentatge de població sobre el qual volem fer l’estudi. També marcarem el checkBox en el cas que vulguem que es mostri la població no afectada per la zona d’influència. Una vegada realitzada la operació, ens apareixerà el nombre d’habitants no coberts en el requadre blanc, a la part inferior.7
  2. Aquí cal introduir el radi inicial a partir del qual treballarem amb les entitats puntuals. Es una radi inicial mitjà a partir del qual i segons la capacitat de cada centre s’assigna el radi inicial particular de cada un.8
  3. En aquest apartat es pot escollir zones d’influència de graf si se selecciona l’opció ‘fer servir trams’. En cas contrari, les zones d’influència són circulars. En cas de fer servir trams, podem fer que es vegi el dibuix del graf marcan el checkBox corresponent. També es pot modificar el radi de la zona d’influència canviant el valor en el textBox.9
  4. En el cas que la opció de ‘fer servir trams’ estigui habilitada, cal escollir un graf sobre la qual treballar, mitjançant la pestanya desplegable. També podem escollir el color de l’àrea d’influència i modificar el traç amb la pestanya desplegable inferior.10
  5. En últim lloc, a la part inferior de la finestra podem trobar la versió de la plugin amb la que estem treballant i dos botons: ‘INICI’ per començar el processament de les dades i ‘SORTIR’ per tancar el plugin.11

 

Elements de Simulació en l’Anàlisi Urbà

Activitats Econòmiques

El mòdul per visualitzar les activitats econòmiques, tal com ja es va explicar en aquest Bloc, permet a més a més de ubicar les activitat segons una llista de descriptors, definir tambè una zona d’influència i representar mitjançant un mapa temàtic la població que es troba a fora d’aquesta zona d’influència.

Característiques interessants de la representació són el poder escollir com a zona d’influència, la que hi ha a l’entorn del Graf de Trams de Carrer (GTC) que es genera al recòrrer a peu en distància o en temps a partir del punt on es desenvolupa l’activitat, igualment es pot escollir si es vol generar el mapa temàtic de la població exclosa i altres paràmetres de la generació del graf.

S’utilitzarà un mòdul del CCU que permet conèixer quin tant per cent de la població, possible usuària un recurs determinat, es troba dins d’una zona d’influència determinada pel desplaçament a peu, mesurada en distància o en temps. És el mòdul anomenat ‘Mesura de la Població Afectada’

Cas1: Panaderies o pastisseries amb la Zona d’Influència GTC que es genera anant 3 minuts a peu, i la població externa, segmentada per ILLES de cases. Vegeu la figura 1

Fig 1. Zones d’Influència GTC de 3m a peu i població exclosa: Forns de Pa

Cas 2: Peixeteries amb les mateixes condicions de 3m a peu. Vegeu la figura 2.

Fig 2. Zones d’Influència GTC de 3m a peu i població exclosa: Peixateries

Fig 2. Zones d’Influència GTC de 3m a peu i població exclosa: Peixateries

Cas 3: Papereries i llibreries en les mateixes condicion de 3m a peu. Vegeu la figura 3.

Fig 3. Zones d’Influència GTC de 3m a peu i població exclosa: Papereries i Llibreries

Tal com es pot veure en les corresponents figures en el cas dels forns de pa és difícil trobar zones on instal·lar un nou forn de pa que no estiguin dins de les arees d’influ-ència dels anteriors, encara que sí que n’ni ha en alguns punts de la ciutat. En el cas de les peixateries ja és molt més fàcil trobar-ne i en el cas de les papereries està en un punt intermig.

En aquest darrer (figura 3) cas hem volgut posar de manifest una altra de les possibi-litats del mòdul que és representar el punt on es troba l’activitat amb un tamany que és proporcional al tamany real en metres quadrats del local, exagerant una  mica l’escala del punt.

Simulació de la incorporació d’una nova activitat. Cas de les Peixeteries

En el mapa de la figura 2 podem veure a baix de tot que hi ha una zona molt poblada (ILLES més fosques) on no hi ha cap comerç d’aquest tipus. Simulem per tant que sobre un nou comerç en el punt que mostra la figura 4, encara sense zona d’influència delimitada.

Fig 4. Simulació d’una nova peixateria (punt vermell sense ZI)

Amb l’eina corresponent simulem la Zona d’Influència GTC visualizant el temàtic per ILLES de població exclosa i el tant per cent de cobertura. Figura 5

Fig 5. Simulació d’una nova peixateria amb ZI-GTC i temàtic de població exclosa

En el primer cas obtenim una cobertura del 58.15 % i en el segon del 60.53 %

Fragment del Quadre de Diàleg del mòdul 'Població Afectada'. Sense la Nova Peixateria

Fragment del Quadre de Diàleg del mòdul. Amb la Nova Peixateria

 

 

 

 

De manera que si ho volem saber exactament quants habitants hi ha a menys de 3 minuts d’aquest nou emplaçament tindriem:

(60.53-58.15)*123.744=2945 habitants

Àrees d’Influència d’Equipaments

El mateix que s’ha fet amb activitats econòmiques o comercials es pot fer amb equi-paments que realitzen un servei determinat. Ara es veurà un exemple amb els Centres d’Assitència Primària.

Suposem que tenim uns Centres d’Assistència Primària i volem saber la població que es troba a menys de 5 minuts a peu seguint el Graf de Trams de Carrer. En principi fem la representació dels entorns de cada centre i a 5 minuts, vegeu la figura 6

Fig 6. Zones d’Influència GTC a 5m dels CAP

Mitjançant el mòdul corresponent podem saber el tant per cent de a població total que està dins d’aquestes Zones d’Influència a 5 m del corresponent CAP. La interfície la podem veure a la figura 7

Fig 7. Quadre de Dialeg per a Definir la Zona d’Influència GTC i calcular la població inclosa. En aquest cas un 28.3 % del total d’usuaris potencials

Fixem-nos que el càlcul s’efectua a partir de la segmentació de la població per parcel·les tal com mostra la figura 8 amb un detall de mapa amb les ZI i les parcel·les que hi són en contacte.

Fig 8. Detall del procediment de calcul de la població a partir de la segmentació en parcel•les.

A efectes de simulació de possibles escenaris podem posar un nou CAP i tornar a fer els càlculs anteriors. El resultat és una cobertura del 32,11 % com mostren les figures 9 i 10

Fig 9. Simulació de la inclusió d’un nou CAP

Fig 10. Quadre de Diàleg amb Població Afectada. Simulació de nou CAP.

Tal com s’ha dit podem saber igualment la quantitat de població que es veurà bene-ficiada per aquest equipament en les condicions de proximitat que ens interessi, i anar-ho repetint per a qualsevol emplaçament que es vulgui testejar.

(32,11-28,3)*123.744= 4629 habitants

Aquestes eines gràfiques d’anàlisi no solament poden ajudar a tenir una fotografia més exacta del significat de tenin un equipament o una activitat en un lloc concret de la ciu-tat sinò que ens permeten visualitzar els efectes de tots els canvis i modificacions que es facin sobre tots els ciutadans o els usuaris en particular

Generador de polígons de Voronoi (2/2)

En l’anterior entrada del bloc s’ha explicat l’aplicació “generador de polígons de Voronoi” des del punt de vista d’un programador, en aquest capítol s’explicarà com funciona des del punt de vista de l’usuari.

Es comentarà tot el procés que ha de fer l’usuari per poder utilitzar el mòdul de forma correcte i treure-l’hi el millor partit possible. Per això també es realitzaran una sèrie d’exemples per que l’usuari tingui la màxima facilitat a l’hora d’entendre el funcionament.

Carregar l’aplicació al Geomedia

Primerament explicaré com carregar el mòdul VB al Geomedia, de tal forma que pugui ser utilitzat per l’usuari.

  • Quan utilitzem el geomedia command wizard , plug-in que serveix per implementar el mòdul visual basic per que pugi ser utilitzar en l’entorn del geomedia profesional, se’ns creen dues carpetes.

Fig. 1. Contingut del nou projecte.

  • La carpeta “src” conté tots els arxius del projecte (mòduls, formularis etc..)

Fig. 2. Contingut carpeta "scr".

  • En la carpeta “bin” trobem l’arxiu .dll que es el que s’haurà d’instal·lar dintre del Geomedia.

Fig. 3. Contingut de la carpeta "bin".

  • Per instal·lar-ho utilitzem l’icona “install” d’intergraph, com podem veure a la següent imatge. Seleccionem la ruta de la carpeta “bin” del nostre projecte i pitgem “OK”.

Aquest procés tan sols s’haurà de fet un primer cop, ja que una vegada instal.lat el mòdul una vegada, per qualsevol canvi en el mòdul tan sols s’haurà de generar una nova dll, amb el procés explicat anteriorment al final del capítol anterior.

Fig. 4. Instal•lació nou mòdul creat.

  • Finalment, s’hi la instal·lació ha estat un èxit, ens hauria de sortir un missatge com el següent.

Fig. 5. Instal•lació satisfactòria del mòdul.

  • Una vegada estem dintre del interface del Geomedia Professional abans de poder provar el nostre mòdul, haurem de fer una mínim una connexió amb una base de dades que contingui classes d’entitat puntual de línia i d’àrea. ja que les tres son necessàries de cara al funcionament del aplicatiu. Per fer la connexió seguim el mateix procés explicat en el capítol 2, apartat Geomedia Professional.

Fig. 6. Addició de les connexions necessàries.

  • Una vegada fetes les connexions necessàries haurem de pitjar sobre un icona que ens apareixerà per defecte com el de la següent imatge. (Si volem tenir el mòdul a un dels menús, s’ha de seguir el procés explicat a L’annex 1).

Fig. 7. Icona per defecte del nostre mòdul.

  • Que ens portarà a la finestra del nostre mòdul, preparat per ser utilitzat.

Fig. 8. Finestra mòdul.

Exemples de la aplicació

En aquest capítol s’explicarà amb exemples el funcionament de la aplicació creada en l’entorn del Geomedia Profesional.

És realitzaran 4 exemples  amb centres proveïdors de serveis (escoles bressol, CAPS, centres de formació primària, Parades de bus) i un especial amb una consulta. Aquests exemples estaran documentats pas per pas i aportant diferents captures per mostrar els diferents punts de vista.

Escoles bressol

Per poder visualitzar el resultat dels polígons de Voronoi de la millor manera posible, haurem de tenir activades a la llegenda un mínim de dos classes d’entitat. Per una banda, l’area que limitarà el Voronoi, en aquest cas, el terme municipal de Mataró i per l’altra la classe d’entitat puntual sobre la que volem crear les nostres zones d’influència, en aquest exemple, seran les escoles bressol. Per això anem a Leyenda>Agregar entradas de leyenda i seleccionem aquestes en els desplegables de les connexions i pitgem el botó “aceptar”.

Fig. 9. Agregació de entrades de llegenda necessàries.

Com podem veure en les imatges, ens apareixeran les escoles bressol situades en el terme municipal.

Fig. 10. Escoles bressol i el terme municipal mostrats a la pantalla.

Si volem saber més detalls sobre les escoles, simplement pitgem a sobre d’una i ens apareixerà un quadre de diàleg com el següents on ens donarà propietats com el nom de l’escola o el numero de places entre d’altres.

Fig. 11. Propietats de les escoles bressol.

Una vegada tenim les classes d’entitat seleccionades a la llegenda, anem al mòdul  i seleccionem en els desplegables “EscolaBressol” com a entitat puntual, “Terme_municipal” com àrea delimitada i “Linies” com a sortida lineal per guardar el resultat del diagrama de Voronoi. Finalment pitgem el botó Calcular Voronoi.

Fig. 12. Omplir desplegables del mòdul per escoles bressol.

Com podem veure obtenim el diagrama Voronoi perfecte sobre les escoles bressol. El diagrama per aquest cas constarà de 17 línies guardades a la classe d’entitat “linies”.

Fig. 13. Polígons de Voronoi sobre les escoles bressol.

Com es pot comprovar, les línies no acaben en el límit del terme municipal, això es deu, ja que l’algoritme de Voronoi sempre es base en un quadrat o rectangle per arribar al punt final de les línies. Per tant en aquest cas calcula un quadrat imaginari amb els punts més alts de l’amplada i l’alçada. Per poder arreglar aquest problema, tenim dos formes de fer-ho des de el Geomedia:

  1. Fent una intersecció espacial:

Anem a Analisis> Intersección espacial .Una vegada dintre haurem de seleccionar  les classes d’entitat de línia i terme municipal i deixar per defecte la opció ” es toquen”. Escrivim el nom final de la consulta resultant i pitgem “aceptar”.

Fig. 14. Intersecció espacial entre línies i terme municipal.

Amb aquesta intersecció aconseguirem el resultat desitjat, com podem veure a la següent captura. El resultat de la consulta com podem veure a la llegenda es una barreja entre línies i àrees.

Fig. 15. Voronoi final sobre les escoles bressol mitjançant intersecció.

2.  Amb la opció dividir entidades.

Pitgem el boto “dividir entidades”.

Fig. 16. Procés dividir entitats (1/3).

Marquem el cursor i seleccionem el mapa amb les línies amb un quadrat.

Fig. 17. Procés dividir entitats (2/3).

Pitgem amb el botó dret a la pantalla i seleccionem la opció “realizar division”. Llavors, et va dividint el terme municipal en seccions de una en una.

Fig. 18. Procés dividir entitats (3/3).

Fins arribar al resultat final on tenim el Terme municipal dividit en regions de Voronoi.

Fig. 19. Voronoi resultant sobre escoles bressol mitjançant divisió d'entitats.

Llavors amb aquest mètode obtenim com a resultat final àrees. Seleccionant a la llegenda la classe d’entitat  “illes” podríem veure les regions d’una forma més visual.

Fig. 20. Voronoi resultant sobre escoles amb la capa d'illes.

Per últim activant la capa de la “ortofoto2013” a la llegenda podem visualitzar els polígons des de una vista Aérea similar a la de Google Maps.

Fig. 21. Voronoi resultant sobre escoles amb la capa "ortofoto".

CAPS

En aquest exemple crearem les regions de Voronoi al voltant dels CAPS de Mataró.

Primer de tot, com hem fet en l’exemple anterior agreguem a la llegenda la classe d’entitat puntual (CAPS)i  l’àrea  delimitant (terme_municipal). Com podem comprovar tenim 8 CAPS tal i com ens mostra la llegenda.

Fig. 22. Caps i terme municipal mostrats en pantalla.

Obrim el mòdul i  com hem fet en l’exemple anterior, seleccionem l’entitat puntual,(CAPS en aquest cas), el terme municipal com a area delimitada i per últim “linies” com a classe d’entitat de sortida per guardar el resultat. Pitgem Calcular Voronoi.

Fig. 23. Omplir desplegables del mòdul per escoles bressol.

Obtenim el  digrama de Voronoi resultant pels CAPS, que conté en aquest cas 14 línies.

Fig. 24. Diagrama de Voronoi sobre CAPS.

Llavors, utilitzant el segon sistema explicat anteriorment (Escoles bressol) per separar el Terme municipal en les regions de Voronoi obtindríem la següent imatge.

Fig. 25. Voronoi final sobre els CAPS mitjançant intersecció espacial .

Agregant la classe d’entitat illes a la llegenda tindríem la següent vista.

Fig. 26. Voronoi final sobre els CAPS amb la capa d'illes .

Finalment amb activant la Ortofoto com en l’exemple anterior, tindríem la vista des de dalt.

Fig. 27. Voronoi final amb la vista Aérea.

Parades de bus

Com als altres dos exemples, agreguem a la llegenda les parades de bus en aquest cas i el terme municipal. Com es pot comprovar a la següent imatge hi ha un total de 144 parades de bus a Mataró.

Fig. 28. Parades de bus i terme municipal mostrats en pantalla.

Seleccionem ParadesBus, Terme_municipal i Linies en els desplegables del nostre mòdul.

Fig. 29. Omplir desplegables del mòdul per Parades de bus.

Una vegada pitgem al botó Calcular Voronoi, obtindrem un resultat com el següent, abans però haurem d’esperar uns segons ja que al haver-hi 144 parades de bus, el programa necessita més temps per executar l’algoritme. Per tant no serà de forma immediata com en els altres dos exemples. Com podem veure  a la imatge s’han necessitat 408 línies per completar el diagrama de Voronoi.

Fig. 30. Diagrama de Voronoi per Parades de bus.

En aquest exemple utilitzem el primer mètode de intersecció espacial per arribar al resultat final desitjat. Anem a Analisis> Interseccion espacial i omplim els camps de la mateixa manera que en l’exemple de les escoles bressol.

Fig. 31. Intersecció espacial entre línies i terme municipal.

Al prémer el botó Acceptar obtindrem el Voronoi final de les parades de bus.

Fig. 32. Polígons Voronoi resultants sobre parades de bus mitjançant intersecció espacial.

Si afegim les illes a la llegenda, l’aspecte ens quedaria de la següent forma.

Fig. 33. Polígons Voronoi resultants amb la capa d'illes.

Apliquem la ortofoto per visualitzar el resultat de la millor forma possible.

Fig. 34. Polígons Voronoi resultants amb la vista Aérea.

Consultes

Aquest mòdul no només es pot utilitzar per classe d’entitats que estiguin a la base de dades connectada. Aquesta aplicació com la majoria de les creades en el CCU també pot utilitzar consultes que estiguin en memòria. La particularitat de la consulta es que pots seleccionar d’una mateixa classe d’entitat les entitats que tu vols, i després executar el mòdul sobre aquella selecció feta.

Si per exemple volem fer el Voronoi dels CEIPcon en el centre Urbà de Mataró com és mostra en la fotografia, hi ha un CEIPcon que quedaria fora d’aquest centre urbà. El problema vindria, ja que al executar el mòdul ho faria per totes les entitats, inclús la que queda fora del territori, per tant una consulta ens pot permetre eliminar aquesta entitat en memoria sense modificar la base de dades i poder realitzar el diagrama de Voronoi de forma satisfactòria.

Fig. 35. CEIPcon i centre urbà en pantalla.

Per crear la consulta desitjada, anem a Analisis>consulta espacial. Seleccionem CEIPcon en el desplegable seleccionar entidades en: . Després haurem de seleccionar la opció “estan contenides en” en el segon desplegable. I Per últim seleccionarem Centre Urba en el tercer desplegable. Finalment introdüirem un nom per la consulta de sortida i pitjarem “Aceptar”.

Fig. 36. Consulta espacial.

Per tant aquesta consulta el que ens farà serà seleccionar totes les entitats de CEIPcon que estiguin dintre del centre urbà.

Fig. 37. Nova consulta espacial representada a la llegenda.

Ara ja podrem utilitzar el mòdul per la consulta desitjada.  Simplement accedim al mòdul i en el desplegable de selecció d’entitat puntual, seleccionem la consulta creada en el sub-desplegable de consultes.

Fig. 38. selecció de la consulta creada al desplegable.

Com en exemples anteriors, seleccionem l’àrea delimitada en aquest cas seria el centre urbà i la classe d’entitat de tipus línia de sortida.

Fig. 39. Omplir desplegables del mòdul per escoles bressol.

Obtenim el Voronoi de forma perfecte sense tenir en compte la entitat exclosa.

Fig. 40. Polígons de Voronoi per la consulta creada.

Utilitzem la opció “dividir entidades” per obtenir el digrama final.

Fig. 41. Polígons de voronoi finals per la consulta creada mitjançant dividir entitats.

 

Mòdul generador de polígons de Voronoi (1/2)

En aquesta entrada es comentarà de forma extensa el nou mòdul del CCU “generador de polígons de Voronoi” des de el punt de vista del programador.

La funció d’aquesta nova aplicació serà la de poder generar zones d’influència per els diversos centres proveïdors de servei en Mataró, així com Escoles, CAPS, parades de bus etc. Aquest sistema s’implementarà amb un mètode geomètric anomenat Voronoi

Els diagrames de Voronoi són un dels mètodes d’interpolació més simples, basats en la distància euclidiana, sent especialment apropiada quan les dades són qualitatives. Es creen en unir els punts entre si, traçant les mediatrius dels segments d’unió. Les interseccions d’aquestes mediatrius determinen una sèrie de polígons en un espai bidimensional al voltant d’un conjunt de punts de control, de manera que dintre de cada polígon o regió la distància a un punt de control associat és sempre menor que a qualsevol altre punt de les altres regions.

Fig. 1. Exemple de diagrama de Voronoi

Algoritme utilitzat

Primer de tot és comentarà l’algoritme utilitzat per du a terme la nova aplicació, trobats a la pagina web de l’informàtic japonès Takashi Ohyam.

http://www.nirarebakun.com/voro/evoro.html

El programa final ha constat  d’una sèrie de mòduls i un formulari.

Fig. 2. Llistat de mòduls i formulari del projecte.

 

Formulari

Primer de tot s’ha creat el formulari, que serà la finestra que apareixerà una vegada pitgem per accedir al mòdul creat. El formulari el podem veure a continuació.

Fig. 3. Formulari de la aplicació creada.

Ara comentaré part per part els diferents desplegables i botons utilitzats en el formulari.

  • En el primer desplegable hem de seleccionar la classe d’entitat puntual sobre el qual volem crear els polígons de Voronoi.

Fig. 4. Desplegable per seleccionar l'entitat puntual.

Fig. 5. Codi relacionat amb el desplegable de selecció d'entitat puntual.

  • En el segon desplegable, haurem de seleccionar la classe d’entitat d’àrea que volem que limiti els polígons de Voronoi. En el nostre cas el terme municipal de Mataró.

Fig. 6. Desplegable per seleccionar l'àrea delimitant.

Fig. 7. Codi relacionat amb el desplegable de selecció d'àrea delimitant.

  • Per últim, seleccionarem la classe d’entitat de línia de sortida. És a dir, on volem que vagin a parar les línies o segments que formaran els polígons de Voronoi finals.

Fig. 8. Desplegable per seleccionar la sortida de les línies dels polígons.

Fig. 9. Codi relacionat amb el desplegable del desplegable de selecció de sortida.

  • Botó “calcular Voronoi”.

Aquest botó el que ens farà serà primerament carregar les dades seleccionades als                 quadres de diàleg del formulari, utilitzant la subrutina “Carregar_dades”.

Fig. 10. Botó calcular Voronoi.

Fig. 11. Codi que va darrere del botó "Calcular Voronoi".

I finalment executarà la subrutina Voronoi_mapa ( que conté l’algoritme ) i d’aquesta manera formarà els polígons desitjats. Aquesta subrutina serà comentada més endavant en l’explicació del mòdul voronoi_code.

  • Botó Sortir

El botó sortir, simplement seria per poder sortir de la aplicació en qualsevol moment.

Fig. 12. Botó sortir.

Fig. 13. Codi que va darrere del botó sortir.

Mòduls

Pel que fa als mòduls, comentaré els dos mòduls principals ( “Obtencio de coordenades”i “voronoi_code”) ja que la resta són creats de forma automàtica quan creem el Geomedia Comand Wizard, que seria el plug-in per tal de poder utilitzar l’aplicatiu VB en el geomedia (Explicat en l’annex II). Tot i que com es veurà més endavant també s’afegeixen algunes funcions necessàries en el mòdul “OperacionsGM”.

Mòdul Obtenció de coordenades

Aquest mòdul és essencial per poder passar al algoritme les coordenades de les diferents classes d’entitats puntuals o serveis sobre les quals haurà de crear les zones d’influència (polígons Voronoi).

El mòdul consta de la subrutina “proximitat”, que li entren els paràmetres rs, entitats.SelectedItem i entitats.ConnectionName procedents de la subrutina “carregar_dades” esmentada al formulari.

  • El primer pas per obtenir les coordenades és afegir a la taula de l’entitat puntual escollida per l’usuari les coordenades X Y d’aquesta. Això és codifica de la següent manera:

  • Generem un recordset afegint a la taula de l’entitat puntual escollida els atributs funcionals que s’han definit anteriorment (Xep, Yep). Un recordset és una estructura utilitzada en programació que permet emmagatzemar informació des d’una taula d’una base de dades.

 

  • Passem el resultat de la consulta (recordset) a una array per les X i per les Y.

  • Obtenim les coordenades en les variables X i Y, que seran utilitzades més endavant en el mòdul Voronoi_code, de cara al algoritme.

Modul Voronoi_code

Aquest mòdul consta bàsicament del algoritme i de subrutines i funcions d’ajuda per que es puguin crear els polígons de Voronoi sobre les coordenades de les classes d’entitats puntuals obtingudes gràcies al mòdul anterior.

La subrutina principal del mòdul és “voronoi_mapa”que podem veure comentada per part seguidament.

  • Primerament, definim les variables i recordsets necessaris per la utilització del programa.

  • Calculem els paràmetres ample i altura que seran utilitzats més endavant en l’algoritme.

  • Establim alguns recordsets necessaris i definim les noves variables utilitzades en l’algoritme. També cridem la funció “borrar_entitat”, que ens permetrà cada vegada que obrim el mòdul buidar la classe d’entitat de línia que he utilitzat per crear el Voronoi anterior.

  • Definim la variable NNN que determina el nombre d’entitats que te la classe d’entitat seleccionada. També  a última hora es van haver d’augmentar el número de posicions dels vectors utilitzats en l’algoritme, ja que en alguns casos on hi havien moltes entitats no acabava de completar l’algoritme per totes elles.

  • Comença l’algoritme amb el següent bucle, ens carrega en memòria totes les entitats en les coordenades corresponents, de cara a crear els polígons.

  • ad(i-1), rep el valor del mòdul de les coordenades X i Y de cada punt i l’utilitza alguns cops en l’algoritme


  • Cridem la subrutina “hSort” passant-li els paràmetres NN, ad, ax, ay calculats anteriorment.


  • Es va executant el gruix de l’algoritme (explicat en l’apartat algoritme i codi inicial) .

  • Finalment amb la funció  Inserta_linia es formen els segments dels polígons a partir d’un punt inicial i un punt final, on les coordenades dels punts serien respectivament x0= kx(k-1) y0= Ky(k-1) i les finals x=kx(k2-1) i y= Ky(k2-1).

Els segments resultants es guarden en un recorset anomenat “Recordset_linia”.

  • Per últim, haurem de mostrar el resultat aconseguit en el mapa i la llegenda

– Seleccionem l’estil de la línia i el nom que li volem posar al resultat.

– Introduïm la entrada de la llegenda en la primera posició

  • Per compilar l’arxiu el programa creat, haurem d’anar a Archivo> generar nomprojecte.dll com podem veure en la següent captura d’imatge. En cas, que no doni cap error de compilació se’ns haurà creat un arxiu ddl i estarà llest per carregar-ho al Geomedia.

Fig. 14. Generar.dll.

Cada vegada que s’hagin fet canvis en el programa, s’haurà de crear una nova dll, de cara a que els canvis sorgeixin efecte en el Geomedia. Com també haurà d’estar tancat el Geomedia Professional m’entres és realitza aquest procés, ja que en cas contrari donarà error.


 


 

 

 

 

 


 

 

Consultes predefinides sobre l’Activitat Econòmica via WMS

Els serveis de mapes en web (Web Map Service o segons les seves sigles WMS) responen a un sistema de consulta de capes d’informació de forma dinàmica des de la web. Aquests WMS permeten la visualització, combinar o bé consultar una sèrie de dades, de imatges generades a partir d’una o varies fonts (en el nostre cas a través del SIG-Geomedia).

Per poder realitzar la publicació es disposa d’un servidor extern amb el IIS i el GeoMediaWebMap com també es disposa d’una versió del Geomedia  que serà amb el qual es treballarà i el qual permetrà dur a terme les publicacions tant en els serveis WMS com WFS del servidor.

En aquest cas per poder definir les diverses activitats econòmiques que s’han volgut estudiar s’utilitzarà l’aplicatiu anomenat “Mostra les parcel·les que tenen activitat empresarial seleccionada”. Que ens permetrà situar sobre el mapa de Mataró quina és la ubicació de cadascuna de les activitats econòmiques (tal i com s’ha comentat en altres entrades al Bloc).

A la Figura 1 s’observa la llista de les diverses activitats que es poden seleccionar en l’aplicatiu. En aquest estudi s’han realitzat consultes per a: Farmàcies, Forns de pa, Carnisseries, Peixateries i Supermercats o autoserveis. Per tant s’haurà de decidir quin tipus d’activitats es poden incloure per cadascuna de les entitats.

Figura 1: Llista d’Activitats Econòmiques disponibles a l’aplicatiu

En aquest mòdul per realitzar les diverses consultes es treballarà amb els números de policia. I es duran a terme diverses modificacions a les opcions que permetran una visualització al mapa més clara.

Tal i com s’observa la Figura 2 es troben les diverses modificacions realitzades per tal de dur a terme la consulta pel cas de les Farmàcies a 5 minuts. A l’hora de calcular en temps (zona d’influència), a diferència del càlcul de distància, és necessari activar les opcions cost de nusos i cost invers.

Figura 2: Modificacions a les opcions presents a l’aplicatiu

S’obtindran tres resultats per cadascuna de les consultes que es realitzin. Per un costat quedarà definida el nombre d’entitats i la seva ubicació al mapa, també apareixerà la zona d’influència de cadascuna de les entitats (Figura 3). I per últim la població exclosa en cada cas.

Figura 3: Representació zona d’influència (ZI) sobre mapa Mataró

Per cadascuna de les 5 activitats econòmiques s’ha dut a terme una consulta amb una zona d’influència diferent: 150 metres, 300 metres, 2 minuts, 3 minuts i 5 minuts.

Serà necessari exportar aquests resultats a una nova BBDD creada. D’aquesta forma es tindran totes les taules creades per cadascuna de les consultes juntes. Aquesta BBDD un cop creada s’haurà de copiar dins el servidor en el qual es treballa i que permetrà fer la publicació.

Un cop dins el servidor (incorporat la nova BBDD) s’obre el Geomedia i es carreguen els diversos resultats obtinguts amb les consultes. Per fer-ho s’afegeix una nova llegenda i es carrega l’opció que es desitgi (tant pel nombre d’entitats, per la Zona d’Influència i de la Població Exclosa).

Figura 4: Llegenda carregada exemple Supers (Entitat-Zona influència-Població Exclosa).

Per poder realitzar correctament la publicació hauran d’estar totes les consultes carregades i visibles al mapa, ja que el que apareix/es mostra en pantalla és el que s’arribarà a publicar posteriorment. Per tant, ha d’estar visible totalment tal i com s’observa a la Figura 5.

Figura 5: Càrrega de la llegenda i visualització total de les diverses consultes al mapa

A continuació s’inicia el procés de publicació.
En primer lloc s’obre el “Server ConfigurationUtility” del GeoMediaWebMap Professional. I es crea un nou servei seleccionant l’opció “Generate Map Web Service” per crear un servei WMS. Al qual, posteriorment, s’haura d’aplicar el nom que un desitgi.

Figura 6: Generació del Servei WMS dins el Server Configuration Utility

S’ha de tenir present que les metadades que es crearan es guardaran en una base de dades, s’escull Access i s’introdueix quina és la connexió (a on guardar aquesta base de dades creada).

Figura 7: Tria del tipus de base da dades que es desitja

Finalment, i si el procediment s’ha desenvolupat correctament, si es torna a entrar al “Server configuration Utility” es veu com s’ha creat el nostre nou servei dins el Web Service.

A continuació es torna al Geomedia i s’obre el “GeomediaWebMap Publisher Administrator” que es pot trobar a la barra d’eines.

Figura 8: Opció del GeomediaWebMap Publisher Administrator

Es selecciona el Servei WMS que s’ha creat.

Figura 9: Selecció del Servei WMS creat

I apareixerà una barra lateral amb diversos botons.

Figura 10: Les diverses opcions a triar dins el GeomediaWebMap

En primer lloc polsar sobre el 5é botó “PublishandPopulatetheGeoWorkspace”, i seleccionar la primera opció “PublishtheGeoWorkspace contents to theMetaData”. Que ens servirà per tal d’actualitzar les metadades.

Tot seguit s’inicia un procés que dura uns segons apareixent una advertència. Es selecciona “Si” per passar la informació del GeoWorkspace a la base de dades de les Metadades.

A continuació es selecciona el primer botó “Map Content”. On s’observa tot el que es publicarà al servei WMS.

Figura 11: Selecció del botó Map Content

Observar amb precisió que la informació que apareixerà a la Llegenda es correspon amb el que realment es vol i que per tant aquesta informació és visible (prestant atenció als temàtics- Població Exclosa).

En aquest cas, els temàtics tal i com s’observa apareixen correctament (forns de pa amb cadascuna de les divisions segons la població exclosa).

Figura 12: Verificació de la correcte creació dels temàtics

A continuació es selecciona el 2on botó “Settings”. Aquí es realitzarà la comprovació que realment hi ha un sistema de coordenades assignat.

Figura 13: Tria de l’opció Settings dins el GeomediaWebMap

En el cas que no hi sigui serà necessari escollir un sistema de coordenades per a publicar les dades. Es selecciona un arxiu de sistema de coordenades que sigui el mateix que el del GeoWorkspace. Finalment, i un cop triat, apareixerà el sistema de coordenades que s’ha triat a l’apartat SRS.

Figura 14: tria del sistema de coordenades

Per últim, polsar l’últim botó per tancar el “GeomediaWebMap Publisher Administrator”.

Finalment, es torna a obrir el “Server ConfigurationUtility” del GeoMediaWebMap Professional, es selecciona el servei creat i es polsa sobre el botó “Initialize”. Així s’inicialitzarà el servei.

Figura 15: Publisher Server Configuration Utility

Si el procediment s’ha realitzar correctament apareixerà un missatge de “Servei inicialitzat amb èxit”. I per tant s’haurà dut a terme correctament el procediment de publicació.

Figura 16: Procediment final de publicació

A continuació es prova el servei des del navegador introduint la següent línia de comanda:

http://geoportalccu.tecnocampus.cat/wmsAE3/request.aspxservice=wms&request=
getcapabilities

On es comprova el correcte funcionament en el cas de WMS, i on es veu en el codi cadascuna de les consultes realitzades com també les diverses dades publicades (aquesta línia de comanda és diferent pel tipus de publicació que es vulgui realitzar, si és WFS o WMS)

Finalment, per acabar el procés de publicació s’accedeix al Global Mapper i es van introduint cadascuna de les consultes creades per observar com totes les entitats es poden visualitzar correctament al mapa.

Un cop iniciat el Global Mapper seleccionem l’opció “Download Online Data”.

Figura 17: Download Online Data del Global Mapper v14

Tot seguit seleccionem “Add New Source”. Per tal d’introduir el nou servei que s’ha creat anteriorment. I es tria l’opció de dades que en aquest cas és WMS (Web Map Service).

Figura 18: Tria del servei creat al Global Mapper

Es selecciona el següent URL, extret de la verificació de la comanda anterior per internet. I s’acciona el botó “Get List of Available Data Layers”, on apareixeran les diverses entitats.

http://geoportalccu.tecnocampus.cat/wmsAE2/request.aspx

Figura 19: Tria i càrrega de les entitats a visualitzar al mapa

Es tria una d’elles per tal d’observar-la al mapa i s’acciona “connect” per realitzar la visualització.

Finalment i després d’anar realitzant totes les connexions amb les diverses entitats, aquestes haurien de ser visibles alhora al mapa. A continuació-Figura 20 es mostren diverses d’aquestes consultes visualitzades conjuntament (tant el nombre d’entitats, la zona d’influència  i la població exclosa per cadascuna de les consultes) observant d’aquesta forma com la publicació de tots casos ha estat un èxit i ha finalitzat satisfactòriament.

Figura 20: Visualització completa de les entitats al Global Mapper v14

En resum, aquest és el procediment que s’ha dut a terme per tal de realitzar la publicació via WMS  mostrant les eines utilitzades en cada etapa.  Es comença per la creació de les consultes sobre les Activitats Econòmiques seguint l’aplicatiu amb diverses zones d’influència tant per distància com per temps. Es segueix amb el procés de creació del servei i publicació en si mitjançant el GeomediaWebMap Professional. I per últim, la validació de les diverses entitats publicades mitjançant el GlobalMapper.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estudi de l’Activitat Econòmica

 

Unes de les aplicacions més sol·licitades dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) són les que tenen a veure amb l’anàlisi de l’activitat econòmica (AE), sigui aquesta la corresponent d’una ciutat, d’un territori o d’un país.

De fet la col·locació sobre el terreny de les diferents activitats econòmiques és una informació estratègica de primer ordre, ja que d’una mirada es pot intuir  si d’una determinada activitat, diguem-ne per exemple: restaurants, farmàcies o perruqueries, n’hi ha una concentració exagerada, equilibrada o deficient. Una anàlisi més rigorosa ens permetria saber si d’acord amb la població ‘target’ que hi ha en la seva proximitat i amb els hàbits de mobilitat de la població està justificada o no una determinada oferta en un lloc concret en relació amb la demanda possible. En aquest sentit s’hauria d’anar a esbrinar motivacions sociològiques, moltes vegades difícilment  racionalitzables, per explicar el per què de la presència o no  d’una activitat en una àrea determinada.

De tota manera, una de les motivacions més senzilles de la geolocalització d’activitats econòmiques en un territori, serien les aplicacions anomenades de ‘geo-marketing’, consistents en veure on hi ha ‘buits’ o mancances d’una determinada activitat per impulsar la creació de negocis precisament en aquells indrets.

Un primer punt d’un aplicatiu que respongués a tals característiques seria la ubicació de les activitats econòmiques sobre el mapa de la ciutat, en aquest cas, de la ciutat de Mataró. Aquesta eina per ser útil caldria que oferís la possibilitat de diferents mètodes de cerca de les activitats, sigui pel nom o descripció, sigui pel codi corresponent segons una determinada classificació. També caldria tenir una font de les activitats i un manteniment que permetés afegir amb agilitat les altes i les baixes que es van produint.

Arribats a aquest punt cal dir que el CCU ha treballat i està treballant en la generació d’eines que permetin ubicar les AE sobre el mapa de la ciutat de Mataró, tant pel que fa a parcel·la com a portal.

La font  de la informació de l’AE de Mataró que ha escollit el CCU és la Brossa Comercial (BC). Cada activitat genera un tipus de deixalles específic i això influeix en la tarifa que ha de pagar, i quan es deixi de fer l’activitat el seu titular serà el primer interessat en notificar-ho als responsables de recaptació per deixar de pagar per aquell concepte, per tant la Base de Dades de la Brossa Comercial és una font actualitzada de l’AE a la ciutat. Com a part negativa d’escollir aquesta font hi ha el fet  que l’activitat real que es faci no s’ajusti exactament a la declarada en concepte de deixalles generades.

Respecte al tema de la classificació, en aquest moment s’ha escollit la forma de classificació que la BC utilitza, que és la dels epígrafs de l’antic IAE (Impost sobre l’Activitat Econòmica), amb tendència a anar-ho canviant progressivament cap a la classificació CCAE (Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques).

A l’aplicatiu del CCU també es poden visualitzar algunes característiques concretes com ara la superfície de l’activitat i consultar igualment algunes informacions proveïdes per la Base de Dades de la BC. A més a més també es poden consultar d’altres informacions relacionades amb la població que s’aniran explicant tot seguit i que el refermen com a eina analítica a més a més d’informativa.

Anem a concretar una mica tot això. A la figura 1 es pot veure la interfície on hi el cercador on a partir d’un paraula o conjunt de paraules o d’un codi podem anar seleccionant les activitats que es volen mostrar.

Fig 1. Llista d’activitats que podem cercar i seleccionar

Un cop escollida l’activitat, si es tracta de situar els portals on es desenvolupa l’activitat, es pot anar a una altra pestanya per incidir en el tamany del ‘topo’ on es mostra (proporcional a la superfície del local), i fer d’altres mesures relacionades amb la població, com ara definir una zona d’influència(ZI) a l’entorn de la ubicació de cada activitat i mostrar un mapa temàtic de la població que queda fora de aquestes zones d’influència.

Si mirem per exemple les ferreteries, la segona pestanya seria la que mostra la figura 2

Fig 2. Pestanya pes escollir tamany dels ‘topos’ i de la Zona d’Influència i tipus de Z.I

En aquest cas s’ha escollit un factor de forma dels ‘topos’ de 2, àrees d’influència circulars de 150 m de radi i veure el mapa temàtic de la població exclosa. La sortida es mostra a la figura 3 on s’ha fet un zoom sobre el centre urbà de la ciutat i es poden apreciar els indrets de l’activitat, les  ZI circulars i el mapa temàtic de les illes externes a les ZI.

Fig 3. Ferreteries amb ZI de 150 m i temàtic de població exterior

La llegenda corresponent a aquest mapa es mostra a la figura 4:

Fig 4. Llegenda del mapa de ferreteries

En el mapa temàtic de la població, les Illes més fosques corresponen a les de més població i per tant allà on ‘faria més falta’ la instal·lació de noves activitats.

Les ZI es poden escollir també sobre el Graf de Trams de Carrer (GTC), anem a  veure un altre exemple, les farmàcies.

En aquest cas hi ha la possibilitat d’escollir el treballar amb distància o recorregut seguint el GTC o bé amb temps de trajecte, i s’ha triat una zona d’influència de 3 minuts a l’entorn de cada centre d’activitat. La segona pantalla es mostra a la figura 5 i la sortida a la figura 6

Fig 5. Segona pantalla per a les Farmàcies amb ZI-GTC

Fig 6. Sortida de la consulta de Farmàcies amb ZI graf a 3 minuts

En resum la interacció entre la situació de les diferents activitats econòmiques amb la població, segmentada per Illes, permet veure la sobre-presència d’activitats en uns punts de la ciutat així com la no presència en d’altres on hi pot haver potencials usuaris o compradors. També la utilització del graf de trams de carrer graduat per distància o per temps ens dóna una idea molt fidel del concepte de proximitat i ens permet fer un anàlisi més acurat de les necessitats o tendències properes en la instal·lació de noves activitats.