Yearly Archives: 2018

Cap a un Turisme de Memòria a Catalunya

Malgrat ja fa anys que els espais vinculats a processos traumàtics col·lectius són objecte d’interès per part de turistes i viatgers, la conceptualització del marc teòric d’aquesta tipologia de turisme és un fet relativament nou. El “turisme de memòria” neix a França a inicis del segle XXI. Cavaignac i Deperne (2003) el van definir com “la pràctica turística que incita al públic a explorar els elements patrimonials posats en valor, per així, extraure tot l’enriquiment cívic i cultural que ens proporciona la referència del passat”.  L’estat francès va impulsar el seu desenvolupament a partir de l’eix temàtic dels dos grans conflictes armats del segle XX  i amb la consolidació d’una xarxa d’espais de memòria. Els objectius d’aquesta xarxa són l’educació cívica i el desenvolupament territorial. França ha sigut el país que millor ha entès que turisme i memòria estan destinats a formar tàndem, com demostra el seu reeixit model de turisme de memòria. Les xifres són prou eloqüents, l’any 2010 els equipaments de la xarxa d’espais de memòria de França van registrar mes de 6 milions de visitants. En l’actualitat, el desenvolupament d’aquest segment turístic implica que regions franceses on anteriorment no existia cap potencialitat s’hagin transformat en destinacions ben posicionades.

Al conjunt de l’Estat espanyol, la demanda de continguts i productes associats a la memòria històrica creix any rere any. La guerra del 36 implica un eix d’interès per als turistes estrangers, sobre tot en allò relacionat amb la participació dels internacionals. No cal dir que les implicacions d’aquest conflicte són extensibles a gran part de la població nacional, desconeixedora dels fets d’una història pròpia i a la que els uneix vincles emocionals i empàtics.

Catalunya disposa del potencial turístic necessari i dels espais de memòria suficients per apostar per aquesta modalitat turística. Durant els darrers anys, han estat diverses les iniciatives, tant des de l’àmbit púbic com des del privat que han buscat posar en valor aquesta tipologia de recursos. Cal però una aposta més resolutiva per part  de l’administració. El turisme de memòria a Catalunya pot afavorir el desenvolupament turístic de destinacions encara poc destacades i crear producte d’oferta complementària a destinacions consolidades. Alhora pot afavorir el desenvolupament turístic territorial i el creixement sostenible del sector. Aquesta activitat genera economia, enforteix la identitat col·lectiva de la comunitat receptora i contribueix a minimitzar l’impacte sobre el paisatge cultural de l’activitat turística alhora que ofereix al visitant una experiència enriquidora de qualitat i una mirada llarga sobre el territori que visita.

El valor afegit i les experiències en el turisme

El pes del sector turístic sobre el total del PIB espanyol i català mostra com el turisme és d’important i com va guanyant pes. Aquesta tendència a l’alça, ve donada per diversos motius. Per una banda, un augment de renda de la demanda de turisme que creix més que de forma proporcional. Per l’altra, el fet que permet aquesta notable presència del turisme dins el PIB és l’abaratiment dels productes turístics.

Fa uns quaranta anys el preu del bitllet més senzill per anar al Nepal equivalia a un mes i mig de salari, quan avui val entorn als 400€. Aquest exemple posa de manifest que en la majoria dels serveis turístics els preus relatius han disminuït amb el pas dels anys. Un dels protagonistes indiscutibles d’aquest abaratiment ha estat la introducció del model de turisme Low Cost. Aquest baix cost implica un ajustament molt elevat dels costos de les organitzacions turístiques, i per tant, un empobriment dels serveis prestats.

Efectivament, la majoria dels serveis turístics han disminuït els preus relatius amb el pas dels anys. Aquesta disminució ve donada, en part, per la introducció de sistemes de fixació de preus que permeten la modificació constant dels preus dels serveis mitjançant el PriceManager o el sistema de Revenue Management. L’oferta s’adapta a la demanda de manera continuada. De retruc, aquesta gestió de preus que possibilita la seva variació fins a cinc vegades al dia, permet adaptar el preu a la demanda, aconseguint redistribuir el turisme. La manera en que aquests sistemes de gestió aconsegueixen aquesta redistribució és a partir de les dates, ja que s’afavoreix que els viatgers avancin o endarrereixin els seus viatges en funció del preu.

Quan més baixos són els preus més empobriment dels serveis prestats, entrant en un cercle viciós on cal la intervenció i col·laboració del sector públic. Tant les empreses que apliquen un model LOW COST com aquelles que no l’apliquen necessiten serveis a l’alçada de la seva oferta. Competir amb altres destinacions turístiques o entre l’empresariat via preus no és la millor opció per a les empreses turístiques de Catalunya. Aprofitant la riquesa turística del territori català, és millor competir via qualitat del servei. És a dir, un hotel de 4 estrelles necessita un entorn de 4 estrelles. Certament, un dels factors que actuen més en la qualitat de la oferta és l’entorn i és en aquest punt on la política pública pot actuar per posar límits i regulacions però també per millorar els serveis públics. De la mateixa manera, l’empresari turístic ha de tenir clar que un hotel no pot vendre solament el seu establiment, sinó també la ciutat/regió i l’entorn on està situat.

I és aquí on rau el problema del turisme. A Catalunya no es pot parlar d’un model turístic únic, sinó que s’ha de parlar de diferents models amb diferents vasos comunicants entre ells. Tanmateix no s’aprofiten les sinèrgies que es creen o es podrien crear entre els diferents actors i els diferents tipus de turisme. Caldria que es combinessin ofertes de turisme a les destinacions amb més atractiu turístic amb altres zones del territori. Aquestes ofertes combinades evitarien efectes negatius com la turismofòbia o la gentrificació. El fet de no dur a terme aquestes combinacions fa que perilli la sostenibilitat del sector. Aquesta sostenibilitat es basa principalment en quatre pilars:

– Oferta: a Catalunya l’oferta de serveis turístics és molt àmplia i de força qualitat, per tant aquest és un factor controlat, per bé què darrerament s’han incorporat altres ofertes que queden fora del control de l’establishment turístic (per exemple els serveis oferts per Airbnb o Uber).

– Demanda: històricament Catalunya ha estat un punt d’arribada de turistes, per tant cal cuidar els clients per seguir mantenint aquesta posició.

– Medi ambient: es tracta d’un factor que havia quedat descuidat durant anys, però en els últims temps s’ha guanyat en consciència ambiental.

– Societat receptora: aquest és el factor que actualment està més qüestionat. Bàsicament existeixen dos problemes, la gentrificació i els problemes d’utilització de l’espai. Aquest últim es tracta de les molèsties que causen els turistes en punts determinats de ciutats o espais de molt interès. Aquest problema té una complexa solució ja que difícilment es pot limitar el pas en zones obertes com les Rambles. Un cas d’èxit en el qual es va poder regular el turisme va ser al Parc Güell, on gràcies a la seva disposició va permetre la regulació dels accessos. L’altre problema que es va apuntar va ser la transformació de barris que fins l’actualitat eren de classe obrera, ara estan patint una transformació reconvertint-se en allotjament turístic. Aquesta problemàtica coneguda com a gentrificació és una de les causants de la turismofòbia.

En el sector turístic s’ha d’evitar competir entre les empreses del mateix territori per veure qui baixa més el preu. Cada cop més el sector turístic d’arreu del món ven a partir del valor afegit i de l’experiència. S’ha d’intentar que les empreses turístiques treballin a nivell de valor afegit per aconseguir la diferenciació, a més de promoure experiències que ajudin a guanyar atractiu per a la destinació i per al sector empresarial turístic. Crear i saber promoure productes i experiències que recullin tot el valor afegit aportat per l’empresa turística i per l’administració pública ajudaran al manteniment dels diferents models turístics de Catalunya millorant la seva adaptació a la demanda. L’empresariat turístic i les institucions han de ser capaços d’aportar un valor afegit a les activitats turístiques per tal d’augmentar-ne el seu valor i per obtenir-ne major benefici. Aquest seria un dels aspectes fonamentals per a la sostenibilitat de l’empresa turística, de la destinació i del territori.

Autor: Joan  Sorribes

L’administrador de somnis

Quan una persona s’acosta als nostres locals per consumir els nostres serveis, es converteixen en hostes, comensals o visitants. En aquell moment, l’únic que volen és que els seus somnis, que durant tot l’any han anat engruixint, es converteixin en realitat. Vacances, dinars de celebració, visites desitjades durant temps a llocs de difícil accés per causes econòmiques, de distància o de treball, tot això deixat a les mans del tècnic en turisme, esperant que la seva professionalitat doni realitat als seus somnis.

El director d’allotjaments és un d’aquests tècnics que ha de saber administrar la base del seu negoci, que és la necessitat dels hostes, comensals i visitants per desconnectar de la seva rutina diària i submergir-se durant un, dos o més dies en una rutina diferent, a on els detalls el facin oblidar de la feina i els problemes. Som animals de somnis, som, com diu Rolf Jansen, “La societat del somni”.

No hem d’oblidar que formem part d’una cadena de serveis que està dins d’una destinació. El nostre bon servei posarà un granet de sorra a l’èxit de la destinació, però el nostre fracàs destruirà, no només el somni del nostre hoste, sinó tota la feina ben feta d’altres serveis que integren el producte final de la destinació. Som una cadena i formem part d’un tot. Nosaltres com allotjament; els altres serveis, que faciliten el coneixement o poder gaudir de l’entorn; els habitants de la destinació que fan viure a la destinació; sense oblidar l’entorn, que en molts de casos es l’excusa principal perquè hostes, comensals i visitants ens demani’n els nostres serveis i al qual hem de cuidar i preservar.

Com empresa de servei no hem d’oblidar que el nostre es un servei de “persones per persones”, a on el servei es produeix i es consumeix en el mateix moment en què es troben el personal que executa el servei i el nostre hoste, comensal o visitant . No hi ha marxa enrere, com diu Grönroos és el “moment de la veritat”, a parir d’aquest moment el nostre hoste, comensal o visitant només es podrà endur un bon record o una mala experiència, res més (a no ser que ens robi alguna tovallola). Com deia Conrad Hilton, en el moment que el nostre hoste entra pel “hall” de l’hotel, el 90% de l’èxit del nostre servei està en mans de les persones de primera fila.

L’organització d’un allotjament turístic no només és el despatx i la compta 6 del pla comptable, sinó l’organització de les diferents emocions del nostre hoste, del nostre personal i dels nostres accionistes. L’èxit del disseny dels nostres serveis oferts en els nostres locals, han de reconfortar els somnis dels hostes, comensal i visitants; els somnis i necessitats del nostre personal; i les exigències i objectius  dels nostres accionistes.

La nostra és una indústria de serveis emocionals, a on la nostra professionalitat serveix per carregar les “piles” de la nostra societat. Com a directors d’allotjaments turístics no els podem defraudar.

Per què els Turistòl@gs hem de saber de tecnologia?

Viatjar és una necessitat bàsica de l’esser humà i, com totes les altres necessitats bàsiques (menjar, dormir, aprendre, sexe…),  necessita d’una Ciència pel seu estudi i propostes per satisfer-la de la manera més eficaç i eficient possible.

La Turistologia que podríem definir com l’art i la ciència de la motivació del viatge que proporciona millores en la qualitat de vida, contactes internacionals i perspectives més àmplies per al turista I una forma de tenir cura de la cultura i crear riquesa i ocupació (amb bona retribució) per a la destinació turística, necessita de les tecnologies per tal de donar suport al turista des de el principi fins al final del viatge.

Quina tecnologia? La que sigui més interesant! I dissenyada e implementada amb una visió holística per saber com combinar-les i evitar situacions similars a les que podem veure en aquest vídeo:

Deixeu-me ser clar, no volem explicar Blockchain, Machine Learning, Realitat Augmentada, Internet de les coses… de manera que ho entengui un nen de 5 anys o la nostre avia… no volem aconsellar si cal comprar bitcoins… no volem fer servir la Intel·ligència artificial com una caixa negra amb models i dades d’altres sectors i empreses… volem fer-la servir amb les nostres dades, dels nostre sector de la nostre empresa. No volem fer servir internet de les coses i/o realitat augmentada per fer jocs virtuals.

NO es tracta de Blockchain, Machine Learning, Augmented Reality, Internet of Things … tot això són EINES! El que és important és de CREAR el futur de la Turistologia, els nostres estimats futurs Turistòl@gs, per que sàpiguen com combinar-les, per crear empreses/destinacions turístiques més rendibles.

I més sostenibles, dirien alguns. Per suposat! No sé en el teu mon, però sense rendibilitat no hi ha sostenibilitat!!! Rendibilitat per les empreses turístiques de la destinació (i això vol dir, donar suport al client des de el principi fins el final del viatge), amb treballadors rebent bons salaris (i això només és possible si estem orientats al valor i no al preu, si son els nostres clients i no els clients d’altres empreses!), minimitzant els efectes negatius (capacitat de carga, gentrificació…).

L’origen de la sostenibilitat són els beneficis per la destinació turística i la seva distribució. Això és Turistologia!

Podeu veure més informació al voltant d’aquestes tecnologies als següents posts…

http://turistoleg.blogspot.com.es/2017/12/blockchain-public-private-specialized.html

http://turistoleg.blogspot.com.es/2017/09/are-augmented-reality-ar-and-machine.html

M’agrada la tecnologia, encara m’agrada més la Turistologia però el que més m’agrada són els Turistòl@gs!!!

Fitur 38a edició: la gran festa del turisme mundial

Des de figurants disfressats de moros i cristians fins a les darreres aportacions de la tecnologia aplicada al turisme.

Èxit de professionals, expositors i públic.

Venim d’una edició, la del 2017, amb unes xifres realment bones; 165 països participants, 7.500 periodistes i bloguers, 245.000 participants entre professionals i visitants i 9.893 empreses.

Enguany , les millors xifres de la seva història. La participació internacional, ha estat un 54% del total, ha crescut en un 13% (les diferents regions han crescut Àfrica 21%, Àsia, Pacífic 19% i Europa 15%) i la participació nacional ha crescut en un 3% . Hi han assistit més de 600 ministres d’arreu del Món.

S’ha arribat als 251.000 visitants dels quals 140.000 eren professionals , és a dir un increment del 2,5% i 7.700 periodistes i bloguers.

fitur2

La superfície que ocupa es de 65.000 m2 i s’ha incrementat en un 5% respecte a l’any anterior amb 816 estands, un 8% més que el 2017, amb representants de 165 països.

S’han fet 200.000 sortides nocturnes promogudes per Festitur per un valor de 14,2 milions d’euros.

L’impacte econòmic que genera a la capital de l’estat està estimat en 260 milions d’euros.

Podríem dir que ara com ara Fitur és la fira més important que es fa a la capital de l´Estat.

El dia d’obertura de la fira el hasthag Fitur 2018 va ser trending topic mundial.

Ara Fitur es prepara per afrontar el futur, o millor dit, present, amb quatre fòrums simultanis: TechYnegocio, TechYdestino, TechYfuturo y TechYsostenibilidad.

La demografia i la tecnologia marquen les noves tendències . També hi ha hagut un laboratori de 5G.

La presència de les empreses tecnològiques ha crescut en un 16% aquest any 2018.

fitur

Big & Smart data, robòtica, sostenibilitat, assistents virtuals, realitat virtual… són peces fonamentals que donen respostes a milions de somnis encara per crear. Avui en dia aquestes eines ens permeten col·locar-nos a l’origen d’aquests somnis i conèixer el viatger millor que ell mateix, fins a quasi entrar al subconscient per oferir el que realment desitja, fins i tot abans que pugui imaginar-s’ho.

Per resumir els tres punts de la Fira i el sector podríem dir:

  1. Creixement tant de l’oferta com de la demanda , recordem que l´any 2016 segons dades de l’OMT hi ha hagut 1.235 milions d’arribades a tot el món i la previsió pel 2030 és de 1.800 milions d’arribades a tot el món.
  2. Tecnologia , cada cop un increment més alt de tecnologia i digitalització , el Big Data ja és aquí per quedar-se, el que caldrà seran experts en cuinar-lo.
  3. Reconciliació entre l’activitat turística i els residents que, en alguns casos, ja era hora que es prengués seriosament .

En definitiva una trenta-vuitena edició de Fitur amb contrastos simpàtics, una ocasió per retrobar vells amics d’arreu del planeta que de no ser per aquesta fira seria difícil de trobar-nos, i el més important, una eina per estar al cas del que està succeint i succeirà en el futur del sector turístic, sense oblidar-nos que l´Estat Espanyol rep 81 milions de visitants, la tercera millor xifra entre els estats de tot el món, dels quals un de cada 4 ve a Catalunya.

Hem de mantenir la vocació de seguir sent un referent en el sector del turístic.