Yearly Archives: 2014

Weekend Challenge Tecnocampus

Tecnocampus organitza els dies 21, 22 i 23 de novembre el “Weekend Challenge”, una oportunitat per viure un intens cap de setmana creatiu, on universitaris/es i   emprenedors de perfils professionals diversos i entusiastes de l’emprenedoria comparteixen  idees de negoci, formen equips, creen productes i es preparen per al llançament d’una start- up.

El tret de sortida és divendres a la tarda amb un taller de creativitat d’en Marcos Cuevas, un gran emprenedor en sèrie i impulsor de StartUpBootCamp. Seguidament els participants presenten  la seva idea i reben feedback de la resta d’assistents. Aquella mateixa tarda-nit mitjançant votació es seleccionen les idees que es desenvoluparan al llarg de tot el cap de setmana, formant equips multidisciplinars que treballaran cadascuna d’elles.

Tot el dissabte i diumenge al matí els equips treballen amb el suport de mentors en el desenvolupament i la validació de la idea, i mitjançant una sessió  dinamitzada per en José Pedro Tarango, aprenen com presentar un projecte. L’objectiu és que els equips acabin el segon dia amb un model de negoci, un pla de treball bàsic i un prototip

Finalment diumenge a la tarda els equips presenten en cinc minuts el seu projecte de start-up davant un jurat, que premia les tres millors idees.

Si ets universitari/a o emprenedor/a amb una idea de negoci o vols formar part d’un equip per desenvolupar alguna idea…… tens una cita el 21, 22 i 23 de novembre al WeekEnd Challenge de Tecnocampus.

T’espera un cap de setmana apassionant, de descobriment, aprenentatge, networking, tensió, diversió,  … 😉

 

InnoEmprèn: Transformant idees trencadores en negocis potents

Es posa en marxa el programa InnoEmprèn, programa d’alt rendiment per a emprenedors/es, que transformarà la teva idea en una proposta de valor clara i diferenciada, concretada en un model de negoci coherent. T’ajudarà a  testejar la teva proposta de valor en contextos reals de mercat, de la mà de les metodologies de Customer Development i Lean StartUp, a més d’apropar-te a  experts i mentors que  juntament amb tu li donen cos al projecte.

El programa s’adreça a:

-Emprenedors/res que tenen una idea de negoci innovadora i/o de base tecnològica  amb aplicació a qualsevol mercat.

-Start Up de curt recorregut , amb model de negoci encara  en validació.

-Empreses  amb noves oportunitats de negoci  amb components d’innovació i/o tecnologia, per desenvolupar i validar.

Si vols participar el termini per presentar projecte és el 30 de juny 2014

Ronda tecnològica per a start-ups

El dimecres 11 de juny a les 16h, a les instal·lacions del Tecnocampus de Mataró, tindrà lloc una Ronda Tecnològica per a start-ups.

Espai en el que per una banda, hi haurà presentació de projectes amb necessitat d’incorporar un desenvolupador tecnològic dins del seu negoci, i d’una altre, professionals i empreses amb coneixements i aptituds tecnològiques que tenen ganes de participar i involucrar-se en nous projectes.

Si ets desenvolupador tecnològic i vols assistir-hi: innoempren@tecnocampus.cat

La producció tèxtil es recupera

La producció tèxtil es recupera i creix un 1,1 % al 2013. Segons l’article del diari Ara ( 10/3/2014), la indústria deixa enrere dos anys seguits de caigudes de la fabricació, i les exportacions tornen a augmentar.

Llegir l’article sencer

 

 

En marxa el concurs licitació de les activitats i serveis a la platja de Mataró per la temporada 2014

Des del Tecnocmapus i el Comisionat del Front Marítim de l’Ajuntament de Mataró, estem donant un impuls rellevant a les oportunitats de negoci que aquesta concurs licitació de serveis i activitats ofereix. Hi ha un total de 24 activitats a concurs, moltes d’elles son complementaries a activitats ja existents, ,com son els  9 serveis de Gandules ofertats aque poden complementar l’oferta als clients de les guinguetes de begudes i menjars, però d’altres podem considearar-les noves activitats ja que no existien fins el moment, suposant un nou i renovat impuls econòmic i turístic de les platges de Mataró.

Algunes de les activitats que potser generen mes interès i que impacten mes en la imatge de les platges son la zona recreativa flotant, com la que hi havia a Calella la temporada passada,o les bases de lloguer d’embarcacions sense motor. Aquesta darrera activitat vol recupera el serveis que abans hi havia, com era els  patins a pedals,  però ara amb aires moderns i renovats, per practicar el caiac, paddle surf o rem entre altres.

El lloguer de vehicles sostenibles, com bicicletes elèctriques o segways, el punt de venda de productes de bany completen una oferta d’activitats que ompliran de vida aquest estiu el Front Marítim de la nostra ciutat.

Estem segurs que aquest atractiu també ho serà pels operadors que licitin a les activitats ofertades en aquesta concurs.

Anunci conurs de platges

A la caça d’inversors americans

El passat dimarts 18 de febrer vaig participar a l’Esmorzar de Finançament d’ACC10: A la caça d’inversors americans.

Els esmorzars de finançament d’ACC10 són sessions mensuals que tenen com a objectiu oferir eines de reflexió en relació amb estratègies d’inversió i de cerca de finançament. Estan adreçats majoritàriament a start-ups i la comunitat inversora en general

En aquesta ocasió, el ponent convidat va ser Pol Gerbeau, fundador de DondeEsta, empresa que ofereix un sistema de localització de familiars a través del mòbil.
En Pol, a partir de la seva experiència cercant finançament a Barcelona i a Boston, va explicar les diferències més importants amb les que s’ha trobat en aquesta aventura, entre l’inversor català i l’americà.

Al 2012, va aixecar una ronda de finançament a Catalunya de 200.000 € amb 1 milió d’usuaris. Al 2013, va tancar la ronda de finançament a Boston de 200.000 $ amb 100.00 usuaris nous.

Idees força de la seva presentació:

– L’inversor americà és o ha estat emprenedor, és a dir, comparteix l’amor, la passió i els valors amb el nou emprenedor. En paraules d’en Pol, ha pujat la muntanya, com l’emprenedor, s’ha caigut, s’ha fet mal però s’ha aixecat i ha continuat el camí
– L’inversor americà vol resultats a curt termini que no necessàriament vol dir facturació. No analitza Business Plans de més de 10 pàgines i no valora les projeccions econòmicofinanceres a llarg termini (3-5 anys vista).Pensa més en el que és capaç de fer amb un cert capital un equip de treball en un termini curt
– “Think BIG”, a EEUU s’ha de magnificar el que fas, multiplica x 3, x 4 o x 5 el que estàs fent
– L’inversor americà no fa perdre el temps a l’emprenedor. La resposta a la inversió ja sigui positiva o negativa és ràpida
– L’emprenedor té una única oportunitat amb l’inversor americà, i mai dues
– L’inversor americà mai invertirà en una empresa que la matriu no sigui americana i vol l’emprenedor “a prop, en una distància, on pugui arribar en bicicleta”.
– L’inversor americà no vol “board, control, equitiy” L’empresa és del emprenedor, no imposa condicions restrictives
Sens dubte, a EEUU ens porten anys d’avantatge en inversió privada. En Pol va acabar dient que espera que a Catalunya també es pugui tancar el cercle i els emprenedors actuals siguin els inversors del futur

LLiçons de lideratge al MIT

Fa unes setmanes El País Semanal publicava una entrevista amb Israel Ruiz vicepresident del MIT ( Massacchusetts Institute of Technology ) . Em van impactar molt les seves paraules, tant que vaig arrencar les pagines de la revista per rellegir-les i subratllar-les, feia molt temps que no feia algo semblant.

Que em va impactar?

  • La trajectòria d’un català de l’Hospitalet que en tan sols 12 anys ha arribat a ser el vicepresident d’una de les institucions amb mes talent i prestigi del mo
  • Israel Ruiz pot ser ara es el català amb mes possibilitats d’impactar en la educació i la innovació a nivell global.
  • Un líder que parla de valors i estratègies no habituals al nostre ecosistema,  quan li pregunten si tornaria al seu país diu que ni se lo planteja ja que no veu que aquí pogués desenvolupar projectes ambiciosos d’impacte internacional.

Aquests son els 7 pilars de la seva estratègia de lideratge.

1. Ambició.
Per avançar has de desenvolupar projectes d’impacte. “Somiant , igual no arribes on vols però et pot portar a un lloc millor “
2. Credibilitat
Liderar el canvi o fer evolucionar teva organització no es fàcil, el primer que necessites  es tenir credibilitat i que la teva visió sigui compartida, entesa i transparent.
3. Pensar en el dia a dia no defineix el futur
Al MIT hi ha un equip de gestió que s’ocupa del dia a dia i un equip de direcció que pensa quin serà el canvia a 10,20 o 30 anys.
En la innovació el procés evolutiu es fonamental per aixó s’ha de pensar constantment i s’han de diferenciar els dos equips.
4. Vehicular les idees
La seva funció es vehicular les idees en un entorn de 2.000 Startups on el paper del individu es ser un geni , però el que marca la diferencia es l’equip interactuant en un entorn.
5. Prendre decisions difícils per sembrar el futur. FOCUS
Per innovar i competir a nivell mundial cal prendre decisions difícils, no es pot innovar en tot quan hi ha manca de recursos però si pots concentrar –los.
Les decisions no es poden consensuar sempre. “ En un lloc com el MIT on les idees son molt bones , la meva feina es dir NO el 90% de les vegades”
6. Connectar el talent
Al MIT la concentració del talent es enorme amb molta gent amb ganes de fer coses. El talent sol no serveix s’ha de connectar, vehicular les idees, compartir-les, crear equips.

7. Seleccionar el talent

S’han de buscar els millors pels equips, aixó no vol dir, contractar al + intel·ligent, sinó a aquells aporten valor a la cadena.
Es millor començar petit i anar creixent, però sempre amb els millors , sinó els trobem cal deixar el lloc vacant. Aixó requereix molta disciplina .

Quina es l’essència del Talent?

Intervenció d’Israel Ruiz al Forum Impulsa

 

 

 

El negoci derivat dels creuers turístics també formen part de les oportunitats pel Maresme Marítim

El grau de “Logística i Negoci Marítim“, que properament s’inicia a l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa del  Tecnocampus, te a veure amb l’activitat, cada cop mes important, dels creuers turítics. L’impacte que te un creuer de les dimensions de “l’Allure of the Seas”, com el que te previst establir port base a Barcelona aquesta temporada, segons publica El Periódico d’ahir, es de dimensions similars a les xifres que el descriuen: 6300 passatgers, 225.000 tonelades de desplaçament…. es una cosa colosal… I això requereix molta lógística… de moviment, de serveis , d’aprovisionament, etc… i com aquest n’hi ha uns quants mes que tenen port de sortida i arribada a Barcelona.

També genera oportunitats de treball amb nous perfils professionals que, amb l’afegit d’alguns coneixements específics vinculats al Mar a professions actuals  genera una oferta molt atractiva per: frigoristes navals,  mecànics de litoral, mecànics Navals, cuiners, cambresrs de vaixells i auxiliars de passategrs, majordoms, mossos de coberta i auxiliars. També, des del Maresme Marítim hem endegat cursos de formació per personal de serveis en creuers i serveis marítims, formació Oficial homologada per la Direcció General de la Marina Mercant.

Cal anar posant-se les piles i no perdre les oportunitats…

 

Estratègia competitiva del sector Nàutic

Ahir vaig tenir oportunitat de participar en una sessió on el Barcelona Clúster Nàutic presenta els treballs que estan realitzant per definir les actuacions que han de donar sentit als objectius del Clúster. Hi ha dos vies estratègiques per actuar de forma incisiva com a Clúster: per una banda, amb estratègies de caràcter individual, directament amb l’empresa per ajudar-la a adoptar mesures davant el segment de mercat on competeix i, per altre banda, actuant sobre l’entorn per fer-lo més favorable al desenvolupament de les empreses que hi actuen (formació, legislació, etc…)

Com es competeix en aquest negoci?
Però, saber com es competeix en aquest negoci serà vital per desvetllar les oportunitats que el sector ofereix i, d’aquesta forma, actuar amb l’estratègia mes adequada. Però aquí cadascú, les empreses i les entitats públiques o privades, tenen responsabilitats i àmbits específics on implicar-se per construir un verdaders Clúster del sector i per tant un sector de negoci rellevant. Va ser molt curiosa però també molt instructiva, la caricatura que Alejo Trullàs (Director General del Barcelona Clúster Nàutic) va fer de la tipologia de clients que forma part del mercat d’aquest sector. Segur sense falta de respecte però si molt eficient per distingir el client d’un segment de mercat, els “Manel”, que conforma la part més sentimental del món de la Nàutica i el Mar i les “Brad & Angelina” per l’altre, que identifiquen el segment de població amb un alt poder adquisitiu que li agrada el Mar i que els seus diners son capaços de moure un volum important d’interessos econòmics a l’entorn del Mar. Imagineu la imatge de cada un d’aquesta dos tipus de client.

El Client tipus Indústria Nàutica

El mes important d’aquest anàlisi es la tendència que dibuixa la realitat del mercat. “Brad &Angelina “ son el motor ideal per fer créixer el sector, que son capaços de generar negoci per una capa molt important d’empreses a l’entorn del mar , tant de serveis com industrials i , que en cap cas han de ser exclusius per pocs o excloents per les empreses del territori, però si excel•lents.

Les oportunitats que aquest tipus de client genera per l’economia d’una ciutat i territori te la seva contrapartida en les exigències que han de complir per acollir d’aquest tipus de turista –navegant- o de vaixell per aquest Client. Per que vingui un vaixell de gran eslora d’aquests tipus a Mataró cal que hi hagi un Port preparat i amb serveis excel•lents, sense deixar e tenir en compte factors relatius a les infraestructures de calat i grandària dels pantalans per atracar-los. També caldrà disposar de serveis d’aprovisionament excel•lents per omplir les bodegues i els espais d’aquesta vaixell; caldrà també una oferta varia en terra per que baixin dels seus palaus flotants per gastar ciutat (turisme, esport, oci, cultura…)

Parlem de xifres….

Una persona que fa una estada per turisme es gasta uns 75 €/dia en les seves visites a una ciutat com Barcelona; un turista navegant “Manel” es deixa una mica mes de 140€/dia, però un turista “Brad&Angelina” es deixa una mitjana de 450€/dia.
Per altre banda, es calcula que la despesa anual d’un vaixell de 55 metres (allargada d’un vaixell mesurat des dels punts mes extrems de proa fins a la popa), es d’un total de 3 Milions d’euros que es reparteix, a grans trets, en les següents despeses:

  • Un 34’6% en salaris de la tripulació
  • Un 9’8 % en benzina
  • I un 25’4% en R&R
  • El 30 % restant son despeses corresponents a serveis varis, formació tripulació, serveis jurídics, etc…

Es calcula que l’impacte econòmic de grans eslores a la RMB pot ser de 30Milions: però l’objectiu important es sumar el negoci dels “Manels” i els de “Brad i Angelina”, que multiplica per 6 aquesta xifra transformant –se en 170 milions a la RMB. El pastís d’aquesta xifra per Mataró, respectant el fet que ni de bon tros tenim clients amb aquestes eslores, es veu compensat quan comencem a aplicar factors de multiplicació de les oportunitats que es deriven de negocis que, per proximitat, per complementarietat o, simplement, per que s’encomana les ganes de fer negoci, comencen a creure i a apostar-hi. Des de l’Associació Maresme Marítim, ja hem apuntat xifres properes als 160 milions de valor de negoci total anual i 4866 llocs de treball directes i indirectes en el conjunt del sector. Es una xifra respectable si tenim en compte el recorregut que encara queda per desenvolupar aquest sector.
Una de les conclusions mes importants derivades d’aquest anàlisi es que es cal dibuixar una nova cadena de valor de serveis i indústria, ja existent al nostre teixit empresarial, identificar-la i dotar-la de capacitat per competir, imprimint millores prioritàries en 3 àmbits estratègics concrets
1.- La Formació, Impulsant noves accions i ofertes formatives tant a niovell ocupacional com professional, universitari i post universitari. Que el territori disposi d’un capital humà i de know how preparat afavoreix una excel•lecia en molts dels productes i serveis que aquesta mercat exigeix.
2.- L’entorn, amb infraestructures marines, serveis nàutics, activitats esportives, cultura, oci i entorn urbà innovador son també exigències que el Maresme ja disposa.
3.- La Promoció, que implica treballar amb estratègia, cooperació i generositat pel territori.

Beneficis fiscals de la nova llei d’Emprenedoria per a Inversors Privats

La figura dels business angels, també coneguts com inversors privats, inversors informals o inversors de proximitat és crucial en l’ecosistema emprenedor per donar suport i finançar als emprenedors. Aquest tipus d’inversors aporta el que es coneix com capital intel·ligent ja que es tracta de persones amb experiència com emprenedor o directiu que a més de diners aporten experiència, coneixements i contactes.

La seva importància i creixement que ha adquirit en els últims anys a Espanya ha forçat la redacció d’una regulació per afavorir a aquests inversors particulars que aporten el seu capital i el seu temps.

El proper 11 de febrer celebrem una nova trobada del Club d’Inversió Tecnocampus en la qual explicarem els beneficis fiscals que contempla aquesta nova Llei d’Emprenedoria per a inversors privats.

El 2012, vam inaugurar el Club d’Inversió, amb l’objectiu de connectar els projectes empresarials innovadors amb els inversors privats i/o Business Angels En aquests moments, comptem amb més de quaranta inversors que participen activament a aquestes trobades i als Fòrums d’Inversió Tecnocampus.

El Club d’inversió és una iniciativa oberta a inversors però també potencials inversors, és a dir, persones que tenen la voluntat de ser-ho o la inquietud de conèixer el funcionament de l’inversió privada. També tenen la porta oberta empresaris i emprenedors d’èxit que volen donar suport en el nostre ecosistema innovador proporcionant als emprenedors joves més que diners – coneixements i expertesa empresarials, visió de negoci i connexions a contactes professionals i experts.

Aquesta trobada està focalitzada a conèixer amb més detall la nova Llei d’Emprenedoria i les deduccions fiscals que contempla per a Inversors Privats. Comptarem amb dues professionals del prestigiós bufet d’advocats Garrigues, Susana Rodriguez, Counsel i Núria Cabré, Associada Àrea Fiscal.

La trobada té lloc el 11 de febrer, a les 16 hores, a la sala Burriac del Centre de Congressos del Tecnocampus

Us podeu inscriure aquí