Entrades classificades amb: Teixit Productiu

Estratègia competitiva del sector Nàutic

Ahir vaig tenir oportunitat de participar en una sessió on el Barcelona Clúster Nàutic presenta els treballs que estan realitzant per definir les actuacions que han de donar sentit als objectius del Clúster. Hi ha dos vies estratègiques per actuar de forma incisiva com a Clúster: per una banda, amb estratègies de caràcter individual, directament amb l’empresa per ajudar-la a adoptar mesures davant el segment de mercat on competeix i, per altre banda, actuant sobre l’entorn per fer-lo més favorable al desenvolupament de les empreses que hi actuen (formació, legislació, etc…)

Com es competeix en aquest negoci?
Però, saber com es competeix en aquest negoci serà vital per desvetllar les oportunitats que el sector ofereix i, d’aquesta forma, actuar amb l’estratègia mes adequada. Però aquí cadascú, les empreses i les entitats públiques o privades, tenen responsabilitats i àmbits específics on implicar-se per construir un verdaders Clúster del sector i per tant un sector de negoci rellevant. Va ser molt curiosa però també molt instructiva, la caricatura que Alejo Trullàs (Director General del Barcelona Clúster Nàutic) va fer de la tipologia de clients que forma part del mercat d’aquest sector. Segur sense falta de respecte però si molt eficient per distingir el client d’un segment de mercat, els “Manel”, que conforma la part més sentimental del món de la Nàutica i el Mar i les “Brad & Angelina” per l’altre, que identifiquen el segment de població amb un alt poder adquisitiu que li agrada el Mar i que els seus diners son capaços de moure un volum important d’interessos econòmics a l’entorn del Mar. Imagineu la imatge de cada un d’aquesta dos tipus de client.

El Client tipus Indústria Nàutica

El mes important d’aquest anàlisi es la tendència que dibuixa la realitat del mercat. “Brad &Angelina “ son el motor ideal per fer créixer el sector, que son capaços de generar negoci per una capa molt important d’empreses a l’entorn del mar , tant de serveis com industrials i , que en cap cas han de ser exclusius per pocs o excloents per les empreses del territori, però si excel•lents.

Les oportunitats que aquest tipus de client genera per l’economia d’una ciutat i territori te la seva contrapartida en les exigències que han de complir per acollir d’aquest tipus de turista –navegant- o de vaixell per aquest Client. Per que vingui un vaixell de gran eslora d’aquests tipus a Mataró cal que hi hagi un Port preparat i amb serveis excel•lents, sense deixar e tenir en compte factors relatius a les infraestructures de calat i grandària dels pantalans per atracar-los. També caldrà disposar de serveis d’aprovisionament excel•lents per omplir les bodegues i els espais d’aquesta vaixell; caldrà també una oferta varia en terra per que baixin dels seus palaus flotants per gastar ciutat (turisme, esport, oci, cultura…)

Parlem de xifres….

Una persona que fa una estada per turisme es gasta uns 75 €/dia en les seves visites a una ciutat com Barcelona; un turista navegant “Manel” es deixa una mica mes de 140€/dia, però un turista “Brad&Angelina” es deixa una mitjana de 450€/dia.
Per altre banda, es calcula que la despesa anual d’un vaixell de 55 metres (allargada d’un vaixell mesurat des dels punts mes extrems de proa fins a la popa), es d’un total de 3 Milions d’euros que es reparteix, a grans trets, en les següents despeses:

  • Un 34’6% en salaris de la tripulació
  • Un 9’8 % en benzina
  • I un 25’4% en R&R
  • El 30 % restant son despeses corresponents a serveis varis, formació tripulació, serveis jurídics, etc…

Es calcula que l’impacte econòmic de grans eslores a la RMB pot ser de 30Milions: però l’objectiu important es sumar el negoci dels “Manels” i els de “Brad i Angelina”, que multiplica per 6 aquesta xifra transformant –se en 170 milions a la RMB. El pastís d’aquesta xifra per Mataró, respectant el fet que ni de bon tros tenim clients amb aquestes eslores, es veu compensat quan comencem a aplicar factors de multiplicació de les oportunitats que es deriven de negocis que, per proximitat, per complementarietat o, simplement, per que s’encomana les ganes de fer negoci, comencen a creure i a apostar-hi. Des de l’Associació Maresme Marítim, ja hem apuntat xifres properes als 160 milions de valor de negoci total anual i 4866 llocs de treball directes i indirectes en el conjunt del sector. Es una xifra respectable si tenim en compte el recorregut que encara queda per desenvolupar aquest sector.
Una de les conclusions mes importants derivades d’aquest anàlisi es que es cal dibuixar una nova cadena de valor de serveis i indústria, ja existent al nostre teixit empresarial, identificar-la i dotar-la de capacitat per competir, imprimint millores prioritàries en 3 àmbits estratègics concrets
1.- La Formació, Impulsant noves accions i ofertes formatives tant a niovell ocupacional com professional, universitari i post universitari. Que el territori disposi d’un capital humà i de know how preparat afavoreix una excel•lecia en molts dels productes i serveis que aquesta mercat exigeix.
2.- L’entorn, amb infraestructures marines, serveis nàutics, activitats esportives, cultura, oci i entorn urbà innovador son també exigències que el Maresme ja disposa.
3.- La Promoció, que implica treballar amb estratègia, cooperació i generositat pel territori.