Monthly Archives: febrer 2013

Comunicar la idea de negoci gràcies als mitjans audiovisuals

Hem comentat moltes vegades a classe la importància dels mitjans audiovisuals en la societat de la informació, en la que poder comunicar correctament el teu missatge és un pas essencial per arribar a l’èxit. Els mitjans audiovisuals estan a tot arreu i, d’una manera o una altra, en tots els sectors econòmics. La transversalitat de la formació dels graduats en mitjans audiovisuals és un fet destacat i essencial pel seu futur professional.
En l’àmbit de l’emprenedoria i el desenvolupament empresarial, els mitjans audiovisuals representen gran innovacions. Saber comunicar la teva idea de negoci de manera atractiva i efectiva és, per exemple, un primer pas per emprendre. L’ús de les noves tecnologies per comunicar aspectes empresarials, de marketing, d’estratègia, etc. pot incidir l’efectivitat en fer arribar el teu missatge.

Alexander Osterwalder en Stanford
El vídeo que utilitza Alexander Osterwalder per explicar el disseny de models de negoci, els elevator pitch dels emprenedors, etc….. mostren exemples de com comunicar aspectes clau del teu negoci, actual o futur, en format audiovisual. Cal ser doncs innovadors i buscar maneres de millorar, de fer arribar al públic objectiu el missatge concret. Els inversors volen veure equip però un bon vídeo pot obrir moltes portes…

La característica principal d’un projecte innovador és la seva novetat, ser el primer en el seu àmbit. Això implica la necessitat ineludible d’elaborar prototips que permetin comprovar la viabilitat dels projectes, productes o serveis i, per altra banda, els prototips ajuden a fer entendre un projecte sense referències reals a algú que pugui estar interessat. Els prototips poden ser mes o menys elaborats o poden simular-se en un entorn audiovisual, on sigui realista demostrar el seu impacte, els beneficis del projecte innovador.

L’ús doncs dels mitjans audiovisuals, amb la seva particularitat de ser digitals i fàcilment transmissibles, ens porta a tenir-los molt en compte a l’hora de comunicar les nostres iniciatives emprenedores. Si a mes el projecte és del sector audiovisual i utilitzem mitjans audiovisuals per comunicar-lo, doncs doblement interessant!!

Quant costa fer una pel·lícula? Val la pena la inversió?

Sovint rebem notícies dels altíssims pressupostos per elaborar una pel·lícula, una estrena mundial, per al cinema. La recent estrenada La Jungla 5 de Bruce Willis ha estat rodada a Rússia amb un pressupost de 92 milions de dòlars. Els primers dies d’exhibició però ja ha ingressat més de 33 milions. Ens poden semblar pocs comparats amb els 200 milions de pressupost de Skyfall, la darrera estrena de l’agent 007. No us heu preguntat mai: com es recuperen aquestes grans inversions? Val la pena invertir en fer una gran producció per al cinema?


Potser la primera pel·lícula per la que s’ha registrat un retorn econòmic molt important ha estat Tiburón (Jaws, 1973); aquesta obra de Steven Spielberg, la seva cinquena pel·lícula, va costar uns 36 milions de dòlars (actualitzats a 2010) mentre que ha generat més de 13 vegades el seu cost, 471 milions. Aquí podeu veure altres de les 15 pel•lícules més rentables de la història.
Però no tots els projectes cinematogràfics són un blockbuster, un gran èxit econòmic, que permet als inversors recuperar els diners que de ben segur no els aporta altres projectes. Podem analitzar si invertir en un projecte té sentit calculant el seu “valor actual net”, o els diners que val a dia d’avui un projecte estimant els ingressos que es derivaran de la seva explotació al llarg de la vida del producte. El cinema té la particularitat que els ingressos poden venir anys després de la seva estrena i per fonts diverses (exhibició als cinemes, lloguer DVD, projecció TV, projecció avions, etc..).
Alguns estudis demostren que poques vegades les grans inversions es recuperen en diners que s’ingressen pels diferents canals. Segons aquests estudis, el 6% dels films fan el 80% dels ingressos. Tanmateix, els inversors tenen en compte també els retorns intangibles, en forma de prestigi o d’altres maneres.
En qualsevol cas, sempre convé estudiar quines seran les teves font d’ingressos futures per estimar el valor actual net del teu projecte. Si la inversió que cal és superior, millor pensa-ho dues vegades abans de començar.

Sobre la necessitat de posseir determinats coneixements musicals en l’àmbit dels mitjans audiovisuals

Hi ha països en els quals la formació musical es considera un pilar de la cultura i, en conseqüència, un component fonamental de la formació de l’individu. I en alguns d’aquests països, la música no es limita a un plantejament ortodox: tant és així, que en alguns d’ells hi ha carreres universitàries dedicades a instruments com el sintetitzador o la guitarra elèctrica (cosa que encara en alguns dels nostres apergaminats ambients acadèmics provoca un cert menyspreu, ja que en aquests àmbits només es considera música el què es fa i s’ensenya en ells prenent com a referència els clàssics —amb Bach al capdavant— i, en conseqüència, només hi ha un tipus d’instrument homologable —malgrat que no defugen la amplificació, l’enregistrament i la digitalització: processos, tots ells, electrònics).
Malauradament, tant a l’estat espanyol com als països catalans l’afer de la qualitat de la música com a component fonamental de la formació personal no s’ha abordat seriosament per una actitud derivada, si més no, del desconeixement. A causa d’aquest fet, els estudiants d’audiovisuals que van a fer estades a institucions acadèmiques d’aquests països, es poden trobar que se’ls suposi un suficient bagatge en la part “àudio” (que inclou la formació musical) que sovint no tenen. Per altra banda, titulats en MA que vulguin anar a treballar a aquests països es poden veure desestimats per al lloc que desitgen en no tenir suficients coneixements musicals (se sol trobar en els perfils desitjats per a aquests llocs de treball un determinat nivell de formació musical).
En l’àmbit audiovisual, allà on la música té el paper que li pertoca, s’exigeix una formació musical bàsica com a requisit previ per a treballar-hi, sent així que la manca de capacitats d’aquest ordre és considerada en els àmbits professionals en el mateix nivell que un cert grau d’analfabetisme funcional. És com algú que vulgui conduir sense conèixer el significat dels senyals de tràfic: tard o d’hora tindrà greus problemes.
Aquesta formació musical bàsica per a poder treballar en la producció audiovisual, és un dels requisits que figuren en els perfils desitjats als candidats a treballar en aquest camp. Això té la seva explicació: el vídeo i l’àudio van sempre junts, des del començament fins el final del procés de creació d’un producte audiovisual. La imatge i el so han anat sempre junts, des dels temps del teatre grec i asiàtic, o, si anem més enrere, des de les coreografies acompanyades (més que “acompanyades”, formant un tot indiscernible) amb música dels nostres més antics avantpassats.
Quan es va inventar el cinematògraf, el primer que es va fer va ser trobar la manera d’acompanyar les escenes amb músiques adients, i es desenvolupaven sistemes per a indicar a les partitures quina música anava a quina escena i quan havia de començar i acabar. Tal i com ara es fa en l’anomenat spotting, un concepte què engloba tot el relacionat amb el què, com i quan de la inserció de música i so en la “banda visual” (ja que es parla de banda sonora, també podem parlar de banda visual).
El director d’una pel•lícula (o d’una sèrie de TV, etc.) ha de tenir els suficients coneixements musicals com per a poder jutjar la qualitat i la idoneïtat de la música aportada pel compositor i, si escau, poder fer suggerències amb coneixement de caua. No només això: un dels moments fonamentals de la producció d’un film és la reunió que mantenen el director i el compositor (o “productor musical”). En aquesta reunió, anomenada “spotting” (n’és el primer moment), el director i el compositor decideixen a quines escenes hi ha d’anar acompanyament musical (les “cues” o insercions) i quin és el tipus de música més adient. Hi ha directors, com Steven Spielberg, què tenen una sòlida formació musical què els permet discutir de tu a tu amb compositors com John Williams (autor de la música de la saga de Harry Potter, Star Wars, Schindler’s List…) i fins i tot hi ha directors, com John Carpenter, què composen la música dels seus films. . El paper del director és, per tant, fonamental en la determinació de la banda sonora, ja què aquesta pot potenciar o menyscaptar la essència del film.
El guionista, si té coneixements musicals, pot fer suggeriments molt interessants sobre quin tipus de música podria acompanyar millor determinades escenes i, fins i tot, podria avaluar la idoneïtat del main theme (o tema principal). Si no posseeix aquesta formació, queda fora de joc en aquesta part important del procés.
En la etapa de la postproducció, la formació musical és absolutament imprescindible. Si reflexionem sobre en què consisteix la postproducció, veiem que la música n’és una part fonamental. La postproducció inclou: edició de vídeo i de fotografia; adició d’efectes especials per ordinador; tractament del color; edició de la banda sonora o soundtrack, què inclou diàlegs, background contextual, efectes especials sonors, cues (insercions) musicals i tema principal: tot això requereix ser mesclat i masteritzat. El tractament què es doni a la música durant la postproducció pot canviar el caràcter del film i és, per tant, un procés molt delicat pel qual calen coneixements musicals si més no sobre tonalitats i modalitats, ja que, per exemple, la alteració desafortunada d’alguna freqüència pot alterar la percepció de les textures musicals i, per tant, de la harmonia.
L’idioma de la música no és difícil. Per a poder entendre’l i parlar-lo només cal una actitud oberta i ben predisposada cap a la seva assimilació. Els seu alfabet és senzill i només té 7 lletres. La manera com s’organitzen en l’espai i en el temps ve perfectament delimitada per un codi exacte, semblant a un sistema de coordinades, i molt senzill d’aprendre. Després ja forma part del gust, dels interessos, de la llibertat i de la creativitat de cadascú l’ús que se’n farà d’aquest codi.

Benvinguda

Benvinguts! Heu localitzat el bloc del GMA, el bloc dels estudis del Grau en Mitjans Audiovisuals impartit a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMt) – UPC.

Navegueu lliurement per les nostres línies i seccions on trobareu informació, comentaris, opinions i vincles a diferents temàtiques i activitats relacionada amb el món audiovisual. Concretament, abordarem els aspectes més vinculats al pla d’estudis de la titulació GMA, ja que, de fet, són els seus professors i col·laboradors qui faran aportacions en aquest bloc.

Sentiu-vos lliures, doncs, de deixar qualsevol proposta, idea o suggeriment. De ben segur que l’atendrem i li donarem la sortida que es mereix.

Ens trobem per aquests paràgrafs virtuals…