Monthly Archives: març 2013

Des de Hong Kong amb amor….

A vegades és difícil creure el que diuen les estadístiques. Malgrat que diguin, per exemple, que l’ús dels smartphones a Hong Kong és igual que a Espanya; la meva visita al rovell de l’ou de l’activitat econòmica al sud-est de l’Àsia, em diu tot el contrari. Al metro, per exemple, gairebé tots els viatgers, entre estació i estació, no feien res més que usar el seu smartphone, sobretot per jugar. Amb una petita mostra ja no em quadra el que diuen les estadístiques; clar que aquesta petita observació tampoc diu res definitiu…

Al mateix metro de Hong Kong també es poden veure anuncis que, amb tot el respecte, evidencien que el disseny no és un dels seus punts forts. A la TV els passa exactament el mateix. (Us recomano l’entrada al boc de la Natàlia del 22 de març sobre disseny!) És clar que han progressat com a potència econòmica per altres factors competitius que no són precisament la qualitat del producte, el seu disseny, el seu valor afegit, etc. Durant aquests dies a Hong Kong, m’han vingut al cap diversos projectes empresarials d’alumnes actuals i ex-alumnes del GMA que podrien triomfar en un entorn com aquest. No dic que sigui fàcil anar i triomfar; però de ben segur la qualitat tècnica dels nostres graduats és competitiva internacionalment. Cal tenir present sempre que, en un context de globalització, el mercat dels productes digitals és el món.

Tampoc hem d’oblidar que Hong Kong és ara mateix part de Xina, amb tot allò que pot comportar de bo i de dolent. Ells es venen com la finestra a la Xina continental. Però també han d’arrossegar amb una societat antiga i en desenvolupament. Per exemple, la notícia que un alcalde d’una ciutat important recomana als jutges xinesos mirar pel•lícules de jutjats americanes per aprendre, em va semblar una mica surrealista.

O potser no som tant diferents amb Hong Kong….

El bon disseny

El problema de les paraules és que de tant repetir-les perden sentit. Quan parlem de disseny, ens situem “a priori” en un ambient artificiós, on el significat es perd, engolit per un mon que prejutgem predominen les boges i sofisticades fantasies dels dissenyadors. De fet no és estrany que això succeeixi. Darrere cada objecte que ens observa en silenci des de la seva privilegiada situació dins un mon quotidià, s’amaga un projecte intel·ligent i sensible que s’ha concretat magistralment en unes formes plenes d’intenció.
D’aquesta manera, encara que la meravella de la seva creació obeeixi i doni resposta a unes determinades necessitats primàries i concretes, res no ho denota en la seva fisicitat, que se’ns apareix de vegades irreal. Fins i tot podria tractar-se de màgia, la de crear bellesa útil, tot i que paradoxalment obeeixi a un procés de producció ben real. I és aquest precisament, el punt d’inflexió on radica la seva gènesi, en aquesta transició que protagonitza de lo real a lo imaginari, obeint a unes necessitats universals i plurals a través de les seves artístiques formes. En això consisteix la híbrida i excepcional naturalesa del disseny, en la seva ambivalència racional i creativa, tamisada per la versàtil fluïdesa dels modes de la cultura i els seus paranys, i d’aquí la seva sofisticació.
El mític “Menys és més” de Mies Van der Rohe, el pensament discursiu d’Adrià Frutiger quan manifesta que “Les lletres han d’aparèixer nítides i clares. Han d’adaptar-se a la vida, doncs elles són el vestit de la paraula”, o la reivindicació per retornar a la tipografia la vivacitat de la parla, del professor de la Universitat de Xile Juan Guillermo Tejeda en el seu Diccionari Crític de Disseny, son exemples il.lustratius d’una interioritzada essencialitat del disseny. Així, submergit en un món on el principal contingent és la perdurabilitat de la essència, el bon disseny se’ns mostra “per se” en la mesura que esdevé intemporal.
Natàlia Quílez Cepero

Sense obligacions

Volia comentar que no és obligat anar a veure dues exposicions que s’estan celebrant a Barcelona, l’una fins el Maig , al Caixa Forum , i l’altra fins mig Abril al Centre d’Art Santa Mónica, al final de les Rambles de Barcelona.

Dues exposicions sobre fotografia.

La primera, titulada “Seduïts per l’Art . Passat i present de la fotografia”, ens presenta un recorregut per la influencia de l’art clàssic en els orígens de la fotografia, i com aquests orígens influencien una part de la producció fotogràfica actual. Un recorregut selecte i sensorial, de domini tècnic,  ull precís i analític.

 

La segona, “ From here on, d’ara endavant la postfotografia en l’era d’Internet i la telefonia móbil” ,  ens presenta una polièdrica  reflexió, ja catalitzada en obra, sobre els nous protagonismes  de la imatge digital, per tant de la fotografia.

Una frase extreta del llibre catàleg,  escrita per Clément Chéroux, membre del equip de comissaris, entre el que es troba Joan Foncuberta , dit de pas el darrer premi Hasselblad de fotografia, ens diu:  “ Ara tenim a a casa una aixeta d’imatges que també transforma de manera radical els nostres hàbits  visuals”, referint-se a Internet clar, i equiparant-lo als altres serveis que ens han acomodat tant a les nostres cases com son la electricitat , l’aigua corrent o el gas.

De fet aquesta exposició ja és una proposta concretitzada del manifest postfotogràfic que el mateix Foncuberta ja va publicar i desglossar a la premsa l’any 2011: http://www.lavanguardia.com/cultura/20110511/54152218372/por-un-manifiesto-posfotografico.html.

Dues exposicions que ens acosten a la fotografia de manera diferent. Quines son les diferències ? Bona pregunta.  La resposta esta potser en que les dues exposicions son gratuïtes ,… o aquest és un aspecte que no respon a la pregunta ?

Massa preguntes, aneu-hi només aquells que no vulgueu que les imatges que ja us esperen a la cantonada no us …o millor aneu-hi  aquells que volgueu estar a la cantonada fent les noves imatges.