Monthly Archives: maig 2013

Pre Festival Audiovisual PreFest

Les novetats audiovisuals esdevenen cada dia més importants en la comunicació. No cal dir que  disposem de menys temps per dedicar-nos a entendre i comprendre com actuen altres éssers d’altres cultures i societats,  per això, necessitem actualitzar-nos i posar-nos al dia conjuntament, per adquirir plenament el coneixement de la actual societat.

Les eines que disposem actualment per assolir aquests coneixements son els recursos audiovisuals. El PreFest vol esdevenir una mostra del poder actual que te la imatge i el so en mans dels professionals del sector, aquest dijous 30, divendres 31 i 1 de juny.

 

DIJOUS 30 DE MAIG

  • INAUGURACIÓ 17:15 h al Auditori del Tecnocampus

A càrrec de la Meritxell Civil i David Minguillón

  • NOVES TENDÈNCIES I TÈCNIQUES AUDIOVISUALS, 17:30h  al Auditori del Tecnocampus

Visionat de diferents projectes de noves tendències audiovisuals a càrrec de Javi Moreno de Disualstudio que acompanyarà amb una presentació de projectes de  diversos estudis..

Javi Moreno és un professional del Motion Graphics que ha realitzat treballs de tours virtuals, grafismes  i modelat 2D/3D, vídeo corporatiu, videoclips musicals i fotografia.

  • SESSIÓ STEAMPUNK 18:45 al Auditori del Tecnocampus

Bloc de curtmetratges de duració màxima de 90 minuts programats pel col·lectiu Hotel Elèctric sobre la temàtica Steampunk. Prèviament al passi de curts hi haurà una presentació sobre aquest gènere tant particular a càrrec de Jesús González cofundador del col·lectiu de cinema Hotel Elèctric.

  • JOAN SAFONT IN LIVE, 20:15 h al Auditori del Tecnocampus

Masterclass de fotografia a càrrec del fotògraf Joan Safont. Un repàs a les millors fotografies de natura i retrat.

Joan Safont és un professional de la fotografia des de fa 40 anys.  Especialitzat en moda i retrat, però també a experimentat en altres camps.

DIVENDRES 31 DE MAIG

  • SESSIÓ STEAMPUNK 17:30 al Auditori del Tecnocampus

Bloc de curtmetratges de duració màxima de 90 minuts programats pel col·lectiu Hotel Elèctric sobre la temàtica Steampunk. Prèviament al passi de curts hi haurà una presentació sobre aquest gènere tant particular a càrrec de Jesús González cofundador del col·lectiu de cinema Hotel Elèctric.

  • PROJECTES TECNOCAMPUS 19:00h al Auditori del Tecnocampus

Projecció de treballs finals de Grau en Audiovisuals i altre projectes realitzats per estudiants del Tecnocampus. Tots els treballs estaran preparats prèviament pels seus autors.

  • VIDEO MAPPING 22:00h al Foyer del Tecnocampus

Descripció de l’activitat: Projecció de vídeo mapping a l’interior del Foyer a càrrec de Joan Nieto on exposarà el seu projecte final de grau.

  • DJ SET + VISUALS 22h al Foyer del Tecnocampus

DISSABTE 1 DE JUNY

  • GIMCANA EN FAMILIA,  de les 10 del matí fins a les 14 hores.

Descripció de l’activitat: Gimcana audiovisual pels més petits a les instal·lacions del Tecnocampus. L’activitat consisteix a gravar un clip de vídeo de duració màxima d’un minut amb càmera de mòbil o càmera de fotos digital. Per crear aquest clip hi haurà diferents sets per crear aquesta mini pel·lícula.

Objectiu: gravar una peça audiovisual de duració màxima d’un minut per tal d’aprendre els diferents passos que s’han  de tindre en compte a l’hora de produir una pel·lícula.

Bases:

–       Les gravacions han de ser a través d’un telèfon mòbil o dispositiu capacitat per enregistrar imatges. La qualitat no és el factor que més puntua en el concurs.

–       La peça audiovisual ha de realitzar-se a través dels diferents sets de la gimcana.

–       La originalitat és el que conta per guanyar

–       En tot els punts de la gimcana hi haurà persones de suport a l’activitat que s’ha de realitzar.

–       La millor peça audiovisual guanyarà una càmera de fotos digital que hauran d’estar finalitzades abans de les 12h del migdia per tal de fer un tria de les millors.

–       Les obres finalistes es projectaran a la sala de graus a les 13h del migdia on es donarà el veredicte de la obra guanyadora.

Inscripcions:

Tota família participant haurà de dirigir-se al stand de punt 0 de la plaça del TCM per rebre un carnet que tindrà 5 espais en blanc que es segellaran a mesura que es vagin superant els punts de gimcana.

Un cop finalitzat s’ha de tornar al punt 0 per entregar el carnet i la peça audiovisual.

Proves de la gimcana:

–       Prova 1: elecció d’un gènere cinematogràfic i esbós del guió tècnic.

  • Material: llapisos o bolígrafs i paper.

–       Prova 2: creació dels títols de crèdit (inici i final).

  • Material: retoladors/colors, cartolines o fulls, tisores i pega (material fungible).

–       Prova 3: gravació del guió de la pel·lícula.

  • Material: diferents elements per poder ajudar i facilitar a gravar la història.

–       Prova 4: doblatge o inserció de veus

–       Prova 5: exportació de material i edició amb l’ajuda d’un professional.

  • Material: sala mac i pen drives (que es tornen al punt 0 al entregar el material

 

 

 

 

 

La paradoxa de l’emprenedor corporatiu

En un moment de crisi, d’incertesa en el futur, de desmotivació generalitzada com l’actual cal que apareguin els emprenedors corporatius que hi ha dins de cada empresa, dins de cada organització. Són aquelles persones que, malgrat les adversitats, són capaces de detectar les oportunitats existents i convertir-les en realitats. Les empreses i organitzacions tiren endavant, en moments com aquests, gràcies a persones com elles que, amb empenta i il·lusió veuen el futur d’una altra manera, més esperançadora.
El tarannà d’un emprenedor corporatiu és ser ambiciós de mena; cercador de noves maneres de fer les coses i capaç de moure l’empresa o organització cap a fites més competitives. En fer això, plateja projectes avançats al moment que siguin atractius per la direcció i la resta de l’equip. Ara bé; i aquí ve la paradoxa: han de saber equilibrar molt bé ambició i possibilisme. Les propostes emprenedores han d’animar la gent però, a la vegada, si decidim tots tirar endavant amb allò cal que hi hagi una certa probabilitat de tenir èxit. L’emprenedor corporatiu ha de fer gala d’una “ambició racional”: un certa grau d’il·lusionisme que permeti la seva materialització si escollim tots el que se’ns proposa. No podem ser només animadors; cal també saber planificar molt bé el camí i portar els projectes a la pràctica.
A la classe, els meus alumnes,en els seus treballs, tendeixen a inflar els ingressos i a minimitzar les despeses. A més d’un, que planteja un projecte súper atractiu, amb una baixa inversió i una alta rendibilitat, li he dit: “Té aquí els diners i fes-ho!” S’ha d’anar en compte, mai els ingressos es comporten tan bé com un creu, i mai les despeses són tant petites com un es pensa. Hem de trobar aquell equilibri en que siguem prou ambiciosos, però a la vegada podrem assolir el que proposem si ens accepten de tirar-ho endavant. Aquesta és, per mi, la paradoxa de l’emprenedor corporatiu.

Be a Hero

Ser un héroe. Con estas llamativas palabras a modo de epígrafe la firma californiana Gopro ha creado una notable industria hasta hace poco inexistente, la de las denominadas “Action Cams”. Controlando el 20% en el mercado americano y el 30% a nivel mundial.

Mi primer contacto con los productos de la marca y con este tipo de cámaras fue en julio de 2010 y por aquél entonces poco, o muy poco sabía acerca de este tipo de cámaras. Aún era su primera versión del modelo.

YouTube Preview ImageMe llamaron para grabar unas imágenes subacuáticas del Boreas en Palamós, para una productora que estaba produciendo una serie de clips, algunos relacionados con el buceo, en la Costa Brava. Después de las presentaciones, empezaron a grabar el material de tierra, y como suele pasarnos a los que nos dedicamos a la imagen en lo primero que me fijé fue con que tipo de cámara filmaban las escenas terrestres. Sin sorpresas. Al finalizar la introducción del clip y estando ya en la embarcación preparando el material listos para salir hacia el destino de buceo, me encontraba mirando, buscando por los rincones del barco la cámara con la que iban a rodar las imágenes subacuáticas, ya que previamente me habían comentado que ellos también grabarían las suyas. Craso error el mío. Buscaba un sistema de filmación parecido en forma y tamaño a mi equipo de vídeo subacuático, con 20 kilos de peso y dos focos externos. Finalmente mis ojos se posaron en uno de los componentes de la productora, sentado en la proa de la embarcación estaba enroscando algo al extremo de un palo. Me acerqué a él con cara de extrañeza que se tornó en estupefacción cuando me dijo que “eso” era la cámara que iban a utilizar para filmar bajo el agua. De hecho, llevaban dos.

He de reconocer que me mostré muy escéptico respecto a la calidad de grabación que podría llegar a tener este tipo de dispositivos sin luz artificial, sin capacidad de balance de blancos y a -30 metros de profundidad, por no hablar de lo insignificante que era al lado de mi equipo. David contra Goliat, pensé…

Una vez iniciada la inmersión, empecé a filmar el pecio y a los dos buceadores que hacían de cicerones subacuáticos del futuro espectador, tomando las imágenes de contexto además de las necesarias para poder montar la pieza con suficientes planos tanto del barco hundido, como de la pareja de buceadores. Pero mi mente pese a estar concentrada en la captación de las imágenes seguía  barruntando acerca de la calidad de las imágenes que captarían las dos Gopro.

Al finalizar el rodaje, entregué el material y nos despedimos, acordando que me avisarían cuando se emitiera por televisión el clip. Los siguientes días los pase buscando por internet información relacionada con la cámara.

Cuando finalmente el programa se emitió y me adjuntaron el link del clip que ya estaba en internet, he de decir que no me sorprendió demasiado la calidad: imágenes borrosas, faltas de color, dominancia de los verdes, temblores en las tomas, etc. Pensé que para la filmación amateur era un sistema adecuado, incluso en superficie podría servir como imagen de refuerzo y colocada en algún lugar extraño a la hora de usarla en una producción profesional, pero poco más, y por descontado un desastre de proporciones bíblicas en lo que se refiere a imagen subacuática profesional, más aún a profundidad.

Los años fueron pasando, mi equipo de grabación subacuática se quedó obsoleto, y Gopro fue evolucionando hasta su último modelo: Gopro3. Los errores de calidad producidos en las versiones anteriores, se habían subsanado, las imágenes eran nítidas, la calidad de la cámara y la óptica había mejorado de forma consistente y el sistema de compresión cambiado. Tres balances de blancos predefinidos (en su opción Black) y la posibilidad de obtener material en RAW para un retoque de color fácil y prácticamente profesional con una aplicación propia de Gopro, el Cineform.

Hoy en día, la Gopro3 se ha convertido en uno de mis equipos de filmación subacuática para algunos de mis trabajos dónde no es necesario ni tanto peso, ni una calidad cinematográfica en las imágenes. Cierto es que con adaptaciones y elementos extra, como iluminación externa, un grip subacuático, pantalla de LCD y filtros de color se aleja de la configuración inicial de la misma cámara; pero con esas ayudas y tan sólo tres años más tarde, estas cámaras ha desbancado a mi antiguo sistema de filmación profesional subacuático en muchos de sus aspectos. De hecho, hoy en día ¿quien no conoce este tipo de cámaras? Han pasado cerca de tres años desde mi primer contacto con estas cámaras. Recuerdo incluso que en clase, los alumnos, muchos de ellos no las conocían. Pasado este cortísimo intervalo de tiempo su uso se ha masificado y hasta podemos verlas en documentales televisivos como cámaras de apoyo y para conseguir otra tipología de planos mucho más dinámicos e interesantes.

Y es que si bien no os sentiréis como héroes al estar con una “Action Cam” en vuestras manos, si se os abrirán un mundo de posibilidades audiovisuales que os harán venir ganas de descubrir vuestros límites y los de la cámara en infinidad de situaciones y a un precio más que asequible.

Alex del Olmo

Working Environtments: Visita a l’Estudi MARISCAL

Tot visitant una web d’estudiants de l’escola d’arquitectura de la UPC, que reuneix material molt interessant sobre els diversos paradigmes d’oficines i la seva evolució temporal així com una classificació d’entorns de treball, em porta a la humil reflexió del contingut de la visita que es va realitzar amb un grup d’alumn@s de primer de disseny gràfic del GMA, el passat 24 d’abril a Barcelona, a l’estudi Mariscal.

Entrar a l’entorn on s’ubica l’edifici creatiu de Mariscal voltat de jardins frondosos i d’estudis d’arquitectura, de productores, d’altres estudis de disseny… al bell mig de la zona industrial del Poble Nou, és tot un indicador de que es tracta d’un entorn de treball cuidat per la inspiració. La generació de creativitat com a objectiu principal hi és visible en el programa d’aquestes grans instal·lacions.

Aquest estudi de disseny es defineix com a un entorn que té la funció bàsica de fomentar el “disseny d’autor”, explica la nostra guia, Loles  –mà dreta del multidisciplinar artista valencià, establert a Barcelona des de 1970[1]-.  Es fa evident que, en aquell ampli espai  s’hi troben les condicions essencials per a veure, crear i experimentar l’art i el disseny, d’aquesta manera tan pròpia i diferencial, a la cerca del disseny d’autor que té el seu origen en les arrels creatives del propi Mariscal en el món del còmic underground, fet que constatem en totes les seves produccions.

Tot explorant les oficines, ressalta la seva qualitat intrínseca de contribuir a una marca interior en lloc de tenir un estil de decoració corporativa, de mobiliari uniforme; per contra, s’hi troben unes  instal·lacions plenes de colors, en planta baixa, creant atmosferes autònomes dins del conjunt, conformant un estil de treball propi, uns condicionants de treball integrat, amb especialistes en disseny gràfic, audiovisual, industrial, d’animació, de 3D, d’art en general… El treball en equip es nodreix de l’aportació personal de cada una de les persones que el formen .  Paradigmes d’oficina, els colors complementàris i perfectament harmonitzats, semblen predominar sobre el pla d’escriptoris; El vidre s’utilitza àmpliament i de manera gratificant, deixant entreveure la zona verda ajardinada que volta l’estudi. Grans estanteries-showroom s’utilitzen com a separadors d’espai mentre mostren treballs i experiències realitzades al llarg dels temps, des de que Mariscal va adquirir la propietat, i la va remodelar segons les seves necessitats creatives, això és, els anys previs a les olimpíades, quan amb els seus grafismes va mostrar al món, Barcelona.

En contraposició a l’experiència viscuda, es troben els entorns virtuals de treball, on les premises importants són ben diferents, tal i com Ma Mercè Roca apunta en el seu article “Dieta” de la secció El temps que fuig, del Diari Punt-Avui[2], on sugereix de trobar el punt intermig entre ambdues modalitats: la física i la virtual, per no perdre l’essència de la bona feina.  Roca, aconsella el llibre “Dieta digital”, d’en Jordi Romañach, un expert en comunicació qui pensa que cal un ús amb responsabilitat dels avenços tecnològics.

Working environtments, físics o virtuals, creadors d’il.lusió i d’objectius entre els nostres estudiants, ben segur!

Teresa Vidal


[1] Javier Errando Mariscal (València, 9 de febrer de 1950)

[2] 28/02/2013