Arxius de l'autor: Jordi Mas

Jordi Mas

Sobre Jordi Mas

És doctor en biologia per la UB, Màster en Biotecnologia per la UAB i Màster en Business Administration (MBA) per ESADE-Barcelona. És co-autor del llibre “10 Passos per ser una Universitat Emprenedora”editat en el marc de la Xarxa d'Emprenedoria Universitària. Soci director d'una empresa de consultoria en innovació i generació d'idees. Durant 13 anys va ocupar diversos càrrecs a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, especialitzant-se en l’àmbit de la divulgació científica. Va ser el creador el 1996 de la Setmana de la Ciència a Catalunya, esdeveniment que continua en funcionament després de 16 anys. Professor d'Emprenedoria i d'Innovació al Grau de Mitjans Audiovisuals (GMA) de l'EUPMt. Tutoritza projectes de creació d'empreses a la Preincubadora CUB del TCM. També és professor al Màster de Bioenginyeria del IQS, Universitat Ramon Llull.

Pàgina web:

El poder (econòmic) de la TV

A Corea del Sud, un programa de prestigi de la TV està revolucionant, encara més, la visió que tenen els coreans de la ciutat de Barcelona. A “Avis sobre les flors” –així es diu el programa-, uns famosos del país de diferents edats arriben a una ciutat del món, sense cap mena de preparació prèvia i han de fer-se camí sense cap coneixement de l’idioma ni suport que no sigui el de persones anònimes que ajuden als forasters. La imatge que dóna la ciutat comtal i la seva gent és molt positiva. Per tant, no hi ha cap dubte que el programa farà augmentar el nombre de visitants coreans a Barcelona (ara son un 21.000) i demostrarà una vegada més el poder que un programa de TV té sobre el desenvolupament d’un sector econòmic, en aquest cas, el turisme. Caldrà confirmar si el programa de TV fa incrementar el nombre de visitants d’aquest país, però de ben segur que es tornarà a confirmar el poder econòmic del mitjà televisiu.

Ja el tenim aquí: “Proyecto de Ley de apoyo a los emprendedores”

Congreso de los DiputadosEspero que no sigui ja massa tard. Espero que les noves mesures que el Govern espanyol aprovarà properament per a potenciar l’activitat emprenedora puguin certament tenir el seu efecte. Ens hem cansat de dir que una de les vies per sortir de la crisi rau en l’emprenedoria i la innovació. Ja era hora que una normativa legal potent, amb rang de llei, vingui a donar cobertura als emprenedors i emprenedores que sí volen tirar endavant. El “Proyecto de Ley de apoyo a los emprendedores y su internacionalización” està ja en tràmits; esperem que les esmenes que s’introdueixin facin enriquir el text i la repercussió de les seves actuacions.

Podeu llegir-vos el document i comentar el que en penseu. Jo, per una banda aplaudeixo que, ben aviat, als capítols 4, 5 i 6 ja es parli de l’educació en emprenedoria. Segur que les propostes podrien ser més profundes i àmplies però ja es deixa clar que sense educació en emprenedoria no aniríem enlloc. La disposició addicional novena també regula de manera positiva les empreses d’estudiants, fetes per practicar durant el curs.

El que sí trobo a faltar són mesures específiques per aquelles institucions, com Tecnocampus, que han fet de l’emprenedoria un eix vertebral de la seva estratègia. Cal òbviament facilitar les mesures (fiscals, econòmiques, burocràtiques, etc.) perquè un emprenedor tiri endavant el seu projecte; però també cal potenciar aquelles plataformes que ajuden als emprenedors a enlairar-se. No trobo en el text mesures potents per acompanyar aquests tipus de plataformes. També m’agradaria trobar mesures dirigides a potenciar la cultura de l’emprenedoria a la societat. Avui en dia, un emprenedor o emprenedora és un heroi, una persona valenta i amb gran iniciativa personal i social. Cal que la societat també els reconegui i els aplaudeixi com cal.

La paradoxa de l’emprenedor corporatiu

En un moment de crisi, d’incertesa en el futur, de desmotivació generalitzada com l’actual cal que apareguin els emprenedors corporatius que hi ha dins de cada empresa, dins de cada organització. Són aquelles persones que, malgrat les adversitats, són capaces de detectar les oportunitats existents i convertir-les en realitats. Les empreses i organitzacions tiren endavant, en moments com aquests, gràcies a persones com elles que, amb empenta i il·lusió veuen el futur d’una altra manera, més esperançadora.
El tarannà d’un emprenedor corporatiu és ser ambiciós de mena; cercador de noves maneres de fer les coses i capaç de moure l’empresa o organització cap a fites més competitives. En fer això, plateja projectes avançats al moment que siguin atractius per la direcció i la resta de l’equip. Ara bé; i aquí ve la paradoxa: han de saber equilibrar molt bé ambició i possibilisme. Les propostes emprenedores han d’animar la gent però, a la vegada, si decidim tots tirar endavant amb allò cal que hi hagi una certa probabilitat de tenir èxit. L’emprenedor corporatiu ha de fer gala d’una “ambició racional”: un certa grau d’il·lusionisme que permeti la seva materialització si escollim tots el que se’ns proposa. No podem ser només animadors; cal també saber planificar molt bé el camí i portar els projectes a la pràctica.
A la classe, els meus alumnes,en els seus treballs, tendeixen a inflar els ingressos i a minimitzar les despeses. A més d’un, que planteja un projecte súper atractiu, amb una baixa inversió i una alta rendibilitat, li he dit: “Té aquí els diners i fes-ho!” S’ha d’anar en compte, mai els ingressos es comporten tan bé com un creu, i mai les despeses són tant petites com un es pensa. Hem de trobar aquell equilibri en que siguem prou ambiciosos, però a la vegada podrem assolir el que proposem si ens accepten de tirar-ho endavant. Aquesta és, per mi, la paradoxa de l’emprenedor corporatiu.

Des de Hong Kong amb amor….

A vegades és difícil creure el que diuen les estadístiques. Malgrat que diguin, per exemple, que l’ús dels smartphones a Hong Kong és igual que a Espanya; la meva visita al rovell de l’ou de l’activitat econòmica al sud-est de l’Àsia, em diu tot el contrari. Al metro, per exemple, gairebé tots els viatgers, entre estació i estació, no feien res més que usar el seu smartphone, sobretot per jugar. Amb una petita mostra ja no em quadra el que diuen les estadístiques; clar que aquesta petita observació tampoc diu res definitiu…

Al mateix metro de Hong Kong també es poden veure anuncis que, amb tot el respecte, evidencien que el disseny no és un dels seus punts forts. A la TV els passa exactament el mateix. (Us recomano l’entrada al boc de la Natàlia del 22 de març sobre disseny!) És clar que han progressat com a potència econòmica per altres factors competitius que no són precisament la qualitat del producte, el seu disseny, el seu valor afegit, etc. Durant aquests dies a Hong Kong, m’han vingut al cap diversos projectes empresarials d’alumnes actuals i ex-alumnes del GMA que podrien triomfar en un entorn com aquest. No dic que sigui fàcil anar i triomfar; però de ben segur la qualitat tècnica dels nostres graduats és competitiva internacionalment. Cal tenir present sempre que, en un context de globalització, el mercat dels productes digitals és el món.

Tampoc hem d’oblidar que Hong Kong és ara mateix part de Xina, amb tot allò que pot comportar de bo i de dolent. Ells es venen com la finestra a la Xina continental. Però també han d’arrossegar amb una societat antiga i en desenvolupament. Per exemple, la notícia que un alcalde d’una ciutat important recomana als jutges xinesos mirar pel•lícules de jutjats americanes per aprendre, em va semblar una mica surrealista.

O potser no som tant diferents amb Hong Kong….

Comunicar la idea de negoci gràcies als mitjans audiovisuals

Hem comentat moltes vegades a classe la importància dels mitjans audiovisuals en la societat de la informació, en la que poder comunicar correctament el teu missatge és un pas essencial per arribar a l’èxit. Els mitjans audiovisuals estan a tot arreu i, d’una manera o una altra, en tots els sectors econòmics. La transversalitat de la formació dels graduats en mitjans audiovisuals és un fet destacat i essencial pel seu futur professional.
En l’àmbit de l’emprenedoria i el desenvolupament empresarial, els mitjans audiovisuals representen gran innovacions. Saber comunicar la teva idea de negoci de manera atractiva i efectiva és, per exemple, un primer pas per emprendre. L’ús de les noves tecnologies per comunicar aspectes empresarials, de marketing, d’estratègia, etc. pot incidir l’efectivitat en fer arribar el teu missatge.

Alexander Osterwalder en Stanford
El vídeo que utilitza Alexander Osterwalder per explicar el disseny de models de negoci, els elevator pitch dels emprenedors, etc….. mostren exemples de com comunicar aspectes clau del teu negoci, actual o futur, en format audiovisual. Cal ser doncs innovadors i buscar maneres de millorar, de fer arribar al públic objectiu el missatge concret. Els inversors volen veure equip però un bon vídeo pot obrir moltes portes…

La característica principal d’un projecte innovador és la seva novetat, ser el primer en el seu àmbit. Això implica la necessitat ineludible d’elaborar prototips que permetin comprovar la viabilitat dels projectes, productes o serveis i, per altra banda, els prototips ajuden a fer entendre un projecte sense referències reals a algú que pugui estar interessat. Els prototips poden ser mes o menys elaborats o poden simular-se en un entorn audiovisual, on sigui realista demostrar el seu impacte, els beneficis del projecte innovador.

L’ús doncs dels mitjans audiovisuals, amb la seva particularitat de ser digitals i fàcilment transmissibles, ens porta a tenir-los molt en compte a l’hora de comunicar les nostres iniciatives emprenedores. Si a mes el projecte és del sector audiovisual i utilitzem mitjans audiovisuals per comunicar-lo, doncs doblement interessant!!

Quant costa fer una pel·lícula? Val la pena la inversió?

Sovint rebem notícies dels altíssims pressupostos per elaborar una pel·lícula, una estrena mundial, per al cinema. La recent estrenada La Jungla 5 de Bruce Willis ha estat rodada a Rússia amb un pressupost de 92 milions de dòlars. Els primers dies d’exhibició però ja ha ingressat més de 33 milions. Ens poden semblar pocs comparats amb els 200 milions de pressupost de Skyfall, la darrera estrena de l’agent 007. No us heu preguntat mai: com es recuperen aquestes grans inversions? Val la pena invertir en fer una gran producció per al cinema?


Potser la primera pel·lícula per la que s’ha registrat un retorn econòmic molt important ha estat Tiburón (Jaws, 1973); aquesta obra de Steven Spielberg, la seva cinquena pel·lícula, va costar uns 36 milions de dòlars (actualitzats a 2010) mentre que ha generat més de 13 vegades el seu cost, 471 milions. Aquí podeu veure altres de les 15 pel•lícules més rentables de la història.
Però no tots els projectes cinematogràfics són un blockbuster, un gran èxit econòmic, que permet als inversors recuperar els diners que de ben segur no els aporta altres projectes. Podem analitzar si invertir en un projecte té sentit calculant el seu “valor actual net”, o els diners que val a dia d’avui un projecte estimant els ingressos que es derivaran de la seva explotació al llarg de la vida del producte. El cinema té la particularitat que els ingressos poden venir anys després de la seva estrena i per fonts diverses (exhibició als cinemes, lloguer DVD, projecció TV, projecció avions, etc..).
Alguns estudis demostren que poques vegades les grans inversions es recuperen en diners que s’ingressen pels diferents canals. Segons aquests estudis, el 6% dels films fan el 80% dels ingressos. Tanmateix, els inversors tenen en compte també els retorns intangibles, en forma de prestigi o d’altres maneres.
En qualsevol cas, sempre convé estudiar quines seran les teves font d’ingressos futures per estimar el valor actual net del teu projecte. Si la inversió que cal és superior, millor pensa-ho dues vegades abans de començar.