Publicada una nova experiència de SNOMED CT per a la monitorització de nadons prematurs

Publicada una nova experiència de SNOMED CT per a la monitorització de nadons prematurs

Leer en castellano
Read It in English

S’ha publicat una nova experiència que ens arriba de mans del Institut d’Investigació Biomèdica de Girona i de la Universitat de Girona, a través de la participació en el projecte Europeu MoSHCA.

El resultat d’aquesta investigació conclou en el desenvolupament d’un subconjunt de SNOMED CT que inclou tot un conjunt de variables noves usades en la monitorització de nadons prematurs. Es preveu que de cara al 2015 es puguin incloure totes aquestes noves variables a SNOMED CT.

Gràcies a la capacitat expressiva de SNOMED CT possibilita realitzar un tractament semàntic de les dades en eines basades en intel•ligència artificial, eines que incorpora una aplicació dissenyada per proporcionar suport en la pressa de decisions del personal clínic i recomanacions proporcionades al pacient.. Quant a l’aplicatiu de monitorització que utilitza el subconjunt (NOAH), durant el 2014 s’han fet proves de concepte a l’Hospital Dr. Josep Trueta que han resultat satisfactòries.

Més enllà d’aquest estudi, es preveu ampliar l’investigació en estudir quin impacte té l’utilització d’apps en SNOMED CT dins l’atenció primària. I també de cara a l’any vinent s’espera ampliar les proves realitzades a altres hospitals de Barcelona.


Apartat experiències SNOMED CT

Llegir en català
Read It in English

 

Se ha publicado una nueva experiencia que nos llega de manos del Instituto de Investigación Biomédica de Gerona y de la Universidad de Gerona, a través de la participación en el proyecto Europeo MoSHCA.

El resultado de esta investigación concluye con el desarrollo de un subconjunto de SNOMED CT que incluye todo un conjunto de variables nuevas usadas en la monitorización de bebés prematuros. Se prevé que de cara al 2015 se puedan incluir todas éstas nuevas variables a SNOMED CT.

Gracias a la capacidad expresiva de SNOMED CT posibilita realizar un tratamiento semántico de datos en herramientas basadas en inteligencia artificial, herramientas que incorpora una aplicación diseñada para proporcionar soporte a la toma de decisiones del personal clínico y recomendaciones proporcionadas al paciente. En cuanto al aplicativo de monitorización que utiliza el subconjunto (NOAH), durante el 2014 se han realizado pruebas de concepto al Hospital Dr. Josep Trueta que han resultado satisfactorias.

Más allá de este estudio, se prevé ampliar la investigación en estudiar qué impacto tiene la utilización de apps en SNOMED CT dentro de la atención primaria. Y también de cara al año que viene se espera ampliar las pruebas realizadas a otros hospitales de Barcelona.


Apartado experiencias SNOMED CT

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)
El CCI participa al WHO-FIC meeting

El CCI participa al WHO-FIC meeting

Leer en castellano
Read It in English

El Centre de Competències d’Integració va participar al WHO-FIC Meeting (World Health Organization-Family of International Classifications), organitzat per l’AQUAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries) i que es va celebrar a Barcelona del 11 al 17 d’octubre.

El congrés es va organitzar en dues parts: del 11 al 15 d’octubre es van realitzar dues reunions internes de cada grup de treball entorn les FIC (mortalitat, educació i implementació, desenvolupament, informàtica i terminologia, actualització i revisió, etc.) i dijous i divendres es van fer sessions obertes de resum de la tasca feta durant l’any i plantejament del vinent. També hi va haver un espai d’exposició de pòsters, així com una sessió d’experiències locals (de Catalunya) i una altra d’iberoamericanes.

El CCI va presentar un pòster sobre el Diccionari Clínic per iSalut i un altre sobre l’ús de servidors terminològics des de les Estacions Clíniques de Treball (ECT). Els servidors terminològics són eines específicament dissenyades per treballar amb vocabularis controlats, els seus components (conceptes, descripcions i relacions) i mecanismes (subconjunts, mapejos, extensions i expressions post-coordinades), de manera que permeten representar-los, cercar-los, editar-los, distribuir-los, etc. Aquestes eines també presenten una sèrie de serveis (web) que es poden consumir des de les ECT per codificar la informació que s’hi recull sense que el professional assistencial hagi de treballar directament amb codis. Des del CCI s’ha desenvolupat una ECT simulada que permet veure com s’utilitzen els serveis web del servidor terminològic ITServer d’Indizen per registrar diferents tipus d’informació com les immunitzacions, reaccions adverses, antecedents, etc.

El pòster sobre el Diccionari Clínic per iSalut va ser triat com a un dels millors i a ser presentat en una breu comunicació. El grup també va participar a la taula d’experiències locals explicant més en detall el projecte Diccionari Clínic per iSalut.

A continuació es mostra el material presentat al congrés:

Pòster sobre l’ús de servidors terminològics des de les ECT

Pòster sobre el Diccinari Clínic per iSalut

Presentació del projecte Diccionari Clínic per iSalut

Llegir en català
Read It in English

El Centro de Competencias de Integración participó en el WHO-FIC Meeting (World Health Organization-Family of International Classifications), organizado por la AQUAS (Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias) y que se celebró en Barcelona del 11 al 17 de octubre.

El congreso se organizó en dos partes: del 11 al 15 de Octubre se realizaron dos reuniones internas de cada grupo de trabajo entorno las FIC (mortalidad, educación e implementación, desarrollo, informática y terminología, actualización y revisión, etc.) y el jueves y el viernes se hicieron sesiones abiertas de resumen de la actividad llevada a cabo durante el año y planteamiento del que viene. También hubo un espacio de exposición de pósteres, así como una sesión de experiencias locales (de Cataluña) y otra de iberoamericanas.

El CCI presentó un poster sobre el Diccionario clínico para iSalut y otro sobre el uso de servidores terminológicos des de las Estaciones Clínicas de Trabajo (ECT). Los servidores terminológicos son herramientas específicamente diseñadas para trabajar con vocabularios controlados, sus componentes (conceptos, descripciones y relaciones) y mecanismos (subconjuntos, mapeos, extensiones y expresiones post-coordinadas), de manera que permiten representarlos, buscarlos, editarlos, distribuirlos, etc. Estas herramientas también presentan una serie de servicios (web) que se pueden consumir des de las ECT para codificar la información que se recoge sin que el profesional asistencial tenga que trabajar directamente con códigos. Des del CCI se ha desarrollado una ECT simulada que permite ver cómo se utilizan los servicios web del servidor terminológico ITServer de Indizen para registrar diferentes tipos de información como las inmunizaciones, reacciones adversas, antecedentes, etc.

El poster sobre el Diccionario Clínico para iSalut se eligió como uno de los mejores y para ser presentado en una breve comunicación. El grupo también participó en la mesa de experiencias locales explicando más en detalle el proyecto Diccionario Clínico para iSalut.

A continuación se muestra el material presentado en el congreso:

Poster sobre el uso de servidores terminológicos desde las ECT

Poster sobre el Diccionario Clínico para iSalut

Presentación del proyecto Diccionario Clínico para iSalut

Llegir en català
Leer en castellano

The Centre of Competencies in Integration has participated in the WHO-FIC Meeting (World Health Organization-Family of International Classifications), organized by AQUAS (Agency of Health Quality and Evaluation) that was held in Barcelona from 11 to 17 of October.

The congress was organized in two parts: from 11 to 15 of October two internal meetings were realized of every work group regarding FIC (mortality, education and implementation, development, informatics and terminology, updated and revision, etc.) and on Thursday and Friday open sessions were done summarizing the work done during the year and the approach for the future one. It was also a space to expose the presented posters, as well as a session about local experiences (from Catalonia) and another of iberoamerican ones.

CCI presented a poster about the Clinical Dictionary for iSalut (eHealth) and another one regarding the use of terminology servers from Clinical Work Stations (CWS). Terminology servers are tools specially designed to work with controlled vocabularies, their components (concepts, descriptions and relationships) and mechanisms (subsets, mappings, extensions and post-coordinated expressions), as they allow us to search, represent, edit, distribute, etc. it. These tools also present (web) services that can be used from CWS to encode the recorded information without been necessary for physician to work with codes. In CCI we have developed a simulated CWS that shows how to use the web services from the ITServer of Indizen terminology server to record different kinds of information like immunizations, adverse reactions, history and past illness, etc.

The poster about the Clinical Dictionary for iSalut was selected as one of the bests and to be presented in a short communication. CCI also participated in the local experiences round table presenting the project of Clinical Dictionary in more detail.

The presented material is presented below:

Poster about the use of terminology servers from CWS

Poster about the Clinical Dictionary for iSalut

Slides about the Clinical Dictionary for iSalut project

El CCI imparteix un taller en Interoperabilitat semàntica al Tecnocampus

El CCI imparteix un taller en Interoperabilitat semàntica al Tecnocampus

Leer en castellano
Read It in English

El Centre de Competències d’Integració (CCI), amb la col·laboració de la fundació TicSalut, ha organitzat la 4a edició del taller en interoperabilitat semàntica al Tecnocampus.
L’edició d’enguany es va celebrar els passats dies 22 i 23 d’Octubre a l’espai Xnergic del Tecnocampus i va comptar amb la participació de 21 alumnes i 5 ponents (de l’OFSTI-Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat, la CSMS-Corporació de Salut del Maresme i la Selva i del Tecnocampus). Les sessions es van centrar en explicar el Diccionari Clínic per iSalut i la terminologia clínica SNOMED CT en la qual està basat.

El Diccionari Clínic per iSalut és un projecte transversal que té per objectiu normalitzar el vocabulari del SISCAT (Sistema Sanitari Integrat de la Xarxa de Salut Pública de Catalunya), de manera que es pugui assolir la interoperabilitat semàntica entre els sistemes d’informació dels proveïdors, a diferents nivells assistencials. Aquesta interoperabilitat garanteix l’intercanvi de les dades sense que es perdi el seu significat, permetent-ne la representació i interpretació automàtica i inequívoca.

El projecte està liderat per l’OFSTI de la fundació TicSalut i compta amb representants del Tecnocampus (a través del CCI), d’HC3 (Història Clínica Compartida de Catalunya), del CatSalut i de diferents centres proveïdors. El Diccionari Clínic utilitza l’estàndard semàntic SNOMED CT com a terminologia de referència i base de representació però inclou altres vocabularis que també s’estan utilitzant actualment al SISCAT (LOINC, CIM-9-MC, CIM-10, etc.).

Al taller es va explicar el projecte Diccionari Clínic per iSalut i els vocabularis controlats del SISCAT, presentant detalladament SNOMED CT amb els seus components i mecanismes. També es va realitzar una ponència sobre l’adopció dels subconjunts d’al·lèrgies del Diccionari a l’HCE de la CSMS i es van mostrat diferents eines per treballar amb vocabularis controlats. Els coneixements teòrics es van complementar amb exercicis pràctics utilitzant el servidor de terminologia ITServer d’Indizen.

El tríptic del taller es pot consultar al següent enllaç: Tríptic 4a edició taller interoperabilitat semàntica.

Llegir en català
Read It in English

El Centro de Competencias de Integración (CCI), con la colaboración de la fundación TicSalut, ha organizado la 4a edición del taller en interoperabilidad semántica en el Tecnocampus.
La edición de este año se celebró los días 22 y 23 de Octubre en el espacio Xnergic del Tecnocampus y contó con la participación de 21 alumnos y 5 ponentes (de la OFSTI-Oficina de Estándares e Interoperabilidad, la CSMS-Corporación de Salud del Maresme y la Selva y del Tecnocampus). Las sesiones se centraron en explicar el Diccionario Clínico para iSalut y la terminología clínica SNOMED CT en la cual está basado.

El Diccionario Clínico para iSalut es un proyecto transversal que tiene por objetivo normalizar el vocabulario del SISCAT (Sistema Sanitario integral de la Red de Salud Pública de Cataluña), de manera que se pueda alcanzar la interoperabilidad semántica entre los sistemas de información de los proveedores, a diferentes niveles asistenciales. Esta interoperabilidad garantiza el intercambio de los datos sin que se pierda su significado, permitiendo la representación e interpretación automática e inequívoca.

El proyecto está liderado por la OFSTI de la fundación TicSalut y cuenta con la participación de Tecnocampus (a través del CCI), de HC3 (Historia Clínica Compartida de Cataluña), del CatSalut y de diferentes centros proveedores. El Diccionario Clínico utiliza el estándar semántico SNOMED CT como terminología de referencia y base de representación pero incluye otros vocabularios que también se están utilizando actualmente en el SISCAT (LOINC, CIE-9-MC, CIE-10, etc.).

En el taller se explicó el proyecto Diccionario Clínico para iSalut y los vocabularios controlados del SISCAT, presentando detalladamente SNOMED CT con sus componentes y mecanismos. También se realizó una ponencia sobre la adopción de los subconjuntos de alergias del Diccionario en la HCE de la CSMS y se mostraron distintas herramientas para trabajar con vocabularios controlados. Los conocimientos teóricos se complementaron con ejercicios prácticos utilizando el servidor de terminología ITServer de Indizen.

El tríptico del taller se puede consultar al siguiente enlace: Tríptico 4a edición taller interoperabilidad semántica.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)
Aplicació d’Intel·ligència Artificial en el reconeixement de la Llengua de signes catalana

Aplicació d’Intel·ligència Artificial en el reconeixement de la Llengua de signes catalana

Leer en castellano
Read It in English

En aquesta entrada s’explica breument la recerca realitzada per estudiar mecanismes per al reconeixement de la llengua de signes a partir d’imatges.

Aquest projecte es va plantejar degut a que des del CCI es vol potenciar la utilització de la intel·ligència artificial per aconseguir beneficis en àmbits relacionats amb la salut. En una societat on cada dia s’aposta més per la integració de les persones amb discapacitat i on la tecnologia cada dia és més present, es considera que cal cercar formes d’aprofitar-la per aquest fi.

En aquest projecte a més d’estudiar les possibilitats en l’àrea del reconeixement de la llengua de signes, es va realitzar una eina per facilitar l’aprenentatge i la millora en l’ús de la llengua de signes catalana (LSC). Aquesta eina permet fer una demostració d’una de les possibles aplicacions que podria tenir aquest algoritme. Addicionalment podria tenir moltes altres aplicacions, com per exemple un traductor per mòbils amb càmera que permetés la comunicació amb persones no familiaritzades amb la LSC.

Un dels punts claus en un sistema de reconeixement d’imatge és el sistema de captura d’aquestes. La tecnologia escollida és el dispositiu Kinect desenvolupat per Microsoft mitjançant el qual es capturen els signes duts a terme per l’usuari. El procés de captura es duu a terme utilitzant la càmera de profunditat que inclou Kinect. A més de capturar la profunditat, gràcies a la càmera d’infrarojos permet una major independència de la il·luminació disponible tant en la captura d’imatges d’entrenament com en la fase d’explotació.

Quan Kinect retorna la imatge de profunditat, imatge on es representa la profunditat amb diferents colors, aquesta es binaritza. Aquest procés consisteix en que si el valor d’un píxel supera el llindar el píxel serà d’un color (blanc o negre) i si no el supera serà de l’altre color. D’aquesta manera es pot separar les mans del fons.

Posteriorment la imatge binaritzada ha de passar un sistema de preselecció que s’encarrega de descartar les lletres que no coincideixin en orientació i nombre de vèrtexs amb la imatge d’entrada.

Després de la preselecció s’inicia l’algoritme d’agrupament Knn sobre les lletres preseleccionades, aquest algoritme utilitza dos paràmetres que són l’àrea de la mà segmentada en quatre porcions i el perímetre de la mà. L’algoritme Knn determina la lletra que ha realitzat l’usuari, comparant el valor dels dos marcadors de la mostra realitzada per l’usuari amb les mostres d’entrenament que té l’aplicació.

A la següent imatge es representa de forma resumida aquest procés.

L’algoritme de clustering Knn consta de dues parts. Prèviament a la fase d’explotació del algoritme es necessari realitzar una fase d’entrenament en la que es defineixen els clústers que corresponen a cadascuna de les lletres.

Per generar aquests clústers es proporciona a l’algoritme un conjunt d’imatges de mostra  etiquetades amb la lletra a que es corresponen. Les mostres d’entrenament són imatges dels signes realitzades per un grup de persones de diferents edats, sexes i races. En base a l’àrea segmentada de la mà i el perímetre d’aquesta es situen les mostres en l’espai formant els diferents clústers.

En la fase d’explotació inicialment es calcula el valor dels marcadors de la mostra a reconèixer per poder situar la nova mostra dins l’espai de mostres d’entrenament.

A continuació es calcula la distància euclidiana de la mostra a reconèixer amb totes les mostres d’entrenament utilitzant els valors dels marcadors dividits entre la seva variança per tal d’igualar el seu pes. Es necessari dividir els marcadors entre la variança per evitar que els de major variabilitat tinguin un pes major a l’algoritme.

Seguidament cal obtenir el conjunt de les K mostres d’entrenament amb major similitud i determinar quina lletra té un major nombre d’ocurrències. La lletra predominant és el resultat del reconeixement. Es a dir s’obté les mostres que estan més properes en l’espai a la imatge que es vol reconèixer, suposant que aquestes pertanyen a la mateixa lletra.

Per últim el procés de Knn es repeteix 25 vegades per signe, a partir de 50 imatges del signe realitzat, agafades no consecutivament per reduir l’efecte de possibles errors de captura. A aquestes 25 imatges es comprova que com a mínim hi hagi una lletra que hagi estat seleccionada pel Knn més cops que el valor definit pel marge d’acceptació, en cas contrari s’informa que el reconeixement ha fallat. El valor òptim del marge d’acceptació s’ha considerat de quinze, mitjançant proves empíriques amb diferents persones utilitzant l’aplicació.

Llegir en català
Read It in English

En esta entrada se explica brevemente la investigación realizada para estudiar mecanismos para el reconocimiento de la lengua de signos a partir de imágenes.

Este proyecto se planteó debido a que desde el CCI se quiere potenciar la utilización de la inteligencia artificial para conseguir beneficios en ámbitos relacionados con la salud. En una sociedad donde cada día se apuesta más por la integración de las personas con discapacidad y donde la tecnología cada día es más presente, se considera que hay que buscar formas de aprovecharla por este fin.

En este proyecto además de estudiar las posibilidades en el área del reconocimiento de la lengua de signos, se realizó una herramienta para facilitar el aprendizaje y la mejora en el uso de la lengua de signos catalana (LSC). Esta herramienta permite hacer una demostración de una de las posibles aplicaciones que podría tener este algoritmo. Adicionalmente podría tener otras muchas aplicaciones, como por ejemplo un traductor para móviles con cámara que permitiera la comunicación con personas no familiarizadas con la LSC.

Uno de los puntos claves en un sistema de reconocimiento de imagen es el sistema de captura de estas. La tecnología escogida es el dispositivo Kinect desarrollado por Microsoft mediante el cual se capturan los signos llevados a cabo por el usuario. El proceso de captura se realiza utilizando la cámara de profundidad que incluye Kinect. Además de capturar la profundidad, gracias a la cámara de infrarrojos permite una mayor independencia de la iluminación disponible tanto en la captura de imágenes de entrenamiento como en la fase de explotación.

Cuando Kinect devuelve la imagen de profundidad, imagen donde se representa la profundidad con diferentes colores, esta se binariza. Este proceso consiste en que si el valor de un píxel supera el umbral definido el píxel será de un color (blanco o negro) y si no lo supera será del otro color. De este modo se puede separar las manos del fondo.

Posteriormente la imagen binarizada tiene que pasar un sistema de preselección que se encarga de descartar las letras que no coincidan en orientación y número de vértices con la imagen de entrada.

Después de la preselección, se inicia el algoritmo de agrupamiento Knn sobre las letras preseleccionadas, este algoritmo utiliza dos parámetros que son el área de la mano segmentada en cuatro porciones y el perímetro de la mano. El algoritmo Knn determina la letra que ha realizado el usuario, comparando el valor de los dos marcadores de la muestra realizada por el usuario con las muestras de entrenamiento que tiene la aplicación.

En la siguiente imagen se representa de forma resumida este proceso.

El algoritmo de clustering Knn consta de dos partes. Previamente a la fase de explotación del algoritmo es necesario realizar una fase de entrenamiento en la que se definen los clústeres que corresponden a cada una de las letras.

Para generar estos clústeres se proporciona al algoritmo un conjunto de imágenes de muestra etiquetadas con la letra a que se corresponden. Las muestras de entrenamiento son imágenes de los signos realizadas por un grupo de personas de diferentes edades, sexos y razas. En base al valor del área segmentada de la mano y el perímetro de esta se sitúan las muestras en el espacio formando los diferentes clústeres.

En la fase de explotación inicialmente se calcula el valor de los marcadores de la muestra a reconocer para poder situar la nueva muestra dentro del espacio de muestras de entrenamiento.

A continuación se calcula la distancia euclídea de la muestra a reconocer con todas las muestras de entrenamiento utilizando los valores de los marcadores divididos entre su varianza para igualar su peso. Es necesario dividir los marcadores entre la varianza para evitar que los de mayor variabilidad tengan un peso mayor en el algoritmo.

Seguidamente hay que obtener el conjunto de las K muestras de entrenamiento con mayor similitud y determinar qué letra tiene un mayor número de ocurrencias. La letra predominante es el resultado del reconocimiento. Es decir se obtiene las muestras que están más cercanas en el espacio a la imagen que se quiere reconocer, suponiendo que estas pertenecen a la misma letra.

Por último el proceso de Knn se repite 25 veces por signo, a partir de 50 imágenes del signo realizado, cogidas no consecutivamente para reducir el efecto de posibles errores de captura. En estas 25 imágenes se comprueba que como mínimo haya una letra que haya sido seleccionada por el Knn más veces que el valor definido por el margen de aceptación, en caso contrario se informa que el reconocimiento ha fallado. El valor óptimo del margen de aceptación se ha considerado de quince, mediante pruebas empíricas con diferentes personas utilizando la aplicación.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)
WiFIS (Workflow en Institucions de Salut)

WiFIS (Workflow en Institucions de Salut)

Leer en castellano
Read It in English
Què és WiFIS?

WiFIS, anomenat en un primer moment WFIS, és el projecte origen del Marc d’Interoperabilitat que neix de la necessitat d’interconnectar diferents centres sanitaris de l’àmbit català per intercanviar informació i realitzar diverses transaccions, d’un mode ràpid i eficient, fent servir estàndards reconeguts internacionalment com és per exemple l’estàndard HL7 per a la missatgeria XML, o SNOMED CT per a la terminologia que es fa servir en els missatges.

En el Marc d’Interoperabilitat de WiFiS es defineix el model amb el qual es pot dur a terme la normalització dels processos i comunicacions entre entitats de salut, i per tant, es defineixen regles, models d’intercanvi d’informació, missatges, terminologia i altre documentació d’interès. Això significa, que tots els centres que implementin aquest Marc d’Interoperabilitat, i per tant, que compleixin amb WiFIS, podran enviar-se informació entre ells i comunicar-se d’un mode interoperable garantint en tot moment la seguretat d’aquesta informació.

Plataforma central

Per aconseguir aquesta interoperabilitat entre els centres sanitaris que compleixin amb el Marc d’Interoperabilitat de WiFIS, hi haurà una plataforma única central que farà d’enrutament de tota la missatgeria que s’intercanviïn els centres.

Si be, a data de publicació d’aquest post, la plataforma central encara no està disponible pels centres, sí que és veritat que ja hi ha centres (i alguns, des de fa més de dos anys) que fan servir el protocol WiFIS per comunicar-se entre ells fent servir altres plataformes que han desenvolupat ells mateixos o contractant una plataforma que han desenvolupat uns altres.

Els processos

En el Marc d’Interoperabilitat de WiFiS es defineixen actualment 5 processos que es divideixen segons les àrees funcionals.

Aquests processos són:

  • Derivacions de proves, el principal procés d’un centre, permet a un centre derivar a un pacient a un altre centre per demanar fer-li algun tipus de prova concret.
  • eConsultes, és un procés que es realitza per obtenir un diagnòstic sobre una prova concreta sense haver d’enviar-hi el pacient com a les derivacions.
  • Cites, és el procés que permet demanar cita per el pacient quan aquest es deriva d’un centre a un altre.
  • Consulta Dades, conté les consultes que es poden fer entre centres per obtenir dades addicionals per realitzar els processos desitjats.
  • Laboratori, conté tot el que fa referència a gestionar peticions de laboratori.

Actualment s’està definint un nou procés, anomenat “Notificacions”, que agruparà els casos d’ús que serveixen per enviar qualsevol tipus de notificació, i que no van lligats a cap derivació.

Cadascun d’aquests processos abasteix una sèrie de casos d’ús que permet realitzar les transaccions necessàries per complir amb les necessitats dels centres, i cadascun dels casos d’ús està format pels missatges que s’utilitzen per intercanviar la informació entre un centre peticionari i un centre proveïdor.

Els missatges que s’han definit pels casos d’ús estan basats en l’estàndard HL7, però s’han simplificat (sempre complint amb l’estàndard) per tal de facilitar l’adaptació dels centres al Marc d’Interoperabilitat de WiFIS.

Plataforma de validació

Els centres que vulguin demostrar aquest 2014 any que compleixen amb el protocol de WiFIS, i que per tant, tenen intenció d’integrar-se amb la plataforma central de WiFIS quan aquesta estigui llesta, podran connectar-se aviat amb l’anomenada “Plataforma de validació”, que permet realitzar un conjunt de validacions en una mostra de missatges de WiFIS dels processos de Derivacions de proves i de Cites procedents dels centres externs, i poder així dictaminar si compleixen les especificacions WiFIS.

La documentació

Tota la documentació referent al projecte WiFIS es pot trobar en el següent enllaç:

http://www.ticsalut.cat/estandards/interoperabilitat/wifis/

En la pàgina es pot descarregar la Guia bàsica de WiFIS, pensat pels que no estiguin familiaritzats amb WiFIS, i que conté informació bàsica per entendre el projecte i tenir una visió general.

A la mateixa pàgina es poden trobar dos enllaços diferenciats:

  • Documentació del Marc D’interoperabilitat de WiFIS
  • Reunions del grup de treball

En el primer enllaç porta a una altra pàgina on es pot descarregar tot el material que hi ha actualment publicat de WiFIS. Aquest es troba dividit pels diferents processos o dominis, com són Derivacions, Cites o Laboratori, a més d’un paquet anomenat “General”, que conté documentació comuna a tots els processos, com són el document que parla del Marc d’Interoperabilitat, el document que conté totes les taules HL7 i d’usuari que es fan servir en els missatges, o els esquemes .xsd per validar els missatges XML.

Les reunions del grup de WiFIS

Prement l’enllaç de “Reunions del grup de treball”, es mostra una pàgina amb el llistat de reunions que s’han realitzat amb el grup de treball de WiFIS, la data que es van realitzar, la ubicació, i l’acta en format pdf per descarregar on es descriu tot el parlat i acordat en dites reunions. Aquestes reunions, de moment, són de caràcter obert, i per tant, qualsevol interessat en el projecte WiFIS pot assistir.

L’objectiu d’aquest grup de treball és debatre sobre propostes que un o varis dels participants del grup considerin que ha de ser contemplat i recollit dins del projecte WiFIS. Poden ser, o bé perquè es vol afegir un nou cas d’ús o nous camps en els missatges, o bé per acordar nous canvis a l’actual guia de WiFIS.

Les convocatòries a les reunions es publiquen en la secció de notícies (http://www.ticsalut.cat/estandards/interoperabilitat/noticies/ ), i per tant, les persones que es volen inscriure per assistir a les reunions, han d’omplir un petit formulari, el qual es troba en un mateix enllaç dins de la mateixa noticia.

A més, qualsevol usuari es pot subscriure a les publicacions de notícies RSS de la web de TicSalut, per saber quan es publiquen notícies relacionades amb el projecte WiFIS, agregant l’enllaç següent: http://feeds.feedburner.com/interoperabilitat-ticsalut

Llegir en català
Read It in English
¿Qué es WiFIS?

WiFIS, denominado en un primer momento WFIS, es el proyecto origen de Marco de Interoperabilidad que nace de la necesidad de interconectar diferentes centros sanitarios del ámbito catalán para intercambiar información y realizar varias transacciones, de un modo rápido y eficiente, usando estándares reconocidos internacionalmente cómo es por ejemplo el estándar HL7 para la mensajería XML, o SNOMED CT para la terminología que se usa en los mensajes.

En el Marco de Interoperabilidad de WiFiS se define el modelo con el cual se puede llevar a cabo la normalización de los procesos y comunicaciones entre entidades de salud, y por lo tanto, se definen las reglas, modelos de intercambio de información, mensajes, terminología y otra documentación de interés. Esto significa, que todos los centros que implementen este Marco de Interoperabilidad, y por lo tanto, que cumplan con WiFIS, podrán enviarse información entre ellos y comunicarse de un modo interoperable garantizando en todo momento la seguridad de esta información.

Plataforma central

Para conseguir esta interoperabilidad entre los centros sanitarios que cumplan con el Marco de Interoperabilidad de WiFIS, habrá una plataforma única central que hará de enrutamiento de toda la mensajería que se intercambien los centros.

Si bien, a fecha de publicación de este post, la plataforma central todavía no está disponible para los centros, sí que es verdad que ya hay centros (y algunos, desde hace más de dos años) que usan el protocolo WiFIS para comunicarse entre ellos usando otras plataformas que han desarrollado ellos mismos o contratando una plataforma que han desarrollado otros.

Los procesos

En el Marc de Interoperabilidad de WiFiS se definen actualmente 5 procesos que se dividen según las áreas funcionales.
Estos procesos son:

  • Derivaciones de pruebas, el principal proceso de un centro, permite en un centro derivar a un paciente a otro centro para pedir hacerle algún tipo de prueba concreto.
  • eConsultas, es un proceso que se realiza para obtener un diagnóstico sobre una prueba concreta sin tener que enviar el paciente como en las derivaciones.
  • Citas, es el proceso que permite pedir cita por el paciente cuando este se deriva de un centro a otro.
  • Consulta Datos, contiene las consultas que se pueden hacer entre centros para obtener datos adicionales para realizar los procesos deseados.
  • Laboratorio, contiene todo el que hace referencia a gestionar peticiones de laboratorio.

Actualmente se está definiendo un nuevo proceso, denominado “Notificaciones”, que agrupará los casos de uso que sirven para enviar cualquier tipo de notificación, y que no van ligados a ninguna derivación.

Cada uno de estos procesos alcanza una serie de casos de uso que permite realizar las transacciones necesarias para cumplir con las necesidades de los centros, y cada uno de los casos de uso está formado por los mensajes que se utilizan para intercambiar la información entre un centro peticionario y un centro proveedor.

Los mensajes que se han definido para los casos de uso están basados en el estándar HL7, pero se han simplificado (siempre cumpliendo con el estándar) para facilitar la adaptación de los centros al Marco de Interoperabilidad de WiFIS.

Plataforma de validación

Los centros que quieran demostrar este 2014 año que cumplen con el protocolo de WiFIS, y que por lo tanto, tienen intención de integrarse con la plataforma central de WiFIS cuando esta esté disponible, podrán conectarse pronto con la llamada “Plataforma de validación”, que permite realizar un conjunto de validaciones en una muestra de mensajes de WiFIS de los procesos de Derivaciones de pruebas y de Citas procedentes de los centros externos, y poder así dictaminar si cumplen las especificaciones WiFIS.

La documentación

Toda la documentación en lo referente al proyecto WiFIS se puede encontrar en el siguiente enlace:
http://www.ticsalut.cat/estandards/interoperabilitat/wifis/

En la página se puede descargar la Guía básica de WiFIS, pensado para los que no estén familiarizados con WiFIS, y que contiene información básica para entender el proyecto y tener una visión general.

En la misma página se pueden encontrar dos enlaces diferenciados:

  • Documentación del Marco de interoperabilidad de WiFIS
  • Reuniones del grupo de trabajo

En el primer enlace lleva a otra página donde se puede descargar todo el material que hay actualmente publicado de WiFIS. Este se encuentra dividido por los diferentes procesos o dominios, como son Derivaciones, Citas o Laboratorio, además de un paquete llamado “General”, que contiene documentación común a todos los procesos, como son el documento que habla del Marco de Interoperabilidad, el documento que contiene todas las tablas HL7 y de usuario que se usan en los mensajes, o los esquemas .xsd para validar los mensajes XML.

Las reuniones del grupo de WiFIS

Pulsando en el enlace de “Reuniones del grupo de trabajo”, se muestra una página con el listado de reuniones que se han realizado con el grupo de trabajo de WiFIS, la fecha que se realizaron, la ubicación, y el acta en formato pdf para descargar donde se describe todo lo hablado y acordado en dichas reuniones. Estas reuniones, de momento, son de carácter abierto, y por lo tanto, cualquier interesado en el proyecto WiFIS puede asistir.

El objetivo de este grupo de trabajo es debatir sobre propuestas que uno o varios de los participantes del grupo consideren que tiene que ser contemplado y recogido dentro del proyecto WiFIS. Pueden ser, o bien porque se quiere añadir un nuevo caso de uso o nuevos campos en los mensajes, o bien para acordar nuevos cambios a la actual guía de WiFIS.

Las convocatorias a las reuniones se publican en la sección de noticias (http://www.ticsalut.cat/estandards/interoperabilitat/noticies/), y por lo tanto, las personas que quieran inscribirse para asistir a las reuniones, tienen que rellenar un pequeño formulario, el cual se encuentra en un mismo enlace dentro de la misma noticia.

Además, cualquier usuario se puede subscribir a las publicaciones de noticias RSS de la web de TicSalut, para saber cuándo se publican noticias relacionadas con el proyecto WiFIS, agregando el enlace siguiente: http://feeds.feedburner.com/interoperabilitat-ticsalut

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)