Formació Entorns d’Interoperabilitat

Formació Entorns d’Interoperabilitat

Leer en castellano 

El CCI-TCM (Centre de Competències d’Integració de la fundació Tecnocampus Mataró-Maresme) ofereix serveis de formació en l’àmbit dels Entorns d’Interoperabilitat i el de la Terminologia. Aquesta entrada vol presentar el curs d’integració de dispositius, referent a l’àmbit dels entorns d’interoperabilitat, que es proposa des del CCI i TicSalut.

Descripció del Curs

El curs d’integració de dispositius té com a objectiu formar especialistes en dispositius mèdics, amb coneixements en estàndards d’informació mèdica (HL7) i en els marcs d’interoperabilitat existents, tot fent ús d’una de les plataformes d’integració orientades a sanitat més utilitzades: Mirth Connect. Per això, el curs va dirigit a responsables d’integració i a tècnics informàtics, que puguin entendre i aprendre a desenvolupar aplicacions i solucions d’integració sota  la plataforma d’integració Mirth.

A continuació podeu veure el tríptic del curs:



Com es pot veure en el temari, el curs es divideix en diversos apartats:

Primer de tot, una introducció explicant la base dels estàndards i la interoperabilitat, veient la seva aplicació en diferents àmbits i en els sistemes d’informació y dispositius, que s’expliquen al següent apartat. A continuació, es fa referència als marcs d’interoperabilitat d’IHE i Continua Alliance, que defineixen les bones pràctiques d’utilització dels estàndards.

El curs continua amb una segona part més tècnica, on s’expliquen primer de tot les plataformes d’integració, basades en l’arquitectura ESB (en concret Mirth Connect). Finalment, l’últim apartat consisteix en desenvolupar dos casos d’ús per integrar un espiròmetre i un electrocardiògraf.

Edicions del curs

Als passats 10 i 11 de Maig es va dur a terme la primera edició del curs, amb 20 participants que van omplir totes les places, i amb uns resultats satisfactoris. En el curs, els alumnes van poder aprendre les bases dels estàndards en l’àmbit de sanitat, i es van poder enfrontar als problemes reals d’una integració, treballant amb la plataforma Mirth Connect. Els assistents alhora, tenen la possibilitat de posar en comú els seus coneixements en l’àmbit, i proposar problemes amb els que es troben dia a dia.

La segona edició es durà a terme aquest Setembre del 2012, dies 26 i 27, la qual ja esta tenint una bona acollida degut a l’interès mostrat per part de la gent que es comença a inscriure. Les inscripcions estan obertes, amb places limitades, i es poden realitzar al següent enllaç:

Inscripció al Curs d’Integració de Dispositius 2a Edició

Llegir en català 

El CCI-TCM (Centre de Competències d’Integració de la fundació Tecnocampus Mataró-Maresme) ofrece servicios de formación en el ámbito de los Entornos de Interoperabilidad y el de la Terminología. Esta entrada quiere presentar el curso de integración de dispositivos, referente al ámbito de los entornos de interoperabilidad, que se propone des del CCI y TicSalut.

Descripción del Curso

El curso de integración de dispositivos tiene como objetivo formar especialistas en dispositivos médicos, con conocimientos en estándares de información médica (HL7) y en los marcos de Interoperabilidad existentes, haciendo uso de una de las plataformas de integración orientadas a salud más utilizadas: Mirth Connect. Por eso, el curso va dirigido a responsables de integración y técnicos informáticos, que puedan entender y aprender a desarrollar aplicaciones y soluciones de integración bajo la plataforma de integración Mirth.

A continuación podéis ver el tríptico del curso:



Com se puede ver en el temario, el curso se divide en varios apartados:

Primero de todo, una introducción explicando la base de los estándares y la interoperabilidad, viendo su aplicación en diferentes ámbitos y en los sistemas de información y dispositivos, que se explican en el siguiente apartado. A continuación, se hace referencia a los marcos de interoperabilidad de IHE y Continua Alliance, que definen las buenas practicas de utilización de los estándares.

El curso continua con una segunda parte más técnica, donde se explican primero de todo las plataformas de integración, basadas en la arquitectura ESB (en concreto Mirth Connect). Finalmente, el último apartado consiste en desarrollar dos casos de uso para integrar un espirómetro y un electrocardiógrafo.

Ediciones del curso

Los pasados 10 y 11 de Mayo se llevo a cabo la primera edición del curso, con 20 participantes que llenaron todas las plazas, y con unos resultados satisfactorios. En el curso, los alumnos pudieron aprender las bases de los estándares en el ámbito sanitario, y pudieron enfrentarse a los problemas reales de una integración, trabajando con la plataforma Mirth Connect. Los asistentes a la vez, tuvieron la posibilidad de poner en común sus conocimientos en el ámbito, y proponer problemas con los que se encuentran dia a dia.

La segunda edición se llevará a cabo éste Septiembre del 2012, días 26 y 27, la cuál ya esta teniendo una buena aceptación debido al interés mostrado por parte de la gente que empieza a escribirse. Las inscripciones estan abiertas, con plazas limitadas, y se pueden realizar al siguiente enlace:

Inscripción al Curso de Integración de Dispositivos 2a Edición

Formació SNOMED CT

Formació SNOMED CT

Leer en castellano

El CCI-TCM (Centre de Competències d’Integració de la fundació Tecnocampus Mataró-Maresme) ofereix serveis de formació en l’àmbit dels Entorns d’Interoperabilitat i el de la Terminologia. Aquesta entrada té per objectiu presentar i explicar en detall les diferents modalitats i tipologies de formació relacionada amb SNOMED CT:

Tallers d’interoperabilitat semàntica al TCM
Aquesta mena de tallers s’organitzen des del CCI-TCM i es realitzen al Tecnocampus Mataró-Maresme, amb la col·laboració de la fundació TicSalut. S’han realitzat dues edicions i la tercera, la inscripció de la qual ja està oberta, està programada pels dies 3 i 4 d’octubre del 2012. La informació sobre aquesta 3a edició es pot consultar a l’enllaç següent: tríptic. A aquesta mena de formació s’expliquen els diferents tipus de llenguatges i vocabularis controlats, es fa una introducció a SNOMED CT i s’aprofundeix en els mecanismes de conjunts de referències creuades (mapejos), subconjunts i extensions. També s’ofereix una visió general del procés de gestió de SNOMED CT a Catalunya i en línia amb el MSSSI (Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad) i epSOS (projecte europeu de compartició d’informació clínica), i es fa un repàs a les eines existents que permeten treballar amb la terminologia. Les explicacions teòriques d’aquests conceptes es combinen amb exercicis pràctics de navegació i codificació amb SNOMED CT i de creació de components. El taller d’enguany compta amb varies novetats:

  • Presentació dels subconjunts de SNOMED CT creats per l’HC3 i pautes d’implantació i ús.
  • Cas pràctic de creació de components basat en l’experiència real del Sistema Sanitari Català.
  • Presentació i pràctica del navegador SNOB a més a més de CliniClue Xplore.
  • Cas real de navegació i codificació a partir de l’experiència real de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Tallers de SNOMED CT amb HL7
El CCI-TCM ha col·laborat amb HL7 en la impartició de varis tallers sobre SNOMED CT i vocabularis clínics controlats, a diferents Comunitats Autònomes. Aquestes modalitats solen ser més concentrades que els tallers d’interoperabilitat semàntica i inclouen una part d’HL7 i CDA que permet obtenir una visió general de com transmetre i compartir la informació codificada en SNOMED CT.
El dia 18 de juny va començar la primera edició online d’aquesta mena de cursos amb el taller virtual d’introducció a SNOMED CT. L’edició e-learning, programada en 5 setmanes, ha permès augmentar el nivell de detall amb el qual es tracta cada part de SNOMED CT i maximitzar la part pràctica dels tallers. Cada setmana es lliura una unitat teòrica als alumnes, sobre la qual han de realitzar un qüestionari i una pràctica. La informació sobre aquesta primera edició online es pot consultar al següent enllaç: tríptic.

Jornades tècniques i altres accions de difusió
El CCI-TCM també ha participat en les dues edicions de la jornada tècnica de SNOMED CT que s’ha organitzat des de la fundació Doctor Robert, UAB. L’esdeveniment d’enguany va tenir molt d’èxit i va oferir una visió general de l’evolució de SNOMED CT al Sistema Sanitari Català orientada a experts en documentació clínica. El grup també ha participat en altres congressos i jornades que tenen per objectiu potenciar l’ús de les TIC al sector salut, com InforSalut, InforMed, FòrumCis, la segona reunió del foro de Interoperabilidad, etc. amb ponències sobre SNOMED CT.

La informació sobre els cursos, tallers, congressos, etc. en els quals està involucrat el CCI-TCM es pot trobar al web del grup:

La propera entrada tractarà sobre la formació que ofereix el CCI-TCM en l’àmbit dels EI (Entorns d’Interoperabilitat). Avançar que ja està oberta la inscripció per la segona edició del taller d’integració de dispositius mèdics amb Mirth Connect, els dies 26 i 27 de setembre del 2012. La informació relacionada i el formulari d’inscripció es poden consultar a l’enllaç que es presenta a continuació: tríptic.

Llegir en català

CCI-TCM (Centre de Competències d’Integració de la fundación Tecnocampus Mataró-Maresme) ofrece servicios de formación en el ámbito de los Entornos de Interoperabilidad y el de la Terminología. Esta entrada tiene por objetivo presentar y explicar en detalle las diferentes modalidades y tipologías de formación relacionada con SNOMED CT:

Talleres de interoperabilidad semántica en TCM
Este tipo de talleres se organizan des del CCI-TCM y se llevan a cabo en el Tecnocampus Mataró-Maresme, con la colaboración de la fundación TicSalut. Se han realizado dos ediciones y la tercera, cuya inscripción ya está abierta, está programada para los días 3 y 4 de Octubre del 2012. La información sobre esta 3a edición se puede consultar en el enlace siguiente: tríptico. En este tipo de formación se explican los diferentes tipos de lenguajes y de vocabularios controlados, se hace una introducción a SNOMED CT y se profundiza en los mecanismos de conjuntos de referencias cruzadas (mapeos), subconjuntos y extensiones. También se ofrece una visión general del proceso de gestión de SNOMED CT en Catalunya y en línea con el MSSSI (Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad) y epSOS (proyecto europeo de compartición de información clínica), y se hace un repaso de las herramientas existentes que permiten trabajar con la terminología. Las explicaciones teóricas de estos conceptos se combinan con ejercicios prácticos de navegación y codificación con SNOMED CT, y de creación de componentes. El taller de este año cuenta con diversas novedades:

  • Presentación de los subconjuntos de SNOMED CT creados para HC3 y pautas de implantación y uso.
  • Caso práctico de creación de componentes basado en la experiencia real del  Sistema Sanitario Catalán.
  • Presentación y práctica del navegador SNOB, a demás de CliniClue Xplore.
  • Caso real de navegación y codificación a partir de la experiencia real del Hospital Clínic de Barcelona.

Talleres de SNOMED CT con HL7
CCI-TCM ha colaborado con HL7 en la impartición de varios talleres sobre SNOMED CT y vocabularios clínicos controlados, en diferentes Comunidades Autónomas. Estas modalidades suelen ser más concentradas que los talleres de interoperabilidad semántica y incluyen una parte de HL7 y CDA, que permite obtener una visión general sobre cómo transmitir y compartir la información codificada con SNOMED CT.
El día 18 de Junio empezó la primera edición online de este tipo de cursos, con el taller virtual de introducción a SNOMED CT. La edición e-learning, programada en 5 semanas, ha permitido aumentar el nivel de detalle con el que se trata cada parte de SNOMED CT y maximizar la parte práctica. Cada semana se entrega a los alumnos una unidad teórica, sobre la cual tienen que realizar un cuestionario y una práctica. La información sobre esta primera edición online se puede consultar en el siguiente enlace: tríptico.

Jornadas técnicas y otras acciones de difusión
CCI-TCM también ha participado en las dos ediciones de la jornada técnica de SNOMED CT, organizada des de la fundación Doctor Robert, UAB. El evento de este año ha tenido un gran éxito y ofreció una visión general de la evolución de SNOMED CT en el Sistema Sanitario Catalán orientada a expertos en documentación clínica. El grupo también ha participado en otros congresos y jornadas que tienen por objetivo potenciar el uso de la TIC en el sector salid, como InforSalut, InforMed, FòrumCis, la segunda reunión del foro de Interoperabilidad, etc. con ponencias sobre SNOMED CT.

La información sobre los cursos, talleres, congresos, etc. en los que está involucrado el CCI-TCM se pueden encontrar en la web del grupo:

La siguiente entrada tratará sobre la formación que ofrece CCI-TCM en el ámbito de los EI (Entornos de Interoperabilidad). Adelantar que ya está abierta la inscripción para la segunda edición del taller de integración de dispositivos médicos con Mirth Connect, los días 26 y 27 de Setiembre del 2012. La información relacionada y el formulario de inscripción se pueden consultar en el enlace que se presenta a continuación: tríptico.

Congrés AppsONhealth 2012 a Barcelona

Congrés AppsONhealth 2012 a Barcelona

Leer en castellano

El CCI va assistir ahir al appsONhealth, un congrés que es va celebrar a l’hospital Sant Joan de Deu, en relació a les aplicacions mòbils orientades a la salut. L’objectiu de la jornada era, d’una banda, transmetre el coneixement d’experts en el món de les empreses que treballen amb aplicacions mòbils en general, i d’altra banda, obtenir també el feedback de les necessitats del personal sanitari, per veure com ambdós àmbits es podien unir per cobrir les necessitats tecnològiques del sector.

El congrés el va iniciar Chia Hwu @chiah, de l’empresa Qubop, que va fer un repàs de l’estat del sector, en quant a aplicacions sanitàries i en quant a les plataformes utilitzades, en el que va deixar remarcat que Apple era el producte més utilitzat, i en el que també va fer una diferenciació entre els avantatges de les aplicacions web (aplicacions per navegador, en HTML5 actualment), i les apps normals (app). Dan Phillips, de l’empresa SandBox, va parlar sobre les oportunitats actuals del sector de la sanitat, i va fer una presentació sobre la seva aplicació Healthbox. Lekshmy Parameswaran, de l’empresa Fuelfor, va presentar un tema molt important, que és el contacte amb l’entorn sanitari alhora de desenvolupar aplicacions o resoldre necessitats. Tenen un projecte en el qual han recorregut diversos hospitals, veient com es desenvolupen totes les tasques, i intentant millorar tots els processos que s’hi duen a terme.

A part dels ponents principals, entre mig es van desenvolupar una sèrie de xerrades en taula rodona, en les quals experts del sector d’empreses com Telefònica o Inuovo, professionals de la sanitat, així com els mateixos ponents. Les xerrades van tractar sobre les necessitats dels hospitals i pacients (en la qual una doctora va explicar problemes que tenien alhora de realitzar alguns processos, i les situacions amb les que es trobaven), també sobre les 10 maneres de potenciar una aplicació pròpia (en la qual els experts van comentar els punts forts com el tipus de finançament, les necessitats de l’usuari, la integració de les dades…) i finalment una xerrada centrada exclusivament en com obtenir diners d’una aplicació mòbil (en la que es van plantejar diversos plans de negoci, com ara l’appstore, la publicitat (banners, anuncis…) i també el model trial/premium).

Un cop finalitzats tots aquests actes, es va celebrar l’AppCircus, un concurs que es fa a diversos països, on aquí es van presentar 11 aplicacions, les quals van ser:

  • Universal Doctor: Un traductor de frases exclusives de sanitat, per quan vas a un altre país i et fa mal alguna cosa, poder-ho comunicar sense problemes.
  • Tweri: Geolocalització de pacients que tenen alzheimer.
  • iDoc24: Telemedicina en mòbil, per poder enviar consultes de dermatologia.
  • Ablah: Relació d’objectes mitjançant fotografia amb un text, per poder-les reproduir amb sons, per persones que no poden parlar.
  • VitaDock: Gestor de dades biomèdiques amb dispositius externs adaptats al iPhone.
  • InShape Moms (Finalista): Guia/suport d’embarassades per mòbil, amb xarxa social i videos per fer exercicis.
  • WithBaby: Monitor per a bebès, amb una càmara externa de visió nocturna, i configurable amb colors i música.
  • Social Diabetes: Planificador de diabetis, amb comunitat social.
  • Helptalk: Comunicació per persones minusvàlides.
  • iPVoidingDiary: Registre de les orines, per incontinència.
  • doctordoctor: PHR per mòbil.

Després de tot això, es va anunciar el guanyador (InShape Moms) al qual se li va entregar el premi d’anar a la final a presentar la seva aplicació.

La conclusió de la jornada per part nostra, ha sigut que el món de la salut té molts fronts oberts en quan a negoci, desenvolupament, i resolució de necessitats, i les aplicacions per mòbil en aquest àmbit, són un front molt important a tenir en compte, ja que d’una banda estenen més àmpliament el negoci de les apps, i d’altra banda entren amb força dins el món sanitari, ajudant al personal sanitari i als pacients, en el seu dia a dia.

Llegir en català

El CCI asistió ayer al appsONhealth, un congreso que se celebró al hospital Sant Joan de Deu, en relación a las aplicaciones móviles orientadas a la salud. El objetivo de la jornada era, por una parte, transmitir el conocimiento de expertos en el mundo de las empresas que trabajan con aplicaciones móviles en general, y por otra parte, obtener también el feedback de las necesidades del personal sanitario, para ver como los dos ámbitos se podían unir para cubrir las necesidades tecnológicas del sector.

El congreso lo inició Chia Hwu @chiah, de la empresa Qubop, que hizo un repaso del estado del sector, en cuanto a las aplicaciones sanitarias y en cuanto a las plataformas utilitzadas, en el que remarcó que Apple era el producto más utilizado, y en el que también hizo una diferenciación entre las ventajas de les aplicaciones web (aplicaciones para navegador, en HTML5 actualmente), y las apps normales (app). Dan Phillips, de la empresa SandBox, habló sobre las oportunidades actuales del sector de la sanidad, y hizo una presentación sobre su aplicación Healthbox. Lekshmy Parameswaran, de la empresa Fuelfor, presentó un tema muy importante, que es el contacto con el entorno sanitario, cuando se han de desarrollar aplicaciones o resolver necesidades. Tienen un proyecto en el qual han recorrido diferentes hospitales, viendo como se desarrollan todas las tareas, intentando mejorar todos los procesos que se llevan a cabo.

A parte de los ponentes principales, entre medio se desarrollaron una serie de debates en una mesa redonda, en los cuáles expertos del sector de empresas como Telefònica o Inuovo, profesionales de la sanidad, así como los mismos ponentes. Los debates trataron sobre las necesidades de los hospitales y pacientes (en las cuáles una doctora explicó los problemas que tenían cuando realizaban algunos procesos, y las situaciones con las que se encontraban), también sobre las 10 formas de potenciar una aplicación propia (en la cual los expertos comentaron los puntos fuertes como el tipo de financiamiento, las necesidades del usuario, la integración de los datos…) y finalmente un debate centrado exclusivamente en como obtener beneficios de una aplicación móvil (en la que se plantearon diferentes planes de negocio, com el l’appstore, la publicidad (banners, anuncios…) y también el modelo trial/premium).

Una vez finalizados todos éstos actos, se celebró el AppCircus, un concurso que se hace a diferentes países, donde aquí se presentaron 11 aplicaciones, las cuales fueron:

  • Universal Doctor: Un traductor de frases exclusivas de sanidad, para cuando vas a otro país y te encuentras mal, poder comunicarlo sin problemas.
  • Tweri: Geolocalización de pacientes que tienen alzheimer.
  • iDoc24: Telemedicina en móvil, para poder enviar consultas de dermatología.
  • Ablah: Relación de objetos mediante fotografía con texto, para poderlas reproducir con sonidos, para personas que no pueden hablar.
  • VitaDock: Gestor de datos biomédicos con dispositivos externos adaptados al iPhone.
  • InShape Moms (Finalista): Guia/soporte de gestantes para móvil, con red social y vídeos para hacer ejercicios.
  • WithBaby: Monitor para bebés, con una cámara externa de visión nocturna, configurable con colores y música.
  • Social Diabetes: Planificador de diabetis, con comunidad social.
  • Helptalk: Comunicación para personas minusválidas.
  • iPVoidingDiary: Registro del orín, para la incontinencia.
  • doctordoctor: PHR para móvil.

Después de todo esto, se anunció el ganador (InShape Moms) al que se le entregó el premio de ir a la final a presentar su aplicación.

La conclusión de la jornada por nuestra parte, ha sido que el mundo de la salud tiene muchos frentes abiertos en cuanto a negocio, desarrollo, y resolución de necesidades, y las aplicaciones para móvil en éste ámbito, són un frente muy importante a tener en cuenta, ya que por una parte ayudan a difundir el negocio de las apps, i por otra parte entran con fuerza dentro del mundo sanitario, ayudando al personal sanitario y a los pacientes, en su dia a dia.

Continua Alliance: Ecosistema de Interoperabilitat per sistemes i dispositius medics (I)

Continua Alliance: Ecosistema de Interoperabilitat per sistemes i dispositius medics (I)

Leer en castellano

Aquest post és l’inici d’una sèrie on parlarem sobre Contínua Alliance, un marc de treball per facilitar la interoperabilitat entre dispositius i sistemes d’informació mèdics, per tal de propiciar entre altres aspectes, un augment en la qualitat assistencial cap als pacients, a través de la integració de la informació clínica amb els diferents agents que participen en l’àmbit sanitari.

Missió de Continua Alliance

Establir un ecosistema d’interoperabilitat per als sistemes de salut personals,permetent a les persones i organitzacions gestionar millor la seva

salut i benestar. Aquesta missió es basa en la interoperabilitat entre els components, sistemes i subsistemes incorporats dins dels sistemes de salut. Es pretén realitzar una selecció de normes i especificacions (necessàries per complir amb aquesta missió), tot definint les pautes de disseny, aclarint d’aquesta manera encara més les normes i especificacions, per tal de que aquestes garanteixin una perfecta interoperabilitat

Objectiu / Àmbit de l’aplicació de Continua Alliance

Aquest post conté referències als estàndards i especificacions que Continua selecciona per garantir la interoperabilitat entre dispositius. També conté directrius addicionals de disseny per a la interoperabilitat, aclarint encara més aquests estàndards i especificacions, mitjançant la reducció d’opcions en la norma o especificació de base o també, mitjançant l’addició d’una característica que falta en la norma o especificació subjacent.

Les directrius que Continua mostra es centren en les interfícies següents:

  • PAN-IF – Connexió a dispositius de xarxa en l’àrea personal de salut
  • LAN-IF – Interfície entre dispositius de xarxa d’àrea local i dispositius d’allotjament d’aplicacions
  • WAN-IF – Interfície entre dispositius d’allotjament d’aplicacions i sistemes “back-end”, com ara serveis de monitorització remot o proveïdors de serveis de gestió de malalties
  • HRN-IF – Interfície entre dispositius WAN i altres dispositius WAN o dispositius de la Història Clínica Electrònica (EHR)

Figura 1. Classes de dispositius de referencia

Visió general de Continua Alliance

Arquitectura E2E (End-to-End)

A continuació definirem l’arquitectura d’extrem a extrem (E2E) de Continua Alliance. L’arquitectura Continua  Alliance s’utilitza per a diversos propòsits:

  • Definició de conceptes comuns
  • Definició de restriccions de topologia per a l’arquitectura Continua
  • Servir com a base per al marc de les directrius, proporcionant una estructura bàsica que estableix normes per al refinament i l’extensió d’aquesta estructura, facilitant l’associació de guies amb els elements d’aquesta estructura

Classificació de dispositius i topologia del sistema Continua Alliance

Els dispositius són entitats físiques que poden contenir un o més nombre de components. L’arquitectura E2E (d’extrem a extrem) de Continua, distingeix diferents classes de dispositius basant-se en les classes de components allotjats al dispositiu.

Les classes de dispositius, s’utilitzen per definir les restriccions de topologia per a l’arquitectura Continua i formen la base d’un marc de directrius. Les restriccions de topologia es defineixen per a l’ arquitectura Continua però algunes de les mateixes no son viables.

L’actual arquitectura E2E de Continua distingeix les següents classes de dispositius de referència:

  • Dispositiu PAN: Dispositiu que desplega com a mínim un component de servei PAN-IF. Els components de servei  PAN-IF són els components de serveis amb sensors, d’emmagatzematge, etc.
  • Dispositiu de LAN: Dispositiu que desplega com a mínim un component de servei LAN. A més, aquests components del servei poden ser instàncies de les subclasses dels components del servei LAN-IF.
  • Dispositiu d’emmagatzematge d’aplicacions: Dispositiu que desplega com a mínim un component client PAN-IF, un component de client LAN-IF, o un component  WAN-IF.
  • Dispositiu WAN: Dispositiu que desplega com a mínim un component de servei WAN-IF o un component client HRN-IF.
  • Dispositiu HRN: Dispositiu que desplega un o més components de servei HRN-IF.

Figura 2. Definicions i notació gràfica



Extret del document “Continua Design Guidelines 2010”, Autors: David Rodríguez i Manel Domingo

Llegir en català

Este post es el inicio de una serie donde hablaremos sobre Continua Alliance, un marco de trabajo para facilitar la interoperabilidad entre dispositivos y sistemas de información médicos, a fin de propiciar entre otros aspectos, un aumento en la calidad asistencial hacia los pacientes , a través de la integración de la información clínica con los diferentes agentes que participan en el ámbito sanitario.

Misión de Continua Alliance

Establecer un ecosistema de interoperabilidad para los sistemas de salud personales, permitiendo a las personas y organizaciones gestionar mejor su

salud y bienestar. Esta misión se basa en la interoperabilidad entre los componentes, sistemas y subsistemas incorporados dentro de los sistemas de salud. Se pretende realizar una selección de normas y especificaciones (necesarias para cumplir con esta misión), definiendo las pautas de diseño, aclarando de este modo aún más las normas y especificaciones, para que estas garanticen una perfecta interoperabilidad

Objetivo / Ámbito de la aplicación de Continúa Alliance

Este post contiene referencias a los estándares y especificaciones que Continúa selecciona para garantizar la interoperabilidad entre dispositivos. También contiene directrices adicionales de diseño para la interoperabilidad, aclarando aún más estos estándares y especificaciones, mediante la reducción de opciones en la norma o especificación de base o también, mediante la adición de una característica que falta en la norma o especificación subyacente.

Las directrices que Continúa muestra se centran en las interfaces siguientes:

  • PAN-IF – Conexión a dispositivos de red en el área personal de salud
  • LAN-IF – Interfaz entre dispositivos de red de área local y dispositivos de alojamiento de aplicaciones
  • WAN-IF – Interfaz entre dispositivos de alojamiento de aplicaciones y sistemas “back-end”, como servicios de monitoreo remoto o proveedores de servicios de gestión de enfermedades
  • HRN-IF – Interfaz entre dispositivos WAN y otros dispositivos WAN o dispositivos de la Historia Clínica Electrónica (EHR)

Figura 1. Clases de dispositivos de referencia

Visión general de Continua Alliance

Arquitectura E2E (End-to-End)

A continuación definiremos la arquitectura de extremo a extremo (E2E) de Continúa Alliance. La arquitectura Continúa Alliance utiliza para varios propósitos:

  • Definición de conceptos comunes
  • Definición de restricciones de topología para la arquitectura Continúa
  • Servir como base para el marco de las directrices, proporcionando una estructura básica que establece normas para el refinamiento y la extensión de esta estructura, facilitando la asociación de guías con los elementos de esta estructura

Clasificación de dispositivos y topología del sistema Continúa Alliance
Los dispositivos son entidades físicas que pueden contener uno o más número de componentes. La arquitectura E2E (de extremo a extremo) de Continua, distingue diferentes clases de dispositivos basándose en las clases de componentes alojados en el dispositivo.

Las clases de dispositivos, se utilizan para definir las restricciones de topología para la arquitectura Continua y forman la base de un marco de directrices. Las restricciones de topología se definen para la arquitectura Continúa pero algunas de las mismas no son viables.

La actual arquitectura E2E de Continúa distingue las siguientes clases de dispositivos de referencia:

  • DispositivoPAN: Dispositivo que desarrolla como mínimo un componente de servicio PAN-IF. Los componentes de servicio PAN-IFson los componentes de servicios con sensores, de almacenamiento, etc.
  • Dispositivo de LAN: Dispositivo que desarrolla como mínimo un componente de servicio LAN. Además, estos componentes del servicio pueden ser instancias de las subclases de los componentes del servicio LAN-IF.
  • Dispositivo de almacenaje de aplicaciones: Dispositivo que despliega como mínimo un componente cliente PAN-IF, un componente de cliente LAN-IF, o un componente  WAN-IF.
  • DispositivoWAN: Dispositivo que despliega com a mínimo un componente de servicio WAN-IF o un componente cliente HRN-IF.
  • DispositivoHRN: Dispositivo que despliega uno o mas componentes de servicio HRN-IF.

Figura 2. Definicions i notació gràfica

Extraido del documento “Continua Design Guidelines 2010”, Autores: David Rodríguez i Manel Domingo

Efficient XML Interchange

Efficient XML Interchange

Leer en castellano

En aquest post mostrarem una tecnologia per transmetre els fitxers XML d’una manera més ràpida, especialment dissenyat per les tecnologies d’avui en dia, com poden ser els smartphones. Un cop introduida, farem una prova treballant en el camp dels estàndards (concretament amb l’estàndard CDA R2) i veurem l’impacte que crea aquesta tecnologia sobre fitxers CDA XML.

EXI (Efficient XML Interchange) és un format de dades proposat per el Efficient XML Interchange Working Group, i ja es considera estandard W3C. L’objectiu d’aquest format és codificar documents XML en un format binari, per reduir l’espai dels missatges, i permetre una transmissió entre dispositius molt més àgil.

Format

Un document EXI està format per un EXI Header i un EXI Body.

EXI Header

Conté les propietats de codificació necessàries per poder codificar i descodificar l’EXI-stream. La mida mínima de capçalera és de 1 byte, per tant podem considerar que té un overhead molt baix.

EXI Body

El cos d’un document EXI esta composat per events EXI. Els ítems XML es codifiquen en un o més EXI events. Els events s’agrupen seguint una definició de gramàtica, per veure els elements que es repeteixen més o menys, per codificar la informació en funció d’això, i pode r comprimir molt més la cadena, semblant al mètode de compressió dels codis Huffman. La idea és comprimir al màxim l’espai que ocupen els “tags” de l’XML, que solen repetir-se molt.

Primer mostrem un exemple d’XML qualsevol:

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<notebook date="2007-09-12">
<note category="EXI" date="2007-07-23">
<subject>EXI</subject>
<body>Do not forget it!</body>
</note>
<note date="2007-09-12">
<subject>Shopping List</subject>
<body>milk, honey</body>
</note>
</notebook>

Aquest XML es representa en EXI events de la següent forma:

Un cop tenim els EXI events, s’ordenen per poder fer la compressió dels tags:


Rendiment

Per veure una prova del rendiment d’aquest mètode, farem un parell de proves amb fitxers XML, amb propietats diferents.

Compressió de fitxer d’espirometria propietari

Baix rendiment degut a les poques repeticions de tags, ja que cada tag és diferent, per transmetre cada dada que és única de l’espiròmetre.

Original:               27 KB

EXI:                        8 KB

Ratio:                    1/3

Compressió del document CDA d’espirometria

Alt rendiment degut a la gran quantitat de tags a repetir tant d’estructura de CDA (entries, components, code…) com d’estructura del text html per mostrar l’informe (td, tr, table…).

Original:               680 KB

EXI:                        35 KB

Ratio:                    1/20

Conclusió

Aquest nou mètode és molt important, primer de tot perquè ha sigut aprovat com un estàndard per la W3C, i per tant no és cap format propietari.

El punt fort del mètode és que està concretament orientat a codificar XML, res més, a diferència d’altres sistemes de compressió genèrics.

La compressió es pot veure aplicada en documents CDA i això pot ser molt interessant per integrar documents en format EXI, per ocupar menys espai, i per transmetre en un temps més ràpid.

A més cal dir que aquest estàndard s’ha desenvolupat pensant en dispositius mòbils, per facilitar una transmissió més ràpida i amb menys pes, per tant tenir aquest format crearia un impacte important en aquests dispositius, i en el desenvolupament de noves aplicacions per aquests.

Fragment extret del document “EXI (Efficient XML Interchange) – M. Lizana”

Llegir en català

En esta entrada mostraremos una tecnología para transmitir los ficheros XML de una manera más rápida, especialmente diseñada para las tecnologías de hoy en día, como los smartphones. Una vez introducida, haremos una prueba trabajando en estándares (en concreto con el estándar CDA R2) i veremos el impacto que crea esta tecnología sobre ficheros CDA XML.

EXI (Efficient XML Interchange) es un formato de datos propuesto por el Efficient XML Interchange Working Group, y se considera estándar W3C. El objetivo de éste formato es codificar documentos XML en un formato binario, para reducir el espacio de los mensajes y permitir una transmisión entre dispositivos mucho más ágil.

Formato

Un documento EXI está formado por un EXI Header y un EXI Body.

EXI Header

Contiene las propiedades de codificación necesarias para poder codificar y descodificar el EXI-stream. El tamaño mínimo de cabecera es de 1 byte, por tanto podemos considerar que tiene un overhead muy bajo.

EXI Body

El cuerpo de un documento EXI esta compuesto por eventos EXI. Los ítems XML se codifican en uno o más EXI events. Los eventos se agrupan siguiendo una definición de gramática, para ver los elementos que se repiten más o menos, para codificar la información en función de estos elementos, y poder comprimir mucho más la cadena, parecido al método de compresión de los códigos Huffman. La idea es comprimir al máximo el espacio que ocupan los “tags” del XML, que suelen repetirse mucho.

Primero mostramos un ejemplo de XML cualquiera:

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<notebook date="2007-09-12">
<note category="EXI" date="2007-07-23">
<subject>EXI</subject>
<body>Do not forget it!</body>
</note>
<note date="2007-09-12">
<subject>Shopping List</subject>
<body>milk, honey</body>
</note>
</notebook>

Éste XML se representa en EXI events de la siguiente forma:

Una vez tenemos los EXI events, se ordenan para poder hacer la compresión de los tags:

Rendimiento

Para ver una prueba del rendimiento de éste método, haremos un par de pruebas con ficheros XML, con propiedades diferentes.

Compresión del fichero de espirometría propietario

Bajo rendimiento debido a las pocas repeticiones de los tags, ya que cada tag es diferente, para transmitir cada dato que es único del espirómetro.

Original:               27 KB

EXI:                        8 KB

Ratio:                    1/3

Compressión del documento CDA de espirometría

Alto rendimento debido a la gran cantidad de tags a repetir tanto de estructura de CDA (entries, components, code…) como de estructura del texto html para mostrar el informe (td, tr, table…).

Original:               680 KB

EXI:                        35 KB

Ratio:                    1/20

Conclusión

Éste nuevo método es muy importante, primero de todo porque ha sido aprobado como un estándar por la W3C, y por lo tanto no es formato propietario.

El punto fuerte del método es que esta concretamente orientado a codificar XML, nada más, a diferencia de otros sistemas de compresión genéricos.

La compresión se puede ver aplicada en documentos CDA i esto puede ser muy interesante para integrar documentos en formato EXI, ocupando menos espacio y transmitiendo en un tiempo más rápido.

Además éste estándar se ha desarrollado pensando en dispositivos móviles, para facilitar la transmisión más rápida y con menos peso. Con éste formato se crearía un impacto importante en estos dispositivos, y en el desarrollo de nuevas aplicaciones para estos.

Fragmento extraído del documento “EXI (Efficient XML Interchange) – M. Lizana”