Hem vist en anteriors entrades que al final de qualsevol càlcul de proximitat en un sentit o en altre (comptar entitats), arribàvem a veure la població afectada agrupada per illes de cases, cosa que permetia, mitjançant un mapa temàtic, veure les illes on hi havia més o menys gent, que en el cas dels càlculs de proximitat ens portava a estudiar les illes que es trobaven a més distància d’un determinat centre o que no en tenien cap a una distància determinada.
Es pot dir que aquesta relació amb la població és el motiu final de molts càlculs i simulacions, ja que la població, en darrera instància és el subjecte principal de l’activitat de la gestió municipal.
Anem a veure una mica en detall com fem aquestes agrupacions dels habitants. L’eina base és el Padro Municipal d’Habitants. En un primer procés s’agafen totes les dades rellevants de la base de dades del Padró, i un cop despersonalitzades, s’inclouen en una taula única, que seria una imatge de la situació del Padró Municipal en un moment determinat, en una data determinada, per tant seria una fotografia que es queda obsoleta immediatament acabada de fer ja que el Padró va canviant en el temps constantment degut a les altes i baixes que es van produint de forma contínua.
Un aspecte important és com situar els habitants en el territori. Nosaltres fem les agregacions dels habitants de tres maneres: càlcul dels habitants que viuen en una mateixa illa, càlcul dels habitants que viuen en una mateixa parcel·la, i càlcul dels habitants que viuen en el mateix ‘portal’.
Aquesta diferent forma de comptar els habitants correspon al nivell de resolució que ens cal, segons el tipus d’estudi que volem fer. Les illes de Mataró són de l’ordre de 600, les parcel·les, estaríem en unes 12.000 i els portals (també anomenats números de policia) de l’ordre de 20.000. Per tenir una visió general, no massa precisa, les illes són suficients. Si volem calcular els habitants d’una zona arbitrària de la ciutat afinarem molt més amb àrees molt més petites com ara les parcel·les, i amb els portals, que per definició no són àrees sinó punts, encara més. Seria com tenir una mateixa fotografia amb uns pixels molt grans (illes) o més petits (parcel·les i portals).
Com podem associar cada habitant amb una illa, una parcel·la o un portal? D’entrada hem dit que tenim tots els habitants en una única taula, cada fila de la taula és una persona i tant tindrem un total de tantes files com persones. Ara el que cal és un identificador de l’entitat amb la qual volem associar aquest habitant. Si parlem d’illes hi ha una forma única d’identificar cada illa amb un conjunt de tres codis INE (Instituto Nacional de Estadística) : codi de districte censal, i dins de cada districte codi de secció censal i dins de cada secció codi d’illa, tots tres són codis numèrics, i el conjunt de tots tres codis constitueix un identificador únic per una illa de la ciutat de Mataró, el format sol ser D-S-I (districte-secció-illa) per exemple: 5-2-4 que vol dir la illa 4 de la secció 2 del districte 5. Com que cada registre (fila) de la taula tindrà el seu codi D-S-I podrem sumar tots els habitants que tenen un mateix codi, per exemple pel codi 5-2-4 podríem dir que hi ha 235 habitants i així podríem fer una nova taula de dues columnes en la primera tindríem tots els codis d’illa i en la segona els habitants que podem comptar de cada codi. Aquesta seria una primera forma d’agregació dels habitants.
- Codificació INE per les Illes: Districte-Secció-Illa
- Taula d’agregacions d’habitants per Illa
De la mateixa manera podem tenir en cada registre de la taula general del Padró un identificador únic per la parcel·la que en aquest cas s’anomena codi UTM o Referència Cadastral [set caracters numèrics], aquest codi no existeix per les parcel·les dins de les zones rurals i en aquest cas és substituït per un altre codi que s’anomena CODI_GIS[ nou caracters numèrics]
- Codificació per les parcel·les urbanes codi UTM
De la mateixa manera que hem fet la taula d’agregacions per les illes ho faríem per les parcel·les
- Agregacions dels habitants per parcel·la
Tal com es pot veure el nombre d’habitants per parcel·la és molt menor que en el cas de les illes, però clar depèn de l’edificació en vertical que hi hagi.
L’agregació per portals o números de policia la faríem en base a un codi que es genera directament de l’adreça postal. El codi NP estaria format per codiCarrer+NumCasa+Lletra, corresponent a cinc caracters numèrics pel codi de carrer, tres pel número de casa, i un per la lletra que si no n’hi ha, que és el normal, es posa una x.
- Numeros de Carrer. Codificació CodiCarrer.NumCarrer.Lletra
Com podem veure són els números de carrer que es correspondran amb els portals de les cases i/o les escales. Podem fer l’agregació igual que s’ha fet per les Illes i les parcel·les.
- Agregació d’habitants per portal
En resum, d’aquesta manera podem construir les agregacions d’habitants segons la unitat de referència geogràfica que agafem.
Aquesta georeferenciació agregada dels habitants de la ciutat ens pot permetre fer estudis de densitat de població per barris o per àrees concretes de la ciutat, també per carrers, vies i eixos i preveure necessitats de serveis a la població.
