Unes de les aplicacions més sol·licitades dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) són les que tenen a veure amb l’anàlisi de l’activitat econòmica (AE), sigui aquesta la corresponent d’una ciutat, d’un territori o d’un país.
De fet la col·locació sobre el terreny de les diferents activitats econòmiques és una informació estratègica de primer ordre, ja que d’una mirada es pot intuir si d’una determinada activitat, diguem-ne per exemple: restaurants, farmàcies o perruqueries, n’hi ha una concentració exagerada, equilibrada o deficient. Una anàlisi més rigorosa ens permetria saber si d’acord amb la població ‘target’ que hi ha en la seva proximitat i amb els hàbits de mobilitat de la població està justificada o no una determinada oferta en un lloc concret en relació amb la demanda possible. En aquest sentit s’hauria d’anar a esbrinar motivacions sociològiques, moltes vegades difícilment racionalitzables, per explicar el per què de la presència o no d’una activitat en una àrea determinada.
De tota manera, una de les motivacions més senzilles de la geolocalització d’activitats econòmiques en un territori, serien les aplicacions anomenades de ‘geo-marketing’, consistents en veure on hi ha ‘buits’ o mancances d’una determinada activitat per impulsar la creació de negocis precisament en aquells indrets.
Un primer punt d’un aplicatiu que respongués a tals característiques seria la ubicació de les activitats econòmiques sobre el mapa de la ciutat, en aquest cas, de la ciutat de Mataró. Aquesta eina per ser útil caldria que oferís la possibilitat de diferents mètodes de cerca de les activitats, sigui pel nom o descripció, sigui pel codi corresponent segons una determinada classificació. També caldria tenir una font de les activitats i un manteniment que permetés afegir amb agilitat les altes i les baixes que es van produint.
Arribats a aquest punt cal dir que el CCU ha treballat i està treballant en la generació d’eines que permetin ubicar les AE sobre el mapa de la ciutat de Mataró, tant pel que fa a parcel·la com a portal.
La font de la informació de l’AE de Mataró que ha escollit el CCU és la Brossa Comercial (BC). Cada activitat genera un tipus de deixalles específic i això influeix en la tarifa que ha de pagar, i quan es deixi de fer l’activitat el seu titular serà el primer interessat en notificar-ho als responsables de recaptació per deixar de pagar per aquell concepte, per tant la Base de Dades de la Brossa Comercial és una font actualitzada de l’AE a la ciutat. Com a part negativa d’escollir aquesta font hi ha el fet que l’activitat real que es faci no s’ajusti exactament a la declarada en concepte de deixalles generades.
Respecte al tema de la classificació, en aquest moment s’ha escollit la forma de classificació que la BC utilitza, que és la dels epígrafs de l’antic IAE (Impost sobre l’Activitat Econòmica), amb tendència a anar-ho canviant progressivament cap a la classificació CCAE (Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques).
A l’aplicatiu del CCU també es poden visualitzar algunes característiques concretes com ara la superfície de l’activitat i consultar igualment algunes informacions proveïdes per la Base de Dades de la BC. A més a més també es poden consultar d’altres informacions relacionades amb la població que s’aniran explicant tot seguit i que el refermen com a eina analítica a més a més d’informativa.
Anem a concretar una mica tot això. A la figura 1 es pot veure la interfície on hi el cercador on a partir d’un paraula o conjunt de paraules o d’un codi podem anar seleccionant les activitats que es volen mostrar.
- Fig 1. Llista d’activitats que podem cercar i seleccionar
Un cop escollida l’activitat, si es tracta de situar els portals on es desenvolupa l’activitat, es pot anar a una altra pestanya per incidir en el tamany del ‘topo’ on es mostra (proporcional a la superfície del local), i fer d’altres mesures relacionades amb la població, com ara definir una zona d’influència(ZI) a l’entorn de la ubicació de cada activitat i mostrar un mapa temàtic de la població que queda fora de aquestes zones d’influència.
Si mirem per exemple les ferreteries, la segona pestanya seria la que mostra la figura 2
Fig 2. Pestanya pes escollir tamany dels ‘topos’ i de la Zona d’Influència i tipus de Z.I
En aquest cas s’ha escollit un factor de forma dels ‘topos’ de 2, àrees d’influència circulars de 150 m de radi i veure el mapa temàtic de la població exclosa. La sortida es mostra a la figura 3 on s’ha fet un zoom sobre el centre urbà de la ciutat i es poden apreciar els indrets de l’activitat, les ZI circulars i el mapa temàtic de les illes externes a les ZI.
Fig 3. Ferreteries amb ZI de 150 m i temàtic de població exterior
La llegenda corresponent a aquest mapa es mostra a la figura 4:
Fig 4. Llegenda del mapa de ferreteries
En el mapa temàtic de la població, les Illes més fosques corresponen a les de més població i per tant allà on ‘faria més falta’ la instal·lació de noves activitats.
Les ZI es poden escollir també sobre el Graf de Trams de Carrer (GTC), anem a veure un altre exemple, les farmàcies.
En aquest cas hi ha la possibilitat d’escollir el treballar amb distància o recorregut seguint el GTC o bé amb temps de trajecte, i s’ha triat una zona d’influència de 3 minuts a l’entorn de cada centre d’activitat. La segona pantalla es mostra a la figura 5 i la sortida a la figura 6
- Fig 5. Segona pantalla per a les Farmàcies amb ZI-GTC
Fig 6. Sortida de la consulta de Farmàcies amb ZI graf a 3 minuts
En resum la interacció entre la situació de les diferents activitats econòmiques amb la població, segmentada per Illes, permet veure la sobre-presència d’activitats en uns punts de la ciutat així com la no presència en d’altres on hi pot haver potencials usuaris o compradors. També la utilització del graf de trams de carrer graduat per distància o per temps ens dóna una idea molt fidel del concepte de proximitat i ens permet fer un anàlisi més acurat de les necessitats o tendències properes en la instal·lació de noves activitats.
