Durant tots els anys de la trajectòria del CCU s’ha anat passant per diferents fases, un element inicial clau és la utilització dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per representar entitats urbanes georeferenciables. Aquestes entitats són capaces d’aportar informació rellevant inclús per la comprensió i interpretació de determinats fenòmens socials. Podem concloure que tot element significatiu ubicat en l’entorn urbà és susceptible de ser representat en un SIG, des de les canonades de transport d’aigua fins als arbres o les papereres, i en el mateix moment en que representem aquests objectes sobre d’un plànol adquireixen automàticament l’atribut de georeferenciable.
Un inconvenient que té això seria que aquestes entitats han d’estar més o menys ‘fixades’ sobre el territori, si volem ampliar encara més aquest concepte de georeferenciable a entitats mòbils o que siguin susceptibles de desplaçar-se d’un punt a un altre haurem d’introduir el nou concepte de ‘posicionament global mitjançat satèl·lits’ o sigui GPS, en aquesta fase hi hauria els desplaçament de vehicles, persones o posicionament de ‘contenidors’ o altres objectes susceptibles de ser canviats d’ubicació a la via pública, per exemple. El CCU va ser l’evolució d’un grup de treball en SIG, GPS i terminals portàtils, i va realitzar en el seu moment un treball de camp sobre les barreres arquitectòniques a la la ciutat de Mataró. Avui dia el posicionament d’entitats mòbils forma ja part intrínseca de l’anàlisi urbà de manera que ambdós conceptes SIG i GPS estan absolutament lligats.
Un altre aspecte a tenir en compte serien les eines per a l’anàlisi que s’han anat construint, precisament en aquest punt és on el CCU té el seu sentit, l’anàlisi de les dades ha de permetre convertir informació útil sobre la ciutat en coneixement envers temes complexos, com ara distribució de serveis a la població, distribució de l’activitat econòmica de la ciutat, zonificació a partir de temps de desplaçament des de o envers un determinat servei, trajectes a entitats properes, etc.
El CCU s’ha basat en un SIG per a completar-lo amb eines específiques d’anàlisi a demanda dels tècnics corresponents, aquestes eines eren els anomenats ‘mòduls’ d’anàlisi del CCU. L’entorn inicial escollit fou el SIG Geomedia Professional un recurs de fàcil aprenentatge i maneig, sobre l’entorn Windows. L’inconvenient era que aquest programa interactuava, en la nostra concepció, amb bases de dades de tipus local, i l’avantatge que les BD eren estàndard i d’us majoritari com és el cas de Microsoft Access. De totes maneres el concepte principal consistia en que s’havia de tenir l’element de càlcul i les dades en el propi ordinador i això portava dificultats en els aspectes de manteniment de la informació i del propi programari.
Per superar aquests obstacles es va pensar en utilitzar un producte més modern i no associat a un fabricant determinat, més aviat lligat al concepte de Programari Lliure, i que disposés d’una comunitat important d’usuaris que garantissin el seu desenvolupament i continuïtat independentment dels aspectes comercials. Aquesta seria una nova fase en l’evolució de les eines del CCU.
El programari escollit fou el QGIS com a SIG per equips de sobretaula, aquest programari també és l’escollit pel SSIT de l’Ajuntament de Mataró per a molts dels seus desenvolupaments com ara el ‘Mataró SIG Visor 3.0’ que és un visor a través d’Internet de mapes i d’entitats georeferenciades de la ciutat, en el qual també participa el CCU. A més a més del QGIS, en aquest projecte també s’utilitza la base de dades PostgreSQL (Postgres), que també és de lliure distribució.
Durant anys es van fer avenços en la implementació dels Mòduls del CCU (desenvolupats en l’entorn Geomedia Professional) mitjançant el QGIS, encara que es tractava més que res d’una translació de funcionalitats, és a dir aconseguir les mateixes funcionalitats del Geomedia en el nou entorn, però que encara no representava un canvi conceptual important.
El canvi va arribar a l’implementar la filosofia ‘client-servidor’ en la base de dades i en l’actualització automàtica dels mòduls, utilitzant els propis procediments ja previstos en el QGIS.
En aquesta filosofia ‘client-servidor’ cada client des de QGIS es connecta amb la BD PostgreSQL. I el material es pot consolidar en la mateixa BD si l’usuari té els permisos corresponents.
Tampoc s’executa el codi dels procediments d’anàlisi només en l’equip local. El codi s’executa en part en l’equip local, en el llenguatge Python com és propi del QGIS però també en el servidor utilitzant la potència del llenguatge SQL amb PostGIS per les funcions espacials del PostgreSQL, per tant el SIG podria quedar reduït a un ‘front-end’ per entrar les dades de la consulta i representar-ne els resultats.
En resum s’hauria passat d’un entorn local a un entorn distribuït, però mantenint la necessitat de disposar d’un programari instal·lat localment, sense costos de llicències, multi plataforma, i amb actualitzacions automàtiques
Una darrera fase en aquesta evolució, en la qual s’hi està treballant en l’actualitat, seria que l’entorn d’entrada i sortida de dades no fora pròpiament un programa SIG amb uns mòduls d’anàlisi, si no un entorn web del tipus del ‘Mataró SIG Visor 3.0’ en aquest cas sí que tot el càlcul es realitzaria en el servidor, i no es requereix cap potència en l’ordinador de l’usuari simplement els recursos estàndard dels navegadors web.
Resumint una mica tot el que ja s’ha exposat, en aquest moment es disposa d’una potència de càlcul i d’anàlisi en un entorn QGIS-PostgreSQL amb facilitats de manteniment de l’entorn i de les dades, capaç d’arribar a tot el personal tècnic i polític de l’Ajuntament sense costos de llicències i amb un equip de desenvolupament consolidat entre el CCU i el propi SSIT municipal.
L’aplicatiu web seria una altra forma de desenvolupar aquesta mateixa filosofia del QGIS-PostgreSQL, però sense QGIS, les consultes haurien de ser una mica més acotades però les possibilitat d’anàlisi que té lloc en el servidor serien les mateixes. Això permetria una obertura del sistema al públic en general i tanmateix també es podria entrar en el mon de les apps per a mòbils
