Un dels elements diferencials en els aplicatius del CCU, que anomenem ‘mòduls’, és la importància que hi donem al Graf de Trams de Carrer (GTC). Ja abans quan estàvem treballant en l’entorn del GeomediaPro i amb la llibreria del Geomedia Transportation Manager, com avui dia en que treballem amb l’entorn del QGIS.
Fig 1. Desplegament en arbre seguint el GTC. GeomediaPro.
Aquest fet, el treball amb el GTC, s’ha traduït amb la definició de zones d’influència a par-tir del GTC desplegat en arbre a partir d’un punt determinat (vegeu la figura 1) , també anomenat ‘cobertura’ en altres entrades en aquest Bloc, i en la cerca de camins (més curts o més ràpids) a un nombre determinat d’entitats seguint el GTC.
Aquest tipus de zones d’influència graf (ZI-GTC) en les versions del QGIS anteriors a la versió 3 es feia en el servidor PostgreSQL a través de la llibreria ‘pgrouting’, i per definir la ‘cobertura’ a partir d’un punt es va haver de desenvolupar un procediment específic ja que directament en la llibreria no estava implementat. Això està explicat en detall en l’entrada a aquest bloc anomenada: ‘Cobertura mitjançant graf de trams de carrers (GTC)’ publicat per en Josep Lòpez Xarbau el dia 1/06/2017. Vegeu a la figura 2 una mostra del resultat final de la cobertura a partir d’un punt.
Fig 2. Cobertura a partir d’un punt implementat sobre ‘pgrouting’ per en Josep L. Xarbau
Tan en la figura 1 com en la figura 2 es important destacar que un cop assolida la distancia màxima o la funció de cost màxima ens podem trobar en un punt intermig d’un dels seg-ments del GTC, el càlcul d’aquests darrers fragments perifèrics de tram comporta un càlcul especial, com s’explica en el ‘post’ d’en Josep L.Xarbau.
A partir de la versió 3 del QGIS ens trobem que moltes d’aquestes funcions relacionades amb el GTC, com pot ser l’’encaminament’ o cerca d’un trajecte entre punts del mapa i la ‘cobertura’ o desplegament en arbre a partir d’un punt seguint el GTC, estan ja imple-mentades. Desplegant el menú ‘Procesos’->’Caja de herramientas de Procesos’ tal com es pot veure en la figura 3
Fig 3. Eines d’Anàlisi de Xarxes del QGIS v3
En aquest cas la ‘cobertura’ l’anomenen ‘Àrea de Servei’. La implementació de aquestes funcions en els mòduls del CCU, concretament en el mòdul CTE està descrita en l’entrada: ‘Implementación de las funcionalidades QGIS3 para realizar el cálculo local en el módulo CTE’ d’en Manuel Duro.
Val a dir que un cop obtingut el desplegament en arbre a partir d’un punt s’ha de definir un ‘buffer’ a l’entorn d’aquesta entitat lineal i això constituirà la nova zona d’influència d’aquest punt seguint el GTC.
Plantejat tot això diem que anem en la bona direcció per que l’evolució de les eines del QGIS sembla indicar-ho així, dotant al seu aplicatiu d’uns recursos analítics que en versions anteriors no hi eren i que entre altres àmbits impliquen a tot el que te a veure amb el GTC, és a dir l’encaminament i la ZI-GTC. El projecte CCU sempre ha apostat per aquests plantejaments i ha treballat en la generació de mòduls relacionats amb el GTC, ara l’evolució de la tecnologia encara reforça mes aquest enfocament.
De totes maneres l’avantatge o inconvenient de realitzar els càlculs dels camins o les ZI seguint el GTC en el propi equip o fer-ho en el servidor PostgreSQL requereix un estudi de mes profunditat. El que sí està clar és que la flexibilitat en poder escollir un procediment o un altre reverteix en benefici de l’usuari, que podrà aprofitar ambdós mètodes per treure’n més rendiment al seu equip.
