L’Empresa Connectada en el context de Indústria 4.0

El proper dimarts dia 31 d’octubre, a la Escola Superior Politècnica de Tecnocampus, el Sr Antoni Rovira, de l’empresa Rockwell Automation, farà una conferència col·loqui sobre:

Empresa Connectada / Indústria 4.0 – Aplicació i Casos pràctics.

La conferència s’emmarca dins del temari de l’assignatura “Automatització Integral de Sistemes Indústria 4.0”

La conferència és oberta als alumnes d’enginyeria de la ESUP i als professionals interessats.

————————————————————————————————-

Lloc: aula 205 de l’edifici Universitari a Tecnocampus, TCM1 2a planta

Hora: de 17 a 19h

Organitzador: Jordi Ayza (ayza@tecnocampus.cat)

————————————————————————————————-

Antoni RoviraEl Sr. Antoni Rovira és un expert en Aplicacions Integrades en la empresa indústria, incloent solucions SCADA i MES.

Actualment és Responsable d’Arquitectures Integrades a Rockwell Automation Iberia. Anteriorment ha treballat a Asesa com a director de producció  i a Adasoft com a Business Area Manager

L’Enginyer 4.0

El nou perfil de l’enginyer en la Indústria 4.0

La nova economia global del coneixement es caracteritza pel desenvolupament d’una nova lògica organitzativa íntimament relacionada amb el procés de canvi tecnològic. En aquest context econòmic, amb mercats cada vegada més volàtils i consumidors que demanen productes personalitzats, ràpids d’obtenir i amb major valor afegit, s’exigeixen noves formes de producció, amb estratègies d’operacions, més enllà de la reducció de costos i la diferenciació, basades en la gestió del coneixement i la innovació continuada.

En aquest context cal una redefinició de la fàbrica (smart fatory), amb processos digitalitzats, sistemes interconnectats i mitjans intel·ligents, que permetin la consecució d’aquests objectius. Alhora, això implica sistemes de gestió industrials d’alta complexitat i nous esquemes d’organització del treball, cosa que exigeix una adaptació dels perfils professionals a la nova realitat del sector. Per tant, cal desenvolupar noves competències professionals, que han de preveure la hibridació d’habilitats en l’ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i coneixements sobre OT (Tecnologies de la Producció), combinant coneixements sobre comunicacions i tractament de dades amb capacitats organitzatives i de gestió del procés productiu.

Aquest procés de transformació digital de l’empresa industrial, mitjançant la incorporació intensiva de TIC per a la millora de l’eficiència de gestió dels seus elements de valor, millora la flexibilitat de la funció de producció i propicia nous models de negoci i noves estructures organitzatives. Però les noves tecnologies no només afecten al disseny i la gestió del sistema productiu, sinó també el disseny del producte, amb una clara orientació a la reducció del time-to-market i la generació de valor per al client, així com la gestió del procés d’innovació empresarial. Aquest procés de transformació abasta tots els processos de negoci i considera el cicle de vida complet del producte per donar resposta a les noves exigències dels mercats globals.

La transformació digital de l’empresa també s’anomena 4ª revolució industrial o Indústria 4.0, i es caracteritza per la flexibilitat i l’adaptabilitat de la funció de producció, aconseguides mitjançant un procés de transformació digital integral de l’organització. Es tracta d’un nou model industrial basat en la producció utilitzant sistemes cíber-físics, que genera noves oportunitats de negoci, amb nous models basats en la combinació de productes i serveis, que obliguen a repensar l’organització, amb noves estructures, nous requeriments de capital humà i una redefinició dels seus processos de negoci.

La tecnologia és un element central en la nova revolució industrial que fa possibles models de fabricació intel·ligent i d’alt valor, que necessiten alta connectivitat i que gestionen grans volums d’informació. El full de ruta tecnològic de la fàbrica intel·ligent ha de combinar, entre d’altres: Cyber-Physical Systems (CPS), Internet of Things (IoT), Cloud Computing i Big Data. Els actuals sistemes d’automatització industrial integren cada vegada més sensors i capacitats de comunicació, la qual cosa estableix requeriments, cada vegada més exigents, per a la monitorització de grans quantitats de dades i la interoperabilitat entre processos, posant el focus en el costat del programari i les comunicacions.

Alhora, l’explotació intel·ligent d’aquestes dades ha de permetre la millor gestió dels recursos disponibles, i la interconnexió de tots els equips, màquines, i sistemes de gestió i supervisió, juntament amb l’aparició del cloud computing, obren noves perspectives per a la fabricació intel·ligent (advanced manufacturing), alhora que estableixen nous reptes de cíber-seguretat en la Indústria 4.0. Però més enllà de les competències tecnològiques i tècniques necessàries per a actuar en el nou escenari industrial, també seran necessàries competències personals, indispensables per al desenvolupament de les tasques pròpies de l’enginyer, entre les quals destaquen la capacitat d’adaptació, d’integració i lideratge d’equips de treball, de planificació i autogestió, d’aprendre a aprendre, de resolució de problemes, de relació amb l’entorn, i de comunicació i creativitat.

En aquest nou escenari canvien els requeriments competencials de l’enginyeria, que a més adquireixen un caràcter cada vegada més transitori donada l’acceleració del procés de canvi tecnològic i la seva creixent complexitat. En conseqüència s’hauran d’introduir canvis en les diferents matèries dels Graus d’enginyeria, i definir estratègies de més llarg abast, que permetin donar resposta a les noves exigències tecnològiques i de gestió del nou escenari presentat: l’smart factory. És necessari revisar els continguts d’algunes matèries obligatòries i optatives, la definició d’estratègies de dobles titulacions, i, sobretot l’oferta de Màster, segons el perfil competencial actual. Així i tot, la complexitat tecnològica i de gestió que planteja el nou escenari exigirà la definició d’equips de treball multidisciplinaris que permetin completar un marc competencial Industria 4.0 sòlid i difícil d’assolir de forma individual, i les competències per a la gestió d’aquests equips seran centrals en el nou perfil de l’enginyer de la indústria intel·ligent.

L’anàlisi de la situació general dels Graus d’enginyeria en l’actualitat apunta a la necessitat d’accions generals per a la millora de les competències relacionades amb els tres principals habilitadors de la Indústria 4.0: la hibridació dels mons físic i digital, les comunicacions i el tractament de dades i, per últim, les aplicacions de gestió. Aquestes accions haurien de tenir a veure amb la millora de coneixements en el procés de transformació digital de l’empresa, els nous sistemes de fabricació (fabricació additiva i impressió 3D), l’eficàcia i la eficiència en la gestió del cicle de negoci (cloud computing, big data, business intelligence), i la seguretat (comunicacions i gestió de la ciberseguretat).

Julian Horrillo Tello (ESUPT-UPF)

Pere Tuset-Peiró (UOC)

 

El nuevo perfil del ingeniero en la Industria 4.0

La nueva economía global del conocimiento se caracteriza por el desarrollo de una nueva lógica organizativa íntimamente relacionada con el proceso de cambio tecnológico. En este contexto económico, con mercados cada vez más volátiles y consumidores que piden productos personalizados, rápidos de obtener y con mayor valor añadido, se exigen nuevas formas de producción, con estrategias de operaciones, más allá de la reducción de costes y la diferenciación, basadas en la gestión del conocimiento y la innovación continuada.

En este contexto hace falta una redefinición de la fábrica (smart factory), con procesos digitalizados, sistemas interconectados y medios inteligentes, que permitan la consecución de estos objetivos. A la vez, esto implica sistemas de gestión industriales de alta complejidad y nuevos esquemas de organización del trabajo, cosa que exige una adaptación de los perfiles profesionales a la nueva realidad del sector. Por lo tanto, hay que desarrollar nuevas competencias profesionales, que tienen que prever la hibridación de habilidades en el uso de las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación) y conocimientos sobre OT (Tecnologías de la Producción), combinando conocimientos sobre comunicaciones y tratamiento de datos con capacidades organizativas y de gestión del proceso productivo.

Este proceso de transformación digital de la empresa industrial, mediante la incorporación intensiva de TIC para la mejora de la eficiencia de gestión de sus elementos de valor, mejora la flexibilidad de la función de producción y propicia nuevos modelos de negocio y nuevas estructuras organizativas. Pero las nuevas tecnologías no sólo afectan al diseño y la gestión del sistema productivo, sino también el diseño del producto, con una clara orientación a la reducción del time-to-market y la generación de valor para el cliente, así como la gestión del proceso de innovación empresarial. Este proceso de transformación alcanza todos los procesos de negocio y considera el ciclo de vida completo del producto para dar respuesta a las nuevas exigencias de los mercados globales.

La transformación digital de la empresa también se denomina 4ª revolución industrial o Industria 4.0, y se caracteriza por la flexibilidad y la adaptabilidad de la función de producción, conseguidas mediante un proceso de transformación digital integral de la organización. Se trata de un nuevo modelo industrial basado en la producción utilizando sistemas ciberfísicos, que genera nuevas oportunidades de negocio, con nuevos modelos basados en la combinación de productos y servicios, que obligan a repensar la organización, con nuevas estructuras, nuevos requerimientos de capital humano y una redefinición de sus procesos de negocio.

La tecnología es un elemento central en la nueva revolución industrial que hace posibles modelos de fabricación inteligente y de alto valor, que necesitan alta conectividad y que gestionan grandes volúmenes de información. La hoja de ruta tecnológica de la fábrica inteligente tiene que combinar, entre otros: Cyber-Physical Systems (CPS), Internet of Things (YATE), Cloud Computing y Big Fecha. Los actuales sistemas de automatización industrial integran cada vez más sensores y capacidades de comunicación, lo cual establece requerimientos, cada vez más exigentes, para la monitorización de grandes cantidades de datos y la interoperabilidad entre procesos, poniendo el foco en el lado del software y las comunicaciones.

A la vez, la explotación inteligente de estos datos tiene que permitir la mejor gestión de los recursos disponibles, y la interconexión de todos los equipos, máquinas, y sistemas de gestión y supervisión, junto con la aparición del cloud computing, abren nuevas perspectivas para la fabricación inteligente (advanced manufacturing), a la vez que establecen nuevos retos de ciberseguridad en la Industria 4.0. Pero más allá de las competencias tecnológicas y técnicas necesarias para actuar en el nuevo escenario industrial, también serán necesarias competencias personales, indispensables para el desarrollo de las tareas propias del ingeniero, entre las cuales destacan la capacidad de adaptación, de integración y liderazgo de equipos de trabajo, de planificación y autogestión, de aprender a aprender, de resolución de problemas, de relación con el entorno, y de comunicación y creatividad.

En este nuevo escenario cambian los requerimientos competenciales de la ingeniería, que además adquieren un carácter cada vez más transitorio dada la aceleración del proceso de cambio tecnológico y su creciente complejidad. En consecuencia se tendrán que introducir cambios en las diferentes materias de los Grados de ingeniería, y definir estrategias de más largo alcance, que permitan dar respuesta a las nuevas exigencias tecnológicas y de gestión del nuevo escenario presentado: la smart factory. Es necesario revisar los contenidos de algunas materias obligatorias y optativas, la definición de estrategias de dobles titulaciones, y, sobre todo la oferta de Máster, según el perfil competencial actual. Aun así, la complejidad tecnológica y de gestión que plantea el nuevo escenario exigirá la definición de equipos de trabajo multidisciplinares que permitan completar un marco competencial Industria 4.0 sólido y difícil de lograr de forma individual, y las competencias para la gestión de estos equipos serán centrales en el nuevo perfil del ingeniero de la industria inteligente.

El análisis de la situación general de los Grados de ingeniería en la actualidad apunta a la necesidad de acciones generales para la mejora de las competencias relacionadas con los tres principales habilitadores de la Industria 4.0: la hibridación de los mundos físico y digital, las comunicaciones y el tratamiento de datos y, por último, las aplicaciones de gestión. Estas acciones tendrían que tener que ver con la mejora de conocimientos en el proceso de transformación digital de la empresa, los nuevos sistemas de fabricación (fabricación aditiva e impresión 3D), la eficacia y la eficiencia en la gestión del ciclo de negocio (cloud computing, big data, business intelligence), y la seguridad (comunicaciones y gestión de la ciberseguretat).

Julian Horrillo Tello (ESUPT-UPF)

Pere Tuset-Peiró (UOC)

Jornada d’automatització i robòtica col·laborativa a Tecnocampus

El proper 19 d’octubre, en el Foyer de Tecnocampus, hi haurà la jornada ayri11 era 4.0

logo-ayri11Aquestes jornades ja fa diversos anys que es porten a terme a Tecnocampus.
La temàtica sempre està centrada sobre l’automatització i la robòtica.  Aquest any hi ha una especial atenció als robots col·laboratius.

És com una mena de fira, on es presenten productes i novetats però en un format diferent al de la fira.

En comptes d’estands aquí hi ha mini classes.Cada una de les empreses expositores ofereixen una demphoca_thumb_m_ayri 3779_0169ostració d’algun dels seus productes més nous en format mini-curs. Això vol dir, un nombre reduït d’assistents a cada sessió i una durada limitada a uns 20 minuts per a cada mini curs.
Aquest format permet als assistents fer-se càrrec molt bé de les novetats presentades.
Cada 40 minuts es pot assistir a un nou mini curs.

En paral·lel hi ha les típiques sessions de presentació de productes a la sala auditori de Tecnocampus.

Recomano a professionals i alumnes que visiteu la web de la Jornada ayri11 , veieu quines empreses hi trobareu aquest any i us inscriviu.
Val la pena.

A reveure
Jordi Ayza

CURSOS D’ANIVELLAMENT SETEMBRE 2017

L’Escola Universitària Politècnica de Mataró ofereix cursos d’anivellament de les matèries de física i matemàtiques als nous alumnes dels estudis d’enginyeria.

Aquests cursos tenen com a objectiu repassar alguns conceptes bàsics d’aquestes matèries per ajudar i facilitar la incorporació a aquestes assignatures dels estudis universitaris.

HORARI

FÍSICA

  • Dimarts 12 de setembre: horari de 16 a 18 hores.
  • Dimecres 13 de setembre: horari de 18 a 20 hores.
  • Dijous 14 de setembre: horari de 16 a 18 hores.
  • Divendres 15 de setembre: horari de 18 a 20 hores.
  • Dimarts 19 de setembre: horari de 16 a 18 hores.
  • Dimecres 20 de setembre: horari de 18 a 20 hores
  • Dijous 21 de setembre: horari de 16 a 18 hores.

MATEMÀTIQUES

  • Dimarts 12 de setembre: horari de 18 a 20 hores.
  • Dimecres 13 de setembre: horari de 16 a 18 hores.
  • Dijous 14 de setembre: horari de 18 a 20 hores.
  • Divendres 15 de setembre: horari de 16 a 18 hores.
  • Dimarts 19 de setembre: horari de 18 a 20  hores.
  • Dimecres 20 de setembre: horari de 16 a 18 hores
  • Dijous 21 de setembre: horari de 18 a 20 hores.

 

  • DOCUMENTACIÓ FÍSICA
  1. Análisis Vectorial
  2. Cinemàtica
  3. Lleis de Newton
  • DOCUMENTACIÓ MATEMÁTIQUES
  1. Nombres Reals
  2. Funcions
  3. Límits i Derivades
  4. Regles de Derivació
  5. Integració
  6. Matrius i Determinants
  7. Problemes Matemàtiques
  8. Solució Problemes

 

 

 

Guia cap a la Indústria 4.0 per a les empreses

El passat 24 de maig, a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el grup de treball sobre Software, Anàlisi i Integració de la Comissió Indústria 4.0 d’Enginyers de Catalunya (EngC – EIC, Col·legi d’Enginyers Agrònoms, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, Col·legi d’Enginyers Informàtics, Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació), va organitzar una sesió de debat sobre els camins que poden seguir les empreses per avançar cap a la Indústria 4.0

Camins I40
En aquesta sessió vam presentar un document, elaborat per uns quants membres d’aquest grup de treball, que vol ser una guia per a les empreses que volen avançar en aquesta direcció.
El document inclou una pauta de treball i quatre casos d’empreses que han començat a fer el seu camí i que han estat disposades a compartir els seus neguits i experiències.
El document ha estat coordinat per en Jordi Ayza, del grup de recerca GRESIT de Tecnocampus i el trobareu en aquest enllaç.

Espero que el trobeu útil.

 

Tendencias en robótica colaborativa

Jose_de_GeaHace unos días, el Dr. José de Gea Fernández publicó un interesante artículo sobre tendencias de la robótica colaborativa. El artículo incluye una relación de los últimos modelos de robots colaborativos de mercado. Está redactado en estilo de periodismo técnico y os lo recomiendo.

Lo encontrareis en: http://www.infoplc.net/plus-plus/tecnologia/tendencias/item/104166-tendencias-robotica-colaborativa-industrie-4-0

 

El Dr. José de Gea Fernández es Jefe del Grupo “Robot Control” en DFKI (Centro Alemán de Investigación en Inteligencia Artificial) Robotics Innovation Center http://robotik.dfki-bremen.de/en/ Bremen, Alemania. Y es colaborador del grupo de investigaciób GRESIT de Tecnocampus.

 

Cotxes amb permís de conduir

autonomos_mission_brandenbug_gate_2011_2

La setmana passada vaig tenir l’ocasió d’assistir a una conferència del Dr. Raúl Rojas, professor de Intel·ligència Artificial a la Freie Universität Berlin, en el marc de la 2a Nit de la Robòtica que organitza anualment el grup de Robòtica del Col·legi d’Enginyers Industrials.

El Dr. Rojas ens va presentar els resultats del seu equip de recerca obtinguts fins ara sobre intel·ligència artificial aplicada a la conducció de vehicles autònoms en entorns urbans amb tràfic real.

El seu laboratori: un vehicle ple de sensors i de software. Els seus treballs van començar el 2008. El seu primer vehicle va ser el Spirit of Berlin. Posteriorment van millorar els software i el hardware i van aplicar-lo a un nou vehicle: el Made in Germany. Amb ell van fer un viatge de 1.500 milles, des de la frontera a Nogales, estat de Nevada, fins a Ciutat de Mèxic (http://www.unr.edu/nevada-today/news/2015/raul-rojas-autonomous-drive-in-mexico). El seu cotxe autònom disposa del permís de conducció, aconseguit a Alemanya, des de 2011.

autonom_carEl darrer vehicle de treball és el e-Instein, un vehicle elèctric, es tracta d’un model Mitsubishi i-MiEV modificat i amb un conjunt de sendors més reduit respecte al del Spirit of Berlin.

Els resultats obtinguts també són fruit del treball conjunt de diversos equips de recerca, el ja esmentat de la Freie Universität Berlin, de la Rice University de Houston,  i del centre alemany de recerca Fraunhofer Gesellschaft (IAIS) a Sankt Augustin.

Els resultats de la seva feina els podeu veure en les seves publicacions i els seus vídeos consultant a la web del seu equip: http://autonomos-labs.com/ . El seu objectiu és millorar la seguretat de la conducció dissenyant sistemes de conducció autònoma segurs, que responguin als entorns variables i a  les incidències pròpies de la conducció, immunes a les distraccions i al cansament.

Els resultats obtinguts són espectaculars però, malgrat que han avançat molt i el seu objectiu és més a prop, encara tenen molta feina per davant. L’equip del Dr. Rojas continua treballant per tal de poder simplificar la sensòrica que proporciona les dades als algorismes de software. Per tan el seu esforç està en saber extreure tota la informació necessària d’un conjunt de sensors prou reduït i econòmic com per poder generalitzar l’aplicació del projecte de conducció autònoma segura en entorns de tràfic real.

Sensors, computadors, actuadors, comunicacions i software treballant conjuntament i concretant-se en solucions viables, útils i sostenibles. I el software està en el centre.

“Industrial IoT” vs “Consumer IoT”

Aquest any estem parlant molt de Industrie 4.0, Smart Factory i Industría Conectada. Un dels seus components és el que coneixem com a Internet de les Coses, IoT.

El concepte IoT l’associem normalment a articles de consum IIoTconnectats a internet, incloent dispositius de la llar, rentadores industrials, o dispositius de l’automòbil, però també l’extrapolem a sensors, actuadors i màquines situats en una planta industrial.
I és llavors quan ens podem trobar una nova etiqueta: IIoT, és a dir el Industrial Internet of Things. Ràpidament podem considerar que el IIoT és el mateix que el IoT però per “coses” ubicades en un entorn industrial. Parlem del mateix però localitzat en uns llocs diferents.

De fet, afegir l’adjectiu Industrial, suposa afegir unes especificitats.

Quan parlem de Industrial IoT estem parlant de la transmissió de dades crítiques i, per tan, amb normes més estrictes de seguretat; en entorns de treball més agressius i amb requeriments de fiabilitat més alts; i amb especificitats diferents pel que respecta a aconseguir la necessària interoperabilitat amb els altres dispositius i aplicacions amb que es relacionin les coses.

El concepte és el mateix però les especificacions tècniques són diferents.

Adjunto un enllaç a dos articles que us poden interessar:

ESUP TCM promou la Industria 4.0

Aspecte de la Taula Debat a la seu d'EnginyersBCN

Aspecte de la Taula Debat a la seu d’EnginyersBCN

El passat dilluns 25/1/16, organitzat per EnginyersBCN i Aseitec, es va fer una Taula Debat sobre els reptes i possibilitats de la Industria 4.0. En el debat van participar experts d’empreses (Carles Cosials de Integral OLM Experts, i Pere Girbau de Girbau S.A.), d’administracions (Daniel Marco, director de iDigital i SmartCat, i Joan Miquel Hernández, cap de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial de la Generalitat de Catalunya) i de centres tecnològics (Josep Lluís Checa, director general adjunt de Leitat, i Joan Guasch, director de programes públics de Eurecat) i va estar moderat pel Dr. Jordi Ayza, professor de l’Escola Superior Politècnica Tecnocampus (ESUP TCM) .

Algunes de les coses que es van dir són:

  •  La Industria 4.0 és al mateix temps un repte i una amenaça. Un repte perquè obre moltes possibilitats: si pugem al carro podem estar en una posició capdavanters, però alhora és una amenaça: si no hi pugem quedem fora de joc.
  • L’extracció de dades de les màquines i dels productes intel·ligents, i la seva incorporació al big data per tractar aquestes dades permeten oferir més valor i més serveis al client
  • Cal que els fabricants entenguin que les noves tecnologies impacten en la organització de la pròpia empresa  i en el seu model de negoci:.
  • En totes les fases del cicle de vida del producte cal que els diferents departaments de l’empresa treballin conjuntament  i que la mateixa empresa busqui la col·laboració de partners tecnològics, de proveïdors  i dels mateixos clients.
  • La Industria 4.0 implica la convergència de dos mons: el mon de les TIC i de Internet, i el mon industrial.
  • El paradigma Industria 4.0 permet la democratització del desenvolupament i proporciona oportunitats de diferenciació i d’optimització. Una baixa inversió permet a una PIME saltar al mon.

L’Escola Superior Politècnica de Tecnocampus està implicada en la difusió, el desenvolupament i la formació de les tecnologies i els canvis associats al nou paradigma de la Industria 4.0

Sabeu qui era Joseph Engelberger ?

Va néixer el juliol de 1925 i ha mort el desembre de 2015. Arreu del mon és conegut com el pare de la robòtica. És el promotor del primer robot industrial: el Puma, de l’empresa Unimation (actualment desapareguda). El primer prototipus va aparèixer el 1959. Tota la seva vida professional ha estat dedicada amb entusiasme a desenvolupar i promoure la robòtica en diferents camps d’aplicació.

unimate_001

Des del 1977, creat per la Robotic Industries Association (RIA), es convoca el premi Joseph F. Engelberger per reconèixer les persones que han fet una contribució significativa en el camp de la robòtica, seguint objectius i filosofies humanistes i prioritzant el be de la humanitat.

En els darrers cursos de Robòtica, a la ESUP, hem treballat sobre alguna de les seves idees sobre el desenvolupament de robots assistencials. Recordeu l’article de Frank Tobe, aparegut en el blog de IEEE Spectrum el 2012, titulat “Where Are the Elder Care Robots?” ?