Yearly Archives: 2018

Filosofia per l’Anàlisi Urbà. Una evolució de les eines del CCU.

Durant tots els anys de la trajectòria del CCU s’ha anat passant per diferents fases, un element inicial clau és la utilització dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per representar entitats urbanes georeferenciables. Aquestes entitats són capaces d’aportar informació rellevant inclús per la comprensió i interpretació de determinats fenòmens socials. Podem concloure que tot element significatiu ubicat en l’entorn urbà és suscep­tible de ser representat en un SIG, des de les canonades de transport d’aigua fins als arbres o les papereres, i en el mateix moment en que representem aquests objectes sobre d’un plànol adquireixen automàticament l’atribut de georeferenciable.

Un inconvenient que té això seria que aquestes entitats han d’estar més o menys ‘fixa­des’ sobre el territori, si volem ampliar encara més aquest concepte de georeferenciable a entitats mòbils o que siguin susceptibles de desplaçar-se d’un punt a un altre  haurem d’introduir el nou concepte de ‘posicionament global  mitjançat satèl·lits’ o sigui GPS, en aquesta fase hi hauria els desplaçament de vehicles, persones o posicionament de ‘contenidors’ o altres objectes susceptibles de ser canviats d’ubicació a la via pública, per exemple. El CCU va ser l’evolució d’un grup de treball en SIG, GPS i terminals portàtils, i  va realitzar en el seu moment un treball de camp sobre les barreres arqui­tectòniques a la la ciutat de Mataró. Avui dia el posicionament d’entitats mòbils forma ja part intrínseca de l’anàlisi urbà de manera que ambdós conceptes SIG i GPS estan absolutament lligats.

Un altre aspecte a tenir en compte serien les eines per a l’anàlisi que s’han anat cons­truint, precisament en aquest punt és on el CCU té el seu sentit, l’anàlisi de les dades ha de permetre convertir informació útil sobre la ciutat en coneixement envers temes com­plexos, com ara distribució de serveis a la població, distribució de l’activitat econòmica de la ciutat, zonificació a partir de temps de desplaçament des de o envers un determinat servei, trajectes a entitats properes, etc.

El CCU s’ha basat en un SIG per a completar-lo amb eines específiques d’anàlisi a de­manda dels tècnics corresponents, aquestes eines eren els anomenats ‘mòduls’ d’anàlisi del CCU. L’entorn inicial escollit fou el SIG  Geomedia Professional un recurs de fàcil aprenentatge i maneig, sobre l’entorn Windows. L’inconvenient era que aquest pro­grama interactuava, en la nostra concepció, amb bases de dades  de tipus local, i l’avantatge  que les BD eren estàndard i d’us majoritari com és el cas de Microsoft Ac­cess. De totes maneres el concepte principal consistia en que s’havia de tenir l’element de càlcul i les dades en el propi ordinador i això portava  dificultats en els aspectes de manteniment de la informació i del propi programari.

Per superar aquests obstacles es va pensar en utilitzar un producte més modern i no as­sociat a un fabricant determinat, més aviat lligat al concepte de Programari Lliure, i que disposés d’una comunitat important d’usuaris que garantissin el seu desenvolupament i continuïtat independentment dels aspectes comercials. Aquesta seria una nova fase en l’evolució de les eines del CCU.

El programari escollit fou el QGIS com a SIG per equips de sobretaula, aquest progra­mari també és l’escollit pel SSIT de l’Ajuntament de Mataró per a molts dels seus des­envolu­paments com ara el ‘Mataró SIG Visor 3.0’ que és un visor a través d’Internet de mapes i d’entitats georeferenciades de la ciutat, en el qual també participa el CCU. A més a més del QGIS,  en aquest projecte també s’utilitza la base de dades PostgreSQL (Postgres), que també és  de lliure distribució.

Durant anys es van fer avenços en la implementació dels Mòduls del CCU (desenvolu­pats en l’entorn Geomedia Professional) mitjançant el QGIS, encara que es tractava més que res d’una translació de funcionalitats, és a dir aconseguir les matei­xes funcionalitats del Geomedia en el nou entorn, però que encara no representava un canvi conceptual important.

El canvi va arribar a l’implementar la filosofia ‘client-servidor’ en la base de dades i en l’actualització automàtica dels mòduls, utilitzant els propis procediments ja previstos en el QGIS.

En aquesta filosofia ‘client-servidor’ cada client des de QGIS es con­necta amb la BD PostgreSQL. I el material es pot consolidar en la mateixa BD si l’usuari té els permisos corresponents.

Tampoc s’executa el codi dels procediments d’anàlisi només en l’equip local. El codi s’executa en part en l’equip local, en el llenguatge Python com és propi del QGIS però també en el servidor utilitzant la potència del llenguatge SQL amb PostGIS per les fun­cions espaci­als del PostgreSQL, per tant el SIG podria quedar reduït a un ‘front-end’ per entrar les dades de la consulta i representar-ne els resultats.

En resum s’hauria passat d’un entorn local a un entorn distribuït, però mantenint la ne­cessitat de disposar d’un programari instal·lat localment, sense costos de llicències, multi plataforma, i amb actualitzacions automàtiques

Una darrera fase en aquesta evolució, en la qual s’hi està treballant en l’actualitat, seria que l’entorn d’entrada i sortida de dades no fora pròpiament un programa SIG amb uns mòduls d’anàlisi, si no un entorn web del tipus del ‘Mataró SIG Visor 3.0’ en aquest cas sí que tot el càlcul es realitzaria en el servidor, i no es requereix cap potència en l’ordinador de l’usuari simplement els recursos estàndard dels navegadors web.

Resumint una mica tot el que ja s’ha exposat, en aquest moment es disposa d’una po­tència de càlcul i d’anàlisi en un entorn QGIS-PostgreSQL amb facilitats de manteni­ment de l’entorn i de les dades, capaç d’arribar a tot el personal tècnic i polític de l’Ajuntament sense costos de llicències i amb un equip de desenvolupament consolidat entre el CCU i el propi SSIT municipal.

L’aplicatiu web seria una altra forma de desenvolupar aquesta mateixa filosofia del QGIS-PostgreSQL, però sense QGIS, les consultes haurien de ser una mica més acota­des però les possibilitat d’anàlisi que té lloc en el servidor serien les mateixes. Això permetria una obertura del sistema al públic en general i tanmateix també es podria en­trar en el mon de les apps per a mòbils

Manual d’ús de l’usuari: Cerca de trajectes a entitats

Aquest document explica el funcionament del mòdul de ‘Cerca de Trajectes a Entitats’ per a QGIS. Aquest mòdul permet obtenir els trajectes o camins entre una adreça qualsevol de Mataró entrada per l’usuari i les N entitats més properes (també escollides per l’usuari). El cost pot estar en funció de la distància o el temps. Els desplaçaments obtinguts es mostren de forma ordenada de menys a més cost en forma de taula i de capa. Per a poder utilitzar-lo, el primer que s’ha de fer és executar el programa QGIS i un cop inicialitzat aquest, cal pitjar la icona següent CTE2o anar a Complementos -> CCU -> Cerca de Trajectes a Entitats i s’obrirà una finestra com la que podem veure a continuació a la figura 1.

CTE1

Figura 1: Imatge de l’estat inicial del mòdul CTE

Aquest mòdul es pot dividir bàsicament en tres parts diferenciades: origen (1) , destí (2), connexió i botons (3).

1. Connexió i altres botons

La primera part a mostrar inclou els botons de funcionament del mòdul (d’esquerra a dreta):

  • Connexió: pestanya desplegable on es mostren totes les connexions.
  • Botó ‘Inici’: aquest botó inicia el procés de consulta del mòdul.
  • Botó ‘Sortir’: aquest botó tanca el mòdul.

CTE5

Figura 2: Connexió i botons

2. Origen

En aquesta part del mòdul l’usuari troba les eines per escollir el punt d’inici, més concretament l’adreça. Seguidament es descriuran les seves parts, començant per la part superior:

CTE3

Figura 3: Origen

El primer element que trobem és una camp de text per cerca el nom del carrer a on es troba l’origen. Inicialment, en el gran requadre inferior, s’hi llisten tots els noms de carrers i a mesura que es va introduint un nom, la llista es va actualitzant automàticament amb els noms que s’assemblen al nom que introdueix l’usuari fins a trobar el desitjat. Una vegada, s’ha trobat el carrer, cal fer doble clic en el nom perquè quedi ben especificat en el camp de text.

Posteriorment, s’ha d’escriure el número del portal que desitgem, juntament amb la lletra. En el cas de la lletra no és necessari escollir-ne una.

Per acabar, a la dreta del camp de text per introduir el nom hi ha un botó amb una creu (X) que permet esborrar el contingut del camp de text.

3. Destí

En aquesta part del mòdul, l’usuari pot escollir la capa de destí i les diferents característiques dels camins: cost, número de camins i aproximació en cas de no existir l’adreça desitjada.

Començant per la part superior, el primer que trobem és una pestanya desplegable on es mostren les diferents capes de punts que poden ser destí. Just a sota hi trobem els modes de cerca. El primer que trobem són dos botons, de color verd i vermell respectivament.

El botó “Més proper” escull l’adreça amb el número de portal més proper a la adreça que s’ha seleccionat, independentment de si és parell o senar, i sempre que l’adreça escollida per l’usuari no existeixi.

En canvi, el botó “Més proper Parell/Senar” escull el portal amb el número senar o parell en funció de quin dels dos tipus sigui el número que s’hagi escollit prèviament, i sobretot que no existeixi.

A la dreta d’aquests dos botons, hi ha una spin box que permet escollir el nombre de camins desitjats, en un rang de 1 a 10 camins. En el cas que el nombre de camins sigui superior al nombre d’entitats d’una capa, el número de camins serà tants com entitats tingui la capa escollida.

Després trobem una pestanya desplegable on es pot triar el cost dels camins: distància o temps. En el cas d’escollir la opció de temps, hi ha un check box que permet incloure en el cost el cost de nusos.

A sota hi ha un gran requadre que s’utilitza per mostrar els resultats de la cerca que s’ha realitzat. La taula que es mostra té dos columnes: la primera mostra el nom de l’entitat de destí i la segona mostra el cost: si és distància en metres i si és en temps en minuts.

Entre la opció del cost i el requadre de resultats hi ha un espai buit que un cop s’ha fet la consulta hi apareix l’adreça de l’origen.

CTE4

Figura 4: Secció de destí