Entrades classificades amb: QGIS

Implementación de las funcionalidades QGIS3 para realizar el cálculo local en el módulo CTE

En este post se mostrará el proceso de implementación de las nuevas funcionalidades que trae consigo la versión 3 de QGIS, las cuales permiten realizar operaciones complejas ejecutando simplemente un algoritmo. En este caso, se tomará como ejemplo el módulo CTE. Este módulo permite obtener los trayectos o caminos entre una dirección de Mataró y las N entidades más próximas.

Utilización manual de los algoritmos

En primer lugar, se debe habilitar el paquete de “Processing” en el caso de que no esté activado. Para ello se deberá ir a “Complementos” -> “Administrar e instalar complementos…” (Fig. 1).

Fig 1. Habilitar paquete “Processing”.

Tras haberlo habilitado aparecerá una nueva pestaña llamada “Procesos”, en la cual se deberá seleccionar “Caja de herramientas” para que se muestren en pantalla todos los algoritmos disponibles. Dicho elemento aparecerá en una barra lateral dentro de QGIS.

A continuación se debe probar si el algoritmo que se utilizará genera el resultado deseado. En el caso del CTE, el algoritmo que potencialmente puede interesarnos es el denominado “Ruta más corta (punto a capa)”, el cual se encuentra en la sección de análisis de redes (Fig. 2).

Fig 2. Caja de herramientas de procesos.

Dicho algoritmo necesita la capa vectorial que representa la red (en nuestro caso SegmentsXarxaCarrers), un punto de inicio y una capa vectorial con los puntos finales. Para realizar las pruebas se utilizarán (de forma totalmente arbitraria) un punto cualquiera del mapa de Mataró como punto de inicio y los IES como puntos finales. Por tanto, se deberán cargar en QGIS tanto SegmentsXarxaCarrers como los IES (Fig. 3).

Fig 3. Importación de los IES y SegmentsXarxaCarrers.

Abrimos el algoritmo, seleccionamos nuestra red, punto de inicio, puntos finales y el resto de los valores los dejaremos por defecto (Fig. 4). Acto seguido, ejecutamos.

Fig 4. Algoritmo “Ruta más corta (punto a capa)”.

Una vez haya finalizado la ejecución el algoritmo, se añadirá automáticamente el resultado a la leyenda (Fig. 5). Desde el punto arbitrario que se ha escogido en este caso particular el resultado sería el siguiente, en el cual se puede apreciar que produce el resultado deseado (buscar la ruta más corta a cada entidad).

Fig 5. Resultado del algoritmo (rutas más cortas).

Inclusión de los algoritmos en el código

Para poder utilizar los algoritmos proporcionados por QGIS e incluirlos en el módulo, será necesario realizar un “import processing” en el código para poder ejecutar la función “processing.run()”, la cual se encargará de ejecutar el algoritmo deseado. Dentro de esta función se le deberá indicar el ID del algoritmo que se vaya a utilizar y los parámetros que se le pasarán.

Para saber cuál es el ID del algoritmo, simplemente con poner el cursor sobre él nos aparecerá su nombre (Fig. 6).

Fig 6. ID del algoritmo.

Por otra parte, para saber qué tipos admite cada uno de los parámetros (y más información sobre el funcionamiento general del algoritmo) podemos usar la consola de QGIS e introducir el comando “processing.algorithmHelp(“native:shortestpathpointtolayer”)”.

En este módulo se ha querido preservar el cálculo que se realiza en el servidor mediante consultas SQL. Para poder mantener ambas opciones se ha optado simplemente por añadir un checkbox el cual propiciará que el módulo se ejecute en local si se ha marcado y, contrariamente, se ejecutará en el servidor cuando esté desmarcado (Fig. 7).

Fig 7. Checkbox de cálculo local en el módulo CTE.

Por tanto, en el código del módulo se ha escrito la siguiente función, la cual se encarga de ejecutar el algoritmo.

def calculo_Local(self,network_lyr,start_point,end_lyr):
    parameters={'INPUT':network_lyr,
                'STRATEGY':0,
                'DIRECTION_FIELD:'',
                'VALUE_FORWARD:'',
                'VALUE_BACKWARD:'',
                'VALUE_BOTH:'',
                'DEFAULT_DIRECTION':2,
                'SPEED_FIELD':'',
                'DEFAULT_SPEED':1,
                'TOLERANCE':0,
                'START_POINT':start_point,
                'END_POINTS':end_layer,
                'OUTPUT':'memory:'}
    return.processing.run('native:shortestpathpointtolayer',parameters)

A esta función se le pasan los siguientes parámetros:

  • network_lyr: es la capa vectorial que representa la red.
  • start_point: es el punto de inicio elegido por el usuario, es decir, la dirección que haya introducido.
  • end_lyr: es la capa vectorial que representa los puntos finales, es decir, las entidades que haya elegido el usuario.

El resto de parámetros son los que anteriormente se usaban por defecto y, teniendo en cuenta el uso que tiene este algoritmo en el módulo, nos interesa que sean esos valores fijos.

En el módulo CTE lo que se busca es mostrarle al usuario los N caminos más cortos, siendo N un número definido por el propio usuario. El algoritmo genera las rutas más cortas de todas las entidades por lo que, tras haber utilizado el algoritmo, se deberá realizar un filtrado de los caminos que tengan un menor coste según el número de entidades establecido por el usuario.

A partir de este punto, se representará el resultado utilizando el mismo código empleado cuando se realiza el cálculo en el servidor.

Cálculo por distancia/tiempo

El algoritmo utilizado, “Ruta más corta (punto a capa)”, puede funcionar definiendo el coste por distancia o por tiempo. Para realizar el cálculo utilizando la distancia lo que hará es comparar la longitud de los segmentos, mientras que por tiempo tomará el valor que le indiquemos de un campo en concreto o bien asignará una velocidad predeterminada.

En el caso del módulo CTE no representa ningún problema realizar el cálculo por distancia. Sin embargo, si se quisiera hacer el cálculo por tiempo, en la base de datos está definido un coste distinto dependiendo del sentido debido a que no se tarda el mismo tiempo en subir una pendiente que en bajarla. Desafortunadamente, este algoritmo está pensado para asignar una única velocidad para cada segmento sin tener en cuenta el sentido. Por tanto, todo lo que se ha descrito previamente sólo sirve para el caso de la distancia ya que en la actualidad este algoritmo no soporta esta dualidad de velocidades.

Diferencias rendimiento (ventajas/inconvenientes)

Las diferencias de rendimiento entre el cálculo en el servidor y la nueva opción de cálculo local varían en función de lo concurrido que esté el servidor en ese momento y del ordenador del cliente.

A continuación se muestra el tiempo que ha tardado el módulo en calcular cada uno de los destinos en servidor y local en unas pruebas de testeo.

Fig 8. Resultados del testeo. Eje X: puntos finales. Eje Y: tiempo de ejecución.

Tal y como se puede apreciar en el gráfico (Fig. 8), en el caso del cálculo en el servidor el tiempo de proceso aumenta de forma proporcional a la cantidad de entidades de destino que tiene que calcular. Por otra parte, el tiempo que tarda el cálculo local es sumamente sólido, siendo prácticamente una constante. Se tarda el mismo tiempo en calcular 4 destinos (CasalsAvisOficial) que 144 (ParadesBus).

Debido a que el cálculo local presenta una duración más estable, que de media tarda 5 segundos (mientras que el cálculo en el servidor tarda de media 7,9 segundos) y que libera carga en el servidor, esta nueva forma de realizar los cálculos representa una mejora en el módulo CTE y, por norma general, al usuario le interesará ejecutar este módulo marcando el cálculo local.

 

Cálculo en el servidor de los caminos más cortos en el módulo CTE

En este post se explicará cómo se realiza el cálculo en el servidor en el módulo CTE, el cual permite obtener los trayectos o caminos entre una dirección de Mataró y las N entidades más próximas.

Este cálculo se divide en 2 fases: cálculo de los caminos más cortos y la selección de los segmentos finales. Esto es debido a que la función pgr_withPointsKSP  (la cual se utiliza para calcular los caminos más cortos) tiene asociado el problema de que devuelve los caminos del grafo de nodo a nodo, no teniendo en cuenta que en la mayor parte de los casos tanto el punto de inicio como los finales estarán situados en un punto intermedio de un segmento (una arista). Para obtener más información sobre este tema se puede consultar el post “Cobertura mitjançant el graf de trams de carrers (GTC)” de Josep López Xarbau.

Cálculo de los caminos más cortos

En esta primera fase se utiliza la función de PGRouting, pgr_withPointsKSP. Esta función busca los N caminos más cortos utilizando el algoritmo de Yen.

Todo el código que se presentará a continuación pertenece al módulo CTE, el cual está programado en Python y se comunica con la base de datos de Postgres.

En primer lugar lo que nos interesa realizar es unir todos los puntos involucrados (tanto los de destino como el de origen) en una misma tabla para poder prepararlos para la función pgr_withPointsKSP.

De este modo, primero se borra y se crea una nueva tabla para guardar dichos puntos.

drop = 'DROP TABLE IF EXISTS NecessaryPoints_'+Fitxer+';'
try:
    cur.execute(drop)
    conn.commit()
except:
    print ("DROP TABLE ERROR 1")
create = 'CREATE TABLE NecessaryPoints_'+Fitxer+' (\n'
create += "\tpid serial primary key,\n"
create += "\tthe_geom geometry,\n"
create += "\tentitatID int8,\n"
create += "\tedge_id BIGINT,\n"
create += "\tfraction FLOAT,\n"
create += "\tnewPoint geometry);"
try:
    cur.execute(create)
    conn.commit()
except:
    print ("CREATE TABLE NecessaryPoints ERROR")

Acto seguido, se añaden los puntos a la tabla.

insert = 'INSERT INTO NecessaryPoints_'+Fitxer
insert += ' (entitatID,the_geom) (SELECT 0, ST_Centroid("geom") the_geom from "dintreilla"'
insert += ' WHERE "Carrer_Num_Bis" = \''+CNB+'\');\n'

insert += 'INSERT INTO NecessaryPoints_'+Fitxer
insert += ' (entitatID, the_geom) (SELECT "id", ST_Centroid("geom") the_geom FROM"'
insert += self.dlg.comboCapaDesti.currentText() + '" ORDER BY "id");'
try:
    cur.execute(insert)
    conn.commit()
except:
    print ("Insert Points NecessaryPoints ERROR")

Después se añade el id del tramo más próximo a cada punto, los puntos proyectados sobre el grafo y la fracción de segmento en la que se encuentran.

update = 'UPDATE NecessaryPoints_'+Fitxer
update += ' SET "edge_id"=tram_proper."tram_id"'
update += ' FROM (SELECT distinct on(Poi."pid") Poi."pid" AS Punt_id,Sg."id" AS Tram_id,'
update += ' ST_Distance(Sg."the_geom",Poi."the_geom") AS dist '
update += 'FROM "Xarxa_Prova" as Sg,NecessaryPoints_'+Fitxer+' AS Poi '
update += 'ORDER BY Poi."pid",ST_Distance(Sg."the_geom",Poi."the_geom"),Sg."id") tram_proper'
update += ' WHERE NecessaryPoints_'+Fitxer+'."pid"=tram_proper."punt_id";\n'

update += 'UPDATE NecessaryPoints_'+Fitxer
update += ' SET fraction = ST_LineLocatePoint(e.the_geom, NecessaryPoints_'+Fitxer+'.the_geom),'
update += 'newPoint = ST_LineInterpolatePoint(e."the_geom",'
update += ' ST_LineLocatePoint(e."the_geom", NecessaryPoints_'+Fitxer+'."the_geom"))'
update += ' FROM "Xarxa_Prova" AS e WHERE NecessaryPoints_'+Fitxer+'."edge_id" = e."id";\n'
try:
    cur.execute(update)
    conn.commit()
except:
    print ("Update Points NecessaryPoints ERROR")

Ahora ya está todo preparado para poder realizar el cálculo. Se hace una consulta para poder generar una sentencia SQL que haga la búsqueda de todos los caminos más cortos a todos los puntos necesarios y después se añaden a una tabla llamada “Resultat”.

select = 'select * from NecessaryPoints_'+Fitxer+' order by pid'
cur.execute(select)
vec = cur.fetchall() 
create = 'create local temp table "Resultat" as SELECT * FROM (\n'
for x in range (0,len(vec)):
    if x < len(vec) and x >= 2:
        create += 'UNION\n'
    if x != 0:
        if vec[x][4] == 1.0 or vec[x][4] == 0.0:
            create +='select '+ str(x) +' AS routeID,'+ str(vec[x][2])
            create +=' AS entitatID, * FROM pgr_withPointsKSP'
            create +='(\'SELECT id, source, target, cost, reverse_cost '
            create +='FROM "Xarxa_Prova" ORDER BY id\','
            create +='\'SELECT pid, edge_id, fraction FROM NecessaryPoints_'
            create +=Fitxer+'\',-1,' + str(vec[x][2])+',1)\n'
        else:
            create += 'select '+ str(x) +' AS routeID,'+ str(vec[x][2])
            create +=' AS entitatID, * FROM pgr_withPointsKSP'
            create +='(\'SELECT id, source, target, cost, reverse_cost '
            create +='FROM "Xarxa_Prova" ORDER BY id\','
            create +='\'SELECT pid, edge_id, fraction FROM NecessaryPoints_'
            create +=Fitxer+'\',-1,-' + str(vec[x][0]) +',1)\n'
create += ')QW ORDER BY routeID, seq;'

drop = 'DROP TABLE IF EXISTS "Resultat";'
try:
    cur.execute(drop)
    conn.commit()
except:
    print ("DROP TABLE ERROR 2")

try:
    cur.execute(create)
    conn.commit()
except:
    print ("CREATE TABLE Resultat global ERROR")

A continuación se deberá solucionar el problema que se ha comentado en la introducción del post, es decir, se seleccionarán los segmentos que son inicio y final para añadirlos al resultado final.

Selección de los segmentos finales

Lo primero que se debe hacer es borrar y crear la tabla “Segments finals”, en la cual figurarán todos los caminos posibles que son principio y/o final.

drop = "DROP TABLE IF EXISTS \"SegmentsFinals\";"
try:
    cur.execute(drop)
    conn.commit()
except:
    print ("DROP TABLE ERROR 1")

create = "CREATE local temp TABLE \"SegmentsFinals\" (\n"
create += "\trouteid int8,\n"
create += "\tedge int8,\n"
create += "\t\"edgeAnt\" int8,\n"
create += "\tfraction FLOAT,\n"
create += "\t\"ordreTram\" int8,\n"
create += "\t\"cutEdge\" geometry);"
try:
    cur.execute(create)
    conn.commit()
except:
    print ("CREATE TABLE SegmentsFinals ERROR")

Después se realiza una consulta que determinará qué segmentos son inicio y final.

select = 'SELECT routeid, node, edge FROM "Resultat" ORDER BY routeid, path_seq;'
try:
    cur.execute(select)
    vec = cur.fetchall()
    conn.commit()
except:
    print ("SELECT Resultat ERROR")

insert = ''
for x in range (len(vec)):
    if vec[x][1] < 0:
        if vec[x][1] != -1:
            insert +='INSERT INTO "SegmentsFinals" (routeid, edge, "edgeAnt", "ordreTram") '
            insert +='VALUES (' + str(vec[x][0]) + ', ' + str(vec[x-1][2]) + ', '
            insert +=str(vec[x-2][2]) + ', ' + str(2) +');\n'
        else:
            insert +='INSERT INTO "SegmentsFinals" (routeid, edge, "edgeAnt", "ordreTram") '
            insert +=VALUES (' + str(vec[x][0]) + ', ' + str(vec[x][2]) + ', '
            insert +=str(vec[x+1][2]) + ', ' + str(1) + ');\n'
try:
    cur.execute(insert)
    conn.commit()
except:
    print ("INSERT TABLE SegmentsFinals ERROR")

Se realiza un UPDATE para poder añadir la fracción de segmento en la cual se encuentra el punto.

select = 'SELECT routeid, edge, "ordreTram" FROM "SegmentsFinals" ORDER BY routeid, "ordreTram";'
try:
    cur.execute(select)
    vec = cur.fetchall()
    conn.commit()
except:
    print ("SELECT SegmentsFinals ERROR")

update = ''
for x in range(len(vec)):
    ruta = vec[x][0]
    edge = vec[x][1]
    ordre = vec[x][2]
    if ordre == 1:
        update +='UPDATE "SegmentsFinals" s SET fraction = n.fraction FROM NecessaryPoints_'
        update +=Fitxer+' n where n.edge_id = '+str(edge)+' AND s.edge ='+str(edge)
        update +=' AND s."ordreTram" = 1 AND s.routeid = '+str(ruta)+' AND n.entitatid = 0;\n'
    else:
        update +='UPDATE "SegmentsFinals" s SET fraction = n.fraction FROM NecessaryPoints_'
        update +=Fitxer+' n where n.edge_id = '+str(edge)+' AND s.edge ='+str(edge)
        update +=' AND s."ordreTram" = 2 and s.routeid = '+str(ruta)
        update +=' AND n.pid = '+str(ruta+1)+';\n'

try:
    cur.execute(update)
    conn.commit()
except:
    print ("UPDATE TABLE SegmentsFinals ERROR")

A continuación se realiza una consulta para escoger y añadir el trozo de tramo que corresponde a cada inicio y final. Posteriormente se hace un UPDATE del campo de geometría de la tabla “SegmentsFinals” con los tramos ya recortados.

select = 'SELECT * FROM "SegmentsFinals" ORDER BY routeid;'
try:
    cur.execute(select)
    vec = cur.fetchall()
    conn.commit()
except:
    print ("SELECT SegmentsFinals ERROR")
updateSegment = ''
for x in range(len(vec)):
    ordre = vec[x][4]
    fraction = vec[x][3]
    edgeAnt = vec[x][2]
    edge = vec[x][1]
    selectTouch ='SELECT ST_Touches((SELECT ST_Line_Substring("Xarxa_Prova"."the_geom",0,'
    selectTouch +=str(fraction)+') AS geom FROM "Xarxa_Prova" WHERE"id"='+str(edge)+'),'
    selectTouch +='(SELECT the_geom as geom FROM "Xarxa_Prova" WHERE "id"='+str(edgeAnt)+'));'
    try:
        cur.execute(selectTouch)
        resposta = cur.fetchall()
        conn.commit()
    except:
        print ("SELECT TOUCH ERROR")
    if edgeAnt != -1: 
        if resposta[0][0]:
            updateSegment +='UPDATE"SegmentsFinals" sf SET "cutEdge" = '
            updateSegment +='ST_Line_Substring(s."the_geom",0,'+str(fraction)+') '
            updateSegment +='FROM "Xarxa_Prova" s '
            updateSegmnet +='WHERE sf."edge"='+str(edge)+' AND s."id"='+str(edge)
            updateSegment +=' AND sf."routeid" = '+str(vec[x][0])+';\n'
        else:
            updateSegment +='UPDATE "SegmentsFinals" sf SET "cutEdge" = '
            updateSegment +='ST_Line_Substring(s."the_geom",'+str(fraction)+',1) '
            updateSegment +='FROM "Xarxa_Prova" s '
            updateSegment +='WHERE sf."edge"='+str(edge)+' and s."id"='+str(edge)
            updateSegment +=' and sf."routeid" = '+str(vec[x][0])+';\n'
    else:
        if ordre == 1:
            fractForward = vec[x+1][3]
        else:
            fractForward = vec[x-1][3]
        if fraction >= fractForward:
            updateSegment +='UPDATE "SegmentsFinals" sf SET "cutEdge" = '
            updateSegment +='ST_Line_Substring(s."the_geom",'+str(fractForward)+','
            updateSegment +=str(fraction)+') FROM "Xarxa_Prova" s '
            updateSegment +='WHERE sf."ordreTram" = '+ str(ordre)+' and sf."edge"='
            updateSegment +=str(edge)+' and s."id"='+str(edge)+' and sf."routeid" = '
            updateSegment +=str(vec[x][0])+';\n'
        else:
            updateSegment +='UPDATE "SegmentsFinals" sf SET "cutEdge" = '
            updateSegment +='ST_Line_Substring(s."the_geom",'+str(fraction)+','
            updateSegment +=str(fractForward)+') FROM "Xarxa_Prova" s '
            updateSegment +='WHERE sf."ordreTram" = '+ str(ordre)+' and sf."edge"='
            updateSegment +=str(edge)+' and s."id"='+str(edge)+' and sf."routeid" = '
            updateSegment +=str(vec[x][0])+';\n'

try:
    cur.execute(updateSegment)
    conn.commit()
except:
    print ("UPDATE TABLE SegmentsFinals Geometries ERROR")

Se añade y se actualiza el campo de geometría en la tabla “Resultat”.

alter = 'ALTER TABLE "Resultat" ADD COLUMN newEdge geometry;\n'
alter += 'UPDATE"Resultat" r SET newedge = s.the_geom FROM "Xarxa_Prova" s WHERE s.id = r.edge;'

try:
    cur.execute(alter)
    conn.commit()
except:
    print ("ALTER and UPDATE TABLE Resultat Geometries ERROR")

Acto seguido se actualizan los tramos recortados en la tabla “Resultat”.

update = 'UPDATE "Resultat" r SET newedge = s."cutEdge" FROM "SegmentsFinals" s '
update += 'WHERE s."routeid" = r.routeid AND s.edge = r.edge;'
try:
    cur.execute(update)
    conn.commit()
except:
    print ("ALTER and UPDATE TABLE Resultat Geometries ERROR")

Se seleccionan los N caminos más próximos a la dirección indicada en función del límite introducido por el usuario.

limit = self.getLimit()
select ='SELECT e."'+ nomCamp[0][0] +'" AS NomEntitat, r.agg_cost AS Cost, r.entitatID '
select +='FROM "Resultat" r JOIN "' + self.dlg.comboCapaDesti.currentText()
select += '" e ON r.entitatID = e.id WHERE r.edge = -1 ORDER BY 2 ASC limit ' + str(limit) + ';'
try:
    cur.execute(select)
    vec = cur.fetchall()
    conn.commit()
except:
    print ("SELECT resultats ERROR")

Finalmente se borrará y se creará una tabla para obtener todos los tramos para cada camino óptimo escogido y, al mismo tiempo, se añade la información obtenida en el SELECT anterior.

createTrams = 'DROP TABLE IF EXISTS "TramsNous_'+Fitxer+'";\n'
createTrams += 'CREATE TABLE "TramsNous_'+Fitxer+'" AS SELECT * FROM (\n' 
rowCount = self.dlg.taulaResultat.rowCount()
self.dlg.taulaResultat.setColumnCount(2)
self.dlg.taulaResultat.setHorizontalHeaderLabels(['Entitat', lbl_Cost])
if self.dlg.comboCost.currentText() == 'Distancia':
    rnd = 0
else:
    rnd = 1
for x in range (rowCount,len(vec)):
    self.dlg.taulaResultat.insertRow(x)
    self.dlg.taulaResultat.setItem(x, 0, QTableWidgetItem(str(vec[x][0])))
    self.dlg.taulaResultat.setItem(x, 1, QTableWidgetItem(str(round(vec[x][1],rnd))))
    if x < len(vec) and x >= 1:
        createTrams += 'UNION\n'

    createTrams +='SELECT entitatid, \'' + str(vec[x][0].replace("'","''"))
    createTrams +='\' AS "NomEntitatDesti" ,'+str(round(vec[x][1]))
    createTrams +=' AS agg_cost, ST_Union(newedge) AS the_geom from "Resultat" '
    createTrams +='WHERE entitatid = '+str(vec[x][2])+' GROUP BY entitatid\n'
createTrams += ")total ORDER BY agg_cost ASC;"
QApplication.processEvents()
try:
    cur.execute(createTrams)
    conn.commit()
except:
    print ("create trams ERROR")

A partir de este punto, lo único que quedará por hacer es presentar en pantalla el resultado.

Conclusión

Como conclusión final del post, cabe destacar que este método permite mejorar y refinar el resultado que se obtiene de una de las funciones de la librería pgrouting. De este modo, se ha podido conseguir que al calcular la distancia más corta de uno a varios puntos se obtenga el punto de segmento concreto en el cual se encuentra el inicio o el final, en vez de quedarse simplemente con el nodo más cercano a dichos puntos.

Exemple d’aplicació del mòdul ‘ActualitzaGTC’

Anteriorment l’Ignasi Argemí ja va fer una entrada explicant el funcionament del mòdul ‘Actualitza GTC’ que serveix per facilitar la modificació del GTC, fent una generació, revisió i validació automàtica del graf. Un cop validat la segona part del procés és un ‘batch’ que s’executa diariament en el servidor on es donen valors als atributs necessaris per els ‘encaminaments’ per distància i per temps. Un cop fet això es produeix a l’actualització automàtica del dos fitxers del graf, segments i nodes en el servidor de Postgres.

Ara es veurà un exemple d’aplicació d’aquest mòdul. Suposem que hi ha un GTC, que es vol modificar, s’inicia ‘ActualitzaGTC’, surt el formulari de la figura 1, escollim una connexió i premem el botó ‘CARREGAR GTC’, es demana fixar una contrasenya si és la primera vegada que el volem modificar, o posar la contrasenya ja escollida si ja l’havíem començat a modificar abans.

ActGTC2

Fig. 1. Formulari del mòdul: ActualitzaGTC

Es presenten els segments del graf actual (en realitat una còpia del mateix) i es pot procedir a fer les modificacions que calguin. Ens centrarem en una petita zona del graf. Vegeu la figura 2.

 


 


 


Fig. 2. GTC carregat per modificar. Fem zoom al requadre

Per veure les característiques s’han incorporat també els nodes i les etiquetes identificatives de cada node, també en els segments hi ha indicat a més a més de l’Id del segment el node origen i el node final, representats d’aquesta manera ‘origen/final’. Aquesta informació topològica es pot veure en la figura 3. (Per veure-ho millor cliqueu sobre la figura)

Fig. 3. Zona ampliada del GTC amb informacions de cada capa nodes i segments

Si es mostra la informació del segment 583 tenim el que es veu a la figura 4

Fig. 4. Taula d’atributs inicials del segment 583

Si es fan el canvis desitjats, suposem que la nova topologia queda així, tal com es veu a la figura 5, amb dos segments nous i dos nodes nous

Fig. 5. Nous segments dibuixats amb les eines del QGIS

Un cop fetes les modificacions s’ha de prémer el botó ‘VALIDAR GTC’ i al final si no hi ha errades es veurà el text indicat en la figura 6. Aleshores ja s’han incorporat els segments nous i s’han generat els nusos corresponents.

ActGTC10

Fig. 6. Missatge de GRAF VALIDADAT

Vegeu ara la figura 7 amb les noves etiquetes, allà es pot veure que els segments nous són els que tenen identificadors 3266 i 3264, també hi ha un node nou, el node 5, conseqüència d’haver dividit el segment que inicialment es deia 2266, en dos nous segments anomenats ara 3265 i 2266

Fig. 7. Graf modificat amb les etiquetes de nodes i segments

Ara el nou graf ja està construït nomes falta actualitzar els atributs segons el model de desplaçaments de vianants o de vehicles que s’utilitzi. Això es fa en un procés ‘batch’ un cop cada dia si s’han generats GTC geomètricament diferents. Es mostren ara els atributs dels segments 583 i 3266 en les figures 8 i 9

Fig. 8. Atributs finals del tram 583

 

Fig. 9. Atributs finals del tram 3266

Com es pot  veure els atributs pel segment ja existent són els mateixos, només canvien el nodes inicial i final, fruit de la renumeració, i pel segment nou s’han generat els atributs nous que li corresponen.

D’aquesta manera s’ha pogut veure la facilitat de modificació del GTC que aporta aquest mòdul. La part directa del dibuix depen de les possibilitat d’edició del QGIS, però tota la resta, que consisteix en convertir el nou dibuix en un graf útil des de tots els punts de vista, validació, generació de les dependències entre nodes i segments i actualització dels atributs d’ambdós elements es pot fer de forma senzilla.

ZI-Graf de Trams de Carrer: Anem en la bona direcció

 

Un dels elements diferencials en els aplicatius del CCU, que anomenem ‘mòduls’, és la importància que hi donem al Graf de Trams de Carrer (GTC). Ja abans quan estàvem treballant en l’entorn del GeomediaPro i amb la llibreria del Geomedia Transportation Manager, com avui dia en que treballem amb l’entorn del QGIS.

Fig 1. Desplegament en arbre seguint el GTC. GeomediaPro.

Aquest fet, el treball amb el GTC, s’ha traduït amb la definició de zones d’influència a par-tir del GTC desplegat en arbre a partir d’un punt determinat (vegeu la figura 1) , també anomenat ‘cobertura’ en altres entrades en aquest Bloc, i en la cerca de camins (més curts o més ràpids) a un nombre determinat d’entitats seguint el GTC.

Aquest tipus de zones d’influència graf (ZI-GTC) en les versions del QGIS anteriors a la versió 3 es feia en el servidor PostgreSQL a través de la llibreria ‘pgrouting’, i per definir la ‘cobertura’ a partir d’un punt es va haver de desenvolupar un procediment específic ja que directament en la llibreria no estava implementat. Això està explicat en detall en l’entrada a aquest bloc anomenada: ‘Cobertura mitjançant graf de trams de carrers (GTC)’ publicat per en Josep Lòpez Xarbau el dia 1/06/2017. Vegeu a la figura 2 una mostra del resultat final de la cobertura a partir d’un punt.

Fig 2. Cobertura a partir d’un punt implementat sobre ‘pgrouting’ per en Josep L. Xarbau

Tan en la figura 1 com en la figura 2 es important destacar que un cop assolida la distancia màxima o la funció de cost màxima ens podem trobar en un punt intermig d’un dels seg-ments del GTC, el càlcul d’aquests darrers fragments perifèrics de tram comporta un càlcul especial, com s’explica en el ‘post’ d’en Josep L.Xarbau.

A partir de la versió 3 del QGIS ens trobem que moltes d’aquestes funcions relacionades amb el GTC, com pot ser l’’encaminament’ o cerca d’un trajecte entre punts del mapa i la ‘cobertura’ o desplegament en arbre a partir d’un punt seguint el GTC, estan ja imple-mentades. Desplegant el menú ‘Procesos’->’Caja de herramientas de Procesos’ tal com es pot veure en la figura 3

Fig 3. Eines d’Anàlisi de Xarxes del QGIS v3

En aquest cas la ‘cobertura’ l’anomenen ‘Àrea de Servei’. La implementació de aquestes funcions en els mòduls del CCU, concretament en el mòdul CTE està descrita en l’entrada: ‘Implementación de las funcionalidades QGIS3 para realizar el cálculo local en el módulo CTE’ d’en Manuel Duro.

Val a dir que un cop obtingut el desplegament en arbre a partir d’un punt s’ha de definir un ‘buffer’ a l’entorn d’aquesta entitat lineal i això constituirà la nova zona d’influència d’aquest punt seguint el GTC.

Plantejat tot això diem que anem en la bona direcció per que l’evolució de les eines del QGIS sembla indicar-ho així, dotant al seu aplicatiu d’uns recursos analítics que en versions anteriors no hi eren i que entre altres àmbits impliquen a tot el que te a veure amb el GTC, és a dir l’encaminament i la ZI-GTC. El projecte CCU sempre ha apostat per aquests plantejaments i ha treballat en la generació de mòduls relacionats amb el GTC, ara l’evolució de la tecnologia encara reforça mes aquest enfocament.

De totes maneres l’avantatge o inconvenient de realitzar els càlculs dels camins o les ZI seguint el GTC en el propi equip o fer-ho en el servidor PostgreSQL requereix un estudi de mes profunditat. El que sí està clar és que la flexibilitat en poder escollir un procediment o un altre reverteix en benefici de l’usuari, que podrà aprofitar ambdós mètodes per treure’n més rendiment al seu equip.

Filosofia per l’Anàlisi Urbà. Una evolució de les eines del CCU.

Durant tots els anys de la trajectòria del CCU s’ha anat passant per diferents fases, un element inicial clau és la utilització dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per representar entitats urbanes georeferenciables. Aquestes entitats són capaces d’aportar informació rellevant inclús per la comprensió i interpretació de determinats fenòmens socials. Podem concloure que tot element significatiu ubicat en l’entorn urbà és suscep­tible de ser representat en un SIG, des de les canonades de transport d’aigua fins als arbres o les papereres, i en el mateix moment en que representem aquests objectes sobre d’un plànol adquireixen automàticament l’atribut de georeferenciable.

Un inconvenient que té això seria que aquestes entitats han d’estar més o menys ‘fixa­des’ sobre el territori, si volem ampliar encara més aquest concepte de georeferenciable a entitats mòbils o que siguin susceptibles de desplaçar-se d’un punt a un altre  haurem d’introduir el nou concepte de ‘posicionament global  mitjançat satèl·lits’ o sigui GPS, en aquesta fase hi hauria els desplaçament de vehicles, persones o posicionament de ‘contenidors’ o altres objectes susceptibles de ser canviats d’ubicació a la via pública, per exemple. El CCU va ser l’evolució d’un grup de treball en SIG, GPS i terminals portàtils, i  va realitzar en el seu moment un treball de camp sobre les barreres arqui­tectòniques a la la ciutat de Mataró. Avui dia el posicionament d’entitats mòbils forma ja part intrínseca de l’anàlisi urbà de manera que ambdós conceptes SIG i GPS estan absolutament lligats.

Un altre aspecte a tenir en compte serien les eines per a l’anàlisi que s’han anat cons­truint, precisament en aquest punt és on el CCU té el seu sentit, l’anàlisi de les dades ha de permetre convertir informació útil sobre la ciutat en coneixement envers temes com­plexos, com ara distribució de serveis a la població, distribució de l’activitat econòmica de la ciutat, zonificació a partir de temps de desplaçament des de o envers un determinat servei, trajectes a entitats properes, etc.

El CCU s’ha basat en un SIG per a completar-lo amb eines específiques d’anàlisi a de­manda dels tècnics corresponents, aquestes eines eren els anomenats ‘mòduls’ d’anàlisi del CCU. L’entorn inicial escollit fou el SIG  Geomedia Professional un recurs de fàcil aprenentatge i maneig, sobre l’entorn Windows. L’inconvenient era que aquest pro­grama interactuava, en la nostra concepció, amb bases de dades  de tipus local, i l’avantatge  que les BD eren estàndard i d’us majoritari com és el cas de Microsoft Ac­cess. De totes maneres el concepte principal consistia en que s’havia de tenir l’element de càlcul i les dades en el propi ordinador i això portava  dificultats en els aspectes de manteniment de la informació i del propi programari.

Per superar aquests obstacles es va pensar en utilitzar un producte més modern i no as­sociat a un fabricant determinat, més aviat lligat al concepte de Programari Lliure, i que disposés d’una comunitat important d’usuaris que garantissin el seu desenvolupament i continuïtat independentment dels aspectes comercials. Aquesta seria una nova fase en l’evolució de les eines del CCU.

El programari escollit fou el QGIS com a SIG per equips de sobretaula, aquest progra­mari també és l’escollit pel SSIT de l’Ajuntament de Mataró per a molts dels seus des­envolu­paments com ara el ‘Mataró SIG Visor 3.0’ que és un visor a través d’Internet de mapes i d’entitats georeferenciades de la ciutat, en el qual també participa el CCU. A més a més del QGIS,  en aquest projecte també s’utilitza la base de dades PostgreSQL (Postgres), que també és  de lliure distribució.

Durant anys es van fer avenços en la implementació dels Mòduls del CCU (desenvolu­pats en l’entorn Geomedia Professional) mitjançant el QGIS, encara que es tractava més que res d’una translació de funcionalitats, és a dir aconseguir les matei­xes funcionalitats del Geomedia en el nou entorn, però que encara no representava un canvi conceptual important.

El canvi va arribar a l’implementar la filosofia ‘client-servidor’ en la base de dades i en l’actualització automàtica dels mòduls, utilitzant els propis procediments ja previstos en el QGIS.

En aquesta filosofia ‘client-servidor’ cada client des de QGIS es con­necta amb la BD PostgreSQL. I el material es pot consolidar en la mateixa BD si l’usuari té els permisos corresponents.

Tampoc s’executa el codi dels procediments d’anàlisi només en l’equip local. El codi s’executa en part en l’equip local, en el llenguatge Python com és propi del QGIS però també en el servidor utilitzant la potència del llenguatge SQL amb PostGIS per les fun­cions espaci­als del PostgreSQL, per tant el SIG podria quedar reduït a un ‘front-end’ per entrar les dades de la consulta i representar-ne els resultats.

En resum s’hauria passat d’un entorn local a un entorn distribuït, però mantenint la ne­cessitat de disposar d’un programari instal·lat localment, sense costos de llicències, multi plataforma, i amb actualitzacions automàtiques

Una darrera fase en aquesta evolució, en la qual s’hi està treballant en l’actualitat, seria que l’entorn d’entrada i sortida de dades no fora pròpiament un programa SIG amb uns mòduls d’anàlisi, si no un entorn web del tipus del ‘Mataró SIG Visor 3.0’ en aquest cas sí que tot el càlcul es realitzaria en el servidor, i no es requereix cap potència en l’ordinador de l’usuari simplement els recursos estàndard dels navegadors web.

Resumint una mica tot el que ja s’ha exposat, en aquest moment es disposa d’una po­tència de càlcul i d’anàlisi en un entorn QGIS-PostgreSQL amb facilitats de manteni­ment de l’entorn i de les dades, capaç d’arribar a tot el personal tècnic i polític de l’Ajuntament sense costos de llicències i amb un equip de desenvolupament consolidat entre el CCU i el propi SSIT municipal.

L’aplicatiu web seria una altra forma de desenvolupar aquesta mateixa filosofia del QGIS-PostgreSQL, però sense QGIS, les consultes haurien de ser una mica més acota­des però les possibilitat d’anàlisi que té lloc en el servidor serien les mateixes. Això permetria una obertura del sistema al públic en general i tanmateix també es podria en­trar en el mon de les apps per a mòbils

Manual d’ús de l’usuari: Cerca de trajectes a entitats

Aquest document explica el funcionament del mòdul de ‘Cerca de Trajectes a Entitats’ per a QGIS. Aquest mòdul permet obtenir els trajectes o camins entre una adreça qualsevol de Mataró entrada per l’usuari i les N entitats més properes (també escollides per l’usuari). El cost pot estar en funció de la distància o el temps. Els desplaçaments obtinguts es mostren de forma ordenada de menys a més cost en forma de taula i de capa. Per a poder utilitzar-lo, el primer que s’ha de fer és executar el programa QGIS i un cop inicialitzat aquest, cal pitjar la icona següent CTE2o anar a Complementos -> CCU -> Cerca de Trajectes a Entitats i s’obrirà una finestra com la que podem veure a continuació a la figura 1.

CTE1

Figura 1: Imatge de l’estat inicial del mòdul CTE

Aquest mòdul es pot dividir bàsicament en tres parts diferenciades: origen (1) , destí (2), connexió i botons (3).

1. Connexió i altres botons

La primera part a mostrar inclou els botons de funcionament del mòdul (d’esquerra a dreta):

  • Connexió: pestanya desplegable on es mostren totes les connexions.
  • Botó ‘Inici’: aquest botó inicia el procés de consulta del mòdul.
  • Botó ‘Sortir’: aquest botó tanca el mòdul.

CTE5

Figura 2: Connexió i botons

2. Origen

En aquesta part del mòdul l’usuari troba les eines per escollir el punt d’inici, més concretament l’adreça. Seguidament es descriuran les seves parts, començant per la part superior:

CTE3

Figura 3: Origen

El primer element que trobem és una camp de text per cerca el nom del carrer a on es troba l’origen. Inicialment, en el gran requadre inferior, s’hi llisten tots els noms de carrers i a mesura que es va introduint un nom, la llista es va actualitzant automàticament amb els noms que s’assemblen al nom que introdueix l’usuari fins a trobar el desitjat. Una vegada, s’ha trobat el carrer, cal fer doble clic en el nom perquè quedi ben especificat en el camp de text.

Posteriorment, s’ha d’escriure el número del portal que desitgem, juntament amb la lletra. En el cas de la lletra no és necessari escollir-ne una.

Per acabar, a la dreta del camp de text per introduir el nom hi ha un botó amb una creu (X) que permet esborrar el contingut del camp de text.

3. Destí

En aquesta part del mòdul, l’usuari pot escollir la capa de destí i les diferents característiques dels camins: cost, número de camins i aproximació en cas de no existir l’adreça desitjada.

Començant per la part superior, el primer que trobem és una pestanya desplegable on es mostren les diferents capes de punts que poden ser destí. Just a sota hi trobem els modes de cerca. El primer que trobem són dos botons, de color verd i vermell respectivament.

El botó “Més proper” escull l’adreça amb el número de portal més proper a la adreça que s’ha seleccionat, independentment de si és parell o senar, i sempre que l’adreça escollida per l’usuari no existeixi.

En canvi, el botó “Més proper Parell/Senar” escull el portal amb el número senar o parell en funció de quin dels dos tipus sigui el número que s’hagi escollit prèviament, i sobretot que no existeixi.

A la dreta d’aquests dos botons, hi ha una spin box que permet escollir el nombre de camins desitjats, en un rang de 1 a 10 camins. En el cas que el nombre de camins sigui superior al nombre d’entitats d’una capa, el número de camins serà tants com entitats tingui la capa escollida.

Després trobem una pestanya desplegable on es pot triar el cost dels camins: distància o temps. En el cas d’escollir la opció de temps, hi ha un check box que permet incloure en el cost el cost de nusos.

A sota hi ha un gran requadre que s’utilitza per mostrar els resultats de la cerca que s’ha realitzat. La taula que es mostra té dos columnes: la primera mostra el nom de l’entitat de destí i la segona mostra el cost: si és distància en metres i si és en temps en minuts.

Entre la opció del cost i el requadre de resultats hi ha un espai buit que un cop s’ha fet la consulta hi apareix l’adreça de l’origen.

CTE4

Figura 4: Secció de destí

Manual d’ús de l’usuari: Mapes descriptius de població

Aquest document explica el funcionament del plugin de ‘Mapes descriptius de població’ per a QGIS.  Per a poder utilitzar-lo, el primer que s’ha de fer és executar el programa QGIS i un cop inicialitzat aquest, cal pitjar la icona següent 101o anar a Complementos -> CCU -> Mapes descriptius de població i s’obrirà una finestra com la que podem veure a continuació a la figura 1, que és molt semblant a la interfície del plugin de la Taula Resum amb algunes diferències descrites en els apartats 1 i 4.
1054 quines capes volem treballar: illes, parcel·les, seccions, barris o districtes postals.

103

Fig 2. Mètode de treball

  1. A la part superior central, hi ha una pestanya desplegable amb les connexions disponibles (ja configurades prèviament) per a realitzar les operacions. Allà n’escollim una i seguidament la barra que hi ha just a sota n’indicarà l’estat.

104

Fig 3. Connexió i progrés

  1. A la zona lateral dreta hi podem trobar el selector de filtres que volem utilitzar per crear la consulta. Només cal pitjar el filtre que vulguem aplicar per poder-lo emprar. Just a sota hi trobem dos botons més: INICI i SORTIR. ‘Inici’ arrenca el procés de representació del mapa i en el cas que hi hagi algun error en la configuració dels paràmetres per a la construcció d’aquestes, el procés s’interromp i ens apareix un missatge amb l’error. I el botó sortir, tanca el plugin.

105

Fig 4. Opcions i ordres principals

  1. Finalment, a la part central, tenim requadre amb dos pestanyes amb les opcions: configuració de la capa de sortida i els filtres.

106
Fig 5. Pestanyes

Per una banda, a la pestanya de ‘Filtres’ podem trobar-hi un requadre amb cinc pestanyes per poder configurar els paràmetres de cada  filtre. Recordem que el filtre es defineix en aquesta pestanya però s’activa pel botó lateral de la figura 4. , s’han de fer les dues coses.

Seguidament els detallarem:

  • El primer que apareix és l’edat. En aquesta pestanya s’ha d’introduir en primer lloc una data segons la qual es vulgui fer l’estudi, per exemple 1 de maig de 2016. Després hem de posar el marge d’edat que volem definir en els camps edat mínima i edat màxima. Si volem fer una taula per les escoles bressol, cal posar 0 i 2 anys en els dos camps respectivament. Seleccionant la opció criteri restrictiu cercarem els nens que encara no hagin fet els 2 anys. En canvi seleccionant el criteri no restrictiu cercarem tots els nens que encara no han fet els tres anys.

107
Fig 6. Filtre per edat

  • El segon criteri que apareix és el gènere. Podem decidir que la nostra cerca sigui en funció d’homes o de dones.

108
Fig 7. Génere

  • A continuació tenim els estudis: podem fer un filtratge segons els estudis que la persona hagi declarat tenir en el padró.

109
Fig 8. Estudis

  • Un altre punt molt important seria l’origen no confondre amb nacionalitat.

Una cosa és el país d’origen, és a dir, on ha nascut la persona en qüestió i l’altre la nacionalitat. La segona és quelcom més complex d’explicar, ja que està subjecte als conceptes de “ius sanguini” i “ius soli”. En el primer cas, quelcom comú als països europeus, africans i la Xina, els nen/a tenen automàtica la nacionalitat d’origen dels pares. Això comporta, per exemple, que un nen/a nascuda de pares marroquins a Mataró tingui nacionalitat marroquina. En el segon cas, si neixes en un país de dret de “ius soli”, obtens la automàticament la nacionalitat del país on neixes. Aquesta és la situació de la majoria de països llatinoamericans.

Llavors, en aquesta finestra podem filtrar la nostre cerca segons diferents criteris:

  1. Pel país d’origen
  2. Per la zona del país d’origen
  3. Per que el seu país d’origen pertanyi a la unió europea.

110

Fig 9. Origen

  • Per últim la nacionalitat, que té els mateixos criteris de filtratge que en l’apartat anterior.

111

Fig 10 . Nacionalitat

Per altra banda, a la pestanya de ‘Configuració de la sortida’ hi trobem diferents opcions per a la visualització dels resultats obtinguts.

112

Fig 11. Configuració de la sortida

Seguidament s’explicaran detalladament de què consta cada element:

  1. En primer lloc escollim la opció amb la qual volem que es faci el càlcul. Podem escollir entre tres opcions:
    • Habitants absoluts: retorna el número absolut dels habitants afectats pel filtre que hem escollit.
    • Habitants relatius: retorna el percentatge d’habitants afectats pel filtre entre el número total de persones que viuen en l’entitat que hem escollit per fer la cerca.
    • Densitat: retorna la densitat de població que està afectada pel filtre en Habitants/km2.
  1. En segon lloc escollim entre dues opcions pel color de la capa de sortida: un color únic per a tota la capa on en podem en podem regular la transparència, o bé un degradat de colors per indicar el major o menor nombre de persones afectades, on podem escollir-ne el número de intervals i el mode del temàtic que vol dir la forma en que es defineix cada rang, igual nombre de incidències , igual amplada de l’interval etc.
  1. En tercer i últim lloc tenim la possibilitat d’afegir etiquetes i modificar-ne algunes de les seves propietats com ara la mida i el color de la lletra i també la visualització en escala. Els valors de l’escala de visualització tenen un valor per defecte per a cada tipus d’entitat, però es poden modificar sense cap mena de problema.

Una vegada aplicats els filtres a la cerca per qualsevol dels criteris explicats anteriorment i configurats els paràmetres de sortida, només cal pitjar el botó “INICI”.

 

Manual d’ús del mòdul ‘Zones d’influència adaptatives’

Aquest document explica el funcionament del plugin de ‘Zones d’influència adaptatives’ per a QGIS.  Per a poder utilitzar-lo, el primer que s’ha de fer és executar el programa QGIS i un cop inicialitzat aquest, cal pitjar la icona següent1

o anar a Complements -> CCU -> Zones d’influència adaptatives i s’obrirà una finestra com la que podem veure a continuació a la imatge.

2

Aquest mòdul el que fa és ajustar la zona d’influència de cada entitat proveïdora d’un servei a la població a la capacitat de cada centre (que s’ha de fixar en la BD prèviament), tenint en compte la densitat de la problació ‘target’ del seu entorn. Aquesta zona d’influència pot ser circular o seguint el Graf de Trams de Carrer.

A continuació es detallaran els diferents components del plugin i quina és la seva funció:

  1. A la part superior, hi ha un barra on s’hi indica l’estat de la connexió i una pestanya desplegable amb les connexions disponibles (ja configurades prèviament) per a realitzar les operacions. Allà n’escollim una.3
  2. En aquesta part escollirem la capa de punts a partir de la qual volem fer la zona d’influència i el color que tindrà.4
  3. Just a sota trobarem tres botons que ens permetran escollir la capa sobre la que volem treballar: Illes, parcel·les o portals.5
  4. En aquesta secció cal introduir un número de iteracions que volem que es realitzin.6
    Hem de tenir present que el programa fa el recalcul del següent radi (o distància) a partir del nombre de persones trobades prèviament dins de la zona i això ho pot fer una vegada (cas de una iteració) o unes quantes, poguent anar refinant l’ajust, però amb augment del temps de càlcul.
  1. En l’apartat de cobertura caldrà dir el percentatge de població sobre el qual volem fer l’estudi. També marcarem el checkBox en el cas que vulguem que es mostri la població no afectada per la zona d’influència. Una vegada realitzada la operació, ens apareixerà el nombre d’habitants no coberts en el requadre blanc, a la part inferior.7
  2. Aquí cal introduir el radi inicial a partir del qual treballarem amb les entitats puntuals. Es una radi inicial mitjà a partir del qual i segons la capacitat de cada centre s’assigna el radi inicial particular de cada un.8
  3. En aquest apartat es pot escollir zones d’influència de graf si se selecciona l’opció ‘fer servir trams’. En cas contrari, les zones d’influència són circulars. En cas de fer servir trams, podem fer que es vegi el dibuix del graf marcan el checkBox corresponent. També es pot modificar el radi de la zona d’influència canviant el valor en el textBox.9
  4. En el cas que la opció de ‘fer servir trams’ estigui habilitada, cal escollir un graf sobre la qual treballar, mitjançant la pestanya desplegable. També podem escollir el color de l’àrea d’influència i modificar el traç amb la pestanya desplegable inferior.10
  5. En últim lloc, a la part inferior de la finestra podem trobar la versió de la plugin amb la que estem treballant i dos botons: ‘INICI’ per començar el processament de les dades i ‘SORTIR’ per tancar el plugin.11

 

Manual de preparació de l’entorn d’usuari QGIS

En aquesta secció s’expliquen els passos a seguir per instal·lar el programa QGIS en el nostre entorn. El primer pas a seguir és anar al lloc web de QGIS (www.qgis.org) i dirigir-se a l’apartat de descàrregues (http://qgis.org/es/site/forusers/download.html). Allà es podran trobar dues versions del programa: la versió més recent i la de llarg termini. Qualsevol de les dues és perfectament vàlida, tot i que si l’usuari del programa treballa per una empresa o institució pública, recomanem la versió de llarg termini. Un cop escollida la versió, només cal descarregar-la.27

Un cop descarregada, cal instal·lar-la en el nostre equip. Només cal que fem doble clic a l’arxiu que hem descarregat prèviament. Llavors s’executarà l’instal·lador i només cal seguir els passos que ens indica. Un cop completat aquest procés, ja podrem executar el QGIS.

Per poder instal·lar els plugins que s’utilitzen per tractar les dades cal anar a Complementos à Administrar e instalar complementos… i ens apareixerà una finestra com la següent:28 Anem a la pestanya de configuració.29

Marcarem la opció de “comprovar actualitzacions a l’inici”, que es troba a la part superior, i posteriorment escollirem la periodicitat de l’acció amb les diferents opcions del desplegable que podem trobar just a sota.
També és necessari afegir el repositori on es troben els plugins necessaris per treballar. Cal prémer el botó Añadir…, que es troba a la part inferior, i ens apareixerà la finestra que es mostra a continuació.30

En el camp de nom cal afegir un nom com per exemple “Plugins CCU Tecnocampus” i en el camp de la URL cal posar http://geoportalccu.tecnocampus.cat/plugins.xml. Un cop fet, acceptem i tornem a l’apartat de Todos. A la part superior hi podrem trobar un barra de cerca on buscarem els plugins necessaris: TaulaResum, Activitats Econòmiques i ZI-GTC.

Un cop els trobem, pitgem sobre ells i finalment només caldrà instal·lar-los en el nostre equip.31

Aleshores només cal tancar la finestra i afegir les connexions a la base de dades per a poder treballar amb el QGIS. Per últim només ens farà falta configurar la connexió amb la base de dades. Per poder-ho fer cal seguir els següents passos:

Primer cal cercar a la barra d’eines en el lateral esquerra de la nostra pantalla una icona com aquesta 32Un cop ho haguem fet, ens apareixerà una finestra com la de la figura 1. En allà cal prémer el botó “Nueva”, tal i com està senyalitzat a la mateixa figura. Posteriorment ens ha d’aparèixer una finestra com la de la figura 2. En allà cal introduir els camps necessaris per configurar la connexió: usuari, nom de la base de dades, servidor i contrasenya. Una vegada fet, només es necessari prémer el botó Acceptar de les dues finestres mencionades prèviament i ja tindríem l’entorn preparat per treballar.

33Figura 134

Figura 2

Manual d’ús del mòdul ‘ZI-GTC’

Aquest post explica el funcionament del plugin de ‘ZI-GTC’ per a QGIS.  Per a poder utilitzar-lo, el primer que s’ha de fer és executar el programa QGIS i un cop inicialitzat aquest, cal pitjar la icona següent17 o anar a Complementos -> CCU -> Càlcul de població afectada i s’obrirà una finestra com la que podem veure a continuació a la imatge.18_2

A continuació es detallaran els diferents components del plugin i quina és la seva funció:

  1. Comencem per la part superior, on hi trobem una pestanya desplegable i un requadre. A la pestanya s’escull la connexió amb la que volem treballar, i que prèviament hem configurat en el QGIS. En el requadre indica l’estat de la connexió.19
  2. En segon lloc, trobem una pestanya desplegable on hi podem seleccionar la entitat puntual sobre la qual volem treballar.20
  3. Just a sota, podem trobar una altra pestanya desplegable. En aquesta ocasió tindrem la possibilitat d’escollir la xarxa de carrers sobre la qual volem treballar. Per poder utilitzar la capa, cal que disposem d’accés a una taula auxiliar amb els vèrtex. Cada vegada que seleccionem una capa de graf, el plugin s’encarrega de comprovar que la capa auxiliar hi sigui. En el cas que no hi sigui, un missatge apareixerà per tal d’informar de la situació a l’usuari.21
  1. En quart lloc, hi ha el menú per seleccionar el mètode de treball: primer trobem un desplegable per treballar sobre la distància o el temps. Just a dreta hi trobem dos checkBox que només s’activen quan en el desplegable hi ha escollida la opció de ‘Temps’ i que s’utilitzen per indicar si volem utilitzar el cost invers i el de nusos. Després hi ha un camp per omplir text on l’indicarem amb un número la distància o el temps amb la que volem fer el buffer, i en últim lloc hi ha una pestanya desplegable on hi podrem escollir el camp de la taula de la xarxa de carrers que s’utilitzarà com a camp de distància o temps, segons s’hagi escollit.22
  1. Just després del mètode de treball, hi trobem les opcions d’aparença del graf. Primer hi ha un checkBox que habilita el botó amb el qual s’escull el color i una pestanya on s’escull el gruix del traç. A més a més, hi ha un camp on hi podem indicar el radi en metres de la zona d’influència de l’entorn del graf.23
  1. Seguidament hi ha una pestanya on podem escriure el títol de la llegenda. En el moment en què escollim una entitat puntual, aquest camp s’actualitzarà automàticament per “<nom de la entitat>”. Tot i això, el títol pot ser el que nosaltres vulguem.24
  1. Després d’això, trobarem l’apartat on seleccionarem el mètode per treballar amb la població. Primer trobarem un checkBox on indicarem si volem treballar amb la població. En cas afirmatiu, ens apareixerà el menú amb les opcions just a sota. En aquest menú hi apareixen 3 botons on indicarem si volem treballar amb les illes, parcel·les o portals. En la part inferior hi ha una etiqueta blanca on hi apareix el percentatge d’habitants afectats per la zona d’influència del càlcul, un cop realitzat. A la dreta hi ha un checkBox on hi indicarem si volem que es mostri la població exclosa.25
  2. Finalment, a la part inferior de la finestra hi ha dos botons: el de ‘SORTIR’ i el de processar o ‘INICI’. El de SORTIR serveix per tancar la pestanya. El botó ‘INICI’ serveix per processar la consulta que li hem indicat amb els elements que acabem de veure. Segons les opcions que li haguem indicat, ens apareixerà un resultat o un altre. En el cas que alguna de les dades o la connexió no sigui correcta, el programa advertirà de la incidència a l’usuari. Un cop aquesta sigui resolta, l’usuari podrà executar el programa amb normalitat.26