En aquest article es descriurà el funcionament dels polígons de Voronoi, una eina molt important a l’hora d’estudiar àrees d’influència.

Els polígons de Voronoi es basen en la distància euclidiana, i són molt apropiats quan les dades són qualitatives. Es tracta de fer una partició del pla, a partir d’uns punts que anomenarem punts generadors.

Aquesta partició del pla en regions té la peculiaritat de que des de qualsevol punt de dins d’una regió determinada, la distància al punt generador corresponent és sempre menor que la distància a qualsevol altre punt generador extern. Per tant, les fronteres de les regions són equidistants de dos o mes punts generadors.

Inicialment, aquest polígons van ser creats per l’anàlisi de dades meteorològiques, però avui en dia s’utilitzen també per determinar zones d’influència, que és el que s’explicarà en aquest article.

Els polígons de Voronoi serveixen per dividir un espai en un número determinat de regions. S’especifiquen un conjunt de punts (punts generadors) i quan es fa el diagrama, aquests queden dividits pels polígons, un punt en cada regió. Les regions s’anomenen cel·les o polígons de Voronoi.

Cada polígon correspon a l’àrea d’influència, per dir-ho d’alguna manera, del punt  que conté.

Primerament, crec que és interessant posar un exemple per entendre millor per a què serveixen els polígons:

Suposem el cas de que s s’està estudiant els centres d’atenció primària (CAP) del terme municipal de Mataró, i es vol construir un altre i no se sap on. Gràcies a les zones d’influència creades mitjançant els polígons de Voronoi, es podrà situar més o menys el nou CAP.

El programa que s’ha utilitzat, a més del Geomedia, ha sigut el Global Mapper.

Global Mapper és una potent aplicació que combina eines de tractament de dades espacials amb un accés a gran varietat de formats d’arxius. És molt útil com a complement del Geomedia.

Amb el Geomedia s’han exportat els caps com una única entitat, i el contorn de Mataró s’ha aconseguit agafant el perfil de la unió de totes les illes que formen Mataró.

Terme municipal amb els CAPS

Tots els arxius exportats són de tipus ShapeFile, per tal de que Global Mapper els reconegui i es pugui treballar amb ells.

Un cop es té el terme municipal de Mataró amb els CAPS, és hora de passar a l’acció, el procés és simple, i el resultat és molt satisfactori.

Primerament es selecciona tot i es crea el diagrama de Voronoi des del menú d’anàlisi.

Apareixerà una finestra en la que s’haurà d’indicar que es volen allargar els límits uns 4000 metres, això permetrà que, en cas de que el diagrama no arribi a tocar el perímetre de Mataró, aquest s’allargui fins a tocar-lo.

Allargar límits

Un cop allargats, només cal dir que el límit fins on s’allarguen els polígons és l’àrea contenidora, és a dir, el terme municipal de Mataró. Això es configura a partir del botó “Bounds” i seleccionant l’última opció. Per últim s’accepta per crear els polígons.

Limitar polígons

La imatge de Mataró amb els seus CAPS quedaria dividida pels polígons de Voronoi, hi hauria una cel·la per cada CAP.

Aquests polígons resultants, permeten veure l’àrea d’influència de cada CAP.

Polígons creats

Observant la imatge, es pot veure les divisions que corresponen a cada CAP, hi ha una concentració més elevada al centre urbà, degut a que la població és notablement més elevada.

El CAP de dalt a la dreta, el de Rocafonda-Palau, té molta zona d’influència, això és perquè la zona Nord de Mataró no està tant urbanitzada com la resta.

Segons la població, i el número de places de cada CAP, fent ús dels diagrames de Voronoi, es podria situar un futur CAP.