L’ocupabilitat en el sector turístic:
El cas de l’Estat Espanyol i Catalunya
Aquest article és una síntesi d’un treball de recerca que vaig portar a terme.
Els diferents subsectors del turisme generen una infinitat d’ocupacions amb un nivell formatiu que condiciona la qualitat del lloc de treball. Els requisits formatius dels llocs de treball són els que condiciona la qualitat de l’ocupabilitat en el mateix sector.
Actualment, l’oferta formativa reglada en turisme es basa amb la formació professional, el grau en turisme i l’oferta de màsters i addicionalment els programes de doctorat.
En síntesi de totes les dades elaborades i treballades al llarg de la recerca, s’exposen les dades més significatives:
– L’activitat turística genera un 12,27% d’ocupabilitat respecte a totes les activitats econòmiques espanyoles.
Les CC.AA que generen més ocupabilitat turística, són Catalunya amb un 17% i Madrid i Andalusia amb un 15%.
Però Balears i Canàries destaquen perquè els seus ocupats en turisme respecte del total de les activitats econòmiques nacionals representen cadascuna el 26%. A diferència de Catalunya que té un volum del 12%, Madrid un 11% i Andalusia un 13%.
– Pel que fa a subsectors de l’activitat turística, l’hostaleria és qui té l’impacte més important a nivell d’ocupabilitat. Quant a generació de llocs de treball té un volum del 64,35% i destaca el sector de serveis de menjars i begudes amb un 76,21% del total de l’hostaleria. A causa de aquest volum d’ocupabilitat, en totes les dades treballades aquest sector és el que condiciona els resultats.
– Les franges d’edats que predominen en el sector turístic són, les de 30 a 44 anys amb 43,32% i la franja de 45 anys i més amb un 35,71%.
– És un sector amb un 78,48% d’assalariats i un 21,49% d’autònoms.
Del conjunt d’assalariats, el 66,57% ha disposat d’un contracte indefinit i un 33,43% d’un contracte temporal.
Quant a jornada laboral, d’aquests assalariats, el 57,56% treballa a jornada completa i el 16,73% a jornada parcial, però hi ha un 25,70% que no es tenen dades.
– És un sector que predominen els estudis secundaris amb un 62,43% dels ocupats, els estudis superiors amb un 26,78% i els estudis primaris amb un 10,63%.
Dels estudis secundaris destaca l’hostaleria amb un 67,38% d’ocupats amb estudis secundaris, repartits entre els serveis d’allotjament amb un 61,86% i els serveis de menjars i begudes amb un 69,10%.
També destaca transports de viatgers amb un 62,38% d’ocupats amb estudis secundaris i altres activitats turístiques amb un 48,91%.
Dels ocupats que tenen estudis superiors, destaca altres activitats turístiques amb un 46,67 i amb diferència transports de viatgers amb un 28,47% i hostaleria amb un 19,20%.
Pel que fa als ocupats amb estudis primaris, destaca l’hostaleria amb un 13,19% seguit de transports de viatgers i amb diferència, altres activitats turístiques amb un 4,41%.
– El mateix sector turístic fruit de les necessitats provocades per l’estacionalitat i la demanda, no distingeix les titulacions de Grau i Cicle Formatiu.
Malgrat que a escala formativa, els diferents plans docents estan elaborats per un conjunt de competències que diferencia el CFGS i el Grau, l’estament universitari està reconeixent implícitament que hi ha un superposició de determinats continguts del CFGS d’Hoteleria i Turisme amb l’oferta de Graus. Així ho demostra la regulació universitària espanyola i catalana amb matèria de reconeixement d’ECTS pels titulats de CFGS.
El reconeixement de crèdits ECTS de les universitats catalanes i centres adscrits que apliquen als CFGS d’Hoteleria i Turisme està amb un 13,45%.
