El desenvolupament sostenible ha estat un dels principals objectius en molts sectors econòmics després de la publicació del “Brundtland Report” per la Comissió del Mediambient i el Desenvolupament (ONU) el 1987. Actualment, hi ha una creixent preocupació per les futures previsions mediambientals. El turisme és el tercer sector econòmic més gran del món, segon la ICOM i WFFM/FMAM el 2007. Aquest sector, com tots els altres, té impactes tant positius com negatius en l’entorn, organismes com la UNESCO (2009) o autors com Miguel Figuerola Palomo (2015), han diferenciat aquests impactes en tres grups: econòmics, sòcio-culturals i ambientals.
Els impactes ambientals del turisme, que son els lligats a aquesta investigació, es produeixen tant a nivell local, regional i global.
Els impactes positius es basen en l’ingrés turístic, la creació d’una consciència local i una possible alternativa econòmica de l’entorn. Respecte l’ingrés turístic no només millora la situació econòmica d’una destinació, sinó que pot fomentar la protecció del medi ambient, degut a la contribució financera directa a la conservació que es genera a través de diverses font: les tarifes d’entrada a zones protegides, les subvencions amb què els operadors turístics i altres proveïdors turístics donen suport a mesures de conservació, impostos que el govern utilitza en part per finançar la protecció del medi ambient.
El turisme pot augmentar la consciència de la població local en relació amb els problemes ambientals i millorar la motivació per a activitats de conservació o promoure la millora de la gestió. L’altre impacte positiu del turisme en l’entorn natural d’una destinació és que ofereix una alternativa a activitats econòmiques insostenibles mediambientalment. Tot i els impactes positius que podria tenir el turisme en el medi ambient, acostuma a afectar als ecosistemes en general, fent que els impactes locals i regionals també afectin al medi ambient a llarg termini. Un dels principals impactes negatius és la pèrdua de diversitat biològica.
Alguns nous paradigmes que es proposen per potenciar els impactes positius i contrarestar els negatius son sobre l’economia circular i el turisme sostenible. L’economia circular és un nou model reparador i regeneratiu, que consisteix en optimitzar l’ús dels recursos i minimitzar els riscos al gestionar una quantitat finita d’existències i fluxos renovables.
L’estudi actual es centra en tres regions molt concretes de l’Estat Espanyol (Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears) del 2006 al 2016 aportant noves dades i aplicant el turisme com a una variable explicativa més del desgast mediambiental, un estudi del que no s’han trobat precedents a les regions estudiades i en aquesta temporalització, utilitzant el turisme com a variable.
Imatge de http://cdn.wsp-pb.com
A partir d’un panell de dades amb onze onades, des del 2006 al 2016, on s’agrupen totes les dades i on posteriorment s’ha utilitzat la Corba de Kuznets per veure la relació que tenen les variables mediambientals (despesa ambiental, superfície protegida, emissions de CO2 i consum d’energia) i les variables explicatives (PIB per càpita, places turístiques, nº d’habitants i taxa d’atur) permeten veure si el creixement econòmic té a veure amb el desgast ambiental en les regions.
Un cop analitzades i contextualitzades les diverses corbes de Kuznets es mostra la relació que hi ha entre les variables, mostrant que entre el PIB per càpita i la superfície protegida d’una regió hi ha una relació negativa, i en canvi entre la despesa ambiental, les emissions de CO2, el consum d’energia, les places turístiques i el PIB per càpita hi ha una relació positiva. Per veure la significativitat de les variables mediambiental en el creixement econòmic s’utilitza el sistema de Gauss-Jordan on s’ha vist que les variables més rellevants per determinar els efectes que té l’economia neoclàssica sobre el medi ambient són: la variable que relaciona les Places Turístiques amb el PIB per càpita, la Taxa d’atur, i també les Places turístiques separades del PIB per càpita.
El gap que omple aquesta investigació és l’aportació de variables turístiques com a determinant del desgast mediambiental a l’Estat Espanyol, més concretament a Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears des de 2006 a 2016, mostrant que el turisme és una variable rellevant per determinar el desgast medi ambiental.
Degut als resultats obtinguts en aquest treball es mostra com el turisme és una variable important igual que la resta de variables explicatives estudiades. Per tant, es pot concloure que s’ha de fer un canvi en les polítiques medi ambientals en aquest sector. Una alternativa per produir aquest canvi de paradigma econòmic turístic és l’economia circular, donat que està pensada per reduir el desgast mediambiental.
L’economia circular s’hauria d’utilitzar com a marc pràctic per incorporar noves perspectives teòriques de l’anàlisi i orientar-les a fer que les activitats econòmiques tinguin menys impacte sobre el medi ambient, creant un nou concepte on s’uneixin ambdues formes econòmiques i on el turisme sostenible es torni circular.
Les mesures en polítiques ambientals que es proposen són fer els canvis en la construcció de les instal·lacions i equipaments, la selecció de proveïdors de serveis i productes respectuosos amb el medi ambiental, el dissenyar sense residus tenint en compte la gestió selectiva de residus i reciclatge i el transports elèctrics carregats a partir d’energies renovables en el transport públic de les ciutats i també intentar incloure’l i potenciar-lo en el privat. Per poder complementar aquest treball es podrien portar a terme polítiques ambientals més detallades i explicar els processos per portar a terme aquestes. Una altre opció és proposar una altre alternativa econòmica turística que no fos l’economia circular però que igualment compenses els impactes negatius mediambientals que té aquest sector lligat al creixement econòmic.
