Sabeu quina era la durada mitjana de les empreses en els anys 60? Més o menys uns 70 anys. I sabeu quina és la durada mitjana de les empreses en l’actualitat? 17 anys, què ocorre? doncs que necessiten innovar i metodologies com el Desing thinking faciliten la innovació. És per això, que moltes empreses com per exemple Apple, Google, Nike o Philips, estan utilitzat aquesta eina per a donar solucions creatives a les necessitats del mercat. En el sector turístic també trobem casos, com el d’Airbnb i el de cadenes hoteleres com Marriot, NH Hotel Group, Hyatt, Blue Bay Hotels, entre altres.
Però què és el Design thinking?
El pensament de disseny consisteix principalment en posar al client en el centre. El primer que s’esbrina és quines són les seves necessitats i problemes, per tant l’empatia és un element essencial en el procés. Després es dissenya una solució innovadora i desitjable per a ells, però que al seu torn sigui factible tecnològicament i viable econòmicament.
Concretament, la metodologia està composta per 6 fases:
- Comprendre: identificar on volem posar el repte.
- Observar: conèixer a fons qui són les persones perjudicades pel problema que volem resoldre.
- Definir: determinar el problema que abordarem.
- Idear: generar idees que ens permetin trobar una solució, aquí entra en joc la creativitat.
- Prototipar: convertir la idea en alguna cosa tangible.
6. Testar: sotmetre el prototip a avaluació amb l’objectiu d’obtenir feedback dels usuaris.
El Design Thinking és un model que pot aplicar-se a tota mena de tòpics, i que per tant pot ser molt útil per a dissenyar productes/serveis turístics competitius. A més, és un procés iteratiu, la qual cosa significa que podem anar pivotant d’una fase a una altra. Entre els seus principals pilars es troben els següents:
- Situar a les persones en el centre
- Contar històries
- Ser visuals
- Construir per a pensar
- Anar gestionant el caos al llarg del procés
- Passar a l’acció
- Col·laborar
Donades els avantatges que suposa aplicar el Design Thinking en la creació de productes/ serveis es va decidir que a l’assignatura d’Instal·lacions i Equipaments d’Oci els alumnes adquireixin tant coneixements teòrics com pràctics sobre aquesta metodologia. A més, prenent com a referència les teories actuals sobre aprenentatge basades en el model del student-centered learning (veure Rué, 2007; Morals, 2008; Niemi, 2009; Esteve i Gisbert, 2011) es va combinar l’aprenentatge pràctic i col·laboratiu (Jarauta Borrasca, 2014). De manera que l’aula es va convertir, en un espai per al diàleg i l’intercanvi d’idees (Exley i Dennick, 2009), on s’estimula la creativitat i la innovació.
L’assignatura es va desenvolupar amb una participació activa de la majoria dels alumnes. La part pràctica es va centrar en conduir als equips per cadascuna de les etapes perquè elaboressin el seu producte turístic. Respecte a l’assoliment dels aprenentatges esperats, és possible identificar els següents resultats reconeguts pels estudiants:
El primer, és que els alumnes aconsegueixen dissenyar un producte turístic innovador divertint-se. Això fomenta el seu interès i motivació, a més de la seva participació en l’aprenentatge. De manera que el docent aconsegueix fer front a un dels majors reptes als quals s’enfronten a l’aula, captar l’atenció dels seus alumnes i mantenir-la.
El segon, és la millora de les seves habilitats comunicatives i de treball en equip. Durant el desenvolupament de l’assignatura existeix una interacció contínua entre els membres del grup, millorant les seves capacitats comunicatives i fomentant la creació de noves relacions entre ells.
Finalment, és important ressaltar que, els alumnes veuen com una cosa molt positiva que la metodologia tingui una estructura marcada però que alhora els deixi marge per a la creativitat. A més, opinen que els coneixements obtinguts mitjançant aquesta assignatura són concordes a les tendències exigides pel mercat laboral.