Arxius de l'autor: Narcis Martí

Narcis Martí

Sobre Narcis Martí

Director de Hotel, Profesor de l’Escola Universitària del Maresme (EUM-TCM) de la asignatura de Gestión de Alojamientos turisticos. Diplomado Técnico en Empresas y Actividades Turísticas, Curso de Management para  Hoteles y Restaurantes por la Canadian Hospitality Institut y ESTUR, Curso Superior de Gestión Gerencial Hotelera por EADA y el Centre International  de Glion, Curso de Sommelier por la Escuela Española de Sommeliers, Programa de Gestión y Dirección Hotelera de ESADE. Director de Hotel y profesor de la Escuela Universitaria del Maresme (EUM-TCM) de la asignatura de Gestión de Alojamiento Turistico.

Pàgina web:

L’administrador de somnis

Quan una persona s’acosta als nostres locals per consumir els nostres serveis, es converteixen en hostes, comensals o visitants. En aquell moment, l’únic que volen és que els seus somnis, que durant tot l’any han anat engruixint, es converteixin en realitat. Vacances, dinars de celebració, visites desitjades durant temps a llocs de difícil accés per causes econòmiques, de distància o de treball, tot això deixat a les mans del tècnic en turisme, esperant que la seva professionalitat doni realitat als seus somnis.

El director d’allotjaments és un d’aquests tècnics que ha de saber administrar la base del seu negoci, que és la necessitat dels hostes, comensals i visitants per desconnectar de la seva rutina diària i submergir-se durant un, dos o més dies en una rutina diferent, a on els detalls el facin oblidar de la feina i els problemes. Som animals de somnis, som, com diu Rolf Jansen, “La societat del somni”.

No hem d’oblidar que formem part d’una cadena de serveis que està dins d’una destinació. El nostre bon servei posarà un granet de sorra a l’èxit de la destinació, però el nostre fracàs destruirà, no només el somni del nostre hoste, sinó tota la feina ben feta d’altres serveis que integren el producte final de la destinació. Som una cadena i formem part d’un tot. Nosaltres com allotjament; els altres serveis, que faciliten el coneixement o poder gaudir de l’entorn; els habitants de la destinació que fan viure a la destinació; sense oblidar l’entorn, que en molts de casos es l’excusa principal perquè hostes, comensals i visitants ens demani’n els nostres serveis i al qual hem de cuidar i preservar.

Com empresa de servei no hem d’oblidar que el nostre es un servei de “persones per persones”, a on el servei es produeix i es consumeix en el mateix moment en què es troben el personal que executa el servei i el nostre hoste, comensal o visitant . No hi ha marxa enrere, com diu Grönroos és el “moment de la veritat”, a parir d’aquest moment el nostre hoste, comensal o visitant només es podrà endur un bon record o una mala experiència, res més (a no ser que ens robi alguna tovallola). Com deia Conrad Hilton, en el moment que el nostre hoste entra pel “hall” de l’hotel, el 90% de l’èxit del nostre servei està en mans de les persones de primera fila.

L’organització d’un allotjament turístic no només és el despatx i la compta 6 del pla comptable, sinó l’organització de les diferents emocions del nostre hoste, del nostre personal i dels nostres accionistes. L’èxit del disseny dels nostres serveis oferts en els nostres locals, han de reconfortar els somnis dels hostes, comensal i visitants; els somnis i necessitats del nostre personal; i les exigències i objectius  dels nostres accionistes.

La nostra és una indústria de serveis emocionals, a on la nostra professionalitat serveix per carregar les “piles” de la nostra societat. Com a directors d’allotjaments turístics no els podem defraudar.

La Tasa Turística Catalana

Parece ser que la tasa turística no se aplicará hasta pasada la temporada de verano. Sábia y lógica decisión al dejar que las empresas turísticas tengan unos meses para reaccionar y cambiar sus estrategias.
Las reuniones se van sucediendo y con este margen que ha dado el gobierno catalán, dará tiempo para que las negociaciones vayan acercando posturas y conseguir una puesta en marcha menos traumática de la tasa.
En lo que sí parece que todo el mundo está de acuerdo es que la tasa, de aplicarse, se invierta en el destino, en promoción y recuperación del entorno, consiguiendo que no se noten tanto los recortes en estos apartados.
Es cierto que la tasa puede llevarnos a cierta desventaja competitiva ante otras destinaciones, pero sólo en las que utilizan estrategias de ofertas continuas para su comercialización. La discusión de la tasa entre los diferentes destinos, ha puesto en evidencia las diferentes estrategias existentes en Catalunya. Mientras unos la ven como un mal menor, para otros es el fin del turismo. Mientras unos basan su estrategia empresarial en trabajar los valores de su establecimiento, otros trabajan la oferta comercial continua basada en el precio. Mientras unos tienen objetivos de futuro, otros viven el presente intentando sobrevivir día a día sin un objetivo claro.
La tasa aplicada por categoría, como parece que se va a aplicar, hará reflexionar a más de un hotel y termine rebajando su categoría, sobre todo aquellos que hasta hace poco eran de categorías inferiores y aumentaron sus estrellas sin adecuar calidad ni precio.
Todo está en manos de nuestros representantes y de la Generalitat. Por cierto, las Asociaciones de Girona culpan a Barcelona de negociar por su lado los flecos de la tasa