Spanair ha plegat. Així de clar i català.
S’ha acabat el somni de tenir una companyia aérea catalana. El que cal preguntar-se és si era possible?. I la resposta és un NO així, en majúscules i rotund
No era possible mentre no canviïn molt les coses. Mentre:
1.- Els slots (franges aèries per aterrar, enlairar-se, volar etc.) depenguin d’altres, és a dir d’AENA
2.- Mentre el govern de l’estat espanyol signi acords de reciprocitat amb altres països obligant a les companyies aèries a aterrar en un determinat aeroport, atentant contra la lliure circulació de persones i la lliure competència.
3.- Mentre no es pugui negociar lliurement amb les companyies aèries les taxes. Aquestes empreses paguen per aterrar, enlairar-se, aparcar l’avió, ús dels fingers, taulells de facturació etc. Les taxes les fixa AENA
Spanair va néixer amb l’objectiu de que El Prat fos un autèntic hub europeu, és a dir, un nus de comunicacions on a manca de vols directes, les connexions es poguessin fer a Barcelona, però sense tenir capacitat de decisió pel que fa als punts esmentats serà impossible mantenir una companyia pròpia sense ajuts. I són aquesta manca d’ajuts el que ha fet plegar u nou somni.
Aquestes polítiques fan que l’aeroport de Barajas suposi un 13´5% del PIB de la Comunitat de Madrid. Algú no es vol arriscar a que la lliure competència suposi una reducció d’aquest impacte econòmic, oblidant-se però, que no es tracta de fer-se la competència mútuament, sinó d’aprofitar les sinèrgies i si de cas s’ha de competir serà amb altres aeroports de l’estranger.
Enllaços d’interés
http://www.ara.cat/economia/Spanair-denuncies-competencia-Brusselles-enfonsant_0_635936541.html
http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/del-somni-duna-aerolinia_0_635936480.html
