És rendible l’educació universitària en Turisme?
Cada dia, com a professors universitaris, ens enfrontem a la mirada plena de llum d’estudiants plens d’esperances pel que fa al seu futur professional un cop es graduïn. No obstant això, les dades del mercat laboral espanyol no són bones per a un estudiant universitari. Al conegut 26% d’atur, s’uneixen més d’un 50% d’atur juvenil i més d’un 30% de sobreducació (universitaris que estan excessivament formats per a les tasques que ocupen). Fins i tot així, qualsevol estudi de rendibilitat de l’educació universitària (per exemple vegeu Observatori Econòmic BBVA, 2012) obté taxes de rendibilitat d’un any d’estudi universitari al voltant del 6,5%.
Aquestes taxes es situen una mica per sota de les obtingudes a països com els Estats Units (8%). Així és, si els digués que Standard & Poors té un nou fons d’inversió de risc baix que té un promig de 6,5% anual de rendibilitat, el comprarien, oi? Doncs existeix però l’ofereix el nostre sistema universitari. Així mateix, la probabilitat d’incórrer en atur, es redueix aproximadament a la meitat (14%) si el potencial treballador té estudis universitaris. L’educació universitària segueix sent la millor inversió possible, tant per a un estudiant jove com per a un que hauria d’haver estudiat a principi de la passada dècada i que va ser abduït per la bombolla immobiliària.
Centrant-nos en el sector turístic, diferents treballs posen de manifest que el rendiment de l’educació en el sector turístic és menor que en altres sectors. Aquest percentatge oscil•la al voltant del 4%. Si unim això a que el percentatge de treballadors amb estudis universitaris és menor en el sector turístic que a la resta de sectors de serveis, ens condueix a qüestionar-nos si el sector turístic espanyol està perdent treballadors ben formats atrets per una millor retribució econòmica en d’altres sectors o a d’altres països.
Tot apunta, per tant, a que el graduat en Turisme s’enfronta a una major sobreducació, perquè el sector a Espanya no valora suficient als estudiants universitaris. Mostra d’això, és que l’últim estudi d’inserció laboral (encara amb diplomats en Turisme ) mostra la carrera turística com una de les que tenen un major grau d’internacionalització (gairebé un 6% dels diplomats treballaven el 2011 fora d’Espanya).
Diverses puntualitzacions al respecte. En primer lloc, un 4% segueix sent una taxa de rendibilitat gens menyspreable. En segon lloc, els estudis demostren que aquesta taxa de rendibilitat creix més ràpidament en els primers anys de vida laboral per a un graduat universitari que per a treballadors amb qualsevol altre nivell educatiu. En tercer lloc, aquest 6% de graduats turístics internacionalitzats són els que més ingressos perceben amb molta diferència.
Els nous graus en Turisme (la primera promoció de graduats va ser la de 2009-2013) són per fi uns estudis universitaris comparables amb els principals estàndards internacionals que haurien d’incrementar la taxa de rendibilitat de l’educació universitària en Turisme. Principalment, aquells que incorporen una orientació cap als nous productes turístics (actiu, marítim, de salut, esportiu, de shopping, de negocis…) i una aposta per l’emprenedoria i la innovació. Així mateix, i sense perdre la interdisciplinarietat distintiva dels estudis turístics, el sector demana persones amb una forta base d’administració d’empreses (d’aquí el triomf de les dobles titulacions “ADE + Turisme” tan demandades pels estudiants i el sector). Estudiants que, sense perdre la seva llum, coneixen l’entorn, tenen capacitat d’adaptació, una forta base de gestió i d’idiomes, són innovadors i aposten per l’emprenedoria i la internacionalització. És a dir, algunes universitats li hem enviat un whatsapp al sector que diu: “Challenge accepted” (acompanyant de l’emoticona de la mà amb el polze alçat). Acceptarà entusiasmat el sector turístic espanyol el repte (emoticona amb cors als ulls)? O l’ignorarà i augmentarà més encara l’exportació d’estudiants qualificats (emoticona del mico tapant-se els ulls amb les mans)?
