L’American College of Sports Medicine ha realitzat una investigació sobre els beneficis de l’activitat física enfront de les lesions. Els resultats indiquen que els que practiquen exercici regularment obtenen una major tolerància al dolor.
Per dur a terme aquest treball es van escollir 24 participants. Un grup d’ells van dur a terme un entrenament aeròbic estructurat, mentre que la resta no va realitzar cap activitat física. Tots van ser analitzats sis setmanes abans i després. Es van avaluar tres factors: Llindar de dolor a la pressió, la tolerància al dolor isquèmic i els índexs de dolor.
Les conclusions van demostrar que els que havien fet l’entrenament van augmentar la seva tolerància al dolor en un 20%, encara que el seu llindar de dolor no va patir canvis. Això significa que aquest grup notava el dolor en el mateix moment que la resta, però podien aguantar durant molt més temps. Pel que fa al grup sedentari, no es van apreciar canvis sobre les seves dades prèvies a l’estudi.
L’entrenament realitzat va ser de 30 minuts de bicicleta estàtica a una intensitat mitjana tres vegades per setmana. La prova de dolor es va realitzar en els braços, mitjançant un torniquet, ja que si s’hagués fet a les cames hauria suscitat controvèrsies, ja que la musculatura s’hauria pogut acostumar al dolor.
Segons els investigadors, “el resultat evidencia que hi ha un sistema central que regula la tolerància al dolor i que hi ha una adaptació psicològica a l’entrenament. L’entrenament físic pot facilitar el desenvolupament de la funció cerebral que augmenta la tolerància d’aquests senyals i les sensacions associades, i aquest augment pot contribuir a millorar el rendiment de resistència”.
Aquest no és el primer estudi enfocat a aquest tema, ja que un treball realitzat per la Universitat de Heidelberg (Alemanya) va demostrar que el llindar del dolor és igual per a tothom, però els atletes aconsegueixen tolerar nivells majors de patiment. El seu autor, Jonas Tesarz, va revisar 15 estudis enfocats en el tema, que van comparar de diferents maneres la percepció del dolor que tenen els atletes i els no atletes. En total, les investigacions van treballar amb 899 voluntaris dels Estats Units, Canadà, Austràlia i Europa. Els atletes que van participar practicaven diferents disciplines esportives.
Les investigacions van trobar que el llindar del dolor, és a dir, la força que necessita un estímul per a ser considerat dolorós, és igual en totes les persones. No obstant això, els atletes aconsegueixen una major resistència. Tesarz considerar que aquestes troballes poden tenir diverses aplicacions clíniques: “Molts estudis mostren l’efecte de l’activitat física en la qualitat de vida dels pacients que experimenten dolor. Creiem que és important que els tractaments d’exercicis destinats a les persones que pateixen malalties s’enfoquin cap al desenvolupament de la tolerància, més que a tractar de modificar el llindar del dolor”.
L’expert va considerar que s’han de realitzar més investigacions per identificar els factors psicològics i els processos neurobiològics que associen l’activitat física i la resistència al dolor. Tesarz afirmar que això permetrà dissenyar mètodes no-invasius i sense efectes secundaris per a les persones amb dolor crònic.
