El Dijous 4 febrer 2016, hem rebut com a convidat al Dr. Reynaldo Montes de Oca, ex Vice-Rector de la Universitat Marítima del Carib, Veneçuela, Cap de Màquines de la Marina Mercant i Inspector Naval, qui a més ha assessorat diversos organismes internacionals i actual professor universitari, amb més de 20 anys d’experiència en la investigació d’accidents marítims i el seu impacte ambiental, donant-nos una classe magistral a la nostra assignatura Gestió del Medi Ambient Marítim com a part del seu circuit Doctoral per Europa, destacant temes de moltíssim interès per al nostre coneixement.
Un dels temes més destacats en la classe, va ser que gràcies a les noves tecnologies la informació relacionada amb aquest tipus d’accidents és cada vegada més gran, sent cada vegada una societat més informada i encara que no ho sembli, més conscient de l’impacte d’aquest tipus d’accidents.
Fent paral·lelisme entre l’accident del Titanic, i el del Costa Concordia, es pot observar com la societat avui en dia està informada en temps real de cada detall de l’accident, generant una matriu d’opinió determinada, i en molts casos, una cadena de solidaritat envers els sinistrats.
També cal destacar l’evolució de les grans quantitats de combustible que es vessen al mar, partint en altres temps de vaixells més petits però més quantitat d’accidents, a vaixells més grans, que encara que disminueixin les quantitats d’accidents, augmenta el tonatge de combustible vessat donada les grans capacitats existents actualment.
Per sostenir el nivell de consum de la societat actual, la cadena logística precisa d’enormes vaixells que transporten infinitat de mercaderies, així com de gegantines quantitat de combustible en vaixells petroliers, tot això amb un determinat impacte ambiental, la qual cosa ens porta a anar buscant solucions com els “Vaixells Verds”, cada vegada més ecològics, que en l’actualitat passen pel canvi de combustible de Fuel a Gas Natural (LNG).
Finalment va destacar la importància de la investigació dels accidents i incidents marítims, de manera acadèmica i científica, amb la idea d’evitar que segueixin propagant les causes que han originat els sinistres al llarg del temps, en molts casos relacionats amb la fatiga i el factor humà, i la necessitat d’implicar cada vegada més als Estats en aquestes investigacions, sense por als riscos d’imatge en benefici sempre de la prevenció d’accidents, en cas contrari, s’estaria incorrent el l’Acceptació tàcita de Irresponsabilitat, que és aquella en la qual s’és conscient del deure contret, però no obstant això encara sabent la irresponsabilitat, es fa cas omís d’aquesta obligació jo bé no s’investiga o bé no es publcan, sent la major víctima el planeta i per tant la vida que l’habita.
