Megaprojecte d’oci a Catalunya

El diari El punt ha publicat amb data 5 de febrer aquesta notícia

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/503414-tot-per-la-pasta.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/503388-un-megacomplex-doci-com-800-camps-de-futbol.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/las-leyes-que-quiere-esquivar-eurovegas-1423774

Què en penseu

Albert Blasco

Publicat per Albert Blasco

Doctor en Historia contemporánea. Máster en Historia. Licenciado en Humanidades. Diplomado en Turismo. Coordinador de los estudios de grado, postgrados y másteres en Turismo y del Primer Congreso de Ocio y Turismo, OCITUR 2012. Lineas de investigación: transporte turístico, ocio y bienestar, impactos del turismo en la sociedad de acogida

11 Respostes per Megaprojecte d’oci a Catalunya

  1. Quan vaig sentir a parlar sobre el projecte Eurovegas per primer cop ,em va semblar una molt bona idea ja que es crearien molts llocs de treball tant directes e indirectes, i a llarg termini si funciones i tingues èxit a nivell mundial, seria una molt bona i gran inversió per Catalunya.
    Per altre banda, crec que s’ha d’anar molt en compte i analitzar molt bé el tema dels casinos. Els visitants que viatgen a Catalunya ja tenen una imatge de nosaltres, i no es precisament la del “joc” i el luxe, com ara passa a les Vegas, i això podria provocar que la nostre marca turística patis un canvi, o quedes plenament perjudicada.

    • Buf!!!!!. Aquests Megaparcs temàtics sobre jocs estan molt bé per zones,…… Aviam, abans de criticar el projecte, potser valdria la pena sapiguer a fons en que consisteix, quins son els detalls de tot el projecte.
      Tot Mega-projecte turístic que vol ser autosuficient està molt bé per aquelles zones en les quals no hi ha vida fins a molts kilòmetres del parc. Col•locar un parc o una instal•lació turística autosuficient a prop de una o varies poblacions pot arribar a degradar-les i convertir-les en ciutats dormitori a expenses de la viabilitat del parc o dels projectes turístics.
      Sobre aquests temes hi ha molt de que parlar: Mega projectes, hotels de tot inclòs, parcs d’ atraccions. D’experiències n’hi ha moltes.
      S’ha de sospesar molt bé els beneficis i les desavantatges d’aquest tipus de projectes.

      • Tal com diuen la Marta i el Narcís, la idea d’un Megaprojecte està molt bé per reactivar l’economia d’una zona i per crear llocs de treball, sempre que sigui a llarg termini.
        Malgrat aquests aspectes positius; estem preparats per rebre uns 11 milions de turistes més cada any? Sona molt bé el fet d’incrementar el nombre de persones que visiten Catalunya; el que fa por és que es sobrepassi la capacitat de càrrega de la regió on ha d’anar el casino i que hi hagi repercussions negatives en el medi, tal i com ha passat a Las Vegas (devastació de l’ecosistema i augment de preus dels productes i serveis).
        Un altre aspecte que pot generar conflicte són les exigències requerides per “Sheldon Adelson”. Agafem el tabac per exemple: si deixen fumar en el recinte, els altres casinos de Catalunya per no ser menys, també demanaran que se’ls retiri la llei antitabac. Per tant, interessa?
        Sense conèixer tota la informació referent al Megaprojecte no es pot fer cap afirmació segura; però per ara no veig el tema gaire clar. Hi ha massa exigències i no hi ha totes les cartes sobre la taula.

  2. Tal i com ja s’ha dit, és una proposta molt bona, sens dubte, per a potenciar la economia de la zona, crear nous llocs de treball, afavorir la entrada de nous visitants internacionals, … en definitiva, crear riquesa al país. Dit això, sembla que la cosa és molt bonica però a falta d’informació més concreta, si ens detenim a analitzar més especificament el projecte, cal fer-nos la pregunta de: – a quin preu?
    Com molt bé han dit les meves companyes, cal tenir en compte quina imatge tindrà, i per tan, deixarà del nostre país als milions de visitants, les coses es poden fer ben fetes i que sigui una proposta brillant o quedar en una zona “cutre salsixera”, de la qual ens avergonyirem com ja passa amb Salou, per posar un exemple.
    També crec que no podem fer excepcions per molt megaprojecte que sigui, i que la llei està per complirla tots per igual, si no volem entrar en disputes internes que no ens portaran enlloc.
    En fi, ja es veurà com evoluciona el projecte, però esperem que es realitzi aquí i es fagin les coses ben fetes, llavors no hi haurà res que objectar.

  3. Tenint més de 5 milions de persones que han de fer espera a la cua de l’INEM, és un projecte que sobretot a ulls del parat, pot presentar-se com a oxigen per aquest país que s’està afogant en la desesperació generada per aquesta crisi, que sembla que es va allargant i ja no hi ha ni valentia de predir quan pot acabar.

    Cal analitzar detingudament els pros i les contres d’aquest projecte. Abans de creuar mans cal fer una visió objectiva de tot allò que comportarà.

    La principal raó per la que ens interessa que es porti a terme aquest projecte són els milers de llocs de treball que aportarà, no només els directes del mateix complex d’oci, sinó tots aquells llocs de feina que crearà indirectament en el mateix sector turístic o també en altres sectors, com és en el de la construcció per exemple, perquè com se suposa haurà de contar amb una bona xarxa de transport que la vinculi i faciliti a les properes ciutats més importants (com Barcelona) o a les de la perifèria.

    A més, una altre aportació que ens serà beneficiosa serà la de la potenciació de Catalunya com a destinació turística (sobretot en l’àmbit internacional si es sap promocionar bé), sempre i quan el projecte es porti a terme a la nostre comunitat i no a la de Madrid. Serà una oportunitat de diversificar més el tipus de turisme que es pot venir a practicar.

    Ara bé, som experts en aquest país a llençar-nos de cap al riu sense analitzar les conseqüències o el què es sacrifica al realitzar aquests passos endavant. Anem a veure a quins riscs ens exposem.

    Primer de tot, que ja parlem d’un projecte d’especulació: es realitzarà una gran inversió que anirà acompanyada d’un alt risc de que finalment no resulti un macrocomplex de lleure, tal i com es té idealitzat, i que resulti algo totalment decebedor. Aquest risc però, s’ha de recórrer en tot inici d’un nou projecte de negoci.

    Generarà llocs de treball, sí. Però i si no resulta rendible a llarg termini o no aconsegueix tenir solvència? o resulta problemàtic per raons il•lícites (ja que el negoci del joc, juntament amb el de la prostitució, promou a la inseguretat i la perillositat de la zona que l’envolta), i acaba tancant? Què se’n farà de la zona afectada?

    Aquí dono peu a un altre tema que preocupa avui dia, tant a la societat com a les empreses: la sostenibilitat. 800 hectàrees com a sòl edificable destinades a un únic complex haurà de comportar, primer de tot, a una planificació prèvia molt exhaustiva i perfectament estudiada perquè ja d’entrada no malbarati tot aquest espai. Posteriorment, ja estarà en unes altres mans el portar a terme una actitud responsable amb el medi ambient, tant d’allà on s’exposa com també d’allò que l’envolta.

    Però aquell punt que més atenció se li ha de posar és a la legislació. S’ha afirmat que Mas està negociant modificar certes lleis per dur a terme aquest projecte. Aquí diu les condicions que demana:

    “A canvi, exigeix, entre altres concessions, segons diferents fonts, exempcions fiscals, un règim laboral a mida, la no aplicació de la llei del tabac i la modificació de la llei estatal d’enjudiciament civil per deutes de joc.”

    No estem parlant d’un empresari qualsevol. Adelson està dins del rànking de les 20 persones més riques del món, té experiència en el mercat, és una persona que mou molts diners. Però no ens hem de deixar influenciar per una persona així. Adelson posa unes condicions que s’hauran d’estudiar detingudament, i s’haurà de buscar un equilibri entre el que vol i el que la Administració li deixi fer. Tot i que la última paraula la tindrà la comissió europea.

    Com a reflexió personal, penso que turísticament aquest megacomplex té un punt molt fort a curt termini, ja que pels temps que corren, tot lo que consisteixi en crear llocs de treball i la circulació de diners és benvingut. El terreny de Monegros és desert i no se’n fa cap ús (tret del gran concert Monegros anual, però que es pot desplaçar perfectament en una altre àrea). Amb la ideal planificació prèvia i una bona gestió, penso que d’entrada és un bon projecte que ens vindrà molt bé tant a nivell nacional com internacional. Però sempre i quan s’estableixi aquest equilibri importantíssim entre empresa-Administració i no vulguem córrer, perquè al nostre país, de fer les coses ràpid i malament en tenim experiència, i si aquest complex d’oci sortís malament, s’afegiria a la llista de projectes (potser inclús la encapçalaria) que acaben per ser un fracàs insolvent i que no porten enlloc.

  4. Megaprojecte d’oci!
    Obviament amb els temps que corren ara s’ha d’estudiar al mil·límetre un projecte d’aquestes dimensions i no deixar-se atreure tant sols pels llocs de treball que proporcionará ( encara que és un punt fort a tenir molt en compte); també s’han de considerar els impactes que la construcció d’aquest complex d’oci produirà a la zona, tant socioeconomics com mediambientals.
    socioeconomics fan referència al volum turístic que atreuria i els diners que aquests gastarien dintre del complex i possiblement fora d’ell si féssin una mica de turisme per la zona aprofitant el mateix viatge.
    sobre el els impactes ambientals poc se sap, pero segur que la construcció d’un complex d’aquest tamanay seria agresiu i possiblement poc sostenible per la zona.
    no cal oblidar que el magnat demana que no s’apliqui la llei antitabac cosa que crec que és bastant injusta donat tota la quantitat de petits comerços que s’han queixat infinites vegades per no poder pagar gairebé les obres efectuades en el seus locals per cumplir aquesta llei.
    tot i així crec que fins que no estiguin totes les cartes sobre la taula no es podrà opinar sobre aquest projecte. també hauriem de seguir les negociacion entre el govern de les comunitats autonomes ( Bcn i Madrid ) i Sheldon Adelson. tot està per veure, això tot just comença…

  5. Gerard Castillo

    En general tots estem d’acord en els punts positius i en els negatius, però realment ens hem adonat d’un petit detall com és que la llei es pot comprar d’una manera poc subtil? és a dir, es presenta un “paio” que fins ara gairebé cap de nosaltres sabia qui era, deixa un bon feix de bitllets sobre la taula i ens proposem seriosament canviar o negociar “a la carta” moltes lleis bàsiques que hem tingut fins ara. Es fa molt evident que la llei es pot comprar amb diners (salutacions als polítics, banquers i altres grups d’amics).

    Dit això, crec que és una possible bona solució, a curt termini, al present problema d’atur que tenim, sobretot tenint en compte que captarà molts llocs de treball no qualificats, però crec que a la llarga ens durà molts més mals de cap que alegries: baralles ètiques i polítiques, més corrupció, malmetre bona imatge del turisme català, atraure un tipus de turisme que potser no ens convé, possibles pujades de preus que afectarien als residents del lloc, i un llarg etcètera.

    Realment prefereixo que potenciem el nostre turisme, i per tant economia, amb els nostres recursos propis de la terra, els productes que realment són nostres: sagrada família, la pedrera, el pa amb tomàquet, els xais,… en comptes de vendre un turisme amb atractius que realment no són nostres.
    O en el seu defecte, com molt encertadament va acabar l’entrevista de TV3 en Raya “…tant de bo vingués ara un altre inversor i digués: en comptes de l’Eurovegas, farem la ciutat de la investigació”.

    Així doncs qui vulgui veure un macro-casino, que visiti Las Vegas o Dubai, que aquí, el nostre pa amb tomàquet, és més bo.

  6. M’agrada com ha finalitzat la seva aportació en Gerard Castillo citant el que va dir el professor Raya al 324: “…tant de bo vingués ara un altre inversor i digués: en comptes de l’Eurovegas, farem la ciutat de la investigació”. I quan volem fer menció de les exigències d’Adelson, crec bastant, que si no fos un producte d’oci tan especulatiu i tan insegur, i s’enfoqués més en la nostre mesura, com bé ha exemplificat Raya, seriem molt més optimistes amb el tema. Però un producte basat en el joc és força perillós. Però què demana Adelson? Aquestes són les condicions, sinó algunes:

    – Exempcions en el pagament de la Seguretat Social i altres impostos
    – Exempció en el pagament de la taxa del joc
    – Relaxació en el blanqueig de capital
    – Entrada a menors i ludòpates
    – Regulació de la llei d’estrangeria
    – Impedir les relacions laborals de manera que no hi hagi representació per part dels sindicats
    – El lliure acomiadament (però ja està aplicat amb la nova reforma)
    – La no prohibició de fumar dins de les seves instal•lacions

    Aquestes són totes o algunes de les exigències del promotor, i algunes d’elles semblen d’un caire impossible de concedir ni negociar, com ara la llei d’estrangeria (ja que de què ens serveix crear llocs de treball en aquest país si després els ocuparan gent que no té la nacionalitat espanyola?) , l’exempció del pagament de la taxa del joc (l’Administració necessita sí o sí aquesta taxa), la relaxació en el blanqueig de capital (permetria al magnat el rentat de quantitats milionàries de diner negre en els casinos, i com a Macau, podria ser una “atracció mafiosa”).

    Però contràriament, també podem ser flexibles en algunes lleis, com ara la del tabac (per què no es podria deixar de fumar exclusivament en els casinos, únicament? Per injust que sembli a ulls de molts bars i restaurants), cedir en alguns impostos o per què no, estudiar la possibilitat de que hi hagi alguna viabilitat menors i ludòpates, sense que aporti repercussions socials.

    En conclusió, lo negociable, negociable és. Lo que no, no. La llei és modificable, dins d’uns paràmetres i segons quin context, per tant, trobo bé que es senti a taula a estudiar les negociacions i possibilitats d’acord, i es cedeixi en algunes parts, sempre dins d’uns límits.

  7. Estic totalment d’acord amb els punts que ha comentat en Marc: pel que fa a la llei d’estrangeria, si Catalunya té actualment més de 640.000 aturats, de que serveix crear un complex aquí per contractar a persones de fora? Referent a “fer la vista gorda” en el blanqueig de capital, trobem que és un punt molt negatiu; degut a que si hi ha problemes amb les drogues o qualsevol acció il·legal, l’Estat no podrà fer res per desmentir-ho ja que indirectament els hi haurà donat permís per dur a terme aquestes accions. També penso que no hi hauria cap problema en deixar fumar dins del complex, sempre que es donés una bona raó als establiments que poguessin tenir alguna queixa, com restaurants o bars.
    El que discrepo amb el Marc és en el fet de deixar entrar a menors o ludòpates, primer perquè els menors no són conscients del que gasten i segon perquè la malaltia dels ludòpates de jugar fins a la sacietat els pot dur a la ruïna.
    M’agradaria afegir uns altres punts que fan que l’Eurovegas no sigui un projecte viable, segons el meu punt de vista:
    – No pagar les quotes dels empleats a la Seguretat Social durant dos anys: que passa si un treballador es posa malalt? qui ha de córrer amb les seves despeses? L’Estat, que actualment no està gaire bé de diners, que diem.
    – Estar exempt d’impostos municipals, regionals i estatals durant dos anys i avantatges respecte la fiscalitat immobiliària i del sòl durant deu anys. Si li regalem tot això, quina riquesa aportarà a Catalunya?
    – Demana un aval a l’Estat per aconseguir un préstec de 25 milions d’euros, sol·licitat en principi al Banc Europeu d’inversions: acció molt perillosa, en el cas de que Adelson no pagués, l’Estat hauria de córrer amb les despeses i a dia d’avui, podria tornar el pagament?
    En resum, mantinc el que vaig pensar el primer cop que vaig sentir a parlar del projecte Eurovegas: és una bona solució per reduir les taxes d’atur a Catalunya, però quins seran els seus efectes a llarg termini? Estem disposats a apostar per un projecte que pot dur el pais a la ruïna, mentre el Sr. Adelson s’emporta tot el pastís? Ara només queda esperar el que decideix el govern de la Generalitat, el que demano és que actuin amb seny i pensant amb tots els aspectes, no només amb la reducció d’aturats.
    PD: Afegeixo l’enllaç d’on he tret el llistat d’exigències:
    http://www.preferente.com/noticias-turismo-destinos/las-12-exigencias-de-eurovegas-para-desembarcar-en-madrid-o-barcelona-208380.html

  8. Es pot parlar molt d’aquest megaprojecte, si es deixarà fumar o no, o de les condicions laborals que es volen implantar dins del recinte d’Eurovegas, però mentrestant tenim molts altres problemes dels quals estem desviant l’atenció o ens estan fent desviar…

    Simplement, crec que tractantse de les mesures de negoci de les que estem parlant és molt fàcil opinar i cadascú dir la seva i molt difícil de predir amb exactitut que passarà realment. Perquè no proposem un acord el qual inclogui unes clàusules de proba, on tinguem un temps per probar aquestes mesures que volen els creadors i poc a poc moldejar una llei a mitjes que satisfagui ambdues parts?

    Personalment, crec que si acceptem directament aquest negoci estem venent una petita part del nostre territori a uns empresaris a canvi d’uns ingressos pel país dels quals ens sortirem directa o indirectament beneficiats. Per a que això no succeixi de manera perpetua, i si proposem una cessió dels terrenys durant 30, 50 anys i desprès els recuperem o renegociem?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *