Ahir al migdia al Tecnocampus, el Dr. Carles Manera -Doctor en Història i Economia i Catedràtic de la Universitat de les Illes Balears- va impartir una conferència sobre Fiscalitat ambiental i captació de recursos, posant com exemple la taxa turística a les Balears.
Us fem algunes reflexions a través de les conclusions que el Dr. Manera va exposar sobre la importància del medi ambient a tenir en compte en l’activitat empresarial, incidint en una activitat del sector turístic sostenible i responsable.
En primer lloc Manera va parlar del paper del tributs ecològics, destacant que l’objectiu dels impostos ambientals no s’haurien de veure com un mètode de recaptació per a les administracions públiques, si no que haurien d’anar més enllà i suposa una canvi d’actituds i comportaments que ajudin a la sostenibilitat del medi.
A la conferencia es varen exposar els quatre instruments principals amb els que poder restringir l’activitat econòmica amb la finalitat de respectar i acomplir metes mediambientals: mecanismes voluntaris, regulació, despesa governamental i incentius econòmics.
Des d’una òptica turística, Mera es va interessa especialment en els dos darrers, ja que, en efecte, la connexió entre acció de govern i implantació d’una tributació ecològica – ecotaxa amb plantejaments finalistes-, ofereix unes coordenades de treball molt importants per a l’administrador, en tant que son els serveis públics i les infraestructures generals els objectius sobre els què pot incidir especialment la política econòmica. Aspectes tan senzills com l’abastiment d’aigua i energia, la recol.lecció i tractament de residus, el control sobre boscos i espais naturals o els mateixos sistemes de transport, ofereixen l’oportunitat de canvis en matèries d’impacte ambiental. Per tant, va ser en aquest punt on Mera va exposar el caire finalista d’una ecotaxa, que proporcionaria noves eines econòmiques i millors dotacions de recursos amb els quals acarar les externalitats negatives del procés econòmic.
Així doncs, Mera va reafirmar la idea que els incentius econòmics calia entendre’ls com una forma d’internalitzar les externalitats del dany al medi ambient. I sota aquesta observació de caire generalista, Mera va parlar de l’exemple de l’ecònoma turística balear. Va exposar que els costos de consum dels turistes es trobaven en un estat totalment perjudicial i insostenible, per a la mateixa economia insular. La capacitat de càrrega de l’arxipèlag havia estat superada -des del boom turístic- amb escreix: increment exponencial del consum elèctric, superacions de les demandes d’aigua, creixement brutal del consum de ciment, etc.
És evident, doncs, que el problema existeix. No obstant, Mera va voler recalcar i concloure ressaltant que els causants de tota aquesta problemàtica, que provoca un evident col.lapse ecològic, tangible i difícil de dissimular, eren els propis agents econòmics interns que deixant de banda una economia i desenvolupament del sector turístic sostenible i responsable, optaven per una visió unilateral basada en les excel.lents expectatives que proporciona el mercat turístic.