Cap a un Turisme de Memòria a Catalunya

Malgrat ja fa anys que els espais vinculats a processos traumàtics col·lectius són objecte d’interès per part de turistes i viatgers, la conceptualització del marc teòric d’aquesta tipologia de turisme és un fet relativament nou. El “turisme de memòria” neix a França a inicis del segle XXI. Cavaignac i Deperne (2003) el van definir com “la pràctica turística que incita al públic a explorar els elements patrimonials posats en valor, per així, extraure tot l’enriquiment cívic i cultural que ens proporciona la referència del passat”.  L’estat francès va impulsar el seu desenvolupament a partir de l’eix temàtic dels dos grans conflictes armats del segle XX  i amb la consolidació d’una xarxa d’espais de memòria. Els objectius d’aquesta xarxa són l’educació cívica i el desenvolupament territorial. França ha sigut el país que millor ha entès que turisme i memòria estan destinats a formar tàndem, com demostra el seu reeixit model de turisme de memòria. Les xifres són prou eloqüents, l’any 2010 els equipaments de la xarxa d’espais de memòria de França van registrar mes de 6 milions de visitants. En l’actualitat, el desenvolupament d’aquest segment turístic implica que regions franceses on anteriorment no existia cap potencialitat s’hagin transformat en destinacions ben posicionades.

Al conjunt de l’Estat espanyol, la demanda de continguts i productes associats a la memòria històrica creix any rere any. La guerra del 36 implica un eix d’interès per als turistes estrangers, sobre tot en allò relacionat amb la participació dels internacionals. No cal dir que les implicacions d’aquest conflicte són extensibles a gran part de la població nacional, desconeixedora dels fets d’una història pròpia i a la que els uneix vincles emocionals i empàtics.

Catalunya disposa del potencial turístic necessari i dels espais de memòria suficients per apostar per aquesta modalitat turística. Durant els darrers anys, han estat diverses les iniciatives, tant des de l’àmbit púbic com des del privat que han buscat posar en valor aquesta tipologia de recursos. Cal però una aposta més resolutiva per part  de l’administració. El turisme de memòria a Catalunya pot afavorir el desenvolupament turístic de destinacions encara poc destacades i crear producte d’oferta complementària a destinacions consolidades. Alhora pot afavorir el desenvolupament turístic territorial i el creixement sostenible del sector. Aquesta activitat genera economia, enforteix la identitat col·lectiva de la comunitat receptora i contribueix a minimitzar l’impacte sobre el paisatge cultural de l’activitat turística alhora que ofereix al visitant una experiència enriquidora de qualitat i una mirada llarga sobre el territori que visita.

Gonzalo Berger

Publicat per Gonzalo Berger

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona (Programa Societat i Cultura). Màster en Història Contemporània i Món Actual (UB-UOC). Llicenciat en Geografia i Historia (UB). Diplomat en Gestió i Direcció del Turisme del Vi (UdG). Soci fundador i director tècnic de TANIT difusió cultural s,l (2008). Soci fundador de NINA produccions s,l (2014). Professor (TC-UPF) de les assignatures Recursos Territorials I, Recursos Territorials II, Turisme i Territori, Gestió de l’Oci i del Benestar i Sostenibilitat i Avaluació de l’impacte turístic. Línies de recerca: Turisme de Memòria

Ja no es poden fer comentaris