Arxius de l'autor: Lluís Codinas

Lluís Codinas

Sobre Lluís Codinas

Licenciado en Psicología de las Organizaciones y Trabajo. Máster en Dirección de Recursos Humanos. Responsable de selección de personal RRHH del Tecnocampus Mataró-Maresme y coordinador del programa de prácticas de la Escola Universitària del Maresme, Docente estudios de turismo y ADEiGI en la Escuela Universitaria del Maresme (EUM-TCM). Consultor Universitat Oberta de Catalunya. .

Pàgina web:

Fitur 38a edició: la gran festa del turisme mundial

Des de figurants disfressats de moros i cristians fins a les darreres aportacions de la tecnologia aplicada al turisme.

Èxit de professionals, expositors i públic.

Venim d’una edició, la del 2017, amb unes xifres realment bones; 165 països participants, 7.500 periodistes i bloguers, 245.000 participants entre professionals i visitants i 9.893 empreses.

Enguany , les millors xifres de la seva història. La participació internacional, ha estat un 54% del total, ha crescut en un 13% (les diferents regions han crescut Àfrica 21%, Àsia, Pacífic 19% i Europa 15%) i la participació nacional ha crescut en un 3% . Hi han assistit més de 600 ministres d’arreu del Món.

S’ha arribat als 251.000 visitants dels quals 140.000 eren professionals , és a dir un increment del 2,5% i 7.700 periodistes i bloguers.

fitur2

La superfície que ocupa es de 65.000 m2 i s’ha incrementat en un 5% respecte a l’any anterior amb 816 estands, un 8% més que el 2017, amb representants de 165 països.

S’han fet 200.000 sortides nocturnes promogudes per Festitur per un valor de 14,2 milions d’euros.

L’impacte econòmic que genera a la capital de l’estat està estimat en 260 milions d’euros.

Podríem dir que ara com ara Fitur és la fira més important que es fa a la capital de l´Estat.

El dia d’obertura de la fira el hasthag Fitur 2018 va ser trending topic mundial.

Ara Fitur es prepara per afrontar el futur, o millor dit, present, amb quatre fòrums simultanis: TechYnegocio, TechYdestino, TechYfuturo y TechYsostenibilidad.

La demografia i la tecnologia marquen les noves tendències . També hi ha hagut un laboratori de 5G.

La presència de les empreses tecnològiques ha crescut en un 16% aquest any 2018.

fitur

Big & Smart data, robòtica, sostenibilitat, assistents virtuals, realitat virtual… són peces fonamentals que donen respostes a milions de somnis encara per crear. Avui en dia aquestes eines ens permeten col·locar-nos a l’origen d’aquests somnis i conèixer el viatger millor que ell mateix, fins a quasi entrar al subconscient per oferir el que realment desitja, fins i tot abans que pugui imaginar-s’ho.

Per resumir els tres punts de la Fira i el sector podríem dir:

  1. Creixement tant de l’oferta com de la demanda , recordem que l´any 2016 segons dades de l’OMT hi ha hagut 1.235 milions d’arribades a tot el món i la previsió pel 2030 és de 1.800 milions d’arribades a tot el món.
  2. Tecnologia , cada cop un increment més alt de tecnologia i digitalització , el Big Data ja és aquí per quedar-se, el que caldrà seran experts en cuinar-lo.
  3. Reconciliació entre l’activitat turística i els residents que, en alguns casos, ja era hora que es prengués seriosament .

En definitiva una trenta-vuitena edició de Fitur amb contrastos simpàtics, una ocasió per retrobar vells amics d’arreu del planeta que de no ser per aquesta fira seria difícil de trobar-nos, i el més important, una eina per estar al cas del que està succeint i succeirà en el futur del sector turístic, sense oblidar-nos que l´Estat Espanyol rep 81 milions de visitants, la tercera millor xifra entre els estats de tot el món, dels quals un de cada 4 ve a Catalunya.

Hem de mantenir la vocació de seguir sent un referent en el sector del turístic.

L’ocupabilitat en el sector turístic: El cas de l’Estat Espanyol i Catalunya

L’ocupabilitat en el sector turístic:
El cas de l’Estat Espanyol i Catalunya

Aquest article és una síntesi d’un treball de recerca que vaig portar a terme.
Els diferents subsectors del turisme generen una infinitat d’ocupacions amb un nivell formatiu que condiciona la qualitat del lloc de treball. Els requisits formatius dels llocs de treball són els que condiciona la qualitat de l’ocupabilitat en el mateix sector.
Actualment, l’oferta formativa reglada en turisme es basa amb la formació professional, el grau en turisme i l’oferta de màsters i addicionalment els programes de doctorat.

En síntesi de totes les dades elaborades i treballades al llarg de la recerca, s’exposen les dades més significatives:
– L’activitat turística genera un 12,27% d’ocupabilitat respecte a totes les activitats econòmiques espanyoles.
Les CC.AA que generen més ocupabilitat turística, són Catalunya amb un 17% i Madrid i Andalusia amb un 15%.
Però Balears i Canàries destaquen perquè els seus ocupats en turisme respecte del total de les activitats econòmiques nacionals representen cadascuna el 26%. A diferència de Catalunya que té un volum del 12%, Madrid un 11% i Andalusia un 13%.
– Pel que fa a subsectors de l’activitat turística, l’hostaleria és qui té l’impacte més important a nivell d’ocupabilitat. Quant a generació de llocs de treball té un volum del 64,35% i destaca el sector de serveis de menjars i begudes amb un 76,21% del total de l’hostaleria. A causa de aquest volum d’ocupabilitat, en totes les dades treballades aquest sector és el que condiciona els resultats.
– Les franges d’edats que predominen en el sector turístic són, les de 30 a 44 anys amb 43,32% i la franja de 45 anys i més amb un 35,71%.
– És un sector amb un 78,48% d’assalariats i un 21,49% d’autònoms.
Del conjunt d’assalariats, el 66,57% ha disposat d’un contracte indefinit i un 33,43% d’un contracte temporal.
Quant a jornada laboral, d’aquests assalariats, el 57,56% treballa a jornada completa i el 16,73% a jornada parcial, però hi ha un 25,70% que no es tenen dades.
– És un sector que predominen els estudis secundaris amb un 62,43% dels ocupats, els estudis superiors amb un 26,78% i els estudis primaris amb un 10,63%.

Dels estudis secundaris destaca l’hostaleria amb un 67,38% d’ocupats amb estudis secundaris, repartits entre els serveis d’allotjament amb un 61,86% i els serveis de menjars i begudes amb un 69,10%.
També destaca transports de viatgers amb un 62,38% d’ocupats amb estudis secundaris i altres activitats turístiques amb un 48,91%.
Dels ocupats que tenen estudis superiors, destaca altres activitats turístiques amb un 46,67 i amb diferència transports de viatgers amb un 28,47% i hostaleria amb un 19,20%.
Pel que fa als ocupats amb estudis primaris, destaca l’hostaleria amb un 13,19% seguit de transports de viatgers i amb diferència, altres activitats turístiques amb un 4,41%.
– El mateix sector turístic fruit de les necessitats provocades per l’estacionalitat i la demanda, no distingeix les titulacions de Grau i Cicle Formatiu.
Malgrat que a escala formativa, els diferents plans docents estan elaborats per un conjunt de competències que diferencia el CFGS i el Grau, l’estament universitari està reconeixent implícitament que hi ha un superposició de determinats continguts del CFGS d’Hoteleria i Turisme amb l’oferta de Graus. Així ho demostra la regulació universitària espanyola i catalana amb matèria de reconeixement d’ECTS pels titulats de CFGS.
El reconeixement de crèdits ECTS de les universitats catalanes i centres adscrits que apliquen als CFGS d’Hoteleria i Turisme està amb un 13,45%.

El binomi Universitat-Empresa

LA INTERRALACIÓ DE L’ EMPRESA I UNIVERSITAT:

 

La universitat forma futurs professionals i emprenedors amb un conjunt de continguts teòrics, unes actituds, uns valors i unes competències professionals i alhora ha de donar resposta a les necessitats formatives de les organitzacions privades i públiques, amb independència del sector i activitat que desenvolupin.

 

Malgrat ser la universitat, entre altres tipus de formacions reglades, un autèntic viver dels futurs professionals de les diferents organitzacions, el món empresarial s’ ha d’ implicar molt més del que s’ implica en aquests moments, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu.

 

Quantes empreses són sensibles a cercar els candidats més idonis, cercar titulats universitaris, crear, dissenyar i planificar eines per una millor gestió empresarial, poder augmentar els nivells de competències professionals dels seus recursos humans, poder augmentar els seus sistemes de producció, poder millorar sistemes logístics interns i externs, és a dir com poden ser dia a dia més competitives i qui les pot ajudar?.

 

No cal dir que la universitat ja no és aquell centre de formació de carreres de primer, segon i tercer cicle. Avui, són centres de formació que alhora s’ estan convertint en centres de negoci on volen donar respostes a les necessitats empresarials actuals i futures. On les empreses, haurien de potenciar i entrar a les universitats a través de mecenatges i consells socials per poder notrir-se de les clares avantatges que com a valor afegit poden donar les universitats.

Cal que el món empresarial es faci un replantejament de quina és la millor forma d’ implicar-se amb la universitat i donar-li un ple suport, no té cap sentit que cadascú batalli pel seu compte.

 

 

 

Lluís Codinas

Responsable de Relacions Universitat-Empresa

Professor

Escola Universitària del Maresme, centre adscrit a la UPF