La paradoxa de l’emprenedor corporatiu

En un moment de crisi, d’incertesa en el futur, de desmotivació generalitzada com l’actual cal que apareguin els emprenedors corporatius que hi ha dins de cada empresa, dins de cada organització. Són aquelles persones que, malgrat les adversitats, són capaces de detectar les oportunitats existents i convertir-les en realitats. Les empreses i organitzacions tiren endavant, en moments com aquests, gràcies a persones com elles que, amb empenta i il·lusió veuen el futur d’una altra manera, més esperançadora.
El tarannà d’un emprenedor corporatiu és ser ambiciós de mena; cercador de noves maneres de fer les coses i capaç de moure l’empresa o organització cap a fites més competitives. En fer això, plateja projectes avançats al moment que siguin atractius per la direcció i la resta de l’equip. Ara bé; i aquí ve la paradoxa: han de saber equilibrar molt bé ambició i possibilisme. Les propostes emprenedores han d’animar la gent però, a la vegada, si decidim tots tirar endavant amb allò cal que hi hagi una certa probabilitat de tenir èxit. L’emprenedor corporatiu ha de fer gala d’una “ambició racional”: un certa grau d’il·lusionisme que permeti la seva materialització si escollim tots el que se’ns proposa. No podem ser només animadors; cal també saber planificar molt bé el camí i portar els projectes a la pràctica.
A la classe, els meus alumnes,en els seus treballs, tendeixen a inflar els ingressos i a minimitzar les despeses. A més d’un, que planteja un projecte súper atractiu, amb una baixa inversió i una alta rendibilitat, li he dit: “Té aquí els diners i fes-ho!” S’ha d’anar en compte, mai els ingressos es comporten tan bé com un creu, i mai les despeses són tant petites com un es pensa. Hem de trobar aquell equilibri en que siguem prou ambiciosos, però a la vegada podrem assolir el que proposem si ens accepten de tirar-ho endavant. Aquesta és, per mi, la paradoxa de l’emprenedor corporatiu.

Jordi Mas

Publicat per Jordi Mas

És doctor en biologia per la UB, Màster en Biotecnologia per la UAB i Màster en Business Administration (MBA) per ESADE-Barcelona. És co-autor del llibre “10 Passos per ser una Universitat Emprenedora”editat en el marc de la Xarxa d'Emprenedoria Universitària. Soci director d'una empresa de consultoria en innovació i generació d'idees. Durant 13 anys va ocupar diversos càrrecs a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, especialitzant-se en l’àmbit de la divulgació científica. Va ser el creador el 1996 de la Setmana de la Ciència a Catalunya, esdeveniment que continua en funcionament després de 16 anys. Professor d'Emprenedoria i d'Innovació al Grau de Mitjans Audiovisuals (GMA) de l'EUPMt. Tutoritza projectes de creació d'empreses a la Preincubadora CUB del TCM. També és professor al Màster de Bioenginyeria del IQS, Universitat Ramon Llull.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *