Tot visitant una web d’estudiants de l’escola d’arquitectura de la UPC, que reuneix material molt interessant sobre els diversos paradigmes d’oficines i la seva evoluci
ó temporal així com una classificació d’entorns de treball, em porta a la humil reflexió del contingut de la visita que es va realitzar amb un grup d’alumn@s de primer de disseny gràfic del GMA, el passat 24 d’abril a Barcelona, a l’estudi Mariscal.
Entrar a l’entorn on s’ubica l’edifici creatiu de Mariscal voltat de jardins frondosos i d’estudis d’arquitectura, de productores, d’altres estudis de disseny… al bell mig de la zona industrial del Poble Nou, és tot un indicador de que es tracta d’un entorn de treball cuidat per la inspiració. La generació de creativitat com a objectiu principal hi és visible en el programa d’aquestes grans instal·lacions.
Aquest estudi de disseny es defineix com a un entorn que té la funció bàsica de fomentar el “disseny d’autor”, explica la nostra guia, Loles –mà dreta del multidisciplinar artista valencià, establert a Barcelona des de 1970[1]-. Es fa evident que, en aquell ampli espai s’hi troben les condicions essencials per a veure, crear i experimentar l’art i el disseny, d’aquesta manera tan pròpia i diferencial, a la cerca del disseny d’autor que té el seu origen en les arrels creatives del propi Mariscal en el món del còmic underground, fet que constatem en totes les seves produccions.
Tot explorant les oficines, ressalta la seva qualitat intrínseca de contribuir a una marca interior en lloc de tenir un estil de decoració corporativa, de mobiliari uniforme; per contra, s’hi troben unes instal·lacions plenes de colors, en planta baixa, creant atmosferes autònomes dins del conjunt, conformant un estil de treball propi, uns condicionants de treball integrat, amb especialistes en disseny gràfic, audiovisual, industrial, d’animació, de 3D, d’art en general… El treball en equip es nodreix de l’aportació personal de cada una de les persones que el formen . Paradigmes d’oficina, els colors complementàris i perfectament harmonitzats, semblen predominar sobre el pla d’escriptoris; El vidre s’utilitza àmpliament i de manera gratificant, deixant entreveure la zona verda ajardinada que volta l’estudi. Grans estanteries-showroom s’utilitzen com a separadors d’espai mentre mostren treballs i experiències realitzades al llarg dels temps, des de que Mariscal va adquirir la propietat, i la va remodelar segons les seves necessitats creatives, això és, els anys previs a les olimpíades, quan amb els seus grafismes va mostrar al món, Barcelona.
En contraposició a l’experiència viscuda, es troben els entorns virtuals de treball, on les premises importants són ben diferents, tal i com Ma Mercè Roca apunta en el seu article “Dieta” de la secció El temps que fuig, del Diari Punt-Avui[2], on sugereix de trobar el punt intermig entre ambdues modalitats: la física i la virtual, per no perdre l’essència de la bona feina. Roca, aconsella el llibre “Dieta digital”, d’en Jordi Romañach, un expert en comunicació qui pensa que cal un ús amb responsabilitat dels avenços tecnològics.
Working environtments, físics o virtuals, creadors d’il.lusió i d’objectius entre els nostres estudiants, ben segur!
Teresa Vidal
