Fa una setmana i escaig vam veure com els “piuladors” catalans s’indignaven per la suposada censura del gegant de les cibercomunicacions Twitter a l’etiqueta #ViaCatalana. Aquesta etiqueta, una forma d’agrupar els missatges mitjançant un tema, no aconseguia ser “Trending Topic”, per als profans, tema del dia o notícia destacada (em sembla que no caldria importar parauletes anglosaxones, oi?).
La mateixa empresa s’explicava: la categoria de tendència o notícia destacada no s’atorga per quantitat, és a dir, perquè hi hagi molts missatges, o almenys no únicament. També influeix el temps, és a dir, ha de ser un tema que ha emergit de forma efervescent i ràpida. Per això, segons els propietaris, #ViaCatalana no va assolir aquest estatus, perquè ja feia molts dies que s’utilitzava i, per tant, el segment temporal s’havia eixamplat molt, com a mínim, més d’un mes. La velocitat és decisòria.
Nois, hem tastat la nostra pròpia medecina. Perquè Twitter no podem dir que sigui una eina que aporta profunditat i reflexió; més aviat vehicula missatges segmentats, breus –els famosos 140 caràcters– i desconnectats entre si. La trama de Twitter, fins i tot dins d’una mateixa etiqueta o entre les piulades d’un mateix autor, sembla un magma extremadament heterogeni d’ il·luminacions personals que competeixen en originalitat. Amb alguna excepció informativa. Quin és el valor de Twitter? Molts usuaris comentaven: la immediatesa, la velocitat…
Doncs ja ho tenim! Per la immediatesa ha mort la #ViaCatalana en la seva cursa per erigir-se tema destacat! Com deia Postman, “cada tecnologia té una tendència inherent”. La de Twitter no és la de ser un mitjà que reculli la perseverança i la constància, com les que mostra el poble català i, per això, no ens ha servit del tot en la passada Diada.
Publicat a La Clau, el 18 de setembre de 2013
