Els desafiaments del retrat infogràfic- I

Actualment, el terme Infografia s’utilitza també per a designar totes aquelles imatges generades per ordinador, que tracten d’imitar el món tridimensional que ens envolta mitjançant el càlcul del comportament de la llum, dels volums, l’atmosfera i el moviment . Aquestes tècniques basades en complexos càlculs matemàtics, poden tractar d’aconseguir imatges reals, i en aquest cas, es parla de fotorealisme.

En aquest sentit, el fotorealisme infogràfic,  és la qualitat d’una imatge generada per ordinador que imita les imatges generades per càmeres fotogràfiques, mitjançant complexos càlculs i algoritmes matemàtics capaços de simular els efectes / defectes que la llum, les asprors, brillantors, reflexos, refraccions, així com la radiositat  (acolorit de la llum ambient ) que es produeixen en les imatges resultants. Trobem els orígens del fotorealisme en la pintura; consisteix a fer un quadre a partir d’una fotografia. Els pintors fotorealistes parteixen d’un origen fotogràfic que després és transferit al llenç amb materials i tècniques ben físiques, però amb la clara intenció de generar en la seva percepció el dubte identitari: Es tracta d’una imatge fotogràfica o una pintura?

Si seguim aprofundint en els orígens de la representació de la realitat mitjançant la semblança, i el concretem en el rostre com l’aparença que es mostra de la identitat d’una persona o animal, el terme retrat (del llatí retractus), es refereix a l’expressió d’una persona o imitació de la mateixa, la qual cosa succeeix en la pintura, l’escultura i la fotografia. En un retrat predomina l’expressió de la cara, la seva semblança i fins i tot l’estat d’ànim de la persona. Potser per això, un retrat fotogràfic no és una simple imatge, sinó més aviat una representació composta. Artistes com Miguel Àngel, no es van avenir a practicar el retrat, ja que consideraven que per la seva condició imitativa limitava les seves possibilitats creatives.

No obstant això, està clar que el retrat no és una mera reproducció mecànica dels trets, sinó que depèn completament de la sensibilitat de l’artista. I això succeeix independentment del mitjà i/o tècnica en què el duem a terme, tant si es tracta d’una pintura tradicional, com si es tracta d’una imatge fotogràfica, o en els nostres dies, a partir d’un tractament d’imatge computeritzat.

En aquest sentit, avui, podem trobar aquesta imprompta emotiva evidenciada en treballs  d’artistes com OLeg Dou, un jove creatiu, fotògraf i editor rus, que ens porta amb els seus enigmàtics retrats informatitzats a transcendir la realitat. Els seus escollits rostres són retratats en curtes sessions fotogràfiques, modelant-los després durant setmanes amb photoshop, fins que aconsegueix donar-los una nova identitat. Els transforma amb la freda mirada de la tecnologia, quan en realitat i una vegada més, ens mostra la seva.

En un segon article, em proposo establir una anàlisi comparativa sobre la rendibilitat de les tècniques tradicionals i les noves tecnologies. Es veurà, com en definitiva, tot està condicionat a qui les utilitza. Mentrestant, us deixo unes imatges que il·lustren el descrit: Autoretrat de perfil de l’autora amb tècnica pictòrica tradicional, nu amb tècnica pictòrica fotorealista de Josep Santilari, i retrat fotorealista d’Oleg Dou generat per ordinador.

Natàlia Quílez Cepero

Publicat per Natàlia Quílez Cepero

Doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, i artista i Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Granada, és membre de l'equip investigador del Projecte de Recerca I+D+i: "El rostre humà: Identitat i semblança",( HAR 2010-20661), del Ministerio de Ciencia e Innovación, amb funcions d'enregistrament dels estudis experimentals i la creació de fons documental; membre de l'equip investigador del projecte R+D: "El rostre com a paradigma identitari: entre art i ciència mèdica", (Còdi 307119), de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona; Investigadora contractada per la FBG pel projecte R+D "De la Fisiognomia aristotèlica a la representación de las pasiones de Le Brun"(Còdi 307206), del que es investigador principal el Dr. Sebastià Serrano. Tanmateix ha estat membre del projecte d'investigació I+D+I "Els realismes contemporanis a Catalunya. Un enfocament experimental: aspectes conceptuals, processuals, tècnics i historiogràfics. Universitat de Barcelona (1999- 2000) (còdi projecte 015950); "Els realismes contemporanis a Espanya. Aspectes conceptuals, processuals i historiogràfics" (número projecte oficial PB98-1251) (MEC). Direcció general Científic i Tècnica, Madrid (2001-2003). En l'actualitat, compagina la creació artística amb la docència. Participa en el Màster "Creació Artística: Realismes i entorns" (M2101) impartint l'assignatura "Fotorealisme Pictòric i infogràfic" de 2'5 crèdits (codi 565494 )UB. Igualment, ha dictat una conferència titulada "La infografia emotiva", Abril de 2013, en el marc de les VIII Jornades Predoctorals (UB). Tanmateix, també ha dictat una conferència titulada "Fotorealisme Pictòric" (UB). És consultora de Grau Multimèdia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), impartint l'assignatura "Imatge i Llenguatge Visual", que forma part d'una sèrie de continguts que s'ocupen del disseny visual dels productes multimèdia, i a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (UPC), imparteix l'assignatura "Disseny Gràfic" del Grau de Mitjans Audiovisuals. Participa en congressos, presentant diverses ponències, així com en exposicions. Sala de treball 3.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *