La importància de la planificació, preparació i readaptació esportiva en lesions
Quan un esportista sofreix una lesió, en molts casos existeix un període buit entre la recuperació mèdica (finalització de la fisioteràpia) i la tornada a l’entrenament i/o la competició. Aquest període buit és un problema que sol traduir-se en un pitjor acompliment esportiu després de la lesió, una recuperació inefectiva, l’aparició de dolors a la zona lesionada, o fins i tot una nova lesió. De fet, la quantitat de lesions i recaigudes ha augmentat considerablement en els últims anys, en sintonia amb l’augment de la pràctica esportiva amateur o professional que viu el nostre país.
Aquest període mort entre la recuperació i la volta a l’entrenament és el regne del readaptador, és a dir, del preparador físic que guia a l’esportista des de la inactivitat al nivell d’activitat previ a la lesió. Un període en el qual la planificació de l’exercici i la preparació del grup muscular seran claus per a una correcta readaptació.
Planificant la readaptació
La planificació és sempre el primer pas que un entrenador ha de realitzar si vol arribar de forma òptima als objectius. La planificació mai es deixa a l’atzar, ni és fruit de la intuïció de l’entrenador, sinó que s’estableix partint de l’estat inicial de l’esportista, seqüenciant els exercicis que portaran a la meta desitjada.
En el cas de l’esportista lesionat, aquesta lesió és el punt de partida per a la planificació: una vegada el metge i el fisioterapeuta han fet el seu treball… com tornem al nivell d’exercici previ a la lesió?
Per al fisioterapeuta i readaptador esportiu Carlos Lalín (autoritat en la matèria, i actualment responsable de l’estat físic dels jugadors del Manchester United), la planificació d’una readaptació ha de distingir tres fases.
FASE 1: La recuperació funcional esportiva.
És una fase d’ajust dels paràmetres motors i físic-esportius, tant els generals com els específics de la pràctica habitual de l’atleta, el seu gest esportiu. L’objectiu d’aquesta primera fase és reincorporar a la persona a la pràctica esportiva de la forma més eficaç i ràpida possible.
FASE 2: La readaptació físic-esportiva.
En aquesta fase intermèdia es reeduca la musculatura i els patrons motors, tant generals com específics, de l’esportista.
Aquesta fase el readaptador la planifica en dues etapes. La primera, d’aproximació, consisteix en exercici general que d’una banda eviti una deterioració o la pèrdua total de funcionalitat del membre o grup muscular afectat, i per un altre mantingui la condició física bàsica de la resta del cos. Una segona etapa, d’orientació, combina l’exercici general (que millora la condició física) amb entrenament especial destinat a reforçar la musculatura o zona lesionada.
FASE 3: El reentrenament esportiu.
En aquesta fase el cos i la zona lesionada ja estan reeducats i llests per integrar-se progressivament en la rutina d’entrenaments pre-lesió. Lalín distingeix de nou dues etapes: una primera de preoptimització, en la qual es busca reeducar patrons motors molt específics de l’esport practicat per l’individu; i una segona d’optimització, en la qual ja realitzem els exercicis específics de l’entrenament.
Planificar l’exercici seguint aquestes tres fases s’ha demostrat important no només per reduir els temps de tornada a l’entrenament “normal”, sinó per garantir un enfortiment progressiu del sistema muscular general i específic que prevé davant molèsties cròniques, recaigudes en la lesió, o lesions en músculs o estructures adjacents a la primera lesió.
El paper del readaptador físic-esportiu
La readaptació és un procés complex que demanda a un professional qualificat. D’una banda, perquè ha de tenir la formació adequada per treballar en sintonia amb els altres professionals implicats en la recuperació (metges, fisioterapeutes i nutricionistes), i per un altre, perquè ha de tenir un coneixement profund no només de la física de l’entrenament, sinó també de la psicologia de l’esportista. Una lesió és un esdeveniment traumàtic que pot afectar a la seguretat que l’esportista sent, i a la confiança en si mateix, especialment quan parlem d’esportistes professionals. I això el readaptador ha de saber portar-ho igual de bé que l’entrenament.
La figura del readaptador, per tant, es revela fonamental per a la recuperació completa de qualsevol esportista després d’una lesió. I més encara: el seu treball és clau en la prevenció de noves lesions i possibles patologies, amb una millora constant del programa d’entrenament que permeti a l’esportista aconseguir els seus objectius. Sense por, sense problemes físics, i sense dolor.
D’aquí la importància d’una bona formació en readaptació a banda dels fonaments en entrenament personal. Segons això a TecnoCampus Mataró-Maresme hem desenvolupat un Màster en Entrenament Personal i Readaptació Esportiva on et formarem i t’explicarem tot el que necessites saber per a esdevenir un gran professional en aquest camp. Vols saber-ne més?