That’s all folks!

Leer en castellano
Read in English

Aquest és un mes de comiat, doncs s’acaba el 2015. El dia 1 de desembre la darrera persona que estava vinculada al Centre de Competències d’Integració ha deixat el TecnoCampus i amb ella el Centre finalitza la seva trajectòria. Han estat uns anys meravellosos, dels que vull destaca la il·lusió per el projecte i la convicció de la seva necessitat, i per sobre de tot les persones que el van fer possible, Ester, Jordi, Jordi, Rafa, Matias, Manel, David, Catherine, Ariadna, Carme, Marc, Albert, Néstor, … Fins sempre.

Llegir en català
Read in English

Este es un mes de despedidas pues acaba el 2015. El día 1 de diciembre la última persona que estaba vinculada al Centro de Competencias de Integración ha dejado el TecnoCampus y con ella el Centro finaliza su trayectoria. Han sido unos años maravillosos, de los que quisiera destacar la ilusión por el proyecto y la convicción de su necesidad, y por encima de todo las personas que lo hicieron posible, Ester, Jordi, Jordi, Rafa, Matias, Manel, David, Catherine, Ariadna, Carme, Marc, Albert, Néstor, … Hasta siempre.

Leer en castellano
Llegir en català

We are so close to Thanksgiving Day, close to the end of 2015. The 1st December the last person enrolled with the Integrations Competence Center left TecnoCampus and on that moment the Center ends its way. It has been a long time since we started, and I would like to remark firstly the enthusiasm for the project, the conviction that it was necessary and mainly the group of persons that has been deeply involved in the Center, Ester, Jordi, Jordi, Rafa, Matias, Manel, David, Catherine, Ariadna, Carme, Marc, Albert, Néstor, … Forever…

Extensió catalana de SNOMED CT: memòria 2013

Extensió catalana de SNOMED CT: memòria 2013

Leer en castellano

Durant el passat 2013 es va publicar la tercera versió de l’extensió catalana de SNOMED CT que incorporà els subconjunts treballats a 4 dominis nous del Diccionari Clínic per iSalut: escales de valoració de pacients crònics, grups de professionals, informe d’espirometria i prestacions. Durant aquest període també es va actualitzar el subconjunt d’immunitzacions (afegint les immunoglobulines i sèrums immunes a les vacunes) i es va publicar la documentació sobre el subconjunt i el microglossari d’Anatomia Patològica.

La taula següent mostra els components afegits a l’extensió catalana des de que es va crear a l’abril de 2011:

2011 2012 2013
Dominis treballats: 1 2 6
Nous subconjunts: 1 11 8
Nous conceptes: 182 2021 61
Nombre conceptes extensió: 182 2203 2264
Noves descripcions: 462 4388 128
Nombre descripcions extensió: 462 4850 4978
Noves relacions: 183 3700 62
Nombre relacions extensió: 183 3883 3945

Referent a la utilització de l’estàndard, es presenten les dades relatives a les peticions de llicències dels dos darrers anys:

2012 2013
Peticions de llicència: 13 30

Així com el volum de descàrregues i accessos a l’àrea de descàrrega de SNOMED CT de l’OFSTI (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat) del 2013:

2013
Descàrregues de SNOMED CT (versió INT, ES-ARG o extensió): 108
Descàrregues de documentació i subconjunts en format excel: 189
Nombre ips úniques que s’han connectat a l’àrea de descàrrega: 33
Accessos totals a continguts: 554

Els nous dominis que ja s’han començat a treballar al Diccionari Clínic per iSalut són:

  • Laboratori (LOINC).
  • Malalties minoritàries metabòliques.
  • Variables clíniques.
  • Tipus de documents.
  • Document de reaccions adverses a immunitzacions.
  • Variables d’oftalmologia.

L’extensió catalana de SNOMED CT, amb els subconjunts del Diccionari Clínic per iSalut es pot descarregar omplint el formulari de l’àrea de descàrrega del web de l’OFSTI. El Centre de Competències d’Integració dóna suport en la gestió de l’extensió i participa al projecte Diccionari Clínic per iSalut.

Llegir en català

Durante el pasado 2013 se publicó la tercera versión de la extensión catalana de SNOMED CT que incorporó los subconjuntos trabajados en 4 nuevos dominios del Diccionario Clínico para iSalut: escalas de valoración de pacientes crónicos, grupos de profesionales, informe de espirometría y prestaciones. Durante este período también se actualizó el subconjunto de inmunizaciones (añadiendo las inmunoglobulinas y los sueros inmunes) y se publicó la documentación sobre el subconjunto y el microglosario de Anatomía Patológica.

La tabla siguiente muestra los componentes añadidos en la extensión catalana des de que se creó en Abril de 2011:

2011 2012 2013
Dominios trabajados: 1 2 6
Nuevos subconjuntos: 1 11 8
Nuevos conceptos: 182 2021 61
Número conceptos extensión: 182 2203 2264
Nuevas descripciones: 462 4388 128
Número descripciones extensión: 462 4850 4978
Nuevas relaciones: 183 3700 62
Número relaciones extensión: 183 3883 3945

Referente a la utilización del estándar, se presentan los datos relativos a las peticiones de licencias de los dos últimos años:

2012 2013
Peticiones de licencia: 13 30

Así como el volumen de descargas y accesos del área de descarga de SNOMED CT de la OFSTI (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat) del 2013:

2013
Descargas de SNOMED CT (versión INT, ES-ARG o extensión): 108
Descargas de documentación y subconjuntos en formato excel: 189
Número ips únicas que se han conectado al área de descarga: 33
Accesos totales a contenidos: 554

Los nuevos dominios que ya se han empezado a trabajar en el Diccionario Clínico para iSalut son:

  • Laboratorio (LOINC).
  • Enfermedades raras/minoritarias metabólicas.
  • Variables clínicas.
  • Tipos de documentos.
  • Documento de reacciones adverses a inmunizaciones.
  • Variables de oftalmología.

La extensión catalana de SNOMED CT, con los subconjuntos del Diccionario Clínico para iSalut se pueden descargar completando el formulario del área de descarga des del web de la OFSTI. El Centre de Competències d’Integració ofrece soporte en la gestión de la extensión y participa en el proyecto Diccionario Clínico para iSalut.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)
Participació als grups de treball del CTN 139 d’AENOR

Participació als grups de treball del CTN 139 d’AENOR

Leer en castellano

El passat 21 de gener l’OFSTI (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat) va participar en la sessió de treball del grup d’Interoperabilitat Organitzativa del CTN (Comitè Tècnic de Normalització) 139 d’AENOR (Associació Espanyola de Normalització) en representació de Catalunya. La trobada va tenir lloc a l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid. L’objectiu de la reunió fou establir un grup de treball i definir un pla d’acció per conèixer en detall i revisar la norma ISO/DIS (International Organization for Standardization/Draft International Standard) 13940, que actualment es troba en estat d’esborrany. Aquesta norma té la finalitat de definir els conceptes necessaris per assolir la continuïtat assistencial en relació amb els processos i fluxos d’atenció sanitària.

El calendari de treball establert permetrà revisar la norma per parts, a través de casos d’ús concrets i des de diferents punts de vista. L’estudi es realitzarà fins a l’abril, ja que al maig es produirà la votació per tal que la norma esdevingui oficial i deixi de ser un esborrany.

El mateix dia 21 a la tarda va tenir lloc la sessió de treball del grup de Plataformes de Telesalut i Teleassistència del CTN 139 d’AENOR, en la qual també vam participar. A la reunió es van començar a definir les línies d’actuació per treballar en una taxonomia que permeti classificar plataformes de telesalut i teleassistència. El document resultant estarà orientat a proporcionar una sèrie d’indicadors, objectius i mesurables, que permetin conèixer les característiques d’aquesta mena de solucions a diferents nivells. La taxonomia també permetrà establir criteris d’acompliment en processos d’acreditació o d’homologació.

Llegir en català

El pasado 21 de enero la OFSTI (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat) participó en la sesión de Trabajo del grupo de Interoperabilidad Organizativa del CNT 139 de AENOR (Asociación Española de Normalización) en representación de Catalunya. La reunión tuvo lugar en el l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid. El objetivo de la sesión fue establecer un grupo de trabajo y definir un plan de acción para conocer en detalle y revisar la norma ISO/DIS (International Organization for Standardization/Draft International Standard) 13940, que actualmente se encuentra en estado de borrador. Esta norma tiene la finalidad de definir los conceptos necesarios para para alcanzar la continuidad asistencial en relación con los procesos y flujos de atención sanitaria.

El calendario de trabajo establecido permitirá revisar la norma por partes, a través de casos de uso y des de diferentes puntos de vista. El estudio se realizará hasta abril, ya que en mayo se producirá la votación para que la norma sea oficial y deje de ser un borrador.

El mismo día 21 por la tarde también tuvo lugar la sesión de trabajo del grupo de Plataformas de Telesalud y Teleasistencia del CTN 139 de AENOR, en la cual también participamos. En la reunión se empezaron a definir las líneas de actuación para trabajar en una taxonomía que permita clasificar plataformas de telesalud y teleasistencia. El documento resultante estará orientado a proporcionar una serie de indicadores, objetivos y de posible medida, que permitan conocer las características de este tipo de soluciones a distintos niveles. La taxonomía también permitirá establecer criterios de cumplimiento para procesos de acreditación u homologación.

Segona versió de l’extensió catalana de SNOMED CT

Leer en castellano

El passat 20 de desembre es va publicar la segona versió de l’extensió catalana de SNOMED CT. Aquesta versió està basada en l’ES-ARG del 31/10/2012 i l’INT del 31/07/2012 de SNOMED CT i conté els següents subconjunts:

Subconjunt AP (Anatomia Patològica)
Creat a partir dels treballs del CAP (Col·legi de Patòlegs Americà), s’ha actualitzat i adaptat a les necessitats del Sistema Sanitari Català. El subconjunt ha passat de quasi 72.000 conceptes disponibles a la primera versió, a uns 18.000 i s’hi han afegit molts termes nous, alguns provinents de la CIO-3 (Classificació Internacional d’Oncologia 3a edició). El microglossari també s’ha treballat, ampliant-lo d’uns 4.000 conceptes de la primera versió, a quasi 6.000. Aquest element es pot veure com un subconjunt del subconjunt, que actua com a llista dinàmica de termes preferits. El subconjunt d’AP es distribueix en format estàndard d’IHTSDO i Access reduït. Actualment s’està treballant per elaborar la documentació que expliqui els canvis i l’evolució del subconjunt des de la seva creació.

Subconjunt vacunes
Està format per 42 immunitzacions de l’eix de productes biològic farmacèutic de SNOMED CT, que s’han seleccionat a partir del catàleg que s’usava a HC3 (Història Clínica Compartida de Catalunya). També s’han inclòs les vacunes contemplades al projecte europeu epSOS i les considerades pel grup d’experts en el domini. Aquest subconjunt es distribueix en format estàndard d’IHTSDO i Excel. En el següent enllaç es pot consultar la documentació del component:

Subconjunts al·lèrgies
L’objectiu principal és informar les alertes a HC3, de manera que s’ha començat per les al·lèrgiques. Aquest és un domini complex, ja que pot incloure trastorns (al·lèrgia al pol·len), manifestacions (rinitis al·lèrgica per pol·len), proves confirmatòries de laboratori (pol·len IgE), agents causals (pol·len), etc. En el cas del Sistema Sanitari Català s’informen les manifestacions en CIM-9-MC i CIM-10, així com proves de laboratori en LOINC. Per relacionar els diferents subdominis i vocabularis s’han usat mapejos a SNOMED CT. També s’han tingut en compte els trastorns deguts als agents causals contemplats a epSOS, així com als provinents del peticionari de l’hospital de Sabadell. El grup d’experts en el domini i documentalistes també han proporcionat conceptes a considerar. Les manifestacions s’han triat seguint una classificació de gravetat anomenada CCS (Clinical Classification Software).

Per representar la diversitat explicada, s’han creat varis subconjunts, diferenciant entre trastorns i manifestacions. També s’ha creat un subconjunt d’alertes al·lèrgiques que conté tots els trastorn i les manifestacions més greus (quasi totes anafilaxis). A més a més, s’ha creat un subconjunt per cada tipus d’agent causal, diferenciant entre medicamentosos, alimentàries i altres. En total, s’han creat els 9 subconjunts següents (el contingut dels quals es pot repetir parcialment):

  • (1) Alertes al·lèrgiques 2044 membres.
  • (2) Trastorns 2016 conceptes:
    • (3) Medicamentosos 1537 conceptes.
    • No medicamentosos:
      • (4) Alimentaris 191 membres.
      • (5) No alimentaris 288 conceptes.
  • (6) Manifestacions 108 conceptes:
    • (7) Medicamentoses 11 conceptes.
    • No medicamentoses:
      • (8) Alimentàries 28 conceptes.
      • (9) No alimentàries 69 membres.

Aquests components es distribueixen en format estàndard d’IHTSDO i Excel. La documentació dels subconjunts es pot consultar als enllaços següents:

Subconjunt d’idioma català
Conformat per les descripcions traduïdes al català, de moment les 85 del subconjunt de vacunes. Aquest component s’anirà ampliant a mida que es vagin traduint més dominis. Es preveu que els següents seran els d’al·lèrgies i el microglossari d’AP. Aquest subconjunt es distribueix en format estàndard d’IHTSDO.

Actualment s’està treballant en la creació d’un diccionari clínic basat en SNOMED CT, així com en els dominis de Prestacions i MM (Malalties Minoritàries).

Amb l’extensió catalana també es distribueixen els següents documents:

L’OFSTI (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat) és la responsable de l’estàndard semàntic a Catalunya. El CCI (Centre de Competències d’Integració) dóna suport, entre d’altres, a l’OFSTI, en la creació de subconjunts de SNOMED CT i en la gestió de l’extensió catalana. Al web de l’OFSTI es pot omplir el formulari per accedir a l’àrea de descàrrega i al de peticions de contingut:

Llegir en català

El pasado 20 de diciembre se publicó la segunda versión de la extensión catalana de SNOMED CT. Esta versión está basada en la ES-ARG del 31/10/2012 y la INT del 31/07/2012 de SNOMED CT y contiene los siguientes subconjuntos:

Subconjunto AP (Anatomía Patológica)
Creado a partir de los trabajos del CAP (Colegio de Patólogos Americano), se ha actualizado y adaptado a las necesidades del Sistema Sanitario Catalán. El subconjunto ha pasado de casi 72.000 conceptos disponibles en la primera versión, a unos 18.000 y se le han añadido muchos términos nuevos, algunos provenientes de la CIO-3 (Clasificación Internacional de Oncología 3a edición). El microglosario también se ha trabajado, ampliándolo de unos 4.000 conceptos en la primera versión, a casi 6.000. Este elemento se puede ver como un subconjunto del subconjunto, que actúa como un lista dinámica de términos preferidos. El subconjunto de AP se distribuye en formato estándar de IHTSDO y Access reducido. Actualmente se está trabajando para elaborar la documentación que explique los cambios y la evolución del subconjunto des de su creación.

Subconjunto vacunas
Está formado por 42 inmunizaciones del eje de producto biológico farmacéutico de SNOMED CT, que se han seleccionado a partir del catálogo que se usaba en HC3 (Historia Clínica Compartida de Catalunya). También se han incluido las vacunas contempladas en el proyecto europeo epSOS y las consideradas por el grupo de expertos en el dominio. Este subconjunto se distribuye en formato estándar de IHTSDO y Excel. En el siguiente enlace se puede consultar la documentación del componente (CAT):

Subconjuntos alergias
El objetivo principal es informar las alertas en HC3, de manera que se ha empezado por las alérgicas. Este es un dominio complejo, ya que puede incluir trastornos (alergia al polen), manifestaciones (rinitis alérgica por polen), pruebas confirmatorias de laboratorio (polen IgE), agentes causales (polen), etc. En el caso del Sistema Sanitario Catalán se informan las manifestaciones en CIE-9-MC y CIE-10, así como pruebas de laboratorio en LOINC. Para relacionar los distintos subdominios y vocabularios se han usado mapeos a SNOMED CT. También se han tenido en cuenta los trastornos debidos a los agentes causales contemplados en epSOS, así como los provenientes del peticionario del hospital de Sabadell. El grupo de expertos en el dominio y documentalistas también ha proporcionado conceptos a considerar. Las manifestaciones se han escogido siguiendo una clasificación de gravedad denominada CCS (Clinical Classification Software).

Para representar la diversidad explicada, se han creado varios subconjuntos, diferenciando entre trastornos y manifestaciones. También se ha creado un subconjunto de alertas alérgicas que contiene todos los trastornos y las manifestaciones más graves (casi todas anafilaxias). A demás, se ha creado un subconjunto para cada tipo de agente causal, diferenciando entre medicamentosos, alimentarios y otros. En total, se han creado 9 subconjuntos siguientes (el contenido de los cuales se puede repetir parcialmente):

  • (1) Alertas alérgicas 2044 miembros.
  • (2) Trastornos 2016 conceptos:
    • (3) Medicamentosos 1537 conceptos.
    • No medicamentosos:
      • (4) Alimentarios 191 miembros.
      • (5) No alimentarios 288 conceptos.
  • (6) Manifestaciones 108 conceptos:
    • (7) Medicamentosas 11 conceptos.
    • No medicamentosos:
      • (8) Alimentarias 28 conceptos.
      • (9) No alimentarias 69 miembros.

Estos componentes se distribuyen en formato estándar de IHTSDO y en Excel. La documentación de los subconjuntos se puede consultar en los enlaces siguientes (CAT):

Subconjunto de idioma catalán
Conformado por las descripciones traducidas al catalán, de momento las 85 del subconjunto de vacunas. Este componente se irá ampliando a medida que se vayan traduciendo más dominios. Se prevé que los siguientes sean los de alergias y el microglosario de AP. Este subconjunto se distribuye en formato estándar de IHTSDO.

Actualmente se está trabajando en la creación de un diccionario clínico basado en SNOMED CT, así como en los dominios de Prestaciones y ER (Enfermedades Raras/Minoritarias).

Con la extensión catalana también se distribuyen los siguientes documentos (CAT):

La OFSTI (Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat) es la responsable del estándar semántico en Catalunya. El CCI (Centre de Competències d’Integració) ofrece soporte, entro otros, a la OFSTI, en la creación de subconjuntos de SNOMED CT y en la gestión de la extensión catalana. En la web de la OFSTI se puede rellenar el formulario para acceder al área de descarga y al de peticiones de contenido:

IV Jornada TIC BSA: El paper de les TIC en l’atenció a la cronicitat

IV Jornada TIC BSA: El paper de les TIC en l’atenció a la cronicitat

Leer en castellano

El passat 26 d’octubre el CCI va assistir a la IV Jornada TIC BSA, sobre el paper de les TIC en l’atenció a la cronicitat, que es va realitzar al Centre Internacional de Negocis de Badalona. L’esdeveniment va començar amb un acte inaugural a mode d’introducció, i una conferència sobre el programa de prevenció i atenció a la cronicitat en línia amb el Pla de Salut 2011-2015. A continuació es va donar pas a dos blocs d’intervencions, un d’experiències i un altre de pilots:

Experiències

“Telehealth and Telecare Towards 2020: Improving, Integratin, Empowering & Innovating. A National Strategy 2012-2015”: Presentació d’experiències d’Escòcia en les quals s’han usat les TIC per avançar cap a un model sanitari centrat en el ciutadà. Les iniciatives han permès millorar la qualitat de l’atenció assistencial i augmentar el radi d’acció dels serveis que s’oferien, fent-los més accessibles.

“The status of chronic disease management programmes in Europe. An overview in the context of EMR Adoption in European acute hospitals”: L’escenari que envolta la cronicitat es caracteritza per la implicació de diversos tipus d’agents a diferents nivells assistencials, de manera que es requereix una comunicació coherent entre sistemes, i entre sistemes i dispositius. El model EMR defineix 8 nivells d’acompliment dels requisits necessaris per assolir aquest intercanvi i generar valor afegit en l’explotació d’informació. D’aquests nivells, 0 seria l’intercanvi nul i 7 el més complert, incloent business intelligence i informació estructurada. A la ponència es va presentar una comparativa del nivell predominant a alguns països d’Europa.

“Preparant el futur: l’horitzó 2020 i l’estratègia europea pel creixement sostenible”: L’anomenada Europe 2020 defineix l’estratègia de creixement de la Unió Europea amb l’objectiu d’augmentar l’ocupació, la productivitat i la cohesió social. Com a elements de suport s’ha definit un marc financer, conformat entre d’altres pel programa horitzó 2020, la política de cohesió regional i COSME. Una novetat d’aquest plantejament, és que l’acompanyament als projectes serà integral, des de la idea fins a l’explotació al mercat, per garantir que es va més enllà de les fases pilot. També s’ha simplificat la burocràcia i es vol potenciar la col·laboració amb la indústria i universitats.

“Delta, una xarxa de cures integrades per a crònics en un entorn lliberal a Ginebra (Suïssa)”: Es va presentar la xarxa Delta, una iniciativa que va néixer amb l’objectiu d’ajudar a coordinar recursos i gestionar la cronicitat. El projecte ha permès disminuir els costos en un 20% sense modificar la qualitat de vida dels pacients ni limitar els serveis assistencials. El volum del projecte són uns 100.000 assegurats i 400 metges generalistes, repartits entre diferents nivells assistencials i regions. Val a dir que els beneficis citats s’han aconseguit aplicant les TIC però ha estat molt més important la reenginyeria de processos realitzada.

“Evaluación de la plataforma del programa ITHACA”: La plataforma d’ITHACA (Innovando en el Tratamiento de la Hipertensión, Aumentando el Cumplimiento y la Adherencia) ha permès diversificar els canals de comunicació amb els pacients, implantar un sistema d’avisos-recordatoris i establir un monitoratge remot. Com a resultat s’ha aconseguit augmentar el seguiment del pla terapèutic per part dels pacients, disminuint el nombre de visites. Durant el primer any d’experiència, s’ha calculat un estalvi total de 16.250€ (65€ d’estalvi per 250 pacients).

“Cronicitat i usos d’internet per part dels ciutadans: el repte de nous perfils”: La ponència va tractar sobre un estudi que s’ha realitzat a nivell europeu, referent als usos d’internet per part de diferents tipus d’usuaris. En l’àmbit sanitari hi ha menys utilització de les TIC que en d’altres sectors i aquest no sempre va lligat a factors com l’edat.

“EndoBlocLleida, comunitat virtual de pràctica clínica. Tres anys d’experiència en un entorn virtual”: Iniciativa per compartir coneixement clínic a través de tot el territori de Lleida. La plataforma implantada compta amb espais per conversar (fòrum, consultes, bloc), compartir (biblioteca de documents, d’imatges i calendari) i co-crear (wiki i grups específics).

Pilots

“L’experiència d’Advance Medical en l’entorn TIC i el pacient crònic”: Presentació sobre la implantació de solucions TIC entorn la cronicitat i recull de conclusions derivades. Es va destacar el fet que les decisions es prenguin per part de personal assistencial, descartant processos completament automàtics. També es va subratllar la importància de les econsultes per obtenir segones opinions d’experts.

“Drym, mayor autonomía y calidad de vida para personas con incontinencia urinaria y fecalPresentación2012”: És una experiència pilot d’un sistema no invasiu de detecció de miccions i defecacions de persones amb problemes d’incontinència, i avís al personal cuidador. Com a conclusions de la prova es destaquen que el sistema és més econòmic que d’altres similars, redueix la despesa en bolquers, millora la qualitat de vida dels pacients i facilita la feina dels cuidadors. També s’ha observat un descens de patologies secundàries com úlceres per pressió o fongs. Per contra, en determinades condicions ambientals es poden produir falses alarmes.

“Guttmann, NeuroPersonalTrainer®, Plataforma de Telerehabilitació Cognitiva”: Es va presentar una plataforma que permet exercitar l’atenció, la memòria, les funcions executives i el llenguatge en pacients amb afectació cognitiva. El sistema permet al professional assistencial personalitzar i consultar plans d’exercicis que segueix el pacient. Com a resultat, destacar que a nivell de millora cognitiva global, un 73% millora.

“Evaluación de la eficacia clínica de un programa de telemonitorización y teleintervención por videoconferencia para pacientes con insuficiencia cardíaca: estudio clínico aleatorizado”: Les conclusions preliminars de l’estudi mostren que redueix l’ocurrència de descompensació en els pacients i disminueixen les taxes de rehospitalització, ingrés i mortalitat. També s’ha calculat un estalvi de 9.274 € per pacient en 6 mesos.

Model Predictiu de Cronicitat: una eina de gestió estratègica”: Experiència on s’apliquen les TIC en la classificació de pacients segons un índex i patrons de gravetat. Aquest fet permet identificar grups de risc i dissenyar mesures proactives per evitar que les amenaces es materialitzin.

“Serveis destinats a la posada en funcionament d’una solució d’atenció remota al pacient crònic”: Es van presentar les TIC com un element facilitador per cobrir els reptes que l’evolució social està comportant. En aquest sentit, es van mostrar varies solucions complementàries per potenciar la independència dels malalts crònics: telemedicina, portal de serveis, detecció de caigudes, trucades d’emergència i telepresència. També es van enumerar nous projectes de plataformes de Telemedicina d’insuficiència cardíaca, ferides cròniques, infarts, diabetis, etc.

“Canal Pacient. Nous espais de col·laboració i participació del pacient amb la salut”: Sistema que permet al ciutadà accedir a la seva informació sanitària (informes, plans, vacunacions, etc.), habilita la comunicació segura entre el professional i el pacient i fa que aquest participi activament en la seva salut.

L’acta va acabar amb la presentació “Badalona ciutat accessible” que oferia una visió de la ciutat orientada a potenciar serveis d’accessibilitat entorn la dependència i la discapacitat.

Les presentacions citades es poden consultar al següent enllaç: http://www.slideshare.net/BSABadalona.

La jornada va resultar un espai interessant d’intercanvi d’experiències i iniciatives relacionades amb la cronicitat. Les TIC poden ajudar a millorar la qualitat i la sostenibilitat de l’atenció assistencial entorn aquesta mena de patologies, però també cal tenir en compte que és necessari optimitzar els processos associats per tal que l’aplicació sigui realment efectiva. El canvi de model que la situació actual requereix passa per l’autoresponsabilització del ciutadà i pel tractament de la salut (preventiu) en comptes de la malaltia (reactiu). Les mesures proactives que es comencen a implantar ajuden a reduir la despesa econòmica i milloren la qualitat de vida de la població. En aquest context, les TIC esdevenen una eina per avançar cap a un model cada cop més centrat en les persones.

Llegir en català

El pasado 26 de octubre el CCI asistió a la IV Jornada TIC BSA, sobre el papel de las TIC en la atención a la cronicidad, que se realizó en el Centro Internacional de Negocios de Badalona. El evento empezó con un acto inaugural a modo de introducción y una conferencia sobre el programa de prevención y atención a la cronicidad, en línea con el Pla de Salut 2011-2015. A continuación, se dio paso a dos bloques de intervenciones, uno de experiencias y otro de pilotos:

Experiencias

“Telehealth and Telecare Towards 2020: Improving, Integratin, Empowering & Innovating. A National Strategy 2012-2015”: Presentación de experiencias de Escocia en las que se han usado las TIC para avanzar hacia un modelo sanitario centrado en el ciudadano. Las iniciativas han permitido mejorar la calidad de la atención asistencial y aumentar el radio de acción de los servicios que se ofrecían, haciéndolos más accesibles.

“The status of chronic disease management programmes in Europe. An overview in the context of EMR Adoption in European acute hospitals”: El escenario que envuelta la cronicidad se caracteriza por la implicación de diferentes tipos de agentes a distintos niveles asistenciales, de manera que se requiere una comunicación coherente entre sistemas y entre sistemas y dispositivos. El modelo EMR define 8 niveles de cumplimiento de los requerimientos necesarios para alcanzar este intercambio y generar valor añadido en la explotación de la información. De estos niveles, 0 sería intercambio nulo y 8 el más completo, incluyendo business intelligence e información estructurada. En la ponencia se presentó una comparativa del nivel predominante en algunos países de Europa.

“Preparant el futur: l’horitzó 2020 i l’estratègia europea pel creixement sostenible”: La denominada Europe 2020 define la estrategia de crecimiento de la Unión Europea con el objetivo de aumentar la ocupación, la productividad y la cohesión social. Como elemento de soporte se ha definido un marco financiero conformado, entre otros, por el programa horizonte 2020, la política de cohesión regional y COSME. Una novedad de este planteamiento es que el acompañamiento a los proyectos será integral, des de la idea hasta la explotación en el mercado, para garantizar que se pasa de las fases piloto. También se ha simplificado la burocracia y se pretende potenciar la colaboración con la industria y las universidades.

“Delta, una xarxa de cures integrades per a crònics en un entorn lliberal a Ginebra (Suïssa)”: Se presentó la red Delta, una iniciativa que nació con el objetivo de ayudar a coordinar recursos y gestionar la cronicidad. El proyecto ha permitido disminuir los costes en un 20% sin modificar la calidad de vida de los pacientes ni limitar los servicios asistenciales. El volumen del proyecto son unos 100.000 asegurados y 400 médicos generalistas repartidos entre diferentes niveles asistenciales y regiones. Es importante destacar que los beneficios citados se han logrado usando las TIC pero ha sido mucho más importante la reingeniería de procesos realizada.

“Evaluación de la plataforma del programa ITHACA”: La plataforma de ITHACA (Innovando en el Tratamiento de la Hipertensión, Aumentando el Cumplimiento y la Adherencia) ha permitido diversificar los canales de comunicación con los pacientes, implantar un sistema de avisos-recordatorios y establecer una monitarización remota. Como resultado, se ha conseguido aumentar el seguimiento del plan terapéutico por parte de los pacientes, disminuyendo el número de visitas. Durante el primer año de experiencia, se ha calculado un ahorro total de 16.250 € (65€ de ahorro por 250 pacientes).

“Cronicitat i usos d’internet per part dels ciutadans: el repte de nous perfils”: La ponencia trató sobre un estudio que se ha realizado a nivel europeo, referente a los usos de internet por parte de diferentes tipos de usuarios. En el ámbito sanitario hay menos utilización de las TIC que en otros sectores y éste no siempre está ligado a factores como la edad.

“EndoBlocLleida, comunitat virtual de pràctica clínica. Tres anys d’experiència en un entorn virtual”: Iniciativa para compartir conocimiento clínico a través de todo el territorio de Lleida. La plataforma implantada cuenta con espacios para conversar (foro, consultas, bloc), compartir (bibliotecas de documentos, de imágenes y calendario) y co-crear (wiki y grupos específicos).

Pilotos

“L’experiència d’Advance Medical en l’entorn TIC i el pacient crònic”: Presentación sobre la implantación de soluciones TIC entorno la cronicidad y conclusiones derivadas. Se destacó el hecho de que las decisiones se tomen por parte del personal asistencial, descartando procesos completamente automáticos. También se subrayó la importancia de las econsultas para obtener segundas opiniones de expertos.

“Drym, mayor autonomía y calidad de vida para personas con incontinencia urinaria y fecalPresentación2012”: Es una experiencia piloto de un sistema no invasivo de detección de micciones y defecaciones de personas con problemas de incontinencia, y aviso al personal cuidador. Como conclusiones de la prueba se destacaron que el sistema es más económico que otros similares, reduce el gasto en pañales, mejora la calidad de vida de pacientes y facilita el trabajo de los cuidadores. También se ha observado un descenso de patologías secundarias como úlceras por presión o hongos. Por contra, en determinadas condiciones ambientales se pueden producir falsas alarmas.

“Guttmann, NeuroPersonalTrainer®, Plataforma de Telerehabilitació Cognitiva”: Se presentó una plataforma que permite ejercitar la atención, la memoria, las funciones ejecutivas y el lenguaje, en pacientes con afectación cognitiva. El sistema permite al profesional asistencial personalizar y consultar planes de ejercicios que sigue el paciente. Como resultado, destacar que a nivel de mejora cognitiva global, un 73% mejora.

“Evaluación de la eficacia clínica de un programa de telemonitorización y teleintervención por videoconferencia para pacientes con insuficiencia cardíaca: estudio clínico aleatorizado”: Las conclusiones preliminares del estudio muestran que reduce la ocurrencia de descompensación en los pacientes y disminuye las tasas de rehospitalización, ingresos y mortalidad. También se ha calculado un ahorro de 9.274€ por paciente en 6 meses.

“Model Predictiu de Cronicitat: una eina de gestió estratègica”: Experiencia donde se aplican las TIC en la clasificación de pacientes según un índice y patrones de gravedad. Este hecho permite identificar grupos de riesgo y diseñar medidas proactivas para que las amenazas no se materialicen.

“Serveis destinats a la posada en funcionament d’una solució d’atenció remota al pacient crònic”: Se presentaron las TIC como un elemento facilitador para cubrir los retos que la evolución social está comportando. En este sentido, se mostraron varias soluciones complementarias para potenciar la independencia de los enfermos crónicos: telemedicina, portal de servicios, detección de caídas, llamadas a emergencia y telepresencia. También se enumeraron nuevos proyectos de plataformas de Telemedicina de insuficiencia cardíaca, infartos, diabetes, etc.

“Canal Pacient. Nous espais de col·laboració i participació del pacient amb la salut”: Sistema que permite al ciudadano acceder a su información sanitaria (informes, planes, vacunaciones, etc.), habilita la comunicación segura entre el profesional y el paciente y hace que éste participe activamente en su salud.

El acto acabó con la presentación “Badalona ciutat accessible” que ofrecía una visión de la ciudad orientada a potenciar servicios de accesibilidad entorno la dependencia y la discapacidad.

Les presentaciones citadas se pueden consultar en el siguiente enlace: http://www.slideshare.net/BSABadalona.

La jornada resultó un espacio interesante de intercambio de experiencias e iniciativas relacionadas con la cronicidad. Las TIC pueden ayudar a mejorar la calidad y la sostenibilidad de la atención entorno este tipo de patologías pero también se tiene que considerar que es necesario optimizar los procesos asociados para que la aplicación sea realmente efectiva. El cambio de modelo que la situación actual requiere pasa por la autoresponsabilización del ciudadano y el tratamiento de la salud (preventivo) en lugar de la enfermedad (reactivo). Las medidas proactivas que se empiezan a implantar ayudan a reducir el gasto económico y mejoran la calidad de vida de la población. En este contexto, las TIC resultan una herramienta para avanzar hacia un modelo cada vez más centrado en las personas.

SNOMED CT (II)

SNOMED CT (II)

Leer en castellano

La semàntica a salut (IV)

A l’entrada anterior sobre la semàntica en l’àmbit sanitari es va realitzar una introducció a la terminologia clínica SNOMED CT. En aquest post s’aprofundirà més en l’estàndard semàntic, explicant què són i per a què serveixen els anomenats subconjunts de SNOMED CT.

 

SNOMED CT és un vocabulari molt extens, conformat per milers de conceptes, descripcions i relacions, que permet representar diferents dominis de l’àmbit sanitari. Les característiques descrites podrien complicar força la seva adopció, de manera que la pròpia terminologia ofereix mecanismes per evitar-ho. Els subconjunts de SNOMED CT permeten minimitzar l’impacte de la implementació de l’estàndard, ja que ofereixen la possibilitat de treballar amb allò que és realment necessari. Aquesta mena de components, consisteix en l’agrupació de conceptes, descripcions o relacions, amb un propòsit determinat. Els subconjunts identifiquen parts de SNOMED CT, per tal que es puguin localitzar fàcilment i separar de la resta.

SNOEMD CT subconjunts

L’objectiu amb el qual es crea un subconjunt en determina el tipus:

  • De domini o context: Agrupar els components que pertanyen a un mateix domini (p.e vacunes o al·lèrgies) i/o que es poden usar en un context determinat, com en un programari concret.
  • D’idioma: Traduir SNOMED CT (tot o només una part) a un idioma o dialecte, com el subconjunt d’anglès britànic, respecte el d’anglès estàndard.
  • De navegació: Per obtenir jerarquies alternatives de conceptes de SNOMED CT sense alterar l’estàndard (p.e mostrar les vacunes en funció de l’edat a la qual s’han d’administrar).
  • De termes duplicats: S’utilitzen per assignar prioritats a conceptes similars (p.e estructures corporals).

A més del tipus del subconjunt, l’estructura de dades de SNOMED CT també permet indicar quina mena de components conté: conceptes, descripcions o relacions. És important destacar que un mateix subconjunt no pot contenir diferents tipus de components: o és de conceptes, o de descripcions o de relacions. Si, per exemple, es requereix crear un subconjunt de domini i tenir els literals dels conceptes que conté traduïts, es faran dos subconjunts: un de domini i un altre d’idioma.

Les versions internacionals que distribueix l’IHTSDO són la INT (internacional en anglès americà i estàndard) i la ES-ARG (en espanyol-argentí). En realitat, la versió ES-ARG consisteix en un subconjunt d’idioma que té com a membres les descripcions, traduïdes a l’espanyol-argentí, de la versió internacional. Aquesta forma d’organitzar el contingut fa que es pugui disposar de SNOMED CT en múltiples idiomes, conservant identificadors de conceptes únics, universals i permanents. Així, quan es transmet un identificador de concepte, aquest es pot veure amb unes descripcions en un idioma a l’origen, i amb unes altres en una altra llengua al destí. Aquesta característica és molt útil, per exemple, alhora d’intercanviar informació en territoris com Espanya, on conviuen diferents llengües.

L’estructura de dades de SNOMED CT també permet assignar prioritats als membres dels subconjunts, permetent, per exemple, la definició de microglossaris. Aquests “subconjunts de subconjunts” actuen com a llistes dinàmiques de termes preferits, permetent acotar i agilitzar l’ús de SNOMED CT com a terminologia d’interfase. Als SIAPs (Sistemes d’Informació d’Anatomia Patològica) és freqüent que els usuaris treballin directament amb SNOMED CT. Per facilitar la selecció de conceptes, primer visualitzen el microglossari (que els hauria de servir el 97% de les vegades, aproximadament), si no troben el que busquen van al subconjunt d’Anatomia Patològica i, en cas que tampoc tinguin èxit, naveguen per tot el SNOMED CT (aquest darrer cas no s’hauria de produir quasi mai). L’únic subconjunt definit a Catalunya que actualment té microglossari (amb uns 3.800 conceptes) és el d’Anatomia Patològica, ja que té més de 71.000 conceptes. Val a dir, però, que s’està actualitzant, i la propera versió del subconjunt tindrà uns 17.000 conceptes (el nou microglossari uns 6.000).

SNOMED CT subconjunts i microglossaris

 

Els subconjunts de SNOMED CT no tenen restriccions de mida, poden contenir tot el SNOMED CT en cas que el tradueixin, per exemple. També cal destacar que el seu contingut pot coincidir parcialment amb el d’altres subconjunts. Aquest tret es troba en els subconjunts d’al·lèrgies que s’estan treballant a Catalunya: S’ha creat un subconjunt de trastorns (p.e al·lèrgia al pol·len), un altre de manifestacions (p.e dermatitis al·lèrgica de contacte per tints) i un altre d’alertes que conté tots els trastorns i les manifestacions més greus (com les anafilaxis). En aquest escenari, tots els membres del subconjunt de trastorns, també són al subconjunt d’alertes, així com alguns membres del de manifestacions. La divisió de subdominis facilita l’ús dels subconjunts i permet que cada usuari faci servir el que necessiti.

SNOMED CT subconjunts amb contingut solapat

El CCI-TCM col·labora amb l’OFSTI (Oficina d’Estàndars i Interoperabilitat) de la fundació TicSalut en la creació, gestió i el manteniment de subconjunts de SNOMED CT. Més informació al nostre web: terminologia.

A la propera entrada terminològica es presentaran els conjunts de referències creuades o mapejos, els quals també faciliten la implantació de SNOMED CT, permetent usar l’estàndard com a terminologia de referència.

 

 

Llegir en català

La semántica en salud (IV)

En la entrada anterior sobre la semántica en el ámbito de la salud se realizó una introducción a la terminología clínica SNOMED CT. En este post se profundizará más en el estándar semántico, explicando qué son y para qué sirven los denominados subconjuntos de SNOMED CT.

 

SNOMED CT es un vocabulario muy extenso, conformado por miles de conceptos, descripciones y relaciones, que permite representar diferentes dominios del ámbito de la salud. Las características descritas podrían complicar bastante su adopción, de manera que la propia terminología ofrece mecanismos para evitarlo. Los subconjuntos de SNOMED CT permiten minimizar el impacto de la implementación del estándar, ya que ofrecen la posibilidad de trabajar con lo realmente necesario. Este tipo de componentes, consiste en la agrupación de conceptos, descripciones y relaciones con un propósito determinado. Los subconjuntos identifican partes de SNOMED CT para que se puedan localizar fácilmente y separar del resto.

SNOEMD CT subconjuntos

El objetivo con el que se crea un subconjunto determina su tipo:

  • De dominiocontexto: Agrupar los componentes que pertenecen a un mismo dominio (p.e vacunas o alergias) y/o que se pueden usar en un contexto determinado, como en un software concreto.
  • De idioma: Traducir SNOMED CT (todo o solo una parte) a un idioma o dialecto, como el subconjunto de inglés británico, respecto el de inglés estándar.
  • De navegación: Para obtener jerarquías alternativas de conceptos de SNOMED CT sin alterar el estándar (p.e mostrar las vacunas en función de la edad en la que se tienen que administrar).
  • De términos duplicados: Se utilizan para asignar prioridades a conceptos similares (p.e estructuras corporales).

A demás del tipo de subconjunto, la estructura de datos de SNOMED CT también permite indicar qué tipo de componentes contiene: conceptos, descripciones o relaciones. Es importante destacar que un mismo subconjunto no puede contener diferentes tipos de componentes: o es de conceptos, o de descripciones o de relaciones. Si, por ejemplo, se requiere crear un subconjunto de dominio y tener los literales de los conceptos que contiene traducidos, se harán dos subconjuntos: uno de dominio y otro de idioma.

Las versiones internacionales que distribuye IHTSDO son la INT (internacional en inglés americano y estándar) y la ES-ARG (en español-argentino). En realidad, la versión ES-ARG consiste en un subconjunto de idioma que contiene las descripciones, traducidas al español-argentino, de la versión internacional. Esta forma de organizar el contenido hace que se pueda disponer de SNOMED CT en múltiples idiomas, conservando identificadores de conceptos únicos, universales y permanentes. Así, cuando se transmite un identificador de concepto, éste puede verse con unas descripciones en un idioma en el origen, y con otras en otra lengua en el destino. Esta característica es muy útil, por ejemplo, a la hora de intercambiar información en territorios como España, donde conviven diferentes lenguas.

La estructura de datos de SNOMED CT también permite asignar prioridades a los miembros de los subconjuntos, permitiendo, por ejemplo, la definición de microglosarios. Estos “subconjuntos de subconjuntos” actúan como listas dinámicas de términos preferidos, permitiendo acotar y agilizar el uso de SNOMED CT como terminología de interface. En los SIAPs (Sistemas de Información de Anatomía Patológica) es frecuente que los usuarios trabajen directamente con SNOMED CT. Para facilitar la selección de conceptos, primero visualizan el microglosario (que les tendría que servir el 97% de las veces, aproximadamente), si no encuentran lo que buscaban van al subconjunto de Anatomía Patológica y, en caso de que tampoco tengan éxito, navegan por todo el SNOMED CT (este último caso de debería producirse casi nunca). El único subconjunto definido en Catalunya que actualmente tiene microglosario (con unos 3.800 miembros) es el de Anatomía Patológica, ya que tiene más de 71.000 conceptos. Mencionar que el subconjunto de Anatomía Patológica se está actualizando, y que la próxima versión del subconjunto tendrá unos 17.000 conceptos (el nuevo microglosario unos 6.000).

SNOMED CT subconjuntos y microglosarios

Los subconjuntos de SNOMED CT no tienen restricciones de tamaño, pueden contener todo el SNOMED CT en caso que lo traduzcan, por ejemplo. También es necesario destacar que su contenido puede coincidir parcialmente con el de otros subconjuntos.  Esta característica se puede observar en los subconjuntos de alergias que se están trabajando en Catalunya: Se ha creado un subconjunto de trastornos (p.e alergia al polen), otro de manifestaciones (p.e dermatitis alérgica de contacto por tintes) y otro de alertas que contiene todos los trastornos y las manifestaciones más graves (como las anafilaxias). En este escenario, todos los miembros del subconjunto de trastornos, también forman parte del de alertas, así como algunos del de manifestaciones. La división de subdominios facilita el uso de los subconjuntos y permite que cada usuario utilice lo que necesite.

SNOMED CT subconjuntos contenido solapado

CCI-TCM colabora con la OFSTI (Oficina d’Estàndars i Interoperabilitat) de la fundación TicSalut en la creación, gestión y el mantenimiento de subconjuntos de SNOMED CT. Más información en nuestra web: terminología.

En la siguiente entrada terminológica se presentaran los conjuntos de referéncias cruzadas o mapeos, los cuales también facilitan la implantación de SNOMED CT, permitiendo usar el estándar como terminología de referencia.