Economia circular i turisme sostenible

Economia circular i turisme sostenible

El desenvolupament sostenible ha estat un dels principals objectius en molts sectors econòmics després de la publicació del “Brundtland Report” per la Comissió del Mediambient i el Desenvolupament (ONU) el 1987. Actualment, hi ha una creixent preocupació per les futures previsions mediambientals. El turisme és el tercer sector econòmic més gran del món, segon la ICOM i WFFM/FMAM el 2007. Aquest sector, com tots els altres, té impactes tant positius com negatius en l’entorn, organismes com la UNESCO (2009) o autors com Miguel Figuerola Palomo (2015), han diferenciat aquests impactes en tres grups: econòmics, sòcio-culturals i ambientals.

Els impactes ambientals del turisme, que son els lligats a aquesta investigació, es produeixen tant a nivell local, regional i global.

Els impactes positius es basen en l’ingrés turístic, la creació d’una consciència local i una possible alternativa econòmica de l’entorn. Respecte l’ingrés turístic no només millora la situació econòmica d’una destinació, sinó que pot fomentar la protecció del medi ambient, degut a la contribució financera directa a la conservació que es genera a través de diverses font: les tarifes d’entrada a zones protegides, les subvencions amb què els operadors turístics i altres proveïdors turístics donen suport a mesures de conservació, impostos que el govern utilitza en part per finançar la protecció del medi ambient.

El turisme pot augmentar la consciència de la població local en relació amb els problemes ambientals i millorar la motivació per a activitats de conservació o promoure la millora de la gestió. L’altre impacte positiu del turisme en l’entorn natural d’una destinació és que ofereix una alternativa a activitats econòmiques insostenibles mediambientalment. Tot i els impactes positius que podria tenir el turisme en el medi ambient, acostuma a afectar als ecosistemes en general, fent que els impactes locals i regionals també afectin al medi ambient a llarg termini. Un dels principals impactes negatius és la pèrdua de diversitat biològica.

Alguns nous paradigmes que es proposen per potenciar els impactes positius i contrarestar els negatius son sobre l’economia circular i el turisme sostenible. L’economia circular és un nou model reparador i regeneratiu, que consisteix en optimitzar l’ús dels recursos i minimitzar els riscos al gestionar una quantitat finita d’existències i fluxos renovables.
L’estudi actual es centra en tres regions molt concretes de l’Estat Espanyol (Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears) del 2006 al 2016 aportant noves dades i aplicant el turisme com a una variable explicativa més del desgast mediambiental, un estudi del que no s’han trobat precedents a les regions estudiades i en aquesta temporalització, utilitzant el turisme com a variable.

Economia circular

Imatge de http://cdn.wsp-pb.com

A partir d’un panell de dades amb onze onades, des del 2006 al 2016, on s’agrupen totes les dades i on posteriorment s’ha utilitzat la Corba de Kuznets per veure la relació que tenen les variables mediambientals (despesa ambiental, superfície protegida, emissions de CO2 i consum d’energia) i les variables explicatives (PIB per càpita, places turístiques, nº d’habitants i taxa d’atur) permeten veure si el creixement econòmic té a veure amb el desgast ambiental en les regions.

Un cop analitzades i contextualitzades les diverses corbes de Kuznets es mostra la relació que hi ha entre les variables, mostrant que entre el PIB per càpita i la superfície protegida d’una regió hi ha una relació negativa, i en canvi entre la despesa ambiental, les emissions de CO2, el consum d’energia, les places turístiques i el PIB per càpita hi ha una relació positiva. Per veure la significativitat de les variables mediambiental en el creixement econòmic s’utilitza el sistema de Gauss-Jordan on s’ha vist que les variables més rellevants per determinar els efectes que té l’economia neoclàssica sobre el medi ambient són: la variable que relaciona les Places Turístiques amb el PIB per càpita, la Taxa d’atur, i també les Places turístiques separades del PIB per càpita.

El gap que omple aquesta investigació és l’aportació de variables turístiques com a determinant del desgast mediambiental a l’Estat Espanyol, més concretament a Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears des de 2006 a 2016, mostrant que el turisme és una variable rellevant per determinar el desgast medi ambiental.

Degut als resultats obtinguts en aquest treball es mostra com el turisme és una variable important igual que la resta de variables explicatives estudiades. Per tant, es pot concloure que s’ha de fer un canvi en les polítiques medi ambientals en aquest sector. Una alternativa per produir aquest canvi de paradigma econòmic turístic és l’economia circular, donat que està pensada per reduir el desgast mediambiental.

L’economia circular s’hauria d’utilitzar com a marc pràctic per incorporar noves perspectives teòriques de l’anàlisi i orientar-les a fer que les activitats econòmiques tinguin menys impacte sobre el medi ambient, creant un nou concepte on s’uneixin ambdues formes econòmiques i on el turisme sostenible es torni circular.

Les mesures en polítiques ambientals que es proposen són fer els canvis en la construcció de les instal·lacions i equipaments, la selecció de proveïdors de serveis i productes respectuosos amb el medi ambiental, el dissenyar sense residus tenint en compte la gestió selectiva de residus i reciclatge i el transports elèctrics carregats a partir d’energies renovables en el transport públic de les ciutats i també intentar incloure’l i potenciar-lo en el privat. Per poder complementar aquest treball es podrien portar a terme polítiques ambientals més detallades i explicar els processos per portar a terme aquestes. Una altre opció és proposar una altre alternativa econòmica turística que no fos l’economia circular però que igualment compenses els impactes negatius mediambientals que té aquest sector lligat al creixement econòmic.

El maresme acull el sisè aniversari de l’associació Barcelona Travel Bloggers #bcntb

El maresme acull el sisè aniversari de l’associació Barcelona Travel Bloggers #bcntb

El maresme acull el sisè aniversari de l’associació Barcelona Travel Bloggers #bcntb. Aquesta associació de viatgers bloggers de Catalunya va passar tres dies al Maresme visitant, fotografiant i publicant imatges sobre els racons de la comarca. La Nau Gaudí va ser l’escenari de l’acte de benvinguda el divendres 31 al vespre després que els bloggers passessin la tarda fent de tres rutes turístiques diferents per la ciutat de Mataró.

Els més de 150 bloggers van estar tres dies publicant fotografies dels paisatges del maresme a diferents plataformes socials. El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme va animar als visitants a compartir les seves publicacions amb el hashtag #wowmaresme que va anar acompanyat del hashtag del sisè aniversari de l’associació #bcntb6. En aquests tres dies es van generar més de 778 publicacions amb aquest hashtag tant a Twitter com a Instagram, arribant a més d’un milió i mig d’usuaris i fent que les imatges fossin vistes més de tretze milions de vegades.

bcntb6

Dades extretes de Keyhole

Existeixen múltiples casos d’estratègies basades en el màrqueting d’influencers que ens mostren com les destinacions i les empreses poden usar aquest fenomen. Iniciatives com #CatalunyaExperience impulsades per l’Agència Catalana de Turisme i @igersCatalonia fa més de sis anys acumula pràcticament tres milions de fotografies a Instagram. Més enllà d’aquests (i molts d’altres) casos també podem trobar recerques fetes en l’àmbit acadèmic que afirmen que la motivació és un dels factors principals per visitar una destinació i els social media poden ajudar a potenciar aquesta motivació.

Aquesta mena d’accions doncs, no deixen de ser una bona estrategia per donar a conèixer la comarca a través de l’experiència dels mateixos visitants que ajuden a donar visibilitat i a explicar en primera persona les propostes turístiques que hi ha més enllà de Barcelona.

 

Imatges #bcntb6

Exemple de fotografies publicades durant aquests tres dies.

Desarrollo de una aplicación web basada en el módulo ZI_GTC

Desarrollo de una aplicación web basada en el módulo ZI_GTC

En este post se trata el proceso de creación de una aplicación web que está basada en el módulo “Càlcul de Zona d’Influència (Graf de Trams de Carrer)” (ZI_GTC) para QGIS. El trabajo realizado por Ignasi Argemí Puig y Josep López Xarbau en la adaptación web del módulo CTE ha servido como base teórico-práctica para el desarrollo de la nueva aplicación. Para obtener más información sobre esta otra aplicación se puede consultar el post “Desenvolupament d’un mòdul en un entorn web”.

Debido a que con el módulo CTE se había conseguido un resultado satisfactorio, el equipo del CCU decidió utilizarlo como punto de partida para poder desarrollar nuevos plugins cuya funcionalidad fuese relativamente fácil de portear al entorno web.

El objetivo del ZI_GTC es calcular la zona de influencia (en distancia o en tiempo) de las entidades que el usuario desee con una dispersión que se adapta a la forma del grafo que conforman todas las calles Mataró.

Estructura interna

La estructura del programa y el diagrama de flujo de la transmisión de información es exactamente igual a la del CTE (Fig 1).

Fig 1. Diagrama de flujo de la transmisión de información (Fuente: Ignasi Argemí Puig)

En el front-end estarán el HTML y CSS, los cuales se encargan de la estructura y el estilo de la página web; mientras que el funcionamiento interno de la página en el cliente estará gestionado por Javascript y AJAX que, además, serán los encargados de realizar las peticiones al servidor web cuando sea necesario.

En el back-end está el servidor web en el cual se almacena la página web y que se comunica con un PHP que se conecta con el servidor de datos de Postgres en el cual está la base de datos del CCU. Finalmente, para poder devolver el resultado al front-end se utiliza un formato de intercambio de datos que deriva JSON: GeoJSON.

Desarrollo

Se comenzó a trabajar sobre una copia de la aplicación del CTE y lo primero que se hizo fue modificar el HTML para dotarlo de los campos necesarios que necesitaba el ZI_GTC (Fig 2) e ir empezando a hacer pruebas conceptuales. Se tuvo en cuenta el diseño de la interface del CTE para que hubiera una coherencia estética entre ellos.

Fig 2. Apariencia del formulario de la aplicación

Se optó por hacer una versión reducida del plugin de QGIS (Fig 3). Una de las funcionalidades importantes que se ha decidido omitir es la que implica el método de trabajo con la población. Esta decisión tiene que ver con la complicación que supondría tener que pedirle al usuario una “Taula Resum”, las cuales a día de hoy sólo se generan en QGIS.

Fig 3. Módulo ZI_GTC de QGIS

El siguiente paso fue adaptar el Javascript a la nueva funcionalidad, es decir, se introdujo la gestión de la información (enviada y recibida) y la lógica interna de la selección de un coste u otro para después poder lanzarle la información a PHP. En un primer momento quedó pendiente resolver la recepción del GeoJSON ya que no se tenía muy claro cómo se llevaría a cabo en el caso de este plugin.

Finalmente se tradujo la funcionalidad básica del módulo de QGIS a PHP, el cual estaba escrito en Python. La mayor parte del trabajo estaba hecho ya que el módulo ZI_GTC trabaja realizando operaciones sobre el servidor. Sin embargo, puesto que no se tenían conocimientos previos de PHP, esta parte supuso un reto debido a determinados cambios de sintaxis, del planteamineto y la dificultad añadida que supone debugar en PHP. Fue necesario modificar varias consultas SQL y hacer un procedimiento específico para poder enviarle el GeoJSON de vuelta al Javascript. El siguiente paso fue volver a editar el Javascript para interpretar el GeoJSON y representarlo el resultado en pantalla.

Fig 4. Ejemplo de resultado del ZI_GTC web tras calcular el área de influencia de 150m de los IES de Mataró

Llegados a este punto la aplicación estaba prácticamente terminada. En un primer momento el resultado mostrado en pantalla no tenía la forma deseada a pesar de mostrar las zonas correctas. Este error (fundamentalmente visual) se debía a una consulta SQL que fue necesario localizar y modificar.

Para terminar, se añadieron marcadores a cada una de las zonas para que el usuario pudiera consultar su nombre con un simple click (Fig 5).

Fig 5. Ejemplo de resultado del ZI_GTC web, mostrando el nombre de una entidad.

Publicación

La aplicación ya se encuentra disponible en Internet. Se puede probar en http://geoportalccu.tecnocampus.cat/ZI_GTC/ZI_GTC.html, preferiblemente utilizando Google Chrome o Mozilla Firefox.

La Transformació Digital en la Industria

La Transformació Digital en la Industria

El passat mes d’abril Editorial UOC ha publicat el llibre “Industria 4.0 La transformación digital en la industria” (ISBN 978-84-9180-491-8). El seu autor és el Sr. Jaume Martínez Aguiló, professor del nostre màster en Indústria 4.0.

Tal com comenta l’autor en el seu llibre, el concepte de transformació digital no només comprèn el canvi de tecnologia i l’adaptació al seu ús, sinó també com ens afecta aquest canvi a les persones i organitzacions, i com ens hem de transformar per gaudir dels seus avantatges i evitar els seus inconvenients.

El llibre va sorgir a partir del plantejament de l’especialització en Transformació Digital a l’Empresa Industrial que forma part del Màster Indústria 4.0, organitzat conjuntament per la Universitat Oberta de Catalunya i l’Escola Superior Politècnica de Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra). En aquesta especialització es treballa el model de gestió de l’empresa adequat per facilitar aquest procés de digitalització i, a més, s’estudien les principals tecnologies per completar aquest procés, fent especial atenció a la gestió de la innovació i de la ciberseguretat, i també a les principals tecnologies del big data i del business intelligence. El primer mòdul del màster, a càrrec de Jaume Martínez, tracta precisament del model de gestió de l’empresa i el seu contingut ha donat lloc a aquesta publicació.

El llibre està escrit en un estil didàctic, tractant d’interpel·lar el lector incitant a reflexionar sobre diversos aspectes del model de gestió i de l’estratègia de transformació digital a la seva pròpia empresa. Així mateix, inclou nombrosos exemples fruit de l’experiència de l’autor com a assessor empresarial i com a conseller delegat a empreses que, sent inicialment de tipus familiar, van decidir emprendre el camí de la professionalització de la seva gestió i que, amb l’aposta pel canvi, van assumir la necessitat de dur a terme una estratègia de transformació i la van aplicar.

Entre els temes que tracta el llibre s’inclouen: els aspectes principals a tenir en compte per a la gestió del canvi, els elements a considerar per elaborar un pla estratègic de transformació digital, què és i la importància de la gestió del coneixement, la integració de aplicacions i quadres de comandament i, també, l’interès d’estendre la digitalització fins al client.

Es tracta d’una publicació que es llegeix amb interès i que, després, ens adonem que mereix una segona lectura, més assossegada, i que permeti anar contrastant cadascun dels temes que tracta amb la nostra realitat.

Molt recomanable.

Si el voleu adquirir o tenir més informació del llibre, el trobareu en el següent enllaç: http://www.editorialuoc.cat/industria-40

Avantatges d’estudiar Emprenedoria i Innovació al TecnoCampus

Al TecnoCampus reunim les condicions òptimes per oferir-te una formació d’alt nivell en un entorn favorable a la creació d’una empresa i al desenvolupament del teu projecte.

El nostre és un model únic, on centres universitaris i empreses comparteixen ubicació i es transfereixen coneixement. L’aprenentatge sempre és participatiu i creatiu, amb una relació un a un amb el professorat, defugint de les classes magistrals i creant entorns actius on la formació es viu i es practica. Les classes es realitzen en unes instal·lacions amb equipaments d’última generació, en una ubicació privilegiada davant del mar i amb excel·lents connexions de transport. Tenim, a més, una vocació multicultural oberta al coneixement global, amb professors i classes en diferents idiomes i convenis i relacions internacionals amb més de 100 universitats del món.

Però si existeixen dos factors clau que fan del TecnoCampus el lloc idoni per cursar un Màster Universitari en Emprenedoria i Innovació, aquests són la Incubadora i el nostre Fòrum d’Inversió.

La Incubadora del TecnoCampus

La Incubadora és el lloc ideal per començar la creació d’una empresa. Es tracta d’un espai únic, unes instal·lacions modernes i completament equipades amb 21 oficines, dues sales de reunions, i també un espai de descans i un altre de vending.

Totes les empreses de la Incubadora gaudeixen de serveis i infraestructures bàsiques, com el servei de recepció, de seguretat o neteja, espais comuns, i òbviament serveis tecnològics adequats pels projectes que aquí es desenvolupen.

La Incubadora és oberta a qualsevol empresa o startup en el seu primer any de vida, o encara per constituir-se. Només ens han de portar el pla de negoci, o fins i tot podem ajudar nosaltres mateixos a fer aquest pla. Si som una Incubadora, hem de tenir cura dels ous, oi?

El que volem és proporcionar un ecosistema ideal per què les empreses lligades a la tecnologia fructifiquin i generin treball, innovació i valor. I esdevé el lloc perfecte per donar les primeres passes en el teu projecte d’innovació un cop finalitzis el Màster, on per cert ja t’haurem orientat i ajudat en la seva concepció.

En aquest ecosistema, envolten a Incubadora tres escoles universitàries, el centre tecnològic Eurecat, un centre de negocis i un centre de congressos i esdeveniments. Tota la infraestructura del nostre parc tecnològic al servei del creixement de la innovació.

El Fòrum d’Inversió del TecnoCampus

Aconseguir el finançament pel teu projecte sempre és una de les parts més difícils. Per això al TecnoCampus hem fet de la teva lluita la nostra lluita, posant al teu abast el recolzament i les eines per a que trobis els diners que falten.

El nostre servei d’Assessorament Financer ha esdevingut una ajuda essencial per moltes startups, al proporcionar informació fefaent sobre les necessitats del projecte, les vies obertes, els potencials convenis, o fins i tot buscant de forma proactiva l’inversor adequat.

Però la proactivitat del TecnoCampus no acaba aquí. Per això organitzem regularment un Fòrum d’Inversió, on els bussiness angels inverteixen capital en les empreses i projectes més innovadors i amb un major potencial de creixement.

Els fòrums d’inversió han esdevingut un recurs clau per què molts projectes realment innovadors i amb capacitat d’impacte tirin endavant aquests últims anys. Per l’emprenedor són una oportunitat d’or, i la presentació del projecte es converteix en el factor decisiu: s’ha d’explicar molt bé el producte i l’empresa, amb el necessari rigor i realisme, però sense oblidar la passió ni el valor que creus, que saps que té la teva idea.

Al TecnoCampus, el Màster en Emprenedoria i Innovació està plantejat com una formació no només de qualitat, sinó pràctica i efectiva. Per això al llarg del curs treballem la teva idea de negoci, t’ajudem a donar-li forma, i a final de curs escollim els millors projectes perquè participin en el següent Fòrum d’Inversió.

En aquest punt continuem treballant amb els nostres alumnes-emprenedors, aconsellant envers la presentació del projecte per augmentar les possibilitats d’aconseguir finançament d’un o més inversors.

Si vols emprendre, has de venir al TecnoCampus

La vocació del TecnoCampus de la UPF és crear ponts i xarxes de connexió entre el món universitari (la recerca, la formació, el coneixement) i el món empresarial (el finançament, la creació d’empreses, la gestió de la innovació), i això es fa palès no només en les instal·lacions i la Incubadora, l’assessorament financer, o la creació del fòrum d’inversió. El nostre Màster Universitari en Emprenedoria i Innovació és la clau que ho lliga tot: et proporcionem la formació que necessites per emprendre amb garanties davant d’un mercat volàtil, perillós, canviant i multicultural… i després t’ajudem a fer realitat allò que hem treballat durant el curs.

Hi ha millor manera de començar en el món de la innovació?

Entrevista a Roger Font, preparador físic i readaptador del 1er equip de Handbol del FC Barcelona

La readaptació esportiva porta ja anys penetrant en el teixit esportiu global, també en l’àmbit peninsular. Tanmateix, continua essent un art força desconegut, i els estudiants interessats en l’entrenament personal i la preparació esportiva sovint no veuen clar quin paper hi juga la readaptació, com es relaciona amb altres disciplines, quina és la seva importància en la prevenció de lesions, o quines perspectives professionals s’obren als futurs preparadors i readaptadors.Per resoldre aquestes qüestions, tenim l’oportunitat d’enriquir-nos amb el coneixement i l’experiència de Roger Font, actual preparador físic i readaptador del primer equip de handbol del FC Barcelona.

P: Les lesions són el malson de qualsevol esportista, i un dels aspectes central que ha de tractar un entrenador o preparador físic. En la seva experiència, la qualitat de l’entrenament de l’esportista pot reduir l’incidència de lesions?
R: La qualitat de l’entrenament sempre va associat a una bona execució tècnica de tots els exercicis a la vegada que una bona planificació en l’entrenament. La suma d’aquestes dos variables, més la incorporació d’altres ajuda a reduir lesions i a intentar tenir un major control.

P: Quin paper té aquesta readaptació a la reducció de lesions?

R: La readaptació busca que les lesions no tornin a succeir. Normalment busquem trobar els punts febles que han sorgit o que existien en l’esportista i no teníem controlats, per tal d’evitar una altra recidiva (que torni a lesionar-se del mateix, doncs és el motiu número 1 de que hi hagi una lesió)

P: Als actuals llicenciats en CAFE, els hi recomanaries començar a treballar ja mateix per agafar experiència, o bé ampliar la seva formació amb un màster o postgrau?
R: Jo combinaria les dues. Treballar per tal d’agafar experiència i , a la vegada, formar-se en readaptació, doncs ampliaran els coneixements obtinguts en la carrera.
P: Com encaixa la feina del readaptador físic amb la resta d’especialistes implicats a la recuperació d’un esportista professional?
R: Cal treballar pel bé del jugador, aquest és l’objectiu comú per tots els professionals que estant al seu voltant. Per mi, cal un grup multidisciplinari doncs, d’aquesta manera, segurament no ens deixarem cap estructura de l’esportista per treballar, fent una readaptació molt més complerta.
P: Podem extraure lliçons de la readaptació esportiva a nivell professional que puguin servir per esportistes amateurs, o per a l’activitat física de la població en general?
R: Sense cap mena de dubte. L’esperit competitiu i de superació que tenen els esportistes d’elit, fa que siguin uns grans miralls per la gent amateur o població en general. Cal pensar que per ells, l’esport és la seva feina i la seva forma de sustentació econòmica. Una lesió fa que no puguin entrenar, treballar i competir, fent que baixi el seu “caché” dins el seu esport, la seva cotització baixa. Per tant, veure com no s’enfonsen i treballen dur per sortir de la lesió, per molt greu que sigui, fa que siguin un referent.
P: Com veus la situació professional de l’entrenador personal i el readaptador esportiu a l’actualitat? I en un futur pròxim?
R: Crec que tant l’esport d’alta competició com el món del fitness, tendeix cada cop més a l’entrenament individualitzat. Cada esportista dins d’un equip té unes necessitats diferents als seus companys, per tant, cal treballar de forma diferent. El futur és tendir cap aquesta individualització i conèixer al màxim les lesions que poden patir els nostres jugadors o clients.
P: Què fa falta per esdevenir un bon preparador físic/readaptador esportiu?
R: Coneixements i moltes ganes de provar i tirar-se a la piscina. No tenir por de res i, amb els coneixements obtinguts en el Grau i en el Màster, analitzar al  màxim l’esport a que ens dediquem professionalment i buscar les solucions més òptimes. A la vegada, tenir molta  inquietud per saber per que passen les coses i com podem solucionar-les.

Vols saber-ne més?

Sortides professionals amb el Máster en Entrenament Personal i Readaptació Físicoesportiva

Sortides professionals amb el Máster en Entrenament Personal i Readaptació Físicoesportiva

La pràctica esportiva i la recuperació de lesions han evolucionant conjuntament. Aquest Màster proporciona totes les eines i els coneixements per ajudar els esportistes a tornar al seu nivell d’entrenament després d’una lesió.

Converteix-te en la nova peça clau de la pràctica esportiva: el readaptador fisicoesportiu.

Forma part dels readaptadors esportius del futur

Implementación de las funcionalidades QGIS3 para realizar el cálculo local en el módulo CTE

Implementación de las funcionalidades QGIS3 para realizar el cálculo local en el módulo CTE

En este post se mostrará el proceso de implementación de las nuevas funcionalidades que trae consigo la versión 3 de QGIS, las cuales permiten realizar operaciones complejas ejecutando simplemente un algoritmo. En este caso, se tomará como ejemplo el módulo CTE. Este módulo permite obtener los trayectos o caminos entre una dirección de Mataró y las N entidades más próximas.

Utilización manual de los algoritmos

En primer lugar, se debe habilitar el paquete de “Processing” en el caso de que no esté activado. Para ello se deberá ir a “Complementos” -> “Administrar e instalar complementos…” (Fig. 1).

Fig 1. Habilitar paquete “Processing”.

Tras haberlo habilitado aparecerá una nueva pestaña llamada “Procesos”, en la cual se deberá seleccionar “Caja de herramientas” para que se muestren en pantalla todos los algoritmos disponibles. Dicho elemento aparecerá en una barra lateral dentro de QGIS.

A continuación se debe probar si el algoritmo que se utilizará genera el resultado deseado. En el caso del CTE, el algoritmo que potencialmente puede interesarnos es el denominado “Ruta más corta (punto a capa)”, el cual se encuentra en la sección de análisis de redes (Fig. 2).

Fig 2. Caja de herramientas de procesos.

Dicho algoritmo necesita la capa vectorial que representa la red (en nuestro caso SegmentsXarxaCarrers), un punto de inicio y una capa vectorial con los puntos finales. Para realizar las pruebas se utilizarán (de forma totalmente arbitraria) un punto cualquiera del mapa de Mataró como punto de inicio y los IES como puntos finales. Por tanto, se deberán cargar en QGIS tanto SegmentsXarxaCarrers como los IES (Fig. 3).

Fig 3. Importación de los IES y SegmentsXarxaCarrers.

Abrimos el algoritmo, seleccionamos nuestra red, punto de inicio, puntos finales y el resto de los valores los dejaremos por defecto (Fig. 4). Acto seguido, ejecutamos.

Fig 4. Algoritmo “Ruta más corta (punto a capa)”.

Una vez haya finalizado la ejecución el algoritmo, se añadirá automáticamente el resultado a la leyenda (Fig. 5). Desde el punto arbitrario que se ha escogido en este caso particular el resultado sería el siguiente, en el cual se puede apreciar que produce el resultado deseado (buscar la ruta más corta a cada entidad).

Fig 5. Resultado del algoritmo (rutas más cortas).

Inclusión de los algoritmos en el código

Para poder utilizar los algoritmos proporcionados por QGIS e incluirlos en el módulo, será necesario realizar un “import processing” en el código para poder ejecutar la función “processing.run()”, la cual se encargará de ejecutar el algoritmo deseado. Dentro de esta función se le deberá indicar el ID del algoritmo que se vaya a utilizar y los parámetros que se le pasarán.

Para saber cuál es el ID del algoritmo, simplemente con poner el cursor sobre él nos aparecerá su nombre (Fig. 6).

Fig 6. ID del algoritmo.

Por otra parte, para saber qué tipos admite cada uno de los parámetros (y más información sobre el funcionamiento general del algoritmo) podemos usar la consola de QGIS e introducir el comando “processing.algorithmHelp(“native:shortestpathpointtolayer”)”.

En este módulo se ha querido preservar el cálculo que se realiza en el servidor mediante consultas SQL. Para poder mantener ambas opciones se ha optado simplemente por añadir un checkbox el cual propiciará que el módulo se ejecute en local si se ha marcado y, contrariamente, se ejecutará en el servidor cuando esté desmarcado (Fig. 7).

Fig 7. Checkbox de cálculo local en el módulo CTE.

Por tanto, en el código del módulo se ha escrito la siguiente función, la cual se encarga de ejecutar el algoritmo.

def calculo_Local(self,network_lyr,start_point,end_lyr):
    parameters={'INPUT':network_lyr,
                'STRATEGY':0,
                'DIRECTION_FIELD:'',
                'VALUE_FORWARD:'',
                'VALUE_BACKWARD:'',
                'VALUE_BOTH:'',
                'DEFAULT_DIRECTION':2,
                'SPEED_FIELD':'',
                'DEFAULT_SPEED':1,
                'TOLERANCE':0,
                'START_POINT':start_point,
                'END_POINTS':end_layer,
                'OUTPUT':'memory:'}
    return.processing.run('native:shortestpathpointtolayer',parameters)

A esta función se le pasan los siguientes parámetros:

  • network_lyr: es la capa vectorial que representa la red.
  • start_point: es el punto de inicio elegido por el usuario, es decir, la dirección que haya introducido.
  • end_lyr: es la capa vectorial que representa los puntos finales, es decir, las entidades que haya elegido el usuario.

El resto de parámetros son los que anteriormente se usaban por defecto y, teniendo en cuenta el uso que tiene este algoritmo en el módulo, nos interesa que sean esos valores fijos.

En el módulo CTE lo que se busca es mostrarle al usuario los N caminos más cortos, siendo N un número definido por el propio usuario. El algoritmo genera las rutas más cortas de todas las entidades por lo que, tras haber utilizado el algoritmo, se deberá realizar un filtrado de los caminos que tengan un menor coste según el número de entidades establecido por el usuario.

A partir de este punto, se representará el resultado utilizando el mismo código empleado cuando se realiza el cálculo en el servidor.

Cálculo por distancia/tiempo

El algoritmo utilizado, “Ruta más corta (punto a capa)”, puede funcionar definiendo el coste por distancia o por tiempo. Para realizar el cálculo utilizando la distancia lo que hará es comparar la longitud de los segmentos, mientras que por tiempo tomará el valor que le indiquemos de un campo en concreto o bien asignará una velocidad predeterminada.

En el caso del módulo CTE no representa ningún problema realizar el cálculo por distancia. Sin embargo, si se quisiera hacer el cálculo por tiempo, en la base de datos está definido un coste distinto dependiendo del sentido debido a que no se tarda el mismo tiempo en subir una pendiente que en bajarla. Desafortunadamente, este algoritmo está pensado para asignar una única velocidad para cada segmento sin tener en cuenta el sentido. Por tanto, todo lo que se ha descrito previamente sólo sirve para el caso de la distancia ya que en la actualidad este algoritmo no soporta esta dualidad de velocidades.

Diferencias rendimiento (ventajas/inconvenientes)

Las diferencias de rendimiento entre el cálculo en el servidor y la nueva opción de cálculo local varían en función de lo concurrido que esté el servidor en ese momento y del ordenador del cliente.

A continuación se muestra el tiempo que ha tardado el módulo en calcular cada uno de los destinos en servidor y local en unas pruebas de testeo.

Fig 8. Resultados del testeo. Eje X: puntos finales. Eje Y: tiempo de ejecución.

Tal y como se puede apreciar en el gráfico (Fig. 8), en el caso del cálculo en el servidor el tiempo de proceso aumenta de forma proporcional a la cantidad de entidades de destino que tiene que calcular. Por otra parte, el tiempo que tarda el cálculo local es sumamente sólido, siendo prácticamente una constante. Se tarda el mismo tiempo en calcular 4 destinos (CasalsAvisOficial) que 144 (ParadesBus).

Debido a que el cálculo local presenta una duración más estable, que de media tarda 5 segundos (mientras que el cálculo en el servidor tarda de media 7,9 segundos) y que libera carga en el servidor, esta nueva forma de realizar los cálculos representa una mejora en el módulo CTE y, por norma general, al usuario le interesará ejecutar este módulo marcando el cálculo local.

 

Cálculo en el servidor de los caminos más cortos en el módulo CTE

En este post se explicará cómo se realiza el cálculo en el servidor en el módulo CTE, el cual permite obtener los trayectos o caminos entre una dirección de Mataró y las N entidades más próximas.

Este cálculo se divide en 2 fases: cálculo de los caminos más cortos y la selección de los segmentos finales. Esto es debido a que la función pgr_withPointsKSP  (la cual se utiliza para calcular los caminos más cortos) tiene asociado el problema de que devuelve los caminos del grafo de nodo a nodo, no teniendo en cuenta que en la mayor parte de los casos tanto el punto de inicio como los finales estarán situados en un punto intermedio de un segmento (una arista). Para obtener más información sobre este tema se puede consultar el post “Cobertura mitjançant el graf de trams de carrers (GTC)” de Josep López Xarbau.

Cálculo de los caminos más cortos

En esta primera fase se utiliza la función de PGRouting, pgr_withPointsKSP. Esta función busca los N caminos más cortos utilizando el algoritmo de Yen.

Todo el código que se presentará a continuación pertenece al módulo CTE, el cual está programado en Python y se comunica con la base de datos de Postgres.

En primer lugar lo que nos interesa realizar es unir todos los puntos involucrados (tanto los de destino como el de origen) en una misma tabla para poder prepararlos para la función pgr_withPointsKSP.

De este modo, primero se borra y se crea una nueva tabla para guardar dichos puntos.

drop = 'DROP TABLE IF EXISTS NecessaryPoints_'+Fitxer+';'
try:
    cur.execute(drop)
    conn.commit()
except:
    print ("DROP TABLE ERROR 1")
create = 'CREATE TABLE NecessaryPoints_'+Fitxer+' (n'
create += "tpid serial primary key,n"
create += "tthe_geom geometry,n"
create += "tentitatID int8,n"
create += "tedge_id BIGINT,n"
create += "tfraction FLOAT,n"
create += "tnewPoint geometry);"
try:
    cur.execute(create)
    conn.commit()
except:
    print ("CREATE TABLE NecessaryPoints ERROR")

Acto seguido, se añaden los puntos a la tabla.

insert = 'INSERT INTO NecessaryPoints_'+Fitxer
insert += ' (entitatID,the_geom) (SELECT 0, ST_Centroid("geom") the_geom from "dintreilla"'
insert += ' WHERE "Carrer_Num_Bis" = ''+CNB+'');n'

insert += 'INSERT INTO NecessaryPoints_'+Fitxer
insert += ' (entitatID, the_geom) (SELECT "id", ST_Centroid("geom") the_geom FROM"'
insert += self.dlg.comboCapaDesti.currentText() + '" ORDER BY "id");'
try:
    cur.execute(insert)
    conn.commit()
except:
    print ("Insert Points NecessaryPoints ERROR")

Después se añade el id del tramo más próximo a cada punto, los puntos proyectados sobre el grafo y la fracción de segmento en la que se encuentran.

update = 'UPDATE NecessaryPoints_'+Fitxer
update += ' SET "edge_id"=tram_proper."tram_id"'
update += ' FROM (SELECT distinct on(Poi."pid") Poi."pid" AS Punt_id,Sg."id" AS Tram_id,'
update += ' ST_Distance(Sg."the_geom",Poi."the_geom") AS dist '
update += 'FROM "Xarxa_Prova" as Sg,NecessaryPoints_'+Fitxer+' AS Poi '
update += 'ORDER BY Poi."pid",ST_Distance(Sg."the_geom",Poi."the_geom"),Sg."id") tram_proper'
update += ' WHERE NecessaryPoints_'+Fitxer+'."pid"=tram_proper."punt_id";n'

update += 'UPDATE NecessaryPoints_'+Fitxer
update += ' SET fraction = ST_LineLocatePoint(e.the_geom, NecessaryPoints_'+Fitxer+'.the_geom),'
update += 'newPoint = ST_LineInterpolatePoint(e."the_geom",'
update += ' ST_LineLocatePoint(e."the_geom", NecessaryPoints_'+Fitxer+'."the_geom"))'
update += ' FROM "Xarxa_Prova" AS e WHERE NecessaryPoints_'+Fitxer+'."edge_id" = e."id";n'
try:
    cur.execute(update)
    conn.commit()
except:
    print ("Update Points NecessaryPoints ERROR")

Ahora ya está todo preparado para poder realizar el cálculo. Se hace una consulta para poder generar una sentencia SQL que haga la búsqueda de todos los caminos más cortos a todos los puntos necesarios y después se añaden a una tabla llamada “Resultat”.

select = 'select * from NecessaryPoints_'+Fitxer+' order by pid'
cur.execute(select)
vec = cur.fetchall() 
create = 'create local temp table "Resultat" as SELECT * FROM (n'
for x in range (0,len(vec)):
    if x < len(vec) and x >= 2:
        create += 'UNIONn'
    if x != 0:
        if vec[x][4] == 1.0 or vec[x][4] == 0.0:
            create +='select '+ str(x) +' AS routeID,'+ str(vec[x][2])
            create +=' AS entitatID, * FROM pgr_withPointsKSP'
            create +='('SELECT id, source, target, cost, reverse_cost '
            create +='FROM "Xarxa_Prova" ORDER BY id','
            create +=''SELECT pid, edge_id, fraction FROM NecessaryPoints_'
            create +=Fitxer+'',-1,' + str(vec[x][2])+',1)n'
        else:
            create += 'select '+ str(x) +' AS routeID,'+ str(vec[x][2])
            create +=' AS entitatID, * FROM pgr_withPointsKSP'
            create +='('SELECT id, source, target, cost, reverse_cost '
            create +='FROM "Xarxa_Prova" ORDER BY id','
            create +=''SELECT pid, edge_id, fraction FROM NecessaryPoints_'
            create +=Fitxer+'',-1,-' + str(vec[x][0]) +',1)n'
create += ')QW ORDER BY routeID, seq;'

drop = 'DROP TABLE IF EXISTS "Resultat";'
try:
    cur.execute(drop)
    conn.commit()
except:
    print ("DROP TABLE ERROR 2")

try:
    cur.execute(create)
    conn.commit()
except:
    print ("CREATE TABLE Resultat global ERROR")

A continuación se deberá solucionar el problema que se ha comentado en la introducción del post, es decir, se seleccionarán los segmentos que son inicio y final para añadirlos al resultado final.

Selección de los segmentos finales

Lo primero que se debe hacer es borrar y crear la tabla “Segments finals”, en la cual figurarán todos los caminos posibles que son principio y/o final.

drop = "DROP TABLE IF EXISTS "SegmentsFinals";"
try:
    cur.execute(drop)
    conn.commit()
except:
    print ("DROP TABLE ERROR 1")

create = "CREATE local temp TABLE "SegmentsFinals" (n"
create += "trouteid int8,n"
create += "tedge int8,n"
create += "t"edgeAnt" int8,n"
create += "tfraction FLOAT,n"
create += "t"ordreTram" int8,n"
create += "t"cutEdge" geometry);"
try:
    cur.execute(create)
    conn.commit()
except:
    print ("CREATE TABLE SegmentsFinals ERROR")

Después se realiza una consulta que determinará qué segmentos son inicio y final.

select = 'SELECT routeid, node, edge FROM "Resultat" ORDER BY routeid, path_seq;'
try:
    cur.execute(select)
    vec = cur.fetchall()
    conn.commit()
except:
    print ("SELECT Resultat ERROR")

insert = ''
for x in range (len(vec)):
    if vec[x][1] < 0:
        if vec[x][1] != -1:
            insert +='INSERT INTO "SegmentsFinals" (routeid, edge, "edgeAnt", "ordreTram") '
            insert +='VALUES (' + str(vec[x][0]) + ', ' + str(vec[x-1][2]) + ', '
            insert +=str(vec[x-2][2]) + ', ' + str(2) +');n'
        else:
            insert +='INSERT INTO "SegmentsFinals" (routeid, edge, "edgeAnt", "ordreTram") '
            insert +=VALUES (' + str(vec[x][0]) + ', ' + str(vec[x][2]) + ', '
            insert +=str(vec[x+1][2]) + ', ' + str(1) + ');n'
try:
    cur.execute(insert)
    conn.commit()
except:
    print ("INSERT TABLE SegmentsFinals ERROR")

Se realiza un UPDATE para poder añadir la fracción de segmento en la cual se encuentra el punto.

select = 'SELECT routeid, edge, "ordreTram" FROM "SegmentsFinals" ORDER BY routeid, "ordreTram";'
try:
    cur.execute(select)
    vec = cur.fetchall()
    conn.commit()
except:
    print ("SELECT SegmentsFinals ERROR")

update = ''
for x in range(len(vec)):
    ruta = vec[x][0]
    edge = vec[x][1]
    ordre = vec[x][2]
    if ordre == 1:
        update +='UPDATE "SegmentsFinals" s SET fraction = n.fraction FROM NecessaryPoints_'
        update +=Fitxer+' n where n.edge_id = '+str(edge)+' AND s.edge ='+str(edge)
        update +=' AND s."ordreTram" = 1 AND s.routeid = '+str(ruta)+' AND n.entitatid = 0;n'
    else:
        update +='UPDATE "SegmentsFinals" s SET fraction = n.fraction FROM NecessaryPoints_'
        update +=Fitxer+' n where n.edge_id = '+str(edge)+' AND s.edge ='+str(edge)
        update +=' AND s."ordreTram" = 2 and s.routeid = '+str(ruta)
        update +=' AND n.pid = '+str(ruta+1)+';n'

try:
    cur.execute(update)
    conn.commit()
except:
    print ("UPDATE TABLE SegmentsFinals ERROR")

A continuación se realiza una consulta para escoger y añadir el trozo de tramo que corresponde a cada inicio y final. Posteriormente se hace un UPDATE del campo de geometría de la tabla “SegmentsFinals” con los tramos ya recortados.

select = 'SELECT * FROM "SegmentsFinals" ORDER BY routeid;'
try:
    cur.execute(select)
    vec = cur.fetchall()
    conn.commit()
except:
    print ("SELECT SegmentsFinals ERROR")
updateSegment = ''
for x in range(len(vec)):
    ordre = vec[x][4]
    fraction = vec[x][3]
    edgeAnt = vec[x][2]
    edge = vec[x][1]
    selectTouch ='SELECT ST_Touches((SELECT ST_Line_Substring("Xarxa_Prova"."the_geom",0,'
    selectTouch +=str(fraction)+') AS geom FROM "Xarxa_Prova" WHERE"id"='+str(edge)+'),'
    selectTouch +='(SELECT the_geom as geom FROM "Xarxa_Prova" WHERE "id"='+str(edgeAnt)+'));'
    try:
        cur.execute(selectTouch)
        resposta = cur.fetchall()
        conn.commit()
    except:
        print ("SELECT TOUCH ERROR")
    if edgeAnt != -1: 
        if resposta[0][0]:
            updateSegment +='UPDATE"SegmentsFinals" sf SET "cutEdge" = '
            updateSegment +='ST_Line_Substring(s."the_geom",0,'+str(fraction)+') '
            updateSegment +='FROM "Xarxa_Prova" s '
            updateSegmnet +='WHERE sf."edge"='+str(edge)+' AND s."id"='+str(edge)
            updateSegment +=' AND sf."routeid" = '+str(vec[x][0])+';n'
        else:
            updateSegment +='UPDATE "SegmentsFinals" sf SET "cutEdge" = '
            updateSegment +='ST_Line_Substring(s."the_geom",'+str(fraction)+',1) '
            updateSegment +='FROM "Xarxa_Prova" s '
            updateSegment +='WHERE sf."edge"='+str(edge)+' and s."id"='+str(edge)
            updateSegment +=' and sf."routeid" = '+str(vec[x][0])+';n'
    else:
        if ordre == 1:
            fractForward = vec[x+1][3]
        else:
            fractForward = vec[x-1][3]
        if fraction >= fractForward:
            updateSegment +='UPDATE "SegmentsFinals" sf SET "cutEdge" = '
            updateSegment +='ST_Line_Substring(s."the_geom",'+str(fractForward)+','
            updateSegment +=str(fraction)+') FROM "Xarxa_Prova" s '
            updateSegment +='WHERE sf."ordreTram" = '+ str(ordre)+' and sf."edge"='
            updateSegment +=str(edge)+' and s."id"='+str(edge)+' and sf."routeid" = '
            updateSegment +=str(vec[x][0])+';n'
        else:
            updateSegment +='UPDATE "SegmentsFinals" sf SET "cutEdge" = '
            updateSegment +='ST_Line_Substring(s."the_geom",'+str(fraction)+','
            updateSegment +=str(fractForward)+') FROM "Xarxa_Prova" s '
            updateSegment +='WHERE sf."ordreTram" = '+ str(ordre)+' and sf."edge"='
            updateSegment +=str(edge)+' and s."id"='+str(edge)+' and sf."routeid" = '
            updateSegment +=str(vec[x][0])+';n'

try:
    cur.execute(updateSegment)
    conn.commit()
except:
    print ("UPDATE TABLE SegmentsFinals Geometries ERROR")

Se añade y se actualiza el campo de geometría en la tabla “Resultat”.

alter = 'ALTER TABLE "Resultat" ADD COLUMN newEdge geometry;n'
alter += 'UPDATE"Resultat" r SET newedge = s.the_geom FROM "Xarxa_Prova" s WHERE s.id = r.edge;'

try:
    cur.execute(alter)
    conn.commit()
except:
    print ("ALTER and UPDATE TABLE Resultat Geometries ERROR")

Acto seguido se actualizan los tramos recortados en la tabla “Resultat”.

update = 'UPDATE "Resultat" r SET newedge = s."cutEdge" FROM "SegmentsFinals" s '
update += 'WHERE s."routeid" = r.routeid AND s.edge = r.edge;'
try:
    cur.execute(update)
    conn.commit()
except:
    print ("ALTER and UPDATE TABLE Resultat Geometries ERROR")

Se seleccionan los N caminos más próximos a la dirección indicada en función del límite introducido por el usuario.

limit = self.getLimit()
select ='SELECT e."'+ nomCamp[0][0] +'" AS NomEntitat, r.agg_cost AS Cost, r.entitatID '
select +='FROM "Resultat" r JOIN "' + self.dlg.comboCapaDesti.currentText()
select += '" e ON r.entitatID = e.id WHERE r.edge = -1 ORDER BY 2 ASC limit ' + str(limit) + ';'
try:
    cur.execute(select)
    vec = cur.fetchall()
    conn.commit()
except:
    print ("SELECT resultats ERROR")

Finalmente se borrará y se creará una tabla para obtener todos los tramos para cada camino óptimo escogido y, al mismo tiempo, se añade la información obtenida en el SELECT anterior.

createTrams = 'DROP TABLE IF EXISTS "TramsNous_'+Fitxer+'";n'
createTrams += 'CREATE TABLE "TramsNous_'+Fitxer+'" AS SELECT * FROM (n' 
rowCount = self.dlg.taulaResultat.rowCount()
self.dlg.taulaResultat.setColumnCount(2)
self.dlg.taulaResultat.setHorizontalHeaderLabels(['Entitat', lbl_Cost])
if self.dlg.comboCost.currentText() == 'Distancia':
    rnd = 0
else:
    rnd = 1
for x in range (rowCount,len(vec)):
    self.dlg.taulaResultat.insertRow(x)
    self.dlg.taulaResultat.setItem(x, 0, QTableWidgetItem(str(vec[x][0])))
    self.dlg.taulaResultat.setItem(x, 1, QTableWidgetItem(str(round(vec[x][1],rnd))))
    if x < len(vec) and x >= 1:
        createTrams += 'UNIONn'

    createTrams +='SELECT entitatid, '' + str(vec[x][0].replace("'","''"))
    createTrams +='' AS "NomEntitatDesti" ,'+str(round(vec[x][1]))
    createTrams +=' AS agg_cost, ST_Union(newedge) AS the_geom from "Resultat" '
    createTrams +='WHERE entitatid = '+str(vec[x][2])+' GROUP BY entitatidn'
createTrams += ")total ORDER BY agg_cost ASC;"
QApplication.processEvents()
try:
    cur.execute(createTrams)
    conn.commit()
except:
    print ("create trams ERROR")

A partir de este punto, lo único que quedará por hacer es presentar en pantalla el resultado.

Conclusión

Como conclusión final del post, cabe destacar que este método permite mejorar y refinar el resultado que se obtiene de una de las funciones de la librería pgrouting. De este modo, se ha podido conseguir que al calcular la distancia más corta de uno a varios puntos se obtenga el punto de segmento concreto en el cual se encuentra el inicio o el final, en vez de quedarse simplemente con el nodo más cercano a dichos puntos.

SALICRU, TecnoCampus i la UOC col·laboren en la formació d’especialistes en Transformació Digital en el marc del Màster Indústria 4.0

SALICRU, TecnoCampus i la UOC col·laboren en la formació d’especialistes en Transformació Digital en el marc del Màster Indústria 4.0

El curs 2017–18 es va iniciar la primera edició del Màster en Industria 4.0 organitzat conjuntament per els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i l’Escola Superior Politècnica de TecnoCampus (ESUPT), centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra.

Es tracta d’un màster propi, no presencial i amb una durada prevista de dos cursos, que es desenvolupa sobre la plataforma de formació en línia de la UOC. Els continguts del Màster estan organitzats en quatre especialitzacions de 12 crèdits ECTS cada una (Desarrollo de Sistemas CiberfísicosIntegración de Sistemas CiberfísicosFabricación Inteligente Transformación Digital de la Empresa ), i que tracten amb profunditat i a partir de l’estudi de casos reals les diferents tecnologies i els aspectes de transformació del negoci que són la clau de la Indústria 4.0 amb l’objectiu de proporcionar una formació integradora.

En aquest marc, l’empresa SALICRU ha col·laborat en el desenvolupament de l’especialització de Transformació Digital de l’Empresa, aportant un cas d’estudi basat en el seu model d’empresa i en les necessitats i reptes a que ha de fer front una empresa que dissenya, fabrica i manteniment de productes que garanteixen el subministrament elèctric continu.

El cas que ha preparat SALICRU parteix d’uns objectius estratègics de producte i de servei, i té en compte les diferents disciplines que intervenen en el disseny dels seus productes. Proporciona un esquema funcional, així com les demandes del sistema de producció, i les característiques del mercat.

El cas plantejat per SALICRU no reflecteix exactament la realitat de l’empresa ni la infraestructura real de SALICRU, però permet plantejar als estudiants un cas basat en una empresa industrial real. Així, els estudiants poden aprendre dels problemes de la indústria real i discutir i proposar solucions sobre problemes multidimensionals: estratègia, negoci, digitalització, innovació, seguretat informàtica, intel·ligència de negoci i analítica de dades.

El cas proposat per SALICRU és la base sobre la que es planteja la resolució de qüestions pràctiques a cada un dels mòduls de l’especialització: Gestió de la Transformació Digital, Gestió de la Innovació, Gestió de la Ciberseguretat i Analítica de Dades.

La participació de SALICRU en el Màster Indústria 4.0 és una mostra del compromís de l’empresa en el seu camí cap a la transformació digital, tal com diu Jordi Montero, director de R&D de Salicru: La participació de Salicru en aquest Màster sobre Indústria 4.0 ens permet un doble objectiu: col·laborar en la formació d’enginyers especialitzats en l’aplicació de la Indústria 4.0 i, al mateix temps, poder recollir propostes innovadores sobre el model d’empresa i la manera de treballar amb un producte i un mercat com el nostre. És una col·laboració a tres bandes en la que tots hi guanyem, universitat, empresa i estudiants.

Tal com explica el Dr. Jordi Ayza, professor responsable de l’especialització Transformación Digital de la Empresapoder treballar sobre un cas pràctic proposat per una empresa com SALICRU, que te plantejat el repte de la Indústria 4.0 i que està seguint el camí de la transformació digital, ens permet plantejar als estudiants del màster un cas real, amb problemes reals i amb tota la complexitat d’una empresa amb tecnologia avançada, amb un entorn productiu globalitzat i amb un mercat plural i internacional.

Per la seva part, el Dr. Pere Tuset, professor responsable del Màster en Indústria 4.0 per part de la UOC, remarca els beneficis de la col·laboració entre les tres entitats: A la UOC, universitat líder en la formació superior en línia, vam entendre que oferir aquest màster industrial, que exigeix treballar un conjunt ampli de disciplines i, al mateix temps, amb un equip de professionals amb experiència industrial real, requeria treballar col·laborant amb altres entitats. La organització d’aquest màster amb l’ESUPT i la col·laboració amb empreses com SALICRU ens permet oferir, com volíem, el millor Màster en Indústria 4.0 del mercat.

 

SALICRU investiga i desenvolupa equipament d’electrònica de potència per garantir un subministrament elèctric continu, net i fiable, i és l’empresa líder indiscutible d’aquest sector al mercat espanyol. https://www.salicru.com/ca/