Cap a un Turisme de Memòria a Catalunya

Malgrat ja fa anys que els espais vinculats a processos traumàtics col·lectius són objecte d’interès per part de turistes i viatgers, la conceptualització del marc teòric d’aquesta tipologia de turisme és un fet relativament nou. El “turisme de memòria” neix a França a inicis del segle XXI. Cavaignac i Deperne (2003) el van definir com “la pràctica turística que incita al públic a explorar els elements patrimonials posats en valor, per així, extraure tot l’enriquiment cívic i cultural que ens proporciona la referència del passat”.  L’estat francès va impulsar el seu desenvolupament a partir de l’eix temàtic dels dos grans conflictes armats del segle XX  i amb la consolidació d’una xarxa d’espais de memòria. Els objectius d’aquesta xarxa són l’educació cívica i el desenvolupament territorial. França ha sigut el país que millor ha entès que turisme i memòria estan destinats a formar tàndem, com demostra el seu reeixit model de turisme de memòria. Les xifres són prou eloqüents, l’any 2010 els equipaments de la xarxa d’espais de memòria de França van registrar mes de 6 milions de visitants. En l’actualitat, el desenvolupament d’aquest segment turístic implica que regions franceses on anteriorment no existia cap potencialitat s’hagin transformat en destinacions ben posicionades.

Al conjunt de l’Estat espanyol, la demanda de continguts i productes associats a la memòria històrica creix any rere any. La guerra del 36 implica un eix d’interès per als turistes estrangers, sobre tot en allò relacionat amb la participació dels internacionals. No cal dir que les implicacions d’aquest conflicte són extensibles a gran part de la població nacional, desconeixedora dels fets d’una història pròpia i a la que els uneix vincles emocionals i empàtics.

Catalunya disposa del potencial turístic necessari i dels espais de memòria suficients per apostar per aquesta modalitat turística. Durant els darrers anys, han estat diverses les iniciatives, tant des de l’àmbit púbic com des del privat que han buscat posar en valor aquesta tipologia de recursos. Cal però una aposta més resolutiva per part  de l’administració. El turisme de memòria a Catalunya pot afavorir el desenvolupament turístic de destinacions encara poc destacades i crear producte d’oferta complementària a destinacions consolidades. Alhora pot afavorir el desenvolupament turístic territorial i el creixement sostenible del sector. Aquesta activitat genera economia, enforteix la identitat col·lectiva de la comunitat receptora i contribueix a minimitzar l’impacte sobre el paisatge cultural de l’activitat turística alhora que ofereix al visitant una experiència enriquidora de qualitat i una mirada llarga sobre el territori que visita.

El valor afegit i les experiències en el turisme

El pes del sector turístic sobre el total del PIB espanyol i català mostra com el turisme és d’important i com va guanyant pes. Aquesta tendència a l’alça, ve donada per diversos motius. Per una banda, un augment de renda de la demanda de turisme que creix més que de forma proporcional. Per l’altra, el fet que permet aquesta notable presència del turisme dins el PIB és l’abaratiment dels productes turístics.

Fa uns quaranta anys el preu del bitllet més senzill per anar al Nepal equivalia a un mes i mig de salari, quan avui val entorn als 400€. Aquest exemple posa de manifest que en la majoria dels serveis turístics els preus relatius han disminuït amb el pas dels anys. Un dels protagonistes indiscutibles d’aquest abaratiment ha estat la introducció del model de turisme Low Cost. Aquest baix cost implica un ajustament molt elevat dels costos de les organitzacions turístiques, i per tant, un empobriment dels serveis prestats.

Efectivament, la majoria dels serveis turístics han disminuït els preus relatius amb el pas dels anys. Aquesta disminució ve donada, en part, per la introducció de sistemes de fixació de preus que permeten la modificació constant dels preus dels serveis mitjançant el PriceManager o el sistema de Revenue Management. L’oferta s’adapta a la demanda de manera continuada. De retruc, aquesta gestió de preus que possibilita la seva variació fins a cinc vegades al dia, permet adaptar el preu a la demanda, aconseguint redistribuir el turisme. La manera en que aquests sistemes de gestió aconsegueixen aquesta redistribució és a partir de les dates, ja que s’afavoreix que els viatgers avancin o endarrereixin els seus viatges en funció del preu.

Quan més baixos són els preus més empobriment dels serveis prestats, entrant en un cercle viciós on cal la intervenció i col·laboració del sector públic. Tant les empreses que apliquen un model LOW COST com aquelles que no l’apliquen necessiten serveis a l’alçada de la seva oferta. Competir amb altres destinacions turístiques o entre l’empresariat via preus no és la millor opció per a les empreses turístiques de Catalunya. Aprofitant la riquesa turística del territori català, és millor competir via qualitat del servei. És a dir, un hotel de 4 estrelles necessita un entorn de 4 estrelles. Certament, un dels factors que actuen més en la qualitat de la oferta és l’entorn i és en aquest punt on la política pública pot actuar per posar límits i regulacions però també per millorar els serveis públics. De la mateixa manera, l’empresari turístic ha de tenir clar que un hotel no pot vendre solament el seu establiment, sinó també la ciutat/regió i l’entorn on està situat.

I és aquí on rau el problema del turisme. A Catalunya no es pot parlar d’un model turístic únic, sinó que s’ha de parlar de diferents models amb diferents vasos comunicants entre ells. Tanmateix no s’aprofiten les sinèrgies que es creen o es podrien crear entre els diferents actors i els diferents tipus de turisme. Caldria que es combinessin ofertes de turisme a les destinacions amb més atractiu turístic amb altres zones del territori. Aquestes ofertes combinades evitarien efectes negatius com la turismofòbia o la gentrificació. El fet de no dur a terme aquestes combinacions fa que perilli la sostenibilitat del sector. Aquesta sostenibilitat es basa principalment en quatre pilars:

– Oferta: a Catalunya l’oferta de serveis turístics és molt àmplia i de força qualitat, per tant aquest és un factor controlat, per bé què darrerament s’han incorporat altres ofertes que queden fora del control de l’establishment turístic (per exemple els serveis oferts per Airbnb o Uber).

– Demanda: històricament Catalunya ha estat un punt d’arribada de turistes, per tant cal cuidar els clients per seguir mantenint aquesta posició.

– Medi ambient: es tracta d’un factor que havia quedat descuidat durant anys, però en els últims temps s’ha guanyat en consciència ambiental.

– Societat receptora: aquest és el factor que actualment està més qüestionat. Bàsicament existeixen dos problemes, la gentrificació i els problemes d’utilització de l’espai. Aquest últim es tracta de les molèsties que causen els turistes en punts determinats de ciutats o espais de molt interès. Aquest problema té una complexa solució ja que difícilment es pot limitar el pas en zones obertes com les Rambles. Un cas d’èxit en el qual es va poder regular el turisme va ser al Parc Güell, on gràcies a la seva disposició va permetre la regulació dels accessos. L’altre problema que es va apuntar va ser la transformació de barris que fins l’actualitat eren de classe obrera, ara estan patint una transformació reconvertint-se en allotjament turístic. Aquesta problemàtica coneguda com a gentrificació és una de les causants de la turismofòbia.

En el sector turístic s’ha d’evitar competir entre les empreses del mateix territori per veure qui baixa més el preu. Cada cop més el sector turístic d’arreu del món ven a partir del valor afegit i de l’experiència. S’ha d’intentar que les empreses turístiques treballin a nivell de valor afegit per aconseguir la diferenciació, a més de promoure experiències que ajudin a guanyar atractiu per a la destinació i per al sector empresarial turístic. Crear i saber promoure productes i experiències que recullin tot el valor afegit aportat per l’empresa turística i per l’administració pública ajudaran al manteniment dels diferents models turístics de Catalunya millorant la seva adaptació a la demanda. L’empresariat turístic i les institucions han de ser capaços d’aportar un valor afegit a les activitats turístiques per tal d’augmentar-ne el seu valor i per obtenir-ne major benefici. Aquest seria un dels aspectes fonamentals per a la sostenibilitat de l’empresa turística, de la destinació i del territori.

Autor: Joan  Sorribes

L’administrador de somnis

Quan una persona s’acosta als nostres locals per consumir els nostres serveis, es converteixen en hostes, comensals o visitants. En aquell moment, l’únic que volen és que els seus somnis, que durant tot l’any han anat engruixint, es converteixin en realitat. Vacances, dinars de celebració, visites desitjades durant temps a llocs de difícil accés per causes econòmiques, de distància o de treball, tot això deixat a les mans del tècnic en turisme, esperant que la seva professionalitat doni realitat als seus somnis.

El director d’allotjaments és un d’aquests tècnics que ha de saber administrar la base del seu negoci, que és la necessitat dels hostes, comensals i visitants per desconnectar de la seva rutina diària i submergir-se durant un, dos o més dies en una rutina diferent, a on els detalls el facin oblidar de la feina i els problemes. Som animals de somnis, som, com diu Rolf Jansen, “La societat del somni”.

No hem d’oblidar que formem part d’una cadena de serveis que està dins d’una destinació. El nostre bon servei posarà un granet de sorra a l’èxit de la destinació, però el nostre fracàs destruirà, no només el somni del nostre hoste, sinó tota la feina ben feta d’altres serveis que integren el producte final de la destinació. Som una cadena i formem part d’un tot. Nosaltres com allotjament; els altres serveis, que faciliten el coneixement o poder gaudir de l’entorn; els habitants de la destinació que fan viure a la destinació; sense oblidar l’entorn, que en molts de casos es l’excusa principal perquè hostes, comensals i visitants ens demani’n els nostres serveis i al qual hem de cuidar i preservar.

Com empresa de servei no hem d’oblidar que el nostre es un servei de “persones per persones”, a on el servei es produeix i es consumeix en el mateix moment en què es troben el personal que executa el servei i el nostre hoste, comensal o visitant . No hi ha marxa enrere, com diu Grönroos és el “moment de la veritat”, a parir d’aquest moment el nostre hoste, comensal o visitant només es podrà endur un bon record o una mala experiència, res més (a no ser que ens robi alguna tovallola). Com deia Conrad Hilton, en el moment que el nostre hoste entra pel “hall” de l’hotel, el 90% de l’èxit del nostre servei està en mans de les persones de primera fila.

L’organització d’un allotjament turístic no només és el despatx i la compta 6 del pla comptable, sinó l’organització de les diferents emocions del nostre hoste, del nostre personal i dels nostres accionistes. L’èxit del disseny dels nostres serveis oferts en els nostres locals, han de reconfortar els somnis dels hostes, comensal i visitants; els somnis i necessitats del nostre personal; i les exigències i objectius  dels nostres accionistes.

La nostra és una indústria de serveis emocionals, a on la nostra professionalitat serveix per carregar les “piles” de la nostra societat. Com a directors d’allotjaments turístics no els podem defraudar.

Per què els Turistòl@gs hem de saber de tecnologia?

Viatjar és una necessitat bàsica de l’esser humà i, com totes les altres necessitats bàsiques (menjar, dormir, aprendre, sexe…),  necessita d’una Ciència pel seu estudi i propostes per satisfer-la de la manera més eficaç i eficient possible.

La Turistologia que podríem definir com l’art i la ciència de la motivació del viatge que proporciona millores en la qualitat de vida, contactes internacionals i perspectives més àmplies per al turista I una forma de tenir cura de la cultura i crear riquesa i ocupació (amb bona retribució) per a la destinació turística, necessita de les tecnologies per tal de donar suport al turista des de el principi fins al final del viatge.

Quina tecnologia? La que sigui més interesant! I dissenyada e implementada amb una visió holística per saber com combinar-les i evitar situacions similars a les que podem veure en aquest vídeo:

Deixeu-me ser clar, no volem explicar Blockchain, Machine Learning, Realitat Augmentada, Internet de les coses… de manera que ho entengui un nen de 5 anys o la nostre avia… no volem aconsellar si cal comprar bitcoins… no volem fer servir la Intel·ligència artificial com una caixa negra amb models i dades d’altres sectors i empreses… volem fer-la servir amb les nostres dades, dels nostre sector de la nostre empresa. No volem fer servir internet de les coses i/o realitat augmentada per fer jocs virtuals.

NO es tracta de Blockchain, Machine Learning, Augmented Reality, Internet of Things … tot això són EINES! El que és important és de CREAR el futur de la Turistologia, els nostres estimats futurs Turistòl@gs, per que sàpiguen com combinar-les, per crear empreses/destinacions turístiques més rendibles.

I més sostenibles, dirien alguns. Per suposat! No sé en el teu mon, però sense rendibilitat no hi ha sostenibilitat!!! Rendibilitat per les empreses turístiques de la destinació (i això vol dir, donar suport al client des de el principi fins el final del viatge), amb treballadors rebent bons salaris (i això només és possible si estem orientats al valor i no al preu, si son els nostres clients i no els clients d’altres empreses!), minimitzant els efectes negatius (capacitat de carga, gentrificació…).

L’origen de la sostenibilitat són els beneficis per la destinació turística i la seva distribució. Això és Turistologia!

Podeu veure més informació al voltant d’aquestes tecnologies als següents posts…

http://turistoleg.blogspot.com.es/2017/12/blockchain-public-private-specialized.html

http://turistoleg.blogspot.com.es/2017/09/are-augmented-reality-ar-and-machine.html

M’agrada la tecnologia, encara m’agrada més la Turistologia però el que més m’agrada són els Turistòl@gs!!!

Fitur 38a edició: la gran festa del turisme mundial

Des de figurants disfressats de moros i cristians fins a les darreres aportacions de la tecnologia aplicada al turisme.

Èxit de professionals, expositors i públic.

Venim d’una edició, la del 2017, amb unes xifres realment bones; 165 països participants, 7.500 periodistes i bloguers, 245.000 participants entre professionals i visitants i 9.893 empreses.

Enguany , les millors xifres de la seva història. La participació internacional, ha estat un 54% del total, ha crescut en un 13% (les diferents regions han crescut Àfrica 21%, Àsia, Pacífic 19% i Europa 15%) i la participació nacional ha crescut en un 3% . Hi han assistit més de 600 ministres d’arreu del Món.

S’ha arribat als 251.000 visitants dels quals 140.000 eren professionals , és a dir un increment del 2,5% i 7.700 periodistes i bloguers.

fitur2

La superfície que ocupa es de 65.000 m2 i s’ha incrementat en un 5% respecte a l’any anterior amb 816 estands, un 8% més que el 2017, amb representants de 165 països.

S’han fet 200.000 sortides nocturnes promogudes per Festitur per un valor de 14,2 milions d’euros.

L’impacte econòmic que genera a la capital de l’estat està estimat en 260 milions d’euros.

Podríem dir que ara com ara Fitur és la fira més important que es fa a la capital de l´Estat.

El dia d’obertura de la fira el hasthag Fitur 2018 va ser trending topic mundial.

Ara Fitur es prepara per afrontar el futur, o millor dit, present, amb quatre fòrums simultanis: TechYnegocio, TechYdestino, TechYfuturo y TechYsostenibilidad.

La demografia i la tecnologia marquen les noves tendències . També hi ha hagut un laboratori de 5G.

La presència de les empreses tecnològiques ha crescut en un 16% aquest any 2018.

fitur

Big & Smart data, robòtica, sostenibilitat, assistents virtuals, realitat virtual… són peces fonamentals que donen respostes a milions de somnis encara per crear. Avui en dia aquestes eines ens permeten col·locar-nos a l’origen d’aquests somnis i conèixer el viatger millor que ell mateix, fins a quasi entrar al subconscient per oferir el que realment desitja, fins i tot abans que pugui imaginar-s’ho.

Per resumir els tres punts de la Fira i el sector podríem dir:

  1. Creixement tant de l’oferta com de la demanda , recordem que l´any 2016 segons dades de l’OMT hi ha hagut 1.235 milions d’arribades a tot el món i la previsió pel 2030 és de 1.800 milions d’arribades a tot el món.
  2. Tecnologia , cada cop un increment més alt de tecnologia i digitalització , el Big Data ja és aquí per quedar-se, el que caldrà seran experts en cuinar-lo.
  3. Reconciliació entre l’activitat turística i els residents que, en alguns casos, ja era hora que es prengués seriosament .

En definitiva una trenta-vuitena edició de Fitur amb contrastos simpàtics, una ocasió per retrobar vells amics d’arreu del planeta que de no ser per aquesta fira seria difícil de trobar-nos, i el més important, una eina per estar al cas del que està succeint i succeirà en el futur del sector turístic, sense oblidar-nos que l´Estat Espanyol rep 81 milions de visitants, la tercera millor xifra entre els estats de tot el món, dels quals un de cada 4 ve a Catalunya.

Hem de mantenir la vocació de seguir sent un referent en el sector del turístic.

L’ocupabilitat en el sector turístic: El cas de l’Estat Espanyol i Catalunya

L’ocupabilitat en el sector turístic:
El cas de l’Estat Espanyol i Catalunya

Aquest article és una síntesi d’un treball de recerca que vaig portar a terme.
Els diferents subsectors del turisme generen una infinitat d’ocupacions amb un nivell formatiu que condiciona la qualitat del lloc de treball. Els requisits formatius dels llocs de treball són els que condiciona la qualitat de l’ocupabilitat en el mateix sector.
Actualment, l’oferta formativa reglada en turisme es basa amb la formació professional, el grau en turisme i l’oferta de màsters i addicionalment els programes de doctorat.

En síntesi de totes les dades elaborades i treballades al llarg de la recerca, s’exposen les dades més significatives:
– L’activitat turística genera un 12,27% d’ocupabilitat respecte a totes les activitats econòmiques espanyoles.
Les CC.AA que generen més ocupabilitat turística, són Catalunya amb un 17% i Madrid i Andalusia amb un 15%.
Però Balears i Canàries destaquen perquè els seus ocupats en turisme respecte del total de les activitats econòmiques nacionals representen cadascuna el 26%. A diferència de Catalunya que té un volum del 12%, Madrid un 11% i Andalusia un 13%.
– Pel que fa a subsectors de l’activitat turística, l’hostaleria és qui té l’impacte més important a nivell d’ocupabilitat. Quant a generació de llocs de treball té un volum del 64,35% i destaca el sector de serveis de menjars i begudes amb un 76,21% del total de l’hostaleria. A causa de aquest volum d’ocupabilitat, en totes les dades treballades aquest sector és el que condiciona els resultats.
– Les franges d’edats que predominen en el sector turístic són, les de 30 a 44 anys amb 43,32% i la franja de 45 anys i més amb un 35,71%.
– És un sector amb un 78,48% d’assalariats i un 21,49% d’autònoms.
Del conjunt d’assalariats, el 66,57% ha disposat d’un contracte indefinit i un 33,43% d’un contracte temporal.
Quant a jornada laboral, d’aquests assalariats, el 57,56% treballa a jornada completa i el 16,73% a jornada parcial, però hi ha un 25,70% que no es tenen dades.
– És un sector que predominen els estudis secundaris amb un 62,43% dels ocupats, els estudis superiors amb un 26,78% i els estudis primaris amb un 10,63%.

Dels estudis secundaris destaca l’hostaleria amb un 67,38% d’ocupats amb estudis secundaris, repartits entre els serveis d’allotjament amb un 61,86% i els serveis de menjars i begudes amb un 69,10%.
També destaca transports de viatgers amb un 62,38% d’ocupats amb estudis secundaris i altres activitats turístiques amb un 48,91%.
Dels ocupats que tenen estudis superiors, destaca altres activitats turístiques amb un 46,67 i amb diferència transports de viatgers amb un 28,47% i hostaleria amb un 19,20%.
Pel que fa als ocupats amb estudis primaris, destaca l’hostaleria amb un 13,19% seguit de transports de viatgers i amb diferència, altres activitats turístiques amb un 4,41%.
– El mateix sector turístic fruit de les necessitats provocades per l’estacionalitat i la demanda, no distingeix les titulacions de Grau i Cicle Formatiu.
Malgrat que a escala formativa, els diferents plans docents estan elaborats per un conjunt de competències que diferencia el CFGS i el Grau, l’estament universitari està reconeixent implícitament que hi ha un superposició de determinats continguts del CFGS d’Hoteleria i Turisme amb l’oferta de Graus. Així ho demostra la regulació universitària espanyola i catalana amb matèria de reconeixement d’ECTS pels titulats de CFGS.
El reconeixement de crèdits ECTS de les universitats catalanes i centres adscrits que apliquen als CFGS d’Hoteleria i Turisme està amb un 13,45%.

Generating and compensating demand. Increasing profits!

The old Yield/Revenue Management idea of a single demand curve is over. We have to generate demand/s with new segments. We have to compensate current demand with the new ones. We have to increase profits. We have to reinvent Yield/Revenue Management.
The other day, I shared with you a couple of tweets where I quoted two sentences from this book

The two sentences were…
1) “Revenue Management: A Path to Increased Profits”. PROFITS!!! Clear?
2) “…adding the creation and direction of demand to the present #revenuemanagement focus of managing current demand”. Waves Management!!! Clear?
Why did I highlight this sentences from this book?
Because, I Touristologistly believe, that they represent something fundamental AND usually missing in nowadays training, consultancy, practice of Yield/Revenue Management.
First, the focus on pricing techniques (that are very interesting, except when they are just… mark down the price with low occupancy!) and not the focus on profit.
Second AND MORE IMPORTANT, paying all the attention on CURRENT demand and a lack of focus on demand generation from NEW segments. Segments with different patterns that you can seduce in different ways in order that they appear in your Hotel/Tourism enterprise when is more convenient to you. Furthermore, you can compensate high demand of one of the segments with low demand of the others AND THE OTHER WAY AROUND. So, compensate low demand of one of the segments with high demand of the others. We are wave managers, remember? Here you can see a graphic representing waves compensation!

WavesCompensationLet’s see an example about waves compensation. We can think about Shangri-la … they have a problem of low occupancy (better to say a problem of less than desirable profit? YES!!!) during weekends because most of their customers are business people.
They Touristologistly make the most of nowadays social tendency… I want to be the best professional BUT ALSO THE BEST Parent!!!
So, you can promote to your customers… use you hard earned points of OUR loyalty program to appear in OUR hotel during weekends and enjoy especial activities for your kids. Not only you are a great professional you are the parent of the month! By the way, good example of Versions Of Me!!! The business people doesn’t appear during the weekends BUT yes, the lovely parent!
You can read this article and see how they are practicing these ideas.
“In 2017 Shangri-La Hotel, Shenyang, in Shenyang China, launched its second round of “K20 Activities.” This two-day training program, available to travelers and locals, pairs up to 20 children ages five to twelve with professionals at the property for fun “training” sessions that provide insight into the in’s and out’s of luxury hotel operations.” Interesting practice Shangri-la!!!
At the end of the day, these two ideas conveyed in the two sentences that we have been talking about (improving profits and discovering new segments) are highly connected. When you have new segments, you can sell to them complementary products, as a matter of fact, F&B or beds can be the complementary ones because, for specific segments, the principal components of the product are related with their main motivation.
It can be good service and attitude with their dog as we saw in this example about Disney OR to enjoy doing your favorite activity surrounded with people that like it or want to be a professional or they are already professionals on it… like the example of Chip Conley’s first specialized hotel on Rock music lovers and based on Rolling Stone magazine !!! It is obvious, that in those scenarios, the possibility to sell these extra activities and the basic ones without a discount will increase your TRevPar.
We can also use Long Tail theory for these specialized segments… that means to appear in specialized places where you will pay lower commissions/prices and sometimes don’t pay them at all. Let’s see two examples…
For instance, if you create a tour for architects from architect’s point of view, visiting the city where you have your hotel, offering also possibilities to sign in an internship with a local architect studio, etc. You can use Long Tail Theory and try to promote and distribute your package in any Architects university around the world. This promotion and distribution can be a win to win situation for everybody! Here you can find more information about special packages for Architects.
The same can happens, if you create a specialized package for grandparents travelling with their grandkids where you teach mathematics (a fun review for the grandkids and an opportunity for the grandparents to become the perfect tutor) or teaching basic coding to develop a native mobile app (where the kids will be the tutors!!!) to appear in a specialized social networking site as grandparents.com can also generate, again, this win to win situation!
All these actions will also increase your GopPar! More opportunities to generate extra revenues, or commissions for special activities, less cost of promotion and distribution… I love the application of long tail theory in Touristology!!!
Yield/Revenue management is changing a lot and we need YOU to create, improve, define these changes!!! As Alan Kay says “The best way to predict the future is to invent it”!!!! We are Touristologist! We do that!!!
Do you want to join US? I will be here, in the cloud, waiting for you!!!!

Create something ORIGINAL for specialized segments!

These weeks have been very intense! A proposal to create a start-up, a consultancy, the first classes and seminars…. I love intense times related to Touristology!!!

A copyologist’s thought that has appeared over and over during these activities it is the idea that Tourism enterprises Or Tourism destinations must begin the creation, communication and commercialization of Tourism products WHEN THE TOURIST IS ALREADY HERE. How on earth is possible that in XXI century this idea still alive?

I will provide two examples based on my experiences during these weeks. I hope you enjoy them AND HELP TOURISTOLOGY TO DESTROY THIS OLD AND NO PROFITABLE IDEA!!!

The other day, I shared with all of you this video, introducing the AirBnB initiative related to Jessica Parker and asked a simple question… What would you do in order to remain competitive?

Screen Shot 2017-10-08 at 18.43.57

I was waiting for examples like… I will look for new segments, I will try to seduce them with this dynamic package using a collaboration with these enterprises… To me surprise, I got some like this:

“I will do special activities for THESE Tourists. As they are here (near to my hotel) I will offer to them complementary activities”

WoW! Offer services to Tourists of other enterprises because they are here?

I don’t think this is, necessarily, a bad idea BUT… is it a Touristologists’ idea?

Is it a profitable one?

Is it NOT much better that YOU define YOUR segment then, try to create customized and aggregate components of products in order to satisfy their needs USING the chain of value that you build and control?

AirBnB is doing just this! Define a segment (Jessica Parker’s fans), customize and aggregate components of products to seduce them (meet the star, do the activities that She did in the films…) AND, of course, making the reservation through AirBnB!!! Something similar happened to me when I had the opportunity to be an external consultant for a hotel. They spent hours and hours talking about how the hotel is refurbishing its rooms, the swimming pool, the reception… in order to get “quality” Tourism.

How long they talked about segments definition? “0” How many seconds did they talk about distribution channels, meeting places of this segment? “0” How many seconds did they talk about how to help YOUR Tourists to help YOU to create, communicate and commercialize tourism products? “0”

If you want to seduce more profitable Tourists you have to use Touristology’s frameworks! Define a segment, customize and aggregate an offer to seduce them through a chain of value that you control/manage!

To summarize, spend less budget on refurbishing the hotel and more budget on refurbishing YOUR Chain of Value!!!

You are doing the process perfectly BUT you have a confused goal! As Einstein said:

EinsteinStop complementing / copying product of other enterprises. Stop refurbishing. Create something original for specialized segments! Don’t be copyologist… BECOME A TOURISTOLOGISTS!!!

Are Augmented Reality (AR) and Machine Learning (ML) the new, new thing?

This summer I have been doing an intellectual travel deep inside Augmented Reality (AR) and Machine Learning (ML). I mean, I listened to videos, read books, talked with experts and in parallel I began to use this knowledge developing native mobile apps and thinking how to apply them to the Tourism sector, What else?!?!?

First, I enjoyed Augmented Reality then, I fell in love (again) with Machine Learning (at the end of the day is a close relative of the Intelligent Systems that I learned doing my doctoral thesis). Soon, I realized that the two concepts are very related and that together can improve plenty of operations and processes of any Tourism enterprise OR Tourism destination!

Augmented reality can bring a customized information to the generic reality that all share. Here you can see a demo…

Machine Learning can create groups (segments!) classifying things, make recommendations (like Netflix or Amazon are doing).

I love Silicon Valley series, here you can enjoy a (funny) demo of Machine Learning… I hope we can create something more useful in OUR classes/seminars!!!

These possibilities to create groups (classify) people or objects, make customize recommendations, together with the possibility of show this to YOUR Tourists in real-time right here right now, open a lot of possibilities.

Specially, if you are in a trip and you need access to CUSTOMIZED information, products/service, contacts…. Just remember, the winner in tourism will be the ones able to provide support to the Tourist from the beginning to the end of the trip!!! Definitely, AG and ML can help you on this matter!

A very good way to get the customized information in real-time is ML… Now Yes!

AR+ML can be the new, new thing!

But… BE AWARE! Customization without privacy can be a nightmare! The user, at any time can decide if He/She wants to get o send this customized information OR changing the rules of how to customize this information (Versions of Me, remember?) AR without customization it is NOT the new, new thing! We don’t want generic information about (people, product/services…). We want customized information NOW and HERE!

AR + ML can allow us to put  web 2.0 business model in action!

ScalableCustomized: Sure!

Syndicated= Buying/selling anything right here, right now! …wait a moment Jordi… How can you trust the buyer and the seller? How you can create smart contracts between them? How you can send/get payments in a secure way? Ummm does Blockchain ring a bell to you?!?!?

Pro-Am = Can we organize a group? Right here, right now???

Let’s try to apply these ideas in Marketing OR in Yield/Revenue Management, for instance!

Machine learning can do marketing research in real-time based on your behaviour, in the things that you are saying, in the things that you are watching… right here, right now! Based on this real-time marketing research your organization can customize the 4P’s of Marketing (you know how much I respect this classic of Marketing and how funny I find the people that year after year say that they have find a new P or the 4X’s or the 6 S’s. Classics are classics and they are timeless!).

Let’s see some examples of customization…

You can customize the product/service AND the servuction process.

You can customize the price using some pricing ideas… opacity, up-selling, cross-selling…discounts or customize/new services for a group created by the Tourist!

You can customize the promotion and do it right now, right here using the knowledge that Machine Learning provide and the power of improving the reality that Augmented Reality provide to your apps!

You can change and customize the place using the power that Syndication provides… By the way, do you really thing that the smartphone is the place?

Can you think about one example of how to use Machine Learning and Augmented Reality to improve the processes (Marketing, Yield/Revenue Management, Human Resources… of your enterprise? Do you think that doing that you can earn a competitive advantage?

Come on Touristologists! YOU are the best minds working in the best sector ever! Time to proof it!

We love connecting dots! We are Consilient Thinkers  loving to nimbly pass from Web-engineering to Touristology!!!

Is Tourism OUR oil?

The other day, I was learning about Nigeria one of the most powerful countries in Africa.

Nowadays they try to create start-ups based on new technologies, they try to educate its population in coding skills… Perfect!

I also learned that they had oil… BUT the enterprises which extract, refine and distribute it are big corporations. So, they have the oil (and all the possible side effects: Pollution, etc) and others get the profit. Well, except for a few local people that allow this and they are also very rich!

BUT… Jordi it is not this blog about Touristology?

Calm down, Touristologists! I am the king of metaphors, remember?

For some countries, Tourism is OUR oil! We have to decide if we want to play Nigerian model OR to play the game as other countries (You-know-the-ones) which extract, refine and distribute their own oil!

If you manage your Tourism resources, if you select your own segments, if you create tourism packages to satisfy their necessities that will be better satisfied during a trip, if you communicate and commercialize these packages… then you will have YOUR own Tourists.

To them you can propose international routes, to them you can sell other Tourism destinations!!!

Then, we would be a Tourism destination leader!!!

On the other hand, if you don’t that… the big share of the profits will be for other enterprises which will get the trust and will manage THEIR Tourists… AND local population will get the bad side of the coin…. Carrying capacity!!! Gentrification…!

Of course, few local people also will get profit and maybe for this reason they don’t see the necessity to propose a stimulating alternative for everybody OR maybe it is because a lack of Touristology’s vision!

Do you want to play Tourism? Play it in the right way… Touristology’s way! Create, communicate and commercialize your own packages. You will get less side effects, more profits, higher salaries and happier citizens.

I love Touristology’s games!!!