Objectius del Turisme sostenible

Segons l‘Organització Mundial del Turisme (OMT): “el turisme sostenible és aquell que té totalment en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de l’indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones”. El turisme sostenible necessita de la cooperació entre les parts -visitants, indústria, entorn i comunitats- per tal que cadascuna d’elles aconsegueixi satisfer les seves necessitats: els visitants conèixer nous indrets i cultures desconnectant de la seva rutina quotidiana, i les comunitats amfitriones aconseguir ingressos i idees per innovar en l’activitat turística i en la qualitat de vida local, la qual cosa implica respectar el medi natural.

Segons ONU-PNUMA/OMT (2015) “les directrius pel desenvolupament sostenible del turisme i les pràctiques de gestió sostenible s’apliquen a totes les formes de turisme de tots els tipus de destinacions, inclosos el turisme de masses i els diferents segments turístics”.

  • Per tant, un turisme sostenible ha de:
    Donar un ús òptim als recursos ambientals que són un element fonamental pel desenvolupament turístic, mantenint els processos ecològics essencials i ajudant a conservar els recursos naturals i la diversitat biològica.
  • Respectar l’autenticitat sociocultural de les comunitats amfitriones, conservar els seus actius culturals i arquitectònics i els seus valors tradicionals, i contribuir a l’enteniment i la tolerància intercultural.
  • Assegurar unes activitats econòmiques viables a llarg termini, que aportin uns beneficis socials-econòmics ben distribuïts entre tots els agents, que generin oportunitats d’ocupació estable, i obtenció d’ingressos i de serveis socials per a les comunitats amfitriones, que contribueixin a la reducció de la pobresa.

Photo by Ashim D’Silva on Unsplash

La Cimera Mundial de Turisme Sostenible (Vitória, 2015), creu fermament que “el turisme basat en els principis internacionalment reconeguts del desenvolupament sostenible és l’únic camí a seguir per al seu desenvolupament en harmonia amb el medi natural i el benestar humà”.

Els acords a que es va arribar en aquesta cimera es podrien classificar segons les tres dimensions de la qualitat de vida a que aspira qualsevol persona del planeta (Alguacil, 2000):

  • Qualitat ambiental (territori):
    El turisme ha de ser compatible amb la conservació de la natura i de la biodiversitat, ja que un medi natural constitueix un recurs turístic fonamental i serveix per prendre consciència del valor intrínsec de la natura per a tots.
    Ha de respondre de forma activa i de manera urgent al canvi climàtic, en el marc evolutiu de les Nacions Unides, per reduir progressivament les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i poder créixer de manera sostenible.
    Ha d’adoptar tecnologies i modes de gestió innovadors i adients per tal de millorar l’eficiència en l’ús dels recursos, en particular en l’ús de l’aigua i l’energia.
    Ha de proporcionar solucions innovadores per ser més eficient en la gestió dels recursos en el context d’una economia circular, per tal d’evitar la generació de residus, augmentar l’eficiència i reduir el consum i la contaminació.
  • Benestar (ocupació, salut i formació):
    o El turisme és una activitat transversal que pot contribuir a lluitar contra la pobresa, protegir la natura, així com promoure el desenvolupament sostenible.
    o És un dels motors més prometedors de creixement per a l’economia mundial, especialment en els països en desenvolupament, i resulta clau per recolzar els models emergents en la transició cap a economies verdes.
    o Pot contribuir a la seva pròpia resiliència i a la recuperació econòmica mundial, mitjançant l’aplicació d’una estratègia de descarbonització, juntament amb la innovació en l’ús de l’energia, els recursos, el transport i els sistemes de comunicació.
  • Identitat cultural (participació i xarxes socials d’entitats):
    o El turisme exerceix un paper vital per avançar cap a un planeta més pacífic, cosa que permet obrir noves possibilitats per convertir-lo en un instrument de pau i tolerància.
    o Ben gestionat, el turisme pot ser un protagonista transcendental a l’hora de preservar els tresors actuals per a les generacions futures, ja que assegura la protecció i la integritat del nostre patrimoni comú material i immaterial.
    o Ha d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per construir el turisme intel·ligent, responsable i creatiu del futur.
    o Constitueix una força motriu del patrimoni cultural, les arts i les indústries culturals i creatives, de conformitat amb les convencions culturals de la UNESCO i les seves directrius operacionals.

Totes tres dimensions de la qualitat de vida estan íntimament interrelacionades (Llobet, 2014), pel que no és estrany que hi hagi un dels acords que sigui totalment transversal a totes elles:

o El turisme ha d’utilitzar els béns i serveis locals (territori) de manera que pugui augmentar els vincles amb la comunitat i reduir al mínim les fugues econòmiques (benestar), amb el reconeixement de la cohesió social i econòmica com a principi fonamental del desenvolupament del turisme sostenible (identitat cultural).

També es pot observar que la interrelació entre dimensions fa que el compliment o incompliment d’un acord en una dimensió, afavoreix o dificulti el compliment dels acords en les altres dimensions. Per exemple, la baixa qualitat ambiental deguda a la destrucció d’ecosistemes o a la contaminació, redueix el benestar perquè pot generar problemes de salut entre la població i/o destruir ocupació vinculada a l’explotació turística del medi natural, i trasbalsar la identitat cultural degut a la transformació del territori que fa desaparèixer espais de referència col·lectiva; i a l’inrevés, l’alta qualitat ambiental proporciona oportunitats laborals que generen benestar (ocupació, salut i formació), aprofundeix en les arrels culturals, reforça la identitat de les persones del territori, articula la participació en xarxes d’entitats i genera cohesió social.

Photo by rawpixel on Unsplash

Els participants a la Cimera Mundial de Turisme Sostenible reconeixen que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), adoptats per les Nacions Unides (2015), representen una gran oportunitat per orientar decididament el turisme cap a vies integradores i sostenibles. Són 17 objectius de caràcter integrat i indivisible, que conjuguen les tres dimensions del desenvolupament sostenible (econòmica, social i ambiental) i es refereixen, resumidament, a posar fi a la pobresa i a la fam, millorar la nutrició i promoure l’agricultura sostenible; garantir una vida sana i una educació al llarg de tota la vida de les persones, inclusiva, equitativa i de qualitat; aconseguir la igualtat de gènere, la disponibilitat de l’aigua i la seva gestió sostenible, així com el sanejament per a tothom; l’accés a una energia assequible, segura i sostenible; aconseguir l’ocupació plena i el treball decent; la construcció d’infraestructures resilients; la promoció de la industrialització inclusiva i sostenible, i el foment de la innovació; la reducció de la desigualtat en i entre països; aconseguir ciutats i poblacions inclusives, resilients i sostenibles; garantir modalitats de consum i producció sostenibles; adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes; conservar i utilitzar en forma sostenible oceans i mars; protegir, restablir i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres; promoure societats pacífiques i inclusives, facilitar l’accés a la justícia i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells; i, per acabar, enfortir l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.

Malgrat que moltes vegades la utilització de Turisme Sostenible, per part de molts actors que intervenen en l’activitat turística, són paraules buides de contingut i de creences, és a dir, hi ha una banalització com a paraula “ameba”, existeixen aspectes (Grünig, 2015) que juguen a favor d’un Turisme Sostenible, com són:

La dependència cap a la sostenibilitat com a condició de la viabilitat de l’activitat turística a llarg termini: a) La consideració de la sostenibilitat com un procés i no com una fita: fer el turisme més sostenible significa tenir en compte en la planificació, el desenvolupament, l’operació i la pràctica del turisme totes les seves repercussions i necessitats, en un procés continu de millora. b) El turisme com a eina pedagògica de primer ordre per interioritzar criteris de sostenibilitat. Atès que el turisme és una activitat singular en la qual, contràriament a l’habitual, és el consumidor qui viatja al producte i al productor, s’estableix una especial interacció entre turistes, indústria, entorn i residents que afavoreix la consciència i la sensibilització cap a la sostenibilitat en general i a la de les destinacions en particular. Aquesta actitud d’una major atenció a la sostenibilitat a través de l’observació crítica i de la millora constant en un context d’oci i plaure, no pot ser més que beneficiosa pel seu valor pedagògic, més enllà de les pròpies destinacions i de la pròpia activitat, ja que afavoreix l’interiorització de criteris de sostenibilitat que després seran vàlids a tots els àmbits de la vida i al llarg de tot l’any, tant en les comunitats emissores com en les receptores.

Com a conclusió final, es pot afirmar que el turisme sostenible no és una tipologia de turisme sinó que és un camí i no una fita, on tots els actors que intervenen en l’activitat turística l’han d’adoptar pel bé comú de la societat. Tal com indica Morales (2017), el turisme sostenible és aquell que no posa en risc les necessitats de generacions futures i és respectuós amb el medi natural, socialment sensible i econòmicament viable.

Principis de sostenibilitat turística

Malgrat que el turisme és un motor de desenvolupament pels territoris i que alhora pot tenir un impacte positiu en el producte interior brut (PIB) del territori, també pot generar impactes negatius. A continuació trobem alguns exemples d’impactes negatius:

Des de l’aspecte del medi natural, la indústria turística considera les platges, muntanyes, deserts, selves, etc. com a recursos que es transformen per a què esdevinguin un atractiu turístic, la qual cosa provoca un flux important de visitants que pot generar danys irreversibles en el medi natural a través de la pressió exercida sobre els ecosistemes. La transformació del medi passa per la construcció de complexes turístics i infraestructures de comunicació que destrossen indrets naturals, l’acaparament de terres, aigua i energia que trenquen la lògica del natural funcionament dels ecosistemes generant contaminació, residus, erosió, desforestaració, etc.

En l’aspecte econòmic, es pot observar la desigualtat en la distribució de la riquesa i la propietat de la terra, la concentració de la indústria i l’ocupació estacional i poc qualificada. En els països en vies de desenvolupament, la majoria d’ingressos procedents del turisme internacional no arriben a l’economia local. Dels diners que s’ingressa en un territori, la majoria van a parar als sectors més afavorits o a les classes dominants que col·laboren amb inversors internacionals.

L’especulació immobiliària ha esdevingut un estímul perquè promet ingressos fàcils i ràpids, provocant requalificacions d’espais protegits i no protegits per a què esdevinguin espais d’activitat turística. Tal com assenyalen Cañada i Gascón, [la revaloració dels recursos autòctons es materialitza molts cops en processos inflacionistes, derivats d’un augment de la demanda de la terra, de l’aigua o dels aliments; el resultat és l’encariment de la cistella familiar, la dificultat d’accedir a un habitatge o l’expulsió de camperols per l’augment de les rendes agràries].

La concentració de la indústria: la liberalització deixa en molts casos desprotegits els països en vies de desenvolupament i les seves comunitats a l’hora de controlar les inversions turístiques i els beneficis que se n’obtenen, i obre aquestes destinacions a la influència creixent del capital estranger. Aquesta tendència afavoreix les cadenes hoteleres i els operadors turístics internacionals en detriment de les empreses locals.
El turisme es caracteritza per l’estacionalitat, provocada pel factor de la climatologia i el període vacacional del visitant, que sovint es mou de manera massiva i provoca la contractació temporal de persones poc qualificades la majoria de vegades, i imposa horaris excessius, salaris baixos, etc.

En l’aspecte sociocultural, el turisme, en moltes ocasions, desposseeix la significació dels elements tradicionals i culturals de les comunitats. D’aquesta manera, el visitant té una percepció d’aquests elements intangibles com una imatge folklòrica i en determinats indrets, comporta desequilibris socials i la substitució de valors ancestrals per altres, amb un alt valor materialista.

Photo by Annie Spratt on Unsplash

Cal reconèixer el paper de molts governs inhibint-se i altres, en promoure la sostenibilitat en un sector com és el turístic, molt fragmentat i en el que la major part dels efectes negatius són causats pel sector privat i els propis turistes amb una gestió d’assumptes de responsabilitat pública relacionats amb l’activitat turística (aire, aigua, patrimoni natural i cultural, qualitat de vida, etc.). De fet, Ritchie i Crouch (2003) consideren la política (governança), entenent-la com acció de govern, un quart pilar de la sostenibilitat. Segons afirmen, “el desafiament que afronten la política i els polítics és establir metes que reflecteixin els valors i les ambicions dels agents presents a la destinació i, en funció d’ells, promoure un marc d’actuació que suporti l’abast d’aquestes metes, on tots els agents actuaran per aconseguir-les. Per tant, l’èxit d’una destinació és una responsabilitat de cadascú”.

En conclusió, els principis de sostenibilitat turística s’han de basar en els aspectes ambiental, econòmic, sociocultural i de governança del desenvolupament turístic, havent-se d’establir un equilibri adequat entre aquestes dimensions per garantir la seva sostenibilitat a llarg termini.

Digital Nòmades

L’altre dia, vaig compartir amb els meus col·legues Turistòl@gs aquest vídeo sobre Digital Nòmades al·legant que eren un bon exemple de segmentació més profunda. Estaríeu d’acord?

Avui provaré d’aportar un xic més d’informació relacionada amb aquest segment … Aquí podeu veure com Destinacions Turístiques intenten seduir aquests Digital Nòmades.

Podem trobar molta informació sobre Tailàndia, Budapest, Costa Rica … però, gaudim d’aquest vídeo de Las Palmas de Gran Canaria:

Apartaments que ofereixen espais de treball com nomadx (https://nomadx.com). També podem trobar subconjunts dins d’aquest segment, com el que apareix en aquest vídeo per a famílies (https://unsettledown.com).

Podem estudiar / analitzar / intentar millorar / detectar amenaces i estafes … utilitzant els nostres esquemes mentals favorits?
1) Deeper Segmentation:
A) Creieu que és un bon exemple de “identity refreshment”?
B) Creieu que podríem crear grups de clients?
C) Creieu que ens podríem beneficiar de la teoria del “Long Tail”?

2) PEST/ Strategic Triangle/ 4P

3) Strategic Triangle

M’agraden els jocs de la Turistologia! Juguem?

Guardons Turisme 2018

Dilluns 19 de novembre es van lliurar els Guardons de turisme 2018 premiant diverses iniciatives en quatre categories: Millor experiència turística, Millor proposta d’Innovació en accions promocionals i comercialització, Millor proposta de Turisme responsable i Millor projecte de coneixement i recerca referit al sector turístic.

En la categoria de Millor experiència turística es va distingir la feina de l’Ajuntament de Vilafranca i el projecte El Camí del Vi.

En la categoria d’ Innovació en accions promocionals i comercialització el guardó va ser per l’Ajuntament de Calaf i la iniciativa de recuperar les botigues de la Plaça gran de la vila.

En la categoria de Turisme responsable, el reconeixement va ser per l’Associació Marques de Pastor i la iniciativa que recupera el patrimoni històric i etnogràfic de la zona.

Finalment, el Millor projecte de coneixement i recerca referit al sector turístic va ser per la feina de la investigadora Estela Mariné Roig i el seu treball sobre la imatge i la identitat de la Catalunya Turística.

Cap a un Turisme de Memòria a Catalunya

Malgrat ja fa anys que els espais vinculats a processos traumàtics col·lectius són objecte d’interès per part de turistes i viatgers, la conceptualització del marc teòric d’aquesta tipologia de turisme és un fet relativament nou. El “turisme de memòria” neix a França a inicis del segle XXI. Cavaignac i Deperne (2003) el van definir com “la pràctica turística que incita al públic a explorar els elements patrimonials posats en valor, per així, extraure tot l’enriquiment cívic i cultural que ens proporciona la referència del passat”.  L’estat francès va impulsar el seu desenvolupament a partir de l’eix temàtic dels dos grans conflictes armats del segle XX  i amb la consolidació d’una xarxa d’espais de memòria. Els objectius d’aquesta xarxa són l’educació cívica i el desenvolupament territorial. França ha sigut el país que millor ha entès que turisme i memòria estan destinats a formar tàndem, com demostra el seu reeixit model de turisme de memòria. Les xifres són prou eloqüents, l’any 2010 els equipaments de la xarxa d’espais de memòria de França van registrar mes de 6 milions de visitants. En l’actualitat, el desenvolupament d’aquest segment turístic implica que regions franceses on anteriorment no existia cap potencialitat s’hagin transformat en destinacions ben posicionades.

Al conjunt de l’Estat espanyol, la demanda de continguts i productes associats a la memòria històrica creix any rere any. La guerra del 36 implica un eix d’interès per als turistes estrangers, sobre tot en allò relacionat amb la participació dels internacionals. No cal dir que les implicacions d’aquest conflicte són extensibles a gran part de la població nacional, desconeixedora dels fets d’una història pròpia i a la que els uneix vincles emocionals i empàtics.

Catalunya disposa del potencial turístic necessari i dels espais de memòria suficients per apostar per aquesta modalitat turística. Durant els darrers anys, han estat diverses les iniciatives, tant des de l’àmbit púbic com des del privat que han buscat posar en valor aquesta tipologia de recursos. Cal però una aposta més resolutiva per part  de l’administració. El turisme de memòria a Catalunya pot afavorir el desenvolupament turístic de destinacions encara poc destacades i crear producte d’oferta complementària a destinacions consolidades. Alhora pot afavorir el desenvolupament turístic territorial i el creixement sostenible del sector. Aquesta activitat genera economia, enforteix la identitat col·lectiva de la comunitat receptora i contribueix a minimitzar l’impacte sobre el paisatge cultural de l’activitat turística alhora que ofereix al visitant una experiència enriquidora de qualitat i una mirada llarga sobre el territori que visita.

El valor afegit i les experiències en el turisme

El pes del sector turístic sobre el total del PIB espanyol i català mostra com el turisme és d’important i com va guanyant pes. Aquesta tendència a l’alça, ve donada per diversos motius. Per una banda, un augment de renda de la demanda de turisme que creix més que de forma proporcional. Per l’altra, el fet que permet aquesta notable presència del turisme dins el PIB és l’abaratiment dels productes turístics.

Fa uns quaranta anys el preu del bitllet més senzill per anar al Nepal equivalia a un mes i mig de salari, quan avui val entorn als 400€. Aquest exemple posa de manifest que en la majoria dels serveis turístics els preus relatius han disminuït amb el pas dels anys. Un dels protagonistes indiscutibles d’aquest abaratiment ha estat la introducció del model de turisme Low Cost. Aquest baix cost implica un ajustament molt elevat dels costos de les organitzacions turístiques, i per tant, un empobriment dels serveis prestats.

Efectivament, la majoria dels serveis turístics han disminuït els preus relatius amb el pas dels anys. Aquesta disminució ve donada, en part, per la introducció de sistemes de fixació de preus que permeten la modificació constant dels preus dels serveis mitjançant el PriceManager o el sistema de Revenue Management. L’oferta s’adapta a la demanda de manera continuada. De retruc, aquesta gestió de preus que possibilita la seva variació fins a cinc vegades al dia, permet adaptar el preu a la demanda, aconseguint redistribuir el turisme. La manera en que aquests sistemes de gestió aconsegueixen aquesta redistribució és a partir de les dates, ja que s’afavoreix que els viatgers avancin o endarrereixin els seus viatges en funció del preu.

Quan més baixos són els preus més empobriment dels serveis prestats, entrant en un cercle viciós on cal la intervenció i col·laboració del sector públic. Tant les empreses que apliquen un model LOW COST com aquelles que no l’apliquen necessiten serveis a l’alçada de la seva oferta. Competir amb altres destinacions turístiques o entre l’empresariat via preus no és la millor opció per a les empreses turístiques de Catalunya. Aprofitant la riquesa turística del territori català, és millor competir via qualitat del servei. És a dir, un hotel de 4 estrelles necessita un entorn de 4 estrelles. Certament, un dels factors que actuen més en la qualitat de la oferta és l’entorn i és en aquest punt on la política pública pot actuar per posar límits i regulacions però també per millorar els serveis públics. De la mateixa manera, l’empresari turístic ha de tenir clar que un hotel no pot vendre solament el seu establiment, sinó també la ciutat/regió i l’entorn on està situat.

I és aquí on rau el problema del turisme. A Catalunya no es pot parlar d’un model turístic únic, sinó que s’ha de parlar de diferents models amb diferents vasos comunicants entre ells. Tanmateix no s’aprofiten les sinèrgies que es creen o es podrien crear entre els diferents actors i els diferents tipus de turisme. Caldria que es combinessin ofertes de turisme a les destinacions amb més atractiu turístic amb altres zones del territori. Aquestes ofertes combinades evitarien efectes negatius com la turismofòbia o la gentrificació. El fet de no dur a terme aquestes combinacions fa que perilli la sostenibilitat del sector. Aquesta sostenibilitat es basa principalment en quatre pilars:

– Oferta: a Catalunya l’oferta de serveis turístics és molt àmplia i de força qualitat, per tant aquest és un factor controlat, per bé què darrerament s’han incorporat altres ofertes que queden fora del control de l’establishment turístic (per exemple els serveis oferts per Airbnb o Uber).

– Demanda: històricament Catalunya ha estat un punt d’arribada de turistes, per tant cal cuidar els clients per seguir mantenint aquesta posició.

– Medi ambient: es tracta d’un factor que havia quedat descuidat durant anys, però en els últims temps s’ha guanyat en consciència ambiental.

– Societat receptora: aquest és el factor que actualment està més qüestionat. Bàsicament existeixen dos problemes, la gentrificació i els problemes d’utilització de l’espai. Aquest últim es tracta de les molèsties que causen els turistes en punts determinats de ciutats o espais de molt interès. Aquest problema té una complexa solució ja que difícilment es pot limitar el pas en zones obertes com les Rambles. Un cas d’èxit en el qual es va poder regular el turisme va ser al Parc Güell, on gràcies a la seva disposició va permetre la regulació dels accessos. L’altre problema que es va apuntar va ser la transformació de barris que fins l’actualitat eren de classe obrera, ara estan patint una transformació reconvertint-se en allotjament turístic. Aquesta problemàtica coneguda com a gentrificació és una de les causants de la turismofòbia.

En el sector turístic s’ha d’evitar competir entre les empreses del mateix territori per veure qui baixa més el preu. Cada cop més el sector turístic d’arreu del món ven a partir del valor afegit i de l’experiència. S’ha d’intentar que les empreses turístiques treballin a nivell de valor afegit per aconseguir la diferenciació, a més de promoure experiències que ajudin a guanyar atractiu per a la destinació i per al sector empresarial turístic. Crear i saber promoure productes i experiències que recullin tot el valor afegit aportat per l’empresa turística i per l’administració pública ajudaran al manteniment dels diferents models turístics de Catalunya millorant la seva adaptació a la demanda. L’empresariat turístic i les institucions han de ser capaços d’aportar un valor afegit a les activitats turístiques per tal d’augmentar-ne el seu valor i per obtenir-ne major benefici. Aquest seria un dels aspectes fonamentals per a la sostenibilitat de l’empresa turística, de la destinació i del territori.

Autor: Joan  Sorribes

L’administrador de somnis

Quan una persona s’acosta als nostres locals per consumir els nostres serveis, es converteixen en hostes, comensals o visitants. En aquell moment, l’únic que volen és que els seus somnis, que durant tot l’any han anat engruixint, es converteixin en realitat. Vacances, dinars de celebració, visites desitjades durant temps a llocs de difícil accés per causes econòmiques, de distància o de treball, tot això deixat a les mans del tècnic en turisme, esperant que la seva professionalitat doni realitat als seus somnis.

El director d’allotjaments és un d’aquests tècnics que ha de saber administrar la base del seu negoci, que és la necessitat dels hostes, comensals i visitants per desconnectar de la seva rutina diària i submergir-se durant un, dos o més dies en una rutina diferent, a on els detalls el facin oblidar de la feina i els problemes. Som animals de somnis, som, com diu Rolf Jansen, “La societat del somni”.

No hem d’oblidar que formem part d’una cadena de serveis que està dins d’una destinació. El nostre bon servei posarà un granet de sorra a l’èxit de la destinació, però el nostre fracàs destruirà, no només el somni del nostre hoste, sinó tota la feina ben feta d’altres serveis que integren el producte final de la destinació. Som una cadena i formem part d’un tot. Nosaltres com allotjament; els altres serveis, que faciliten el coneixement o poder gaudir de l’entorn; els habitants de la destinació que fan viure a la destinació; sense oblidar l’entorn, que en molts de casos es l’excusa principal perquè hostes, comensals i visitants ens demani’n els nostres serveis i al qual hem de cuidar i preservar.

Com empresa de servei no hem d’oblidar que el nostre es un servei de “persones per persones”, a on el servei es produeix i es consumeix en el mateix moment en què es troben el personal que executa el servei i el nostre hoste, comensal o visitant . No hi ha marxa enrere, com diu Grönroos és el “moment de la veritat”, a parir d’aquest moment el nostre hoste, comensal o visitant només es podrà endur un bon record o una mala experiència, res més (a no ser que ens robi alguna tovallola). Com deia Conrad Hilton, en el moment que el nostre hoste entra pel “hall” de l’hotel, el 90% de l’èxit del nostre servei està en mans de les persones de primera fila.

L’organització d’un allotjament turístic no només és el despatx i la compta 6 del pla comptable, sinó l’organització de les diferents emocions del nostre hoste, del nostre personal i dels nostres accionistes. L’èxit del disseny dels nostres serveis oferts en els nostres locals, han de reconfortar els somnis dels hostes, comensal i visitants; els somnis i necessitats del nostre personal; i les exigències i objectius  dels nostres accionistes.

La nostra és una indústria de serveis emocionals, a on la nostra professionalitat serveix per carregar les “piles” de la nostra societat. Com a directors d’allotjaments turístics no els podem defraudar.

Per què els Turistòl@gs hem de saber de tecnologia?

Viatjar és una necessitat bàsica de l’esser humà i, com totes les altres necessitats bàsiques (menjar, dormir, aprendre, sexe…),  necessita d’una Ciència pel seu estudi i propostes per satisfer-la de la manera més eficaç i eficient possible.

La Turistologia que podríem definir com l’art i la ciència de la motivació del viatge que proporciona millores en la qualitat de vida, contactes internacionals i perspectives més àmplies per al turista I una forma de tenir cura de la cultura i crear riquesa i ocupació (amb bona retribució) per a la destinació turística, necessita de les tecnologies per tal de donar suport al turista des de el principi fins al final del viatge.

Quina tecnologia? La que sigui més interesant! I dissenyada e implementada amb una visió holística per saber com combinar-les i evitar situacions similars a les que podem veure en aquest vídeo:

Deixeu-me ser clar, no volem explicar Blockchain, Machine Learning, Realitat Augmentada, Internet de les coses… de manera que ho entengui un nen de 5 anys o la nostre avia… no volem aconsellar si cal comprar bitcoins… no volem fer servir la Intel·ligència artificial com una caixa negra amb models i dades d’altres sectors i empreses… volem fer-la servir amb les nostres dades, dels nostre sector de la nostre empresa. No volem fer servir internet de les coses i/o realitat augmentada per fer jocs virtuals.

NO es tracta de Blockchain, Machine Learning, Augmented Reality, Internet of Things … tot això són EINES! El que és important és de CREAR el futur de la Turistologia, els nostres estimats futurs Turistòl@gs, per que sàpiguen com combinar-les, per crear empreses/destinacions turístiques més rendibles.

I més sostenibles, dirien alguns. Per suposat! No sé en el teu mon, però sense rendibilitat no hi ha sostenibilitat!!! Rendibilitat per les empreses turístiques de la destinació (i això vol dir, donar suport al client des de el principi fins el final del viatge), amb treballadors rebent bons salaris (i això només és possible si estem orientats al valor i no al preu, si son els nostres clients i no els clients d’altres empreses!), minimitzant els efectes negatius (capacitat de carga, gentrificació…).

L’origen de la sostenibilitat són els beneficis per la destinació turística i la seva distribució. Això és Turistologia!

Podeu veure més informació al voltant d’aquestes tecnologies als següents posts…

http://turistoleg.blogspot.com.es/2017/12/blockchain-public-private-specialized.html

http://turistoleg.blogspot.com.es/2017/09/are-augmented-reality-ar-and-machine.html

M’agrada la tecnologia, encara m’agrada més la Turistologia però el que més m’agrada són els Turistòl@gs!!!

Fitur 38a edició: la gran festa del turisme mundial

Des de figurants disfressats de moros i cristians fins a les darreres aportacions de la tecnologia aplicada al turisme.

Èxit de professionals, expositors i públic.

Venim d’una edició, la del 2017, amb unes xifres realment bones; 165 països participants, 7.500 periodistes i bloguers, 245.000 participants entre professionals i visitants i 9.893 empreses.

Enguany , les millors xifres de la seva història. La participació internacional, ha estat un 54% del total, ha crescut en un 13% (les diferents regions han crescut Àfrica 21%, Àsia, Pacífic 19% i Europa 15%) i la participació nacional ha crescut en un 3% . Hi han assistit més de 600 ministres d’arreu del Món.

S’ha arribat als 251.000 visitants dels quals 140.000 eren professionals , és a dir un increment del 2,5% i 7.700 periodistes i bloguers.

fitur2

La superfície que ocupa es de 65.000 m2 i s’ha incrementat en un 5% respecte a l’any anterior amb 816 estands, un 8% més que el 2017, amb representants de 165 països.

S’han fet 200.000 sortides nocturnes promogudes per Festitur per un valor de 14,2 milions d’euros.

L’impacte econòmic que genera a la capital de l’estat està estimat en 260 milions d’euros.

Podríem dir que ara com ara Fitur és la fira més important que es fa a la capital de l´Estat.

El dia d’obertura de la fira el hasthag Fitur 2018 va ser trending topic mundial.

Ara Fitur es prepara per afrontar el futur, o millor dit, present, amb quatre fòrums simultanis: TechYnegocio, TechYdestino, TechYfuturo y TechYsostenibilidad.

La demografia i la tecnologia marquen les noves tendències . També hi ha hagut un laboratori de 5G.

La presència de les empreses tecnològiques ha crescut en un 16% aquest any 2018.

fitur

Big & Smart data, robòtica, sostenibilitat, assistents virtuals, realitat virtual… són peces fonamentals que donen respostes a milions de somnis encara per crear. Avui en dia aquestes eines ens permeten col·locar-nos a l’origen d’aquests somnis i conèixer el viatger millor que ell mateix, fins a quasi entrar al subconscient per oferir el que realment desitja, fins i tot abans que pugui imaginar-s’ho.

Per resumir els tres punts de la Fira i el sector podríem dir:

  1. Creixement tant de l’oferta com de la demanda , recordem que l´any 2016 segons dades de l’OMT hi ha hagut 1.235 milions d’arribades a tot el món i la previsió pel 2030 és de 1.800 milions d’arribades a tot el món.
  2. Tecnologia , cada cop un increment més alt de tecnologia i digitalització , el Big Data ja és aquí per quedar-se, el que caldrà seran experts en cuinar-lo.
  3. Reconciliació entre l’activitat turística i els residents que, en alguns casos, ja era hora que es prengués seriosament .

En definitiva una trenta-vuitena edició de Fitur amb contrastos simpàtics, una ocasió per retrobar vells amics d’arreu del planeta que de no ser per aquesta fira seria difícil de trobar-nos, i el més important, una eina per estar al cas del que està succeint i succeirà en el futur del sector turístic, sense oblidar-nos que l´Estat Espanyol rep 81 milions de visitants, la tercera millor xifra entre els estats de tot el món, dels quals un de cada 4 ve a Catalunya.

Hem de mantenir la vocació de seguir sent un referent en el sector del turístic.

L’ocupabilitat en el sector turístic: El cas de l’Estat Espanyol i Catalunya

L’ocupabilitat en el sector turístic:
El cas de l’Estat Espanyol i Catalunya

Aquest article és una síntesi d’un treball de recerca que vaig portar a terme.
Els diferents subsectors del turisme generen una infinitat d’ocupacions amb un nivell formatiu que condiciona la qualitat del lloc de treball. Els requisits formatius dels llocs de treball són els que condiciona la qualitat de l’ocupabilitat en el mateix sector.
Actualment, l’oferta formativa reglada en turisme es basa amb la formació professional, el grau en turisme i l’oferta de màsters i addicionalment els programes de doctorat.

En síntesi de totes les dades elaborades i treballades al llarg de la recerca, s’exposen les dades més significatives:
– L’activitat turística genera un 12,27% d’ocupabilitat respecte a totes les activitats econòmiques espanyoles.
Les CC.AA que generen més ocupabilitat turística, són Catalunya amb un 17% i Madrid i Andalusia amb un 15%.
Però Balears i Canàries destaquen perquè els seus ocupats en turisme respecte del total de les activitats econòmiques nacionals representen cadascuna el 26%. A diferència de Catalunya que té un volum del 12%, Madrid un 11% i Andalusia un 13%.
– Pel que fa a subsectors de l’activitat turística, l’hostaleria és qui té l’impacte més important a nivell d’ocupabilitat. Quant a generació de llocs de treball té un volum del 64,35% i destaca el sector de serveis de menjars i begudes amb un 76,21% del total de l’hostaleria. A causa de aquest volum d’ocupabilitat, en totes les dades treballades aquest sector és el que condiciona els resultats.
– Les franges d’edats que predominen en el sector turístic són, les de 30 a 44 anys amb 43,32% i la franja de 45 anys i més amb un 35,71%.
– És un sector amb un 78,48% d’assalariats i un 21,49% d’autònoms.
Del conjunt d’assalariats, el 66,57% ha disposat d’un contracte indefinit i un 33,43% d’un contracte temporal.
Quant a jornada laboral, d’aquests assalariats, el 57,56% treballa a jornada completa i el 16,73% a jornada parcial, però hi ha un 25,70% que no es tenen dades.
– És un sector que predominen els estudis secundaris amb un 62,43% dels ocupats, els estudis superiors amb un 26,78% i els estudis primaris amb un 10,63%.

Dels estudis secundaris destaca l’hostaleria amb un 67,38% d’ocupats amb estudis secundaris, repartits entre els serveis d’allotjament amb un 61,86% i els serveis de menjars i begudes amb un 69,10%.
També destaca transports de viatgers amb un 62,38% d’ocupats amb estudis secundaris i altres activitats turístiques amb un 48,91%.
Dels ocupats que tenen estudis superiors, destaca altres activitats turístiques amb un 46,67 i amb diferència transports de viatgers amb un 28,47% i hostaleria amb un 19,20%.
Pel que fa als ocupats amb estudis primaris, destaca l’hostaleria amb un 13,19% seguit de transports de viatgers i amb diferència, altres activitats turístiques amb un 4,41%.
– El mateix sector turístic fruit de les necessitats provocades per l’estacionalitat i la demanda, no distingeix les titulacions de Grau i Cicle Formatiu.
Malgrat que a escala formativa, els diferents plans docents estan elaborats per un conjunt de competències que diferencia el CFGS i el Grau, l’estament universitari està reconeixent implícitament que hi ha un superposició de determinats continguts del CFGS d’Hoteleria i Turisme amb l’oferta de Graus. Així ho demostra la regulació universitària espanyola i catalana amb matèria de reconeixement d’ECTS pels titulats de CFGS.
El reconeixement de crèdits ECTS de les universitats catalanes i centres adscrits que apliquen als CFGS d’Hoteleria i Turisme està amb un 13,45%.