Cuenta satélite de Turismo

La CST fue aprobada en el año 2000 después de diecisiete años de estudio y preparación en la que participaron organismos tan importantes como la OMT, OCDE, Eurostat y WTTC (Consejo Mundial de Turismo), bajo al dirección y supervisión de la ONU. En ella se incluyen sectores que van más allá de los considerados genuinamente turísticos (hoteles, AA.VV. etc.), por lo que se tiene en cuenta la participación de todos aquellos que contribuyen al beneficio económico que aporta el turismo: el valor de los alimentos que aporta el sector agrícola para consumo de los turistas, el de los edificios construidos para uso turístico etc. Así pues, esta cuenta supone una aproximación muy cierta al valor real de la actividad turística.

Para elaborar la CST se toman datos de la Contabilidad Nacional pero aquélla no altera ni sustituye a ésta. Algunas de las fuentes de donde toma los datos la CST son estos:
- Egatur. (Encuesta del gasto turístico en España).
- Encuesta de ocupación en alojamientos turísticos que confecciona mensualmente el INE.
- Frontur. (Estadísticas de los movimientos turísticos en fronteras).
- Familtur. (Estadísticas de los movimientos turísticos de los residentes en España).

El estado español fue uno de los primeros países en poner en práctica el nuevo sistema, y se ha podido comprobar que aporta mejoras dando una mayor fiabilidad a los resultados, sobre todo en lo que concierne a los epígrafes siguientes:

1. La participación del turismo en el PIB. En España supone casi un 12, mientras que en Cataluña este porcentaje es del 11%. El PIB es el valor total de la producción de bienes y servicios que se genera en un país sin importar de donde procede el capital.

2. La dimensión de las empresas turísticas en relación con otros sectores. La principal característica del sector turístico español es su atomización. No obstante la globalización económica ha impulsado a muchos de nuestros empresarios a iniciar procesos de concentración empresarial. Estos son más importantes en el subsector del alojamiento que en el de la intermediación. Los grandes grupos turísticos se forman agrupando a empresas que están situadas en distintos niveles del canal de distribución: hoteles, tour operadores, agencias de viajes, empresas de transporte etc.

3. Empleo generado por la actividad turística. El sector aporta 860.000 puestos de trabajo directos. Si se tienen en cuenta los indirectos la cifra llega al millón y medio, lo que supone un diez por ciento del empleo total. La actividad turística es la mayor generadora de empleo en España.

4. Inversión pública y privada destinada al sector. Se trata de valorar el capital aportado en inversiones productivas procedentes tanto del Estado como de la iniciativa privada doméstica. Si este capital se destina al mercado interno hará aumentar el PIB pero si por el contrario es invertido fuera de las propias fronteras se estará fomentado el Producto Nacional Bruto (PNB). Éste registra la producción total que genera un país ya sea dentro o fuera de sus fronteras. Dicho de otra forma, el total de ingresos percibidos por las empresas y particulares de un país sin importar el lugar en donde se han producido. Los Estados que tienen fuertes intereses en el exterior prefieren utilizar el PNB.

5. Los efectos del turismo en la Balanza de Pagos. Los ingresos por turismo son, en la mayoría de los casos, suficientes para compensar las importaciones. Dicho de otra forma, las veces que se consigue tener en España una Balanza de Pagos positiva es siempre gracias al Turismo

6. Los ingresos que obtienen los Estados por la actividad turística. Estos se generan a través de los impuestos directos e indirectos que gravan esta actividad.

7. Factor multiplicador de la riqueza.

Para países como España cuya dependencia del turismo es estructural, la CST aporta una serie de informaciones necesarias para fijar las estrategias políticas y económicas. Esta cuenta cuantifica algo que era sabido en el ámbito cualitativo, pero sobre lo que no se tenían cifras exactas; el beneficio real (directo e indirecto) que aporta este sector a la economía del país. Hasta ahora la transversalidad del turismo y la importancia de sus efectos directos e indirectos dificultaban los análisis sobre los impactos económicos. Esta transversalidad viene dada por el hecho de que empresas de distintos sectores y ramas de la economía participan en la oferta turística. La garantía de la CST proviene de la metodología que se utiliza, pero también por la supervisión que realizan numerosos organismos internacionales. Otra de las ventajas es que homogeneiza los resultados en el ámbito mundial.

Jornades Oci Humanista:Espais de Diàleg Comú en la Ciutat

La Facultat d’Economia de la Universitat de València va acollir la setmana passada durant els dies 25,26 i 27 d’abril les Jornades Oci Humanista:
Espais de Diàleg Comú en la Ciutat
. Les Jornades, organitzades per la Càtedra Ciutat de València i l’Ajuntament de València, estaven dirigides a estudiants, professionals i a tots als agents socials interessats en la realitat de l’oci des de diverses perspectives. La intenció va ser reunir a diferents protagonistes – acadèmics i professionals – que desenvolupen la seva activitat en totes les dimensions de l’oci. I és que no es pot oblidar que tot i en temps de crisi, la indústria de l’oci suposa el 5,2% del PIB.

Algunes de les temàtiques de les jornades varen ser:

- Oci, cultura i art

- Oci juvenil: obert fins la matinada

- Oci del espanyols

-  Oci alternatiu

- Oci solidari

- Oci i turisme

Cal destacar que el Dr. Albert Blasco, coordinador dels estudis de Turisme de l’EUM, va ser convidat com a ponent en aquestes jornades, i la seva intervenció va estar relacionada amb l’oci i el turisme, sota el títol: Transformacions en l’oci i turisme humanista, oci i medi ambient, oci i esport.

A theory is only good if it explains real life


The other day I introduced WorldMate to my Touristologists. It is a very interesting native app (everybody knows the difference between mobile web app and native app, right?) available for Android, iPhone and Blackberry which recently won the Best Mobile Travel App Award at EyeForTravel’s Social Media and Mobile Strategies for Travel 2012 conference in San Francisco.
I read about it in this article and I challenge my Touristologists to use the web 2.0 business model to classify WorldMate.
They put on the usual poker face that usually means I-don’t-know-but-let’s-pretend-I-do-otherwise-Jordi-gets- depressed! I appreciate their effort! It’s much better than the I-don’t-know-AND-I-don’t-care! At the end of the day, their attitude will be the bedrock of a successful career as a Touristologist! As Thomas Jefferson said “Nothing can stop the man with the right mental attitude from achieving his goal; nothing on earth can help the man with the wrong mental attitude.”
I hold my position and wait for the good ones, the real Touristologists, the ones that will occupy a place in the mental warriors of Touristology that I talked about in this post.
I knew that sooner or later they would begin to made questions, comments, and good opinions.
But… First things first… a little bit about the story of WorldMate.
In a nutshell WorldMate native app helps their users to create their own travel itinerary. When a hotel, a car rental, airline company send an e-mail to a tourist’s Smartphone notifying about a booking, users resend this e-mail to WorldMate and thanks to XML…(what? You don’t know what XML stands for? Don’t worry you always can ask to any of my Touristologists!!!) a customized travel itinerary is created. Based upon it WorldMate can provide the right set of 3C’s (Content, Commerce and Community) in the right way.
If a tourist uses this application frequently WorldMate can create a profile that allow them to make more accurate offers when a tourist searches for a specific tourism service, or even to suggest new services.
They also provide the connections that you can find near your trip thanks to an agreement with linkedIn.
This year they add a Price Alerts service which offer alternatives to room reservations based upon the price. It’s just a matter of time that somebody (any Touristologist reading this???) creates an improved version based on add value. It will be another step along the path of showing all the relevant 3 C’s both objective and subjective.
You can learn more about WorldMate visiting their website or enjoying this funny video:

Coming back to my Touristologists’ challenge…It was a very interesting debate, indeed! Would you like to participate? What are your opinions? Are you able to provide the business model and the technological scheme? 

I love Touristology’s games!

Jornada sobre finançament dels municipis turístics

El passat 18 d’abril va tenir lloc una jornada sobre finançament dels municipis turístics en la que hi va participar la directora de l’Escolla Universitària del Maresme, la Montserrat Vilalta així com el doctor en ciències econòmiques el Dr. Jesús Alvarez, professor també de l’EUM.  A l’acte també hi van assistir el coordinador dels estudis de turisme de l’EUM, l’Albert Blasco, i els seus estudiants de turisme.

L’objectiu de la jornada va ser analitzar i reflexionar sobre els impactes tan positius com negatius que el Turisme té en les destinacions turístiques i com aquests afecten als residents dels municipis. Doncs tot i que no hi ha dubte que el turisme aporta grans beneficis macroeconòmics i que el 40% de les economies mundials  depenen de
l’activitat turística, també s’ha de reflexionar sobre com afecta aquest turisme a la població que viu ens els municipis. Així problemes com la inflació artificial de les destinacions, l’augment de la població en les èpoques turístiques, l’alteració de la quotidianitat dels residents, els impactes a l’entorn i la cultura, entre d’altres, son realitats que mereixen ser debatudes amb la finalitat de trobar la millor forma de finançament d’aquest municipis turístics.

Així doncs la jornada celebrada a l’Escolla d’Administració Pública va posar sobre la taula la problemàtica dels  municipis turístics i les possibles solucions.

Impactes del Turisme en la Societat

El darrer número de FullTurisme, butlletí de la Generalitat de Catalunya sobre turisme, publica l’article del Dr. Albert Blasco sobre Impactes del Turisme en la Societat, on l’autor fa una reflexió sobre com efecte i de quina manera influeix el turisme en la població autòctona de les destinacions turístiques.

Podeu llegar l’article en el següent enllaç.

Mitjans de comunciació es fan ressò d’ OCITUR 2012

En la recta final de la celebració del Primer Congrés d’Oci i Turisme a Catalunya, el coordinador del mateix, el Dr. Albert Blasco, va estar present la setmana passada en el programa La Fàbrica que s’emet cada dijous a les 22.30 de la nit per la Televisió Local del Maresme, per presentar el congrés i explicar aquest innovador projecte, que l’Escola Universitària del Maresme s’encarrega d’organitzar. Podeu veure el programa en el següent enllaç.

No obstant, la Televisió Local del Maresme, no ha estat l’únic mitjà que s’ha fet ressò d’ OCITUR 2012. El diari digital de Mataró i el Maresme, Capgròs, també ha publicat aquesta setmana una notícia sobre el congrés. Llegiu en el següent enllaç la noticia

Presentació d’OCITUR 2012, per Albert Blasco, coordinador del congrés

 

Programa oficial OCITUR 2012 – Primer Congrés d’Oci i Turisme

Ja esta disponible el programa oficial d’ OCITUR 2012. Es pot descarregar a través de la pàgina web del congrés en el següent enllaç, on a més es poden consultar totes les novetats i informació sobre aquesta primera edició d’ OCITUR.

A més paral·lelament a la programació del congrés del dijous 17 de maig, l’organització d’ OCITUR juntament amb l’empresa BARKENO advisors han organitzat una jornada TIC, amb el nom de “Reptes de les TIC en el sector del turisme”, que comptarà amb diferents taules rodones, anàlisis de casos i conferencies, tenint com a eix temàtic la vinculació de les noves tecnologies i el turisme. El programa ja esta també disponible a la web d’ OCITUR.

Si estan interessats en assistir al congrés poden formalitzar la inscripció a través de la web del congrés, on hi trobaran tota la informació al respecte. La quota d’inscripció inclou l’accés durant els tres dies del congrés, així com de la Jornada Tic. També es pot contactar amb la secretaria tècncia del congrés per qualsevol consulta, secretaria.ocitur@tecnocampus.cat.

 

Jornada sobre finançament dels municipis turístics

JORNADA FINANÇAMENT DELS MUNICIPIS TURÍSTICS. 18 D’ABRIL DE 2012
Ningú dubta dels grans beneficis macroeconòmics que suposa l’activitat turística. De fet molts països ho veuen com una forma de sortir del subdesenvolupament. Actualment un 40% de les economies mundials depenen del turisme, sense oblidar que quant l’estat espanyol aconsegueix equilibrar la seva Balança de Pagaments és sempre gràcies a aquesta activitat.
Dit això cal explicar també que hi ha uns impactes negatius de caràcter mircoeconomic. Les destinacions turístiques sofreixen una inflació artificial pel fet de rebre uns turistes que o bé tenen una capacitat econòmica superior a la població local, o tenen una voluntat de despesa superior a la que mantenen al seu país d’origen, simplement perquè estan de vacances. Això fa que els preus dels productes i serveis augmenten per sobra del que seria normal, preus que ho són tant per als turistes com per als residents, els quals tenen uns salaris iguals a la població de localitats no turístiques, però que alhora han de suportar preus superiors. Aquesta dinàmica pot provocar un cert rebuig per part dels residents sinó veuen un benefici directe o no se’ls fa entendre el benefici global que aquesta activitat suposa.
Per una altra banda l’augment de la població per motius d’oci i turisme crea també unes externalitats a les que han de fer front els ajuntaments, com l’increment de la despesa amb més seguretat o fins i tot al acumular-se més brossa.
A aquests problemes a més es suma l’alteració de la quotidianitat dels residents, car la seva vida canvia en els mesos de major afluència de visitants, de forma i manera que han de compartir espais i temps amb persones alienes al territori que no sempre es comporten respectant l’entorn i la cultura que els acull
És necessari un canvi de mentalitat, el turista ha de fer-se càrrec d’allò que gasta o malmet encara que sigui de forma involuntària, el problema però és doble:
1.- De quina manera s’ha de fer càrrec?. Pagant impostos o taxes?
2.- Aquests ingressos on han de revertir?. Als ajuntaments turístics?. A tenir cura del Medi Ambient?. Al finançament de la promoció turística
Aquesta jornada el que pretén és posar sobre la taula la problemàtica dels municipis turístics, i veure les possibles solucions.

Objectius:
1.- Reflexionar sobre els impactes tant positius com negatius del Turisme
2.- Analitzar les diferents vies per a que el turista-oci es transformi en un turista-responsable
3.- Conèixer les opinions dels residents
4.- Analitzar les diferents vies de finançament

Públic objectiu:
1.- Tècnics de Turisme, i de promoció Econòmica de les Administracions Locals de Catalunya.
2.- Responsables polítics de les Administracions Locals i consells comarcals amb responsabilitat a l’àrea de turisme.
3.- Estudiants universitaris de turisme

Metodologia:
La jornada es basarà amb les intervencions dels ponents, persones amb responsabilitat política o expertes en turisme. Les seves opinions ens donaran diferents visions sobre una mateixa problemàtica, i tenen com a finalitat fomentar el debat amb els participants de manera que resulti una Jornada enriquidora per a tothom.
Programa
9h30-10h Acreditació dels assistents
10h-10h30 Presentació
Sra. Montserrat de Vehí. Directora de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya
Dra. Montserrat Vilalta. Directora de l’Escola Universitària del Maresme

10h30-11h15 La nova taxa turística
Sra. Màrian Muro. Directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya
11h15-11h45 Pausa
11h45-12h30 Competitivitat i finançament de destinacions turístiques
Dr. Jesús Alvarez. Doctor en Ciències econòmiques i socials. Professors de l’Escola Universitària del Maresme

12h30-13h15 El model turístic de Santa Susanna
Sr. Joan Campolier. Alcalde de Santa Susanna (Maresme)

13h15-13h30 Cloenda

 

Saloufest, model turístic a seguir? Albert Blasco intervé en el programa de Josep Cuní a 8tv

Un any més Saloufest, el festival de gresca i esport ha obert les seves portes a joves anglesos i escocesos per onzè any consecutiu al municipi de Salou de la Costa Daurada. A punt dels inicis de les vacances de Setmana Santa, enguany marcades per la forta crisi econòmica que estem vivint, Saloufest es presenta com una oferta més i alternativa de producte d’oci en temporada baixa, que a través dels gaire bé 9.000 estudiants que hi passaran té previst recaptar cinc milions d’euros. Unes xifres massa temptatives per Salou, on des de l’ajuntament insisteixen en remarcar que no s’ha de veure el festival com un model turístic basat en la festa nocturna i l’anomenat turisme de borratxera, si no com un producte d’oci puntual enfocat als joves i totalment compatible amb l’oferta de turisme familiar, epicentre del turisme de la Costa Daurada.

No obstant, la polèmica esta servida un any més entre la població autòctona, la majoria d’ells en contra del festival, i els empresaris hotelers de la zona i l’Ajuntament, defensors del mateix, malgrat les millores que s’han fet des de l’organització per allunyar la imatge del festival única i exclusivament al turisme de borratxera.

I aquesta mateixa polèmica amb opinions oposades enfocada des d’un punt de vista de models turístics, és també i sobretot motiu de debat entre experts del turisme i professionals del sector.

Així mateix, el Dr. Albert Blasco, coordinador de turisme de l’EUM, va debatre, amb altres professionals de l’àmbit del turisme, sobre aquestes qüestions, en el programa dirigit per Josep Cuní a 8tv, el passat dimecres 2 d’abril. El van acompanyar l’Eduard Moret, director general de Promotourist; Josep Maria Bernadas, creador d’Altaïr i antropòleg; i Vicenç Martí, director general de Grupo Reside. I entre els temes que es van planteja derivats de la celebració del Saloufest com a eix temàtic principal, destaquen el turisme de qualitat, definició del model turístic per Catalunya, imatge de la destinació turística de Salou o polítiques i planificació turística.

En el següent enllaç es pot veure el programa complet.