Com de preparada es troba la societat actual a l’hora de compartir els seus registres mèdics i fer ús dels mitjans socials de comunicació?

Com de preparada es troba la societat actual a l’hora de compartir els seus registres mèdics i fer ús dels mitjans socials de comunicació?

Leer en castellano
Read It in English

Un estudi recent realitzat per l’empresa DC Interactive Group ens indica que l’ús de les xarxes socials i dels dispositius mòbils dins de l’àmbit sanitari ha augmentat considerablement en els últims anys.

El resum de dades de l’estudi realitzat és el següent:
– El 26% dels hospitals està participant de manera proactiva en els mitjans de comunicació (un 46% a YouTube, un 84% a Facebook, un 64% a Twitter i un 12% en Blogs).
– Un 60% dels metges afirma que les xarxes socials milloren la qualitat del servei sanitari ofert als pacients.
– Un terç dels consumidors utilitzen els portals socials tals com Facebook, Twitter, YouTube, i fòrums online per tractar temes relacionats amb la seva salut, incloent-hi la recerca d’informació mèdica, seguiment i control de símptomes, i fins i tot transmetre la seva opinió respecte a metges, medicaments, tractaments, dispositius mèdics i plans de salut.

– El 45% dels individus d’entre 45 i 64 anys compartiria informació mèdica a través dels mitjans socials.
– Més del 80% dels individus entre 18 i 24 anys afirma que compartiria informació de salut a través de les xarxes socials i gairebé el 90% confiaria en la informació allà trobada.
– Quan es pregunta amb qui confiarien més a l’hora de buscar publicacions de posts relacionats a continguts de salut, responen que confiarien en un:
o 46% en d’altres pacients que coneixen
o 25% en d’altres pacients que no coneixen
o 55% en hospitals
o 60% en metges
o 56% en infermeres
– El 41% dels consumidors afirma que les xarxes socials influeixen a l’hora d’escollir un metge, un hospital o un centre de salut.

– El 31% dels adults amb dispositius mòbils han consultat informació mèdica a través del seu dispositiu, comparat amb el 17% de fa dos anys anteriors, aquesta dada ha augmentat considerablement.
– Un de cada dos adults amb smartphone l’utilitza per consultar informació mèdica.
– El 19% dels propietaris de smartphone s’han descarregat alguna vegada una aplicació mòbil relacionada en temes de salut (les aplicacions per fer exercici, dieta, i controlar el pes són les més populars).

Aquestes dades mostren que el mercat de les aplicacions mòbils i l’ús de les xarxes socials com a mitjans de comunicació, recerca d’informació i compartició de documentació mèdica no hagi parat de créixer i fer-se més popular en els darrers anys. Les dades mostren que no només els joves són els màxims usuaris sinó que cada cop més gent de totes les edats es posa al dia en l’ús i consulta de la seva informació mèdica a través de la xarxa. Es per això que cada cop més els proveïdors sanitaris i totes les entitats relacionades en el sector salut es veuen obligades a respondre a aquesta creixent demanda i a actualitzar-se per crear, publicar i gestionar tot el contingut mèdic publicat als mitjans socials.

Llegir en català
Read It in English

Un estudio reciente realizado por la empresa DC Interactive Group nos indica que el uso de las redes sociales y de los dispositivos móviles dentro del ámbito sanitario ha aumentado considerablemente en los últimos años.

El resumen de datos del estudio realizado es el siguiente:
– El 26% de los hospitales está participando de manera proactiva en los medios de comunicación social (un 46% en YouTube, un 84% en Facebook, un 64% en Twitter y un 12% en Blogs).
– Un 60% de los médicos afirma que las redes sociales mejoran la calidad del servicio sanitario ofrecido a los pacientes.
– Un tercio de los consumidores utilizan los portales sociales tales como Facebook, Twitter, YouTube, y fórums online para tratar temas relacionados con su salud, incluyendo la búsqueda de información médica, seguimiento y control de síntomas, e incluso transmitir su opinión respecto a médicos, medicamentos, tratamientos, dispositivos médicos, y planes de salud.

– El 45% de los individuos de entre 45 y 64 años compartiría información médica a través de los medios sociales.
– Más del 80% de los individuos de entre 18 y 24 años afirma que compartiría información de salud a través de las redes sociales y casi un 90% confiaría en la información allí encontrada.
– Cuando se pregunta con quien confiarían más a la hora de buscar publicaciones relacionadas con contenidos de salud, responden que confiarían en un:
o 46% en otros pacientes que conocen
o 25% en otros pacientes que no conocen
o 55% en hospitales
o 60% en médicos
o 56% en enfermeras
– El 41% de los consumidores afirma que las redes sociales influyen a la hora de escoger un médico, un hospital o un centro de salud.

– El 31% de los adultos con dispositivos móviles han consultado información médica a través de su dispositivo, comparado con el 17% de hace dos años, éste dato ha aumentado considerablemente.
– Uno de cada dos adultos con smartphone lo utiliza para consultar información médica.
– El 19% de los propietarios de smartphone se han descargado alguna vez una aplicación móvil relacionada con temas de salud (las aplicaciones para hacer ejercicio, dieta, y controlar el peso son las más populares).

Estos datos muestran que el mercado de las aplicaciones móviles y el uso de las redes sociales como medios de comunicación, búsqueda de información y compartición de documentación médica no haya parado de crecer y hacerse más popular en los últimos años. Los datos muestran que no sólo los jóvenes son los máximos usuarios sino que cada vez más gente de todas las edades se pone al día en el uso y consulta de su información médica a través de la red. Es per eso que cada vez más proveedores sanitarios y todas las entidades relacionadas con el sector salud se ven obligadas a responder a este creciente demanda y a actualizarse para crear, publicar y gestionar todo el contenido médico publicado en los medios sociales.

Llegir en català
Leer en castellano

A survey performed by DC Interactive Group said that the use of social&Mobile in healthcare are rising considerably during last years.

An important summarize about the current tendency of this fact is shown here:
– 26% of all hospitals in the US are participating in social media (46% in YouTube, 84% in Facebook, 64% in Twitter and 12% in Blog)
– 60% of doctors say social media improves the quality of care delivered to patients.
– One-third of consumers now use social media sites such as Facebook, Twitter, YouTube, and online forums for health-related matters, including setting medical information, tracking and sharing symptoms, and broadcasting how they feel about doctors, drugs, treatments, medical devices and health plans.

– 45% of individuals 45-64 would share via social media.
– 56% would be likely to engage.
– More than half of the senior population online was ready to use the internet to manage their health care and communicate with their physicians.
– More than 80% of individuals between the ages of 18 and 24 said they were likely to share health information through social media channels and nearly 90 percent said they would trust the information they found there.
– When asked who they trust posting health-related content on social media, the following percentage of respondents said they would trust in:
o 46% other patients they know
o 25% other patients they don’t know
o 55% hospital
o 60% doctor
o 56% nurse
– What are patients sharing? Percent of respondents likely or very likely to share positive/negative experiences:
o Sharing care receives at a hospital or medical facility (44% +; 40% -)
o Sharing specific doctor, nurse of healthcare provider (42% +; 35% -)
– 41% of consumers said social media would affect their choice of a specific doctor, hospital or medical facility.

– 31% of adults with a cell phone have looked up health information on their phone compared to 17% two years ago.
– One in two of adults with a smartphone use it for health information.
– 19% of smartphone owners have at least one health app on their phone. Exercise, diet and weight apps are the most popular types.

Jornada de formació de Marcatge CE en Tecnologies Sanitàries i Especial Medical Mobile Apps

Jornada de formació de Marcatge CE en Tecnologies Sanitàries i Especial Medical Mobile Apps

Leer en castellano
Read It in English

El passat dia 28 de novembre el Centre de Competències d’Integració (CCI) va participar a la jornada de formació sobre el Marcatge CE , Tecnologies Sanitàries i sobre Aplicacions Mèdiques Mòbils. Els assistents, la gran majoria fabricants de productes sanitaris i metges, van considerar molt útil tota la informació d’actualitat que s’hi va presentar.

La jornada es va dividir en dues parts ben diferenciades, durant el mati es va presentar la nova normativa referent al marcatge CE pel que fa a productes sanitaris i el procés que tots els fabricants han de realitzar per aconseguir l’etiquetatge CE en els seus productes. En segon lloc, durant la tarda es va destinar part de la jornada a parlar sobre l’actual creixent impacte de les aplicacions mòbils al mercat sanitari, un aspecte clau que s’ha de tenir molt en compte a l’hora d’avaluar i certificar la seguretat en totes aquelles aplicacions que es poden trobar avui dia en molts dispositius mòbils. Aquesta segona part de la jornada va comptar amb la participació de dos grans experts amb el tema de eHealth, el Sr. Carlos Gallego, director de l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat (OFSTI) de la Fundació TicSalut que va presentar un primer avenç de com s’haurien d’homologar les aplicacions mòbils en salut, i el Sr. Miguel Angel Mayer, actual director del Departament de Web Mèdica Acreditada(WMA) del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) que va presentar quina és la pràctica mèdica actual sobre les apps i també va exposar els perills que aquestes apps poden provocar, i com cal certificar-les i validar-les per garantir la seguretat de tots els ciutadans que les utilitzin.

Marcatge CE en Productes Sanitaris

Actualment els productes sanitaris de la mateixa manera que succeeix amb els medicaments estan subjectes a les reglamentacions de cada país i no són de lliure comercialització. Esta regulat el seu disseny, la seva fabricació, la seva comercialització, distribució i venta, així com la publicitat i les accions en el mercat després de la seva comercialització.

La normativa actual de referència pel nostre país és el Real Decreto 1591/2009 que parla sobre productes sanitaris en general, el Real Decreto 1616/2009 que tracta sobre els implants actius, i el Real Decreto 1662/2000 que està enfocat al diagnòstic in vitro.

Medical Mobile Apps

Entenem doncs, que els producte sanitari no només són els dispositius mèdics, sinó que també ho poden ser les múltiples aplicacions mòbils en salut que actualment es poden trobar al mercat. Per tant , és important tenir en compte i diferenciar què és un producte sanitari del que no ho és. Per exemple, una aplicació que ens indiqui el nostre nivell de glucosa, o ens mostri el resultat d’una radiografia és un producte sanitari, en canvi, una aplicació que ens indiqui les nostres pulsacions quan anem a corre no estaria considerat dins de la legislació vigent com a producte sanitari.

Per tant, tot aquest mercat d’aplicacions que els usuaris poden obtenir a través d’Internet i a través dels seus dispositius mòbils poden resultar un perill si no es manté una regulació per garantir la seguretat, privacitat de la informació introduïda en l’aplicació i un correcte ús funcional i assistencial que les aplicacions poden oferir. Un mal ús de les apps en salut pot donar lloc a resultats no desitjats, com per exemple, causar diagnòstics erronis que poden provocar un efecte nociu en la salut del ciutadà.

És per aquest motiu, que cal obtenir un marc regulatori que identifiqui i certifiqui aquelles apps acceptables d’aquelles que no ho són. Actualment s’està treballant perquè properament sorgeixin regulacions a tal efecte ja que actualment no n’hi ha cap que garanteixi el bon ús de les apps en l’entorn sanitari.

Llegir en català
Read It in English

El pasado día 28 de noviembre el Centro de Competencias de Integración (CCI) participó en la jornada de formación sobre el Marcaje CE, Tecnologías Sanitarias y Aplicaciones Médicas Móviles. Los asistentes, la gran mayoría fabricantes de productos sanitarios y médicos, consideraron muy útil toda la información de actualidad que se presentó.

La jornada se dividió en dos partes claramente diferenciadas, durante la mañana se presentó la nueva normativa de referencia de marcaje CE en productos sanitarios y el proceso que todos los fabricantes deben realizar para conseguir el etiquetado CE en sus productos sanitarios. En segundo lugar, durante la tarde se destinó parte de la jornada a hablar sobre el actual crecimiento e impacto de las aplicaciones móviles en el mercado sanitario, un aspecto clave que se tiene que tener muy en cuenta a la hora de evaluar y certificar la seguridad en todas aquellas aplicaciones que se pueden encontrar hoy en día en muchos de los dispositivos móviles. Ésta segunda parte de la jornada, contó con la participación de dos grandes expertos en el tema de eHealth, el Sr. Carlos Gallego, director de la Oficina de Estándares e Interoperabilidad (OFSTI) de la Fundación TicSalut que presentó un primer avance de cómo se deberían homologar las aplicaciones móviles en salud, y el Sr. Miquel Angel Mayer, actual director del Departamento de Web Médica Acreditada (WMA) del Colegio Oficial de Médicos de Barcelona (COMB) que presentó cual es la práctica médica actual sobre las apps y también expuso los peligros que estas apps pueden provocar, y como hace falta certificarlas y validarlas para garantizar la seguridad de todos los ciudadanos que las utilicen.

Marcaje CE en Productos Sanitarios

Actualmente los productos sanitarios al igual que sucede con los medicamentos están sujetos a las reglamentaciones de cada país y no son de libre comercialización. Está regulado su diseño, su fabricación, comercialización, distribución y venta, así como, la publicidad y las acciones en el mercado después de su comercialización.

La normativa actual de referencia para nuestro país es el Real Decreto 1591/2009 que habla sobre los productos sanitarios en general, el Real Decreto 1616/2009 que trata sobre los implantes activos, y el Real Decreto 1662/2000 que está enfocado al diagnóstico in vitro.

Medical Mobile Apps

Entendemos entonces, que un producto sanitario no sólo son los dispositivos médicos, sino también pueden serlo las múltiples aplicaciones móviles en salud que actualmente se pueden encontrar en el mercado. Por lo tanto, es importante tener en cuenta y diferenciar qué es un producto sanitario del que no lo es. Por ejemplo, una aplicación que nos indique nuestro nivel de glucosa, o nos muestre el resultado de una radiografía es un producto sanitario, en cambio, una aplicación que nos indique nuestras pulsaciones cuando vamos a correr no estaría considerado dentro de la legislación vigente como un producto sanitario.

Por lo tanto, todo este mercado de aplicaciones que el usuario puede obtener a través de Internet y a través de sus dispositivos móviles pude ser un peligro si no se mantiene una regulación para garantizar la seguridad, privacidad de la información introducida en la aplicación y garantizar también el correcto uso funcional y asistencial que dichas aplicaciones pueden ofrecer. Un mal uso de las apps en salud puede dar lugar a resultados no deseados, como por ejemplo, causar diagnósticos erróneos que pueden provocar un efecto nocivo en la salud del ciudadano.

Por éste motivo, se debe obtener un marco regulatorio que identifique y certifique aquellas apps aceptables de aquellas que no lo son. Actualmente, se está trabajando para que próximamente surjan regulaciones a tal efecto, ya que actualmente no hay ninguna que garantice el buen uso de las apps en el entorno sanitario.

Llegir en català
Leer en castellano

On 28th of November, the Integrated and Competency Centre (ICC) participated in the training day of CE marking in health technology and special medical mobile apps. The attendees, the vast majority manufactures of medical devices and physicians, considered really useful the whole current information presented.

The training day was divided into two parts, during the morning it was treated which new rules are on CE marking in medical products and which is the process that every manufacture of medical devices has to perform to achieve the CE labelling in their products. Secondly, during the afternoon, it spent part of the day to talk about the current increase and impact of medical applications in healthcare sector, an important aspect that it should take into account when evaluating and certificating the security in whole applications that could be found at the moment in many mobile.
The conference was attended by two experts of eHealht, Mr. Carlos Gallego, director of Interoperability and Standards Office of Fundació TicSalut who presented a first step of how it could approve the medical application, and Mr. Miquel Angel Mayer, currently director of Departamento de Web Médica Acreditada (WMA) of Colegio Oficial de Médicos de Barcelona (COMB) who presented which is the medical practice about apps and he also exposed the apps dangers, and how it’s necessary to analyze and certificate it to guarantee the security of every citizen that use them.

CE labelling for medical devices

Currently every medical product the same as succeed with meds have to fulfil regulations of each country and they aren’t free marketing. It is regulated their design, manufacture, marketing, distribution and sale, as well as, advertising and the actions in the market after marketing them.

The current reference standards for our country is the Real Decreto 1591/2009 that talks about medical devices in general, Real Decreto 1616/2009 which deals with active implants, and the Real Decreto 1662/2000 that it is focussed on the diagnosis in vitro.

Medical Mobile Apps

Then we understand that a medical product not only are medical devices, but they could be multiple mobile health applications that at the moment we can find in healthcare market. Thus, it’s important to consider and differentiate what is a medical product and which it is not. For instance, an application that tells us our level of glucose, or show us the result of an X-ray is a medical device, however, application that tells us when we go to our presses run would not be considered within the current law as a medical device.

Therefore, the whole market applications that the user can get on Internet and through their mobile devices could be a hazard if regulation is not maintained to ensure the safety and privacy of information entered in the application and also guarantee the correct functional and welfare use these applications can offer. Misuse of medical apps can lead to erroneous results, such as misdiagnosis that can cause a harmful effect on the health of citizens.

For this reason, we must obtain a regulatory framework that identifies and certifies those acceptable apps from those that are not. Currently, it is working on regulations that will soon take effect, since there is currently no guarantee that the proper use of the apps in the healthcare environment.

Formació de la línea EI que el CCI ofereix

Formació de la línea EI que el CCI ofereix

Leer en castellano
Read It in English

Des de la línia d’Entorns d’Interoperabilitat (EI) el Centre de Competències d’Integració (CCI) ofereix un ventall de cursos per a tothom que estigui interessat en introduir-se o ampliar els seus coneixements en la integració i la interoperabilitat de sistemes així com també l’ús d’estàndards dins del sector salut. Els cursos que actualment està oferint el CCI són:

HL7 (Health Level Seven)

 

 

 

Fundada a l’any 1987, HL7 és una de les organitzacions més importants d’estàndards en missatgeria d’informàtica mèdica. La seva missió és proveir un marc complert d’estàndards relacionats per l’intercanvi, la integració, i la recuperació d’informació electrònica de salut que suporti la pràctica i la gestió clínica. Per tant, HL7 intervé específicament creant estàndards, guies i metodologies flexibles, cost-efectives que permetin la interoperabilitat entre els sistemes d’informació i l’intercanvi de registres de salut electrònics.

En aquest curs oferim introducció a l’estàndard, expliquem quines son les regles generals per definir un missatge HL7, veiem els tipus de dades intercanviades, així com els elements dels missatges, les regles de processament, etc. Oferim des de cursos introductoris a l’’estàndard fins a cursos més avançats per aprofundir en el seu ús.

CDA (Clinical Document Architecture)

El CDA és una especificació per intercanvi de documents utilitzant XML, el model d’informació de HL7 (RIM), la metodologia de HL7 V3 i vocabularis controlats (SNOMED, CIE-9-MC, LOINC, etc.). El CDA estandarditza l’estructura i la semàntica necessària per l’intercanvi de documents. Es pot utilitzar de manera simple o complexa en funció del que es requereixi, des d’enviar un document amb mínima informació contextual, fins a enviar-lo completament codificat.

En el curs es descriu el que és el CDA, quina és la seva estructura , com crear un CDA, com es valida, etc.

IHE (Integrating The Healthcare Enterprise)

IHE és una iniciativa de professionals del àmbit sanitari i de la indústria per millorar la forma en que els sistemes informàtics sanitaris comparteixen informació. IHE promou l’ús coordinat d’estàndards establerts com DICOM o HL7 per aconseguir una cura òptima del pacient.

Els sistemes desenvolupats complint IHE es comuniquen millor, són més fàcils de desenvolupar i permeten un ús més efectiu de la informació. Metges, especialistes, infermeres i administradors, entre altres, visualitzen un sistema amb el que poden transmetre informació contínuament dins d’un departament o entre ells i que permet una fàcil disponibilitat d’estar en el punt d’atenció al pacient. IHE està dissenyat per poder dur a terme aquesta visió millorant l’estat de les integracions i eliminant els impediments per una millor atenció al pacient.

El curs consisteix en una introducció del IHE, mostrar i explicar quins són els dominis i perfils que més es fan servir, així com veure com validar aplicacions a través del IHE, veure de quins recursos disposa i realitzar varis casos d’ús que ajudin a entendre l’aplicació del marc de IHE en un entorn real per integrar dispositius mèdics.

DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine)

DICOM és l’estàndard reconegut mundialment per l’intercanvi, maneig, emmagatzemament, impressió i transmissió d’imatges mèdiques. Una de les principals característiques, és que agrupa en un únic fitxer tota la informació. Tots els sistemes moderns de diagnòstic d’imatge (modalitat d’imatge), equips com els raigs X, ultrasons, tomografies computeritzada(CT) i MRI (Imatge magnètica de ressonància) suporten DICOM. De la mateixa manera que tots els navegadors web poden visualitzar imatge JPEG emmagatzemades en servidors llunyans, els sistemes mèdics que utilitzen DICOM poden enviar i rebre imatges DICOM i buscar-les en altres sistemes mèdics. L’èxit d’aquest estàndard es basa en la capacitat d’integrar els sistemes mèdics fabricats per diferents proveïdors.

En el curs es defineix com és l’estàndard i les parts per les quals està format, quines són les diferents classes d’informació d’objectes, quins són els seus tipus de dades, quins serveis o llibreries disposa, i veure un cas d’ús d’integració d’un dispositiu aplicant l’estàndard DICOM.

MIRTH CONNECT

És un motor d’interfície HL7 multiplataforma dissenyat especialment per permetre l’enviament bidireccional de missatges HL7 entre sistemes i aplicacions a través de múltiples mitjans de transport disponibles. Mirth Connect utilitza una arquitectura basada en canals per connectar els sistemes de HIT (Health Information Technology) i permet que els missatges es filtrin, es transformin, i s’encaminin basant-se en regles definides per l’usuari.

L’objectiu d’aquest curs és familiaritzar-se i conèixer les funcionalitats del Mirth Connect i obtenir els coneixements necessaris per poder realitzar integracions amb aquesta plataforma.

CURS D’INTEGRACIÓ DE DISPOSITIUS MÈDICS

Els dispositius mèdics han de ser capaços d’integrar-se correctament amb el HIS d’un hospital, siguin quins siguin els dispositius i els HIS a connectar. Per poder fer això, s’ha de definir un procediment estàndard, que serveixi per tots els casos. Utilitzant l’estàndard HL7 es defineix el procediment, des de que es demana la comanda per part del centre peticionari per utilitzar el dispositiu, fins que el dispositiu realitza la prova i envia els resultats al repositori.

Els objectius d’aquest curs són analitzar la problemàtica actual en la integració de dispositius mèdics, veure quins recursos existeixen i quins són més adients per resoldre aquesta problemàtica, aprendre el concepte d’interoperabilitat i saber utilitzar els diferents marcs d’interoperabilitat que existeixen, conèixer Mirth Connect a nivell d’usuari i finalment realitzar la integració d’un dispositiu mèdic.

A banda d’aquest ventall de cursos, el CCI també pot oferir cursos a mida en funció de les necessitats i objectius que es plantegin, així doncs, per rebre més informació sobre un dels cursos exposats o bé per ajustar algun curs a les seves necessitats pot posar-se en contacte al següent e-mail: mdomingo@tecnocampus.cat

Llegir en català
Read It in English

Desde la línea de Entornos de Interoperabilidad (EI) del Centro de Competencias de Integración (CCI) se ofrece un abanico de cursos para todo el mundo que esté interesado en introducirse o ampliar sus conocimientos en la integración y la interoperabilidad de sistemas así como también el uso de estándares dentro del sector salud. Los cursos que actualmente está ofreciendo el CCI son los siguientes:

HL7 (Health Level Seven)

 

 

 

Fundada el año 1987, HL7 es una de las organizaciones más importantes de estándares en mensajería de información médica. Su misión es proporcionar un marco completo de estándares relacionados por el intercambio, la integración y la recuperación de información electrónica de salud que soporte la práctica y la gestión clínica. Por lo tanto, HL7 interviene específicamente creando estándares, guías y metodologías flexibles, coste-efectivas que permitan la interoperabilidad entre los sistemas de información y el intercambio de registros de salud electrónicos.

En este curso ofrecemos una introducción al estándar, explicamos cuales son las reglas generales para definir un mensaje HL7, vemos los tipos de datos intercambiados, así como los elementos de los mensajes, las reglas de procesamiento, etc. Ofrecemos des de cursos introductorios al estándar hasta cursos más avanzados para profundizar en su uso.

CDA (Clinical Document Architecture)

El CDA es una especificación para intercambio de documentos utilizando XML, el modelo de información de HL7 (RIM), la metodología de HL7 V3 y vocabularios controlados o locales (SNOMED, ICD, LOINC, etc.). El CDA estandariza la estructura y la semántica necesaria para el intercambio de documentos. Se puede utilizar de manera simple o compleja en función de lo que se requiera, des de enviar un documento con la mínima información contextual, hasta enviarlo completamente codificado.

En el curso se describe qué es el CDA, qué es su estructura, como crear un CDA, como se valida, etc.

IHE (Integrating The Healthcare Enterprise)

IHE es una iniciativa de profesionales del ámbito sanitario y de la industria para mejorar la forma en que los sistemas informáticos sanitarios compartan información. IHE promueve el uso cordinado de estándares establecidos como DICOM o HL7 para conseguir una cura óptima del paciente.

Los sistemas desarrolados cumpliendo HE se comunican mejor, son más fáciles de desenvolupar y permiten un uso más efectivo de la información. Médicos, especialistas, infermeras y administradores, entre otros, visualizan un sistema con el que puedan transmitir información continuamente dentro de un departamento o entre ellos y que permita una fácil disponibilidad de estar en el punto de atención al paciente. IHE esta diseñado para poder llevar a cabo ésta visión mejorando el estado de las integraciones y eliminando los impedimentos para una mejor atención al paciente.

El curso consiste en una introducción del IHE, mostrar y explicar cuales son los dominios y perfiles que más se utilizan, así como ver como validar aplicaciones a través del IHE, ver de que recursos dispone y realizar varios casos de uso que ayuden a entender mejor la aplicación del marco de IHE en un entorno real para integrar dispositivos médicos.

DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine)

DICOM és l’estàndard reconegut mundialment per l’intercanvi, maneig, emmagatzemament, impresió i transmissió d’imatges mèdiques. Una de les principals característiques, és que agrupa en un únic fitxer tota la informació. Tots els sistemes moderns de diagnòstic d’imatge (modalitat d’imatge), equips com els rajos X, ultrasons, tomografies computeritzada(CT) i MRI (Imatge magnètica de resonància) soporten DICOM. De la mateixa manera que tots els navegadors web poden visualitzar imatge JPEG emmagatzemades en servidors llunyans, els sistemes mèdics que utilitzen DICOM poden enviar i rebre imatges DICOM i buscar-les en altres sistemes mèdics. L’èxit d’aquest estàndar es basa en la capacitat d’integrar els sistemes mèdics fabricats per diferents proveïdors.

En el curs es defineix com és l’estàndard i les parts per les quals està format, quines són les diferents classes d’informació d’objectes, quins són els seus tipus de dades, quins serveis o llibreries disposa, i veure un cas d’ús d’integració d’un dispositiu aplicant l’estàndard DICOM.

MIRTH CONNECT

Es un motor de interfaz HL7 multiplataforma diseñado especialmente para permitir el envío bidireccional de mensajes HL7 entre sistemas y aplicaciones a través de múltiples medios de transporte disponibles. Mirth Connect utiliza una arquitectura basada en canales para conectar los sistemas de HIT (Health Information Technology) y permite que los mensajes se filtren, se transformen, y se encaminen basándose en reglas definidas por el usuario.

El objetivo de este curso es familiarizarse y conocer las funcionalidades del Mirth Connect y obtener los conocimientos necesarios para poder realizar integraciones con esta plataforma.

CURSO DE INTEGRACIÓN DE DISPOSITIVOS MÉDICOS

Los dispositivos médicos han de ser capaces de integrarse correctamente con el HIS de un hospital, sean cuales sean los dispositivos y los HIS a conectar. Para poder realizar esto, se ha definido un procedimiento estándar, que sirve para todos los casos. Utilizando el estándar HL7 se define el procedimiento, des de que se pide una comanda por parte del centro peticionario para utilizar el dispositivo, hasta que el dispositivo realiza la prueba y envía los resultados al repositorio.

Los objetivos consisten en analizar la problemática actual en la integración de dispositivos médicos, ver que recursos existen y cuales son más adecuados para solventar dicha problemática, aprender el concepto de interoperabilidad y saber utilizar los diferentes marcos de interoperabilidad que existen, conocer Mirth Connect a nivel de usuario y finalmente realizar la integración de un dispositivo médico.

Dejando a lado este abanico de cursos, el CCI també ofrece cursos a medida en función de las necesidades y objetivos que se planteen. Para recibir más información sobre uno de los cursos expuestos o bien para ajustar algún curso a sus necesidades puede ponerse en contacto con el siguiente e-mail: mdomingo@tecnocampus.cat

Llegir en català
Leer en castellano

From Interoperability Environment (IE) line the Integration and Competency Centre (ICC) offers a big spectrum training courses for everybody interested in deepening or enlarging their knowledge in the integration and interoperability systems or using standards within healthcare sector. CCI is currently offering the following training courses:

HL7 (Health Level Seven)

 

 

 

Founded in 1987, HL7 is one of the most main organizations of standard in medical information messaging. Its mission is to provide a complete framework of standards related to exchange, integrate and the electronic healthcare information recovering that supports the practice and clinical management. Therefore HL7 specifically involves creating standards, guidelines and flexible methodologies, cost-effectives that enable to the interoperability between the information systems and electronic health records exchanging.

This course offers an introduction of standard, we explain which rules define a HL7 message, and we’ll see which kind of exchanging data and either the message elements or procedures rules. We offer several training courses from introductory courses to more developed courses.

CDA (Clinical Document Architecture)

CDA is an specification to exchange reports using XML, HL7 (RIM) information model, HL7 V3 methodology and controlled or local vocabularies (SNOMED, ICD, LOINC,…). The CDA standardizes the structure and semantic needed to exchange reports. It could be used in a simple or complex way; it depends on what one want, from sending a report with the minimum contextual information since sending it completely codified.

In this training course we describe what CDA is and which structure it have and how we can create and validate CDA.

IHE (Integrating The Healthcare Enterprise)

IHE is a professional initiative in the healthcare and industry sector to enhance the way in which informatic health systems share the information. IHE promotes using standards that are stablished as DICOm or HL7 to achieve an optimal cure of the patient.

The developed systems fulfilling IHE are communicated better, they are easier to develop and they enable more effective use of information. Phisicians, specialists, nurses and administrators, inter alia, they displayed a system that can broadcast information continuously within a department or between them and it enable an easy availabililty to be at the point of patient care. IHE are designed to carry out this vision enhancing, the integration state and deleting impediments to better patient care.

This training course consists with introduction of IHE, show and explain which domains and profiles most commonly used, as well as viewing how validate the application through IHE and which resources are available and performing use cases to aid understand better the IHE applications in a real environment to integrate medical devices.

DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine)

DICOM is a standards that is world-renowned for exchange, management, store, print and broadcast medical images. One of the main features it is joins in a unique file all the information. All currently systems of diagnostic imaging, equipment such as X-ray, ultrasound, CT and MRI (Medical Resonance Imaging) support DICOM. In the same way all web navegators can display JPEG imatge, the medical systems use DICOM to send and recive DICOM images. The success of this standard is based on the capacity to integrate the medical manufactured systems in differents suppliers.

This course defines how is the standard and in which parts is composed, which kind of information objects has and which kind of data is, which services and libraries has and finaly, we’ll see several use cases regarding integration of diveces using the DICOM standard.

MIRTH CONNECT

Is an interface engine HL7 multiplatform specially designed to enable sending bidirectional HL7 message between systems and applications through multiple transportation available. Mirth Connect uses an architecture based on channels to connect the HIT (Health Information Technology) systems and allows messages to be filtered, transformed and routed based on user-defined rules.

The aim of this training course is familiarize and know the functionalities of Mirth Connect and to obtain the knowledge needed to perform integration on this platform.

COURSE OF MEDICAL DEVICE INTEGRATION

The medical devices must be able to integrate properly the HIS from a hospital, regardless of the devices and connecting HIS . To do this, we have defined a standard procedure, used for all cases. Using the HL7 standard defines the procedure, they seeks commands from the petitioner to use the device until the device performs the test and send the results to the repository.

The objectives are to analyze the current problems in the integration of medical devices, see what resources are available and which are best suited to solve this problem, learning the concept of interoperability and how to use the different interoperability frameworks that exist, meet at Mirth Connect user and finally perform the integration of a medical device.

Leaving aside this range of courses, ITC offers courses as a function of the needs and goals that arise. For more information on one of these courses you can contact us in the following e- mail: mdomingo@tecnocampus.cat

3a reunió de Foro de Interoperabilidad en Salud

3a reunió de Foro de Interoperabilidad en Salud

Leer en castellano

El CCI-OFSTI va participar els dies 7 i 8 de maig a la tercera reunió del Fòrum d’Interoperabilitat en Salut, organitzat per la SEIS (Sociedad Española de Informática de la Salud), que es va celebrar a La Granja San Ildefonso. L’edició d’enguany es va centrar en la innovació entorn de les TIC aplicades a l’àmbit sanitari, la interoperabilitat organitzativa i les plataformes de telesalut i teleassistència.

A les dues primeres sessions “Plataformas de Interoperabilidad” i “Interoperabilidad organizativa”, es van presentar els avenços dels respectius grups de treball d’AENOR (comitè tècnic 139 de TIC per salut al qual participa l’OFSTI). Al grup de plataformes de telesalut i teleassistència s’està treballant en una taxonomia que permeti classificar les plataformes existents en dimensions amb nivells. Al d’interoperabilitat organitzativa s’ha revisat la norma ISO/DIS 13940 (també coneguda com a CONTSYS), aplicant-la a casos d’ús reals, per a la votació de pas a normativa ISO.

Des del CCI-OFSTI es va realitzar una presentació a la sessió de plataformes d’Interoperabilitat, sobre el model d’assistència no presencial i l’estat de les plataformes de telesalut i teleassistència al Sistema Sanitari Català:

Al primer bloc també es va exposar l’ús d’una plataforma d’interoperabilitat d’HCE pel suport a la recerca i que permet l’intercanviar d’extractes clínics anonimitzats. La sessió va finalitzar amb una intervenció sobre l’evolució del punt de cura, i les necessitats d’interoperabilitat dels dispositius mèdics derivades, l’estat de l’art dels estàndards a utilitzar i lliçons apreses en la seva aplicació.

La segona sessió va començar amb una presentació sobre l’aplicació de la norma CONTSYS, aportant experiències reals tant a nivell nacional com internacional. La següent intervenció es va centrar en la dificultat d’assolir la interoperabilitat organitzativa i la seva importància a l’HCDSNS (Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud). Per últim s’explicà com les solucions basades en models poden potenciar l’interoperabilitat organitzativa.

Al tercer bloc “Actividades de I+D+I en Interoperabilidad” es van exposar iniciatives relatives al perfil XDS (Cross-Enterprise Document Sharing) d’IHE, la definició de guies clíniques amb llenguatge GDL (Guide Definition Language), la combinació d’estàndards d’HCE i tecnologies semàntiques i a les activitats de la Universitat de Sevilla. En la mateixa línia, a la quarta sessió “Potencial de Innovación tecnológica para la Interoperabilidad” des de la indústria es van presentar innovacions en la creació i gestió de repositoris de dades clíniques normalitzades, l’evolució cap a una HEI (Història Electrònica d’Imatge), l’impacte de la interoperabilitat en la continuïtat assistencial i l’oficina d’integració a València.

A la darrera sessió del fòrum “Normalización e Innovación en TICs en los Servicios de Salud”, representants dels serveis de Salud de Madrid, Castilla La Mancha, Castilla y León i Andalusia van aportar una visió general de l’estat del Servei en quant a normalització i iniciatives d’innovació i investigació.

Al següent enllaç es pot consultar el programa del congrés.

Llegir en català

El CCI-OFSTI participó los días 7 y 8 de Mayo en la tercera reunión del Foro de Interoperabilidad, organizado por la SEIS (Sociedad Española de Informática de la Salud), que se celebró en La Granja San Ildefonso. La edición de este año se centró en la innovación entorno de las TIC aplicadas al ámbito de la salud, la interoperabilidad organizativa y las plataformas de telesalud y teleasistencia.

En las dos primeras sesiones “Plataformas de Interoperabilidad” y “Interoperabilidad organizativa” se presentaron los avances de los respectivos grupos de trabajo de AENOR (comité técnico 139 de TIC para la salud en el cual participa la OFSTI). En el grupo de plataformas de telesalud y teleasistencia se está trabajando en una taxonomía que permita clasificar las plataformas existentes en dimensiones con niveles. En el de interoperabilidad organizativa se ha revisado la norma ISO/DIS 13940 (también conocida como CONTSYS), aplicándola a casos de uso reales, para la votación de paso a normativa ISO.

Des del CCI-OFSTI se realizó una presentación en la sesión de plataformas de Interoperabilidad sobre el modelo asistencial no presencial y el estado de las plataformas de telesalud y teleasistencia en el Sistema Sanitario Catalán:

En el primer bloque también se expuso el uso de una plataforma de interoperabilidad de HCE para el soporte a la investigación que permite el intercambio de extractos clínicos anonimizados. La sesión finalizó con una intervención sobre la evolución del punto de atención, y las necesidades de interoperabilidad de los dispositivos médicos derivadas, el estado del arte de los estándares a utilizar y lecciones aprendidas en su aplicación.

La segunda sesión comenzó con una presentación sobre la aplicación de la norma CONTSYS, aportando experiencias reales tanto a nivel nacional como internacional. La siguiente intervención se centró en la dificultad de alcanzar la interoperabilidad organizativa y su importancia en la HCDSNS (Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud). Por último se explicó cómo las soluciones basadas en modelos pueden potenciar la interoperabilidad organizativa.

En el tercer bloque “Actividades de I+D+I en Interoperabilidad” se expusieron iniciativas relativas al perfil XDS (Cross-Enterprise Document Sharing) de IHE, la definición de guías clínicas con lenguaje GDL (Guide Definition Language), la combinación de estándares de HCE y tecnologías semánticas y las actividades de la Universidad de Sevilla. Siguiendo la misma línea, en la cuarta sesión “Potencial de Innovación tecnológica para la Interoperabilidad”, desde la industria se presentaron innovaciones en la creación y gestión de repositorios de datos clínicos normalizados, la evolución hacia una HEI (Historia Electrónica de Imagen), el impacto de la interoperabilidad en la continuidad asistencial y la oficina de integración en Valencia.

En la última sesión del foro “Normalización e Innovación en TICs en los Servicios de Salud”, representantes de los servicios de Salud de Madrid, Castilla La Mancha, Castilla y León y Andalucía aportaron una visión general del estado del Servicio en cuanto a normalización e iniciativas de innovación e investigación.

En el siguiente enlace se puede consultar el programa del congreso.

This post is only available in Catalan and Spanish:
Llegir en català (Read it in Catalan)
Leer en castellano (Read it in Spanish)

Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico

Leer en castellano

El CCI va participar els passats dies 19 i 20 de març a la Jornada tècnica d’interoperabilitat organitzada pel Servei Andalús de Salut, IHE Espanya i HL7 Spain que tenia per títol “Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico”.
Al primer dia de la jornada es van realitzar les tres sessions següents:

  • Reunió del comitè tècnic d’HL7 Spain, en la qual es van repassar les principals novetats i avenços més rellevants des de l’última reunió. Destacar que s’ha començat a treballar en les derivacions de proves diagnòstiques, tant des del punt de vista funcional com de missatgeria i informes associats.
  • Presentació “Últimos avances en los estándares de documentación clínica”, orientada a acostar els estàndards al perfil documentalista.
  • Sessió IHE centrada en la implantació de XDS a Espanya.

Al segon dia es van realitzar diferents intervencions sobre la interoperabilitat entre sistemes i la integració de dispositius, presentant estàndards i sistemes que permeten garantir la continuïtat assistencial a diferents nivells. Es van destacar els nous reptes que tenen els CIOs en quant a la interoperabilitat i a l’atenció dels pacients crònics, així com a la importància de la capacitació del ciutadà de manera que formi part activa de la seva salut. Aquestes ponències es van complementar explicant el paper dels perfils IHE, de la norma CONTSYS (ISO/DIS 13940) i dels estàndards d’HL7, incloent els d’àmbit semàntic com CTS2 (Common Terminology Services Release 2). L’esdeveniment va finalitzar amb la compartició d’experiències i la presentació de diferents eines. Des del CCI-OFSTI es va realitzar una ponència sobre serveis terminològics avançats:

A la presentació es va explicar la necessitat d’aquesta mena de serveis, així com les funcionalitats que poden cobrir les eines que els ofereixen. També es va presentar l’estàndard CTS2, que defineix, a nivell funcional, una interfície estàndard per l’ús i la gestió de terminologies. Per acabar la intervenció, es va resumir la participació del CCI al grup de serveis semàntics del projecte europeu epSOS, en el qual es treballa amb l’estàndard CTS2.

Llegir en català

El CCI participó los pasados 19 y 20 de marzo en la Jornada técnica organizada por el Servicio Andaluz de Salud, IHE España y HL7 Spain que tenía por título “Interoperabilidad, la base para una atención integrada del paciente crónico”.
En el primer día de la jornada se realizaron las tres sesiones siguientes:

  • Reunión del comité técnico de HL7 Spain, en la cual se repasaron las principales novedades y avances des de la última reunión. Destacar que se ha empezado a trabajar en las derivaciones de pruebas diagnósticas, tanto a nivel funcional como de mensajería y informes asociados.
  • Presentación “Últimos avances en los estándares de documentación clínica”, orientada a acercar los estándares al perfil documentalista.
  • Sesión IHE centrada en la implantación de XDS en España.

En el segundo día se realizaron distintas intervenciones sobre la interoperabilidad entre sistemas y la integración de dispositivos, presentando diferentes estándares y sistemas que permiten garantizar la continuidad asistencial a distintos niveles. Se destacaron los nuevos retos que tienen los CIOs en cuanto a la interoperabilidad y a la atención de los pacientes crónicos, así como la importancia de la capacitación del ciudadano de manera que forme parte activa de su salud. Estas ponencias se complementaron explicando el papel de los perfiles IHE, de la norma CONTSYS (ISO/DIS 13940) y de los estándares de HL7, incluyendo los de ámbito semántico como CTS2 (Common Terminology Services Release 2). El evento finalizó con la compartición de experiencias y la presentación de distintas herramientas. Des de CCI-OFSTI se realizó una ponencia sobre servicios terminológicos avanzados:

En la presentación se explicó la necesidad de este tipo de servicios, así como las funcionalidades que pueden cubrir las herramientas que los ofrecen. También se presentó el estándar CTS2 que define, a nivel funcional, una interface estándar para el uso y la gestión de terminologías. Para acabar la intervención se resumió la participación del CCI-OFSTI en el grupo de servicios semánticos del proyecto europeo epSOS, en el cual se trabaja con el estándar CTS2.