5 característiques d’un bon entrenador personal i readaptador esportiu
Els beneficis de l’esport en la salut i la vida d’una persona estan estudiats i demostrats, de la mateixa manera que ho estan els perills del sedentarisme: l’augment del risc de contreure malalties no transmissibles, com la diabetis, l’obesitat o els problemes cardiovasculars, entre altres. D’això porta alertant l’Organització Mundial de la Salut des de fa gairebé dues dècades, insistint en la necessitat d’una activitat física regular per a tota la població.
En països com Espanya, no obstant això, estem lluny d’aconseguir les recomanacions generals de l’OMS sobre activitat física. Menys de la meitat de la població practica esport amb regularitat, i una part dels que sí que ho practiquen ho fan de forma inadequada.
En aquest context, un professional com l’entrenador personal s’eleva com a protagonista de la millora de la vida de la gent. Però, què és exactament un entrenador personal i quines característiques el converteixen en un professional de confiança?
La personalització de la pràctica esportiva
Quan parlem d’un entrenador personal, parlem d’un professional qualificat el treball del qual és millorar la qualitat de l’exercici d’una persona i optimitzar el temps que li dedica a aquest exercici. La personalització és ineludible en aquesta pràctica, perquè cada cos és únic i té unes condicions úniques que han de tenir-se en compte per aconseguir millors resultats, potenciar la prevenció de lesions i facilitar la readaptació esportiva. No és el mateix una dona que un home, ni algú de 30 que algú de 60, ni un esportista professional que un sedentari que desitja activar-se.
Un bon entrenador personal, doncs, ha de tenir com a mínim aquestes 5 característiques:
Formació i qualificació
L’entrenador personal ha de tenir coneixements reglats especialitzats, acadèmics i científics, avalats per una entitat oficial. És la garantia de l’usuari d’estar en bones mans, i avui existeixen postgraus i màsters especialitzats en entrenament personal al qual poden accedir tant llicenciats o graduats en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE).
Capacitat per identificar i marcar objectius
Un bon professional qualificat ha de ser capaç d’avaluar amb encert l’estat físic i mental de la persona que ve a entrenar sota la seva tutela. Aquesta avaluació personalitzada és la que porta a un planning adaptat a cada cos i a cada situació, en el qual els objectius siguin racionals, progressius i assolibles per l’esportista.
Aquest és un dels aspectes en els quals la personalització es fa més necessària: no poden aplicar-se les mateixes rutines a un esportista professional, a un esportista amateur, a algú que comença a exercitar-se, i a algú que recentment surt d’una lesió. Detectar cada necessitat i plantejar objectius adequats per a elles és la clau de l’èxit en l’entrenament esportiu.
Capacitat de motivació
L’element psicològic és clau en la integració de l’exercici com a rutina vital, o en el seu fracàs i l’abandonament de l’activitat. Un bon entrenador personal no només sap el que ha de fer l’esportista: sap com motivar-li perquè ho faci. Aquesta motivació, a més, beu de moltes fonts: no és només l’estímul de l’entrenador, o el seu propi exemple personal (que també), sinó per exemple la capacitat d’idear metes progressives que pugui aconseguir l’esportista, servint així com reforç positiu.
Aquestes competències es treballen en la formació especialitzada, ja que són element central per a l’èxit. D’aquí la importància de la qualificació explicada en el primer punt.
No intrusiu: multidisciplinari
L’entrenador personal té un camp d’acció molt concret que no ha de depassar-se en cap cas. No és un fisioterapeuta ni un metge (tret que sí que ho sigui prèviament, clar) i per tant ni pot diagnosticar-te ni pot indicar-te medicaments, així com tampoc ha de recomanar-te dietes (a menys, de nou, que parlem d’un nutricionista).
Els coneixements anatòmics i bio-sanitaris que adquireix l’entrenador personal durant la seva formació no han de servir per a l’intrusisme laboral, sinó, al contrari, per facilitar la comunicació i col·laboració amb els altres professionals en la millora de la vida de la persona a la qual entrena. I això ens porta a l’últim punt, no finalment menys important.
Coneixements en readaptació físicoesportiva
Un bon entrenador personal ha de saber readaptar els exercicis quan apareix alguna lesió o molèstia física, o quan es torna a practicar exercici després d’una lesió, o algun problema en el sistema motriu. Parlem llavors del “readaptador“. La readaptació esportiva és una subdisciplina de les CAFE la importància de les quals està augmentant any rere any pel seu impacte en la millora de la qualitat de vida.
Aquest professional s’encarrega de modificar les rutines d’exercici i fixar uns objectius que
- a) ajudin en la recuperació de la lesió o patologia (en coordinació amb el fisioterapeuta).
b) previnguin l’habitual reaparició del dolor o molèsties a la zona, o noves lesions
D’una bona readaptació depèn molt, des que una persona segueixi fent exercici en comptes d’abandonar-se al sedentarisme, fins que un esportista professional pugui seguir o no amb la seva carrera.
No estem parlant, per tant, d’un esportista a qui li agrada ensenyar la seva passió: l’entrenador personal és un professional especialitzat… i l’única persona a qui qualsevol esportista, aficionat o professional, hauria de confiar la seva salut físicoesportiva.