Desenvolupament d’un mòdul en un entorn web

Desenvolupament d’un mòdul en un entorn web

En aquest post s’exposen les diferents etapes de construcció d’una aplicació web que permet fer les mateixes funcions que el mòdul ‘Cerca de Trajectes a Entitats’ per a QGIS. Tot i aquest fet, el canvi de plataforma ha suposat un gran repte ja que fins al moment no s’ha realitzat cap tasca semblant, i per tant s’ha hagut de començar tot de zero.

Aquesta idea es va aportar des del Servei d’Estratègia i Avaluació de l’Ajuntament de Mataró, més concretament pel cap del servei, el senyor Jordi Arderiu. Donades les característiques client-servidor de l’enfocament del projecte de mòduls del CCU per a QGIS, on una part important del codi dels càlculs del procediments s’executa en el servidor de Postgres, semblava a priori factible passar de l’entorn QGIS a un entorn web, mantenint el nucli de càlcul igualment en el servei. El que s’havia de resoldre era quin tipus de servei calia crear per poder establir la comunicació entre l’entorn web i el servidor.

Aconseguir un prototip funcional obre la porta a una nova migració dels mòduls en entorn QGIS a mòduls en entorn web, com el Visor GIS 3.0 del propi Ajuntament de Mataró. Això facilita molt la divulgació del projecte cap a un usuari no tècnic, a través del web, i com a conseqüència la propagació cap altres ens públics o privats que utilitzen la mateixa tecnologia de base de dades. Això va generar molt d’interès per part del Servei d’Estratègia i Avaluació.

Actualment, el CCU proporciona serveis WMS (Web Map Service) i WFS (Web Feature Service) a l’Ajuntament de Mataró mitjançant el QGIS server. Aquesta aplicació pròpia de l’entorn QGIS permet la publicació de capes fàcilment. En aquest cas, les capes publicades són una taula amb tots els camins dels portals a les tres Escoles Bressol i Llars d’Infants més properes (WMS), i les Zones d’Influència i Població Exclosa de diferents activitats econòmiques (WFS).

L’equip del CCU va decidir apostar pel mòdul CTE, ja que els càlculs que es realitzen són suficientment complexes per realitzar un bon prototip i avaluar metodologies i procediments però és prou simple com per poder tirar-lo endavant dins de l’àmbit del present projecte. A més, s’obriria al camí a la substitució de la publicació dels camins més propers (WMS) per un mòdul capaç de fer el càlcul directe i mostrar els camins a diferents entitats i en un rang de un a deu camins.

1.1 Planificació de l’aplicació

La planificació d’aquesta aplicació web es va decidir per l’equip del CCU. Es va acordar que es farien diferents proves de concepte per tal de comprovar que els diferents objectius eren factibles, ja que com s’ha mencionat prèviament, no hi havia precedent.

L’equip del CCU es va reunir amb els membres del Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions de l’Ajuntament de Mataró per parlar entre d’altres temes de l’aplicació web i amb vistes d’una futura integració dels procediments utilitzats dins del seu Visor GIS 3.0, i facilitar-ne la posterior integració.

Allà es va proposar la construcció d’un servei REST que fos capaç de processar les peticions necessàries i oferir els resultats en el menor temps possible. Juntament amb això, es va parlar de la llibreria ‘Leaflet’, per Javascript que permet interactuar amb mapes i permet operar amb un gran ventall de possibilitats. Des del SIT es va facilitar una plantilla d’una pàgina web que incorpora funcionalitats d’aquesta per poder testejar-la.

Un servei REST (Representational State Transfer en són les sigles en anglès) és un estil d’arquitectura de programari que defineix un conjunt de restriccions i propietats, i que està basat en un entorn web. Aquest servei web ofereix la possibilitat d’interactuar tant entre client i servidor com entre servidors, i pot treballar amb diferents formats de peticions i resposta com ara XML, JSON o HTML.

També pot utilitzar els principals mètodes HTTP (GET, POST, PUT i DELETE) explícitament. Un dels principals avantatges és que no requereix un estat previ per poder respondre a les peticions i/o rebre-les. A més, permet transmetre grans quantitats de dades i paràmetres sense afectar el rendiment del servei.

Es van sondejar diferents alternatives menys complexes, com ara un servei web PHP. Aquest servei permet fer peticions i rebre respostes en diferents formats, i presenta facilitats a l’hora de crear el servei ja que només cal disposar d’un fitxer on hi hagi les diferents instruccions. A més, a l’utilitzar un llenguatge interpretat, només cal disposar de l’interpretador del llenguatge en el servidor. No són necessàries configuracions extres. Per últim, les capacitats del llenguatge són molt àmplies i fàcilment es poden ampliar el nombre de funcionalitats que aquest ofereix.

L’equip del CCU va concloure que l’opció més adequada per a realitzar la tasca és la utilització d’un servei PHP. Es va decidir fer-ho d’aquesta manera degut a les facilitats que aporta a l’hora de fer les proves de concepte i versatilitat del llenguatge davant la introducció de nous canvis en el servei. A més, aquests tenen efecte immediat en el resultat.

Una vegada es va reunir prou informació, valorades totes les possibilitats i preses totes les decisions es va començar a treballar a partir de la plantilla enviada per en Jordi Beltran i es va a començar a preparar l’estructura de l’aplicació per realitzar la primera prova de concepte. Aquesta va consistir en fer aparèixer per pantalla una capa de dades. Aquesta pot estar formada tant per punts, línies com polígons.

1.2 Primera prova de concepte: presentació de dades

Aquesta prova de concepte va presentar la seva dificultat no en el què s’ha de fer sinó en el com. A nivell conceptual, només s’ha de  representar les dades en el mapa. Però això es va dur a terme mitjançant un suport del qual no es disposava d’experiència prèvia i al principi, sobretot a la part del front-end es presentaven els problemes. El principal entrebanc va ser el tractament de les dades i la utilització de diferents sistemes de referència: la llibreria ‘leaflet’ treballa amb la longitud i latitud terrestres per situar elements en el mapa. En canvi, el sistema de referència de les capes emmagatzemades a la base de dades PostgreSQL és SRID 25831. Això requereix una transformació de les dades de posició cada vegada que es vol presentar quelcom per pantalla.

També s’han de tractar i transformar dades en una codificació determinada per a poder ser enviades i rebudes. En el diagrama de la figura 1.1 es pot veure el flux d’interacció d’informació entre màquines:

Fig. 1.1: Diagrama de flux de la transmissió d’informació (Font: l’autor)

En primer lloc, es processa l’esdeveniment, és a dir el clic a pantalla de l’usuari fent la petició. Seguidament es processa la informació que l’usuari ha introduït mitjançant el Javascript en el format correcte per tal que aquestes puguin ser interpretades correctament pel servei. En aquest cas, el nom de la capa que es volia mostrar i el número màxim d’entitats que es volien mostrar.

Una vegada la informació ha estat processada i afegida a la petició, aquesta és realitzada al servidor web a través del motor de peticions AJAX, aportat per la llibreria de JS anomenada jQuery. El format de la petició seria el de la figura 1.2:

$.ajax({    url: ‘fitxer.php’, //nom del fitxer d’on volem obtenir resposta    type: “GET”, //tipus de petició    data: {       CAPA: capa       //paràmetres que es passen     },     dataType: ‘json’ //format del resultat que volem }).done(function(msg) {       //msg és el resultat obtingut i en aquesta part es preparen les       //per ser presentades    } })

Fig. 1.2: Petició d’AJAX al servidor

En segon lloc, el servidor web rep la petició i la processa mitjançant l’interpretador de PHP i el fitxer amb les instruccions en aquest llenguatge. Aquest crea una connexió amb la base de dades on es fan les peticions necessàries. En aquest cas és una simple consulta de les dades d’una capa. En el fitxer PHP es crea la consulta SQL i s’envia a la base de dades. Aquesta retorna el resultat, i posteriorment es codifica en format GeoJSON, que és un derivat del JSON. Després es transmet mitjançant la sentència “echo $resultat;” al front-end.

Per últim, només es mostren les dades per pantalla mitjançant la llibreria ‘Leaflet’, que se li passa per paràmetres.

Es va preparar una pàgina simple i bastant rudimentària per a presentar les dades: a la part superior hi figurava un petit formulari on s’hi intruïa les dades necessàries (nom de la taula, límit d’elements a mostrar i nom del camp de geometria) i just a sota hi havia un botó per realitzar la petició. La resta d’espai era ocupat pel mapa, tal i com es pot veure en la figura 1.3.

Fig. 1.3: Captura de pantalla de la pàgina web (Font: l’autor)

Per últim, es va afegir una funcionalitat extra. Aquesta consistia en què quan l’usuari feia una petició, s’esborrés la capa de dades que s’estigués mostrant en el moment i només hi aparegués la capa sol·licitada.

Aquesta prova va resultar tot un èxit ja que es van complir plenament els objectius marcats en l’inici, a pesar de les dificultats passades degut a l’adaptació a un nou entorn de treball. Es va poder comprovar que les eines emprades tenien molt de potencial i era possible arribar a bon port en la realització d’aquesta tasca.

1.3 Segona prova de concepte: consulta d’un ruta

La segona prova de concepte va consistir en realitzar una consulta ja més complexa: afegir més paràmetres a passar i obtenir el camí entre dos punts en el GTC. En aquest cas, va augmentar el nombre de paràmetres a passar respecte la prova anterior. Abans només es passava el nom de la capa de dades, i en canvi ara necessitem el nom de la cap del GTC i el seu nom del camp de geometria, i els punt d’inici i final, que corresponia a dos nombres enters. Els punts d’inici i final corresponent a dos vèrtex del GTC. També hi figuren dos camps de text on s’hi mostra la longitud i latitud del punt marcat en el mapa, tal i com es pot veure en la figura 1.4.

Fig. 1.4: Captura de pantalla de la pàgina web (Font: l’autor)

En la part de servidor, la novetat venia per la cerca del camí més curt entre dos punts. Per tal d’aconseguir-ho es va utilitzar la funció “pgr_dijkstra”. En aquest cas, només són necessaris tres paràmetres: capa de segments, punt d’inici i punt de destí. Cal dir que els punts pertanyen a la capa de segments.

En aquest cas, la resposta és una seqüència de segments consecutius que uneixen els dos punts i el cost agregat de tot el trajecte. Cal remarcar que la solució no aporta geometria i posteriorment aquesta s’ha de relacionar amb el GTC per obtenir una resposta completa. A la figura 1.5 hi ha un exemple de consulta i els camps que retorna aquesta.

Consulta: pgr_dijkstra(edges_sql, start_vid,  end_vid) Resposta: (seq, path_seq, node, edge, cost, agg_cost)

Fig. 1.5: Consulta i resposta de la funció ‘pgr_dijkstra’ (Font: [38])

Una vegada s’ha realitzat aquesta relació, s’ha de transformar el resultat a GeoJSON per tal que el front-end ho pugui interpretar de manera correcta mostrar-ho a l’usuari. En aquest cas, la sentència que s’utilitza per tal de trobar el resultat és el que es mostra a la figura 1.6:

select st_asgeojson(st_asewkt(st_transform(the_geom,4326))) AS geojson from “SegmentsXarxaCarrers” where id in(SELECT edge FROM pgr_dijkstra(‘SELECT id, source, target, cost, reverse_cost FROM “SegmentsXarxaCarrers”‘,ARRAY[45],ARRAY[52],FALSE))

Fig. 1.6: Sentència SQL per cercar el camí més curt (Font: l’autor)

En aquesta ocasió s’utilitza una consulta amb una consulta niuada. La consulta niuada és a on s’usa la funció de cerca de camí més òptim, completada amb les dades necessàries. El resultat d’aquesta consulta, més concretament l’identificador dels trams per on passa la ruta més ràpida, s’empra per relacionar-ho amb la capa dels segments, ja que aquesta disposa de la geometria de cada un d’ells, i per tant només cal transformar les coordenades per tal que puguin ser representades correctament per pantalla, amb l’ajuda de la funció ‘st_asgeojson’.

El temps de resposta és realment ràpid. El rang de temps de resposta és de l’ordre de 0,4 segons a un segon, depenent de si els punts estan més o menys a prop un de l’altre. En comparació amb altres mòduls en entorn QGIS que s’han anat desenvolupant al llarg del temps la principal diferencia és mostra a l’hora de representar el resultat per pantalla. A l’aplicació web, la representació és pràcticament instantània. En canvi, tot i que la resposta també és molt ràpida, en el QGIS aquesta pot durar un o dos segons més que en l’entorn web, en funció del nombre de capes a representar.

Una altra funcionalitat que es a va afegir en aquesta prova va ser la addició del punter, tal i com es mostra a la figura 1.4. El punter és una eina gràfica que quan l’usuari prem un punt del mapa amb el ratolí, hi aparegui una marca. Una vegada s’ha afegit, calia capturar-ne les coordenades geogràfiques (latitud i longitud) per a poder comprovar que una vegada obtingudes es pot generar un punt d’origen.

Com l’anterior, aquesta prova va ser un èxit ja que es van aconseguir els objectius fixats: millora del coneixement a l’hora de tractar amb paràmetres i transmetre’ls correctament al servidor, realització d’una consulta més complexa: cerca d’un camí entre dos punts i finalment la captura de les coordenades de pantalla.

1.4 Construcció de l’aplicació web

Una vegada fetes aquestes dues proves de concepte i haver comprovat que la tasca era viable, es va  procedir a la construcció del mòdul. Aquest projecte tenia dues parts diferenciades: front-end i back-end.

Tot i que ambdues parts s’anaven desenvolupant al mateix temps, es va optar per donar més èmfasi a la part del servidor en primer lloc, ja que era la més ràpida d’implementar. Això es va deure a que es podien reaprofitar moltes de les sentències SQL que es van utilitzar en el mòdul per a QGIS. No obstant a això, va ser necessari reescriure el codi en un altre llenguatge, en PHP concretament, i del qual es tenien coneixements bàsics de la sintaxis. Per aquest motiu en alguns moments es va fer feixuc el canvi, ja que en ocasions la sintaxis era força diferent a la vista fins al moment en altres llenguatges.

En paral·lel també es treballa sobre la part de Javascript, que es dedica a gestionar la informació enviada i rebuda. En aquest cas, les principals dificultats es van presentar a l’hora de rebre i transformar correctament les dades a GeoJSON. També a l’hora de tractar múltiples respostes a una crida, ja que estaven emmagatzemades en una cadena de caràcters i resultava confús en un principi com calia separar-les. Per resoldre-ho va ser necessari des del servidor aportar les dades en un vector on a cada posició hi figura cada una de les diferents capes a mostrar. Cada capa té una estructura GeoJSON i és processada per la llibreria ‘Leaflet’ que la mostra en el navegador.

La primera fase de construcció de l’aplicació va consistir en la preparació d’una plana web bàsica i sense estils amb un formulari capaç d’enviar peticions a la banda del servidor, on el punt d’origen s’estableix a través d’un punt marcat en el mapa per l’usuari. Una vegada es passen totes les dades correctament, el servidor ha de poder retornar els N-camins més òptims i, posteriorment, aquest han de presentar per pantalla.

Una vegada es va passar aquest punt crucial i es va comprovar que el resultat era l’esperat, la resta de tasques van consistir sobretot en afegir més funcionalitats i optimitzar el codi, i fer un aplicació estable, és a dir, sense errors.

En la part de front-end i a nivell estètic, es va afegir un formulari que fos intuïtiu i amigable de cara a l’usuari final, que els diferents camps es mostressin o no en funció de quina opció escull l’usuari. També es va escollir una gamma de colors, fonts i estils que fessin més fàcil la visualització de les dades a entrar i de la taula de resultats. A més, es va afegir la possibilitat de desplegar lateralment el menú on hi figura el formulari per tal de facilitar la visualització del mapa quan l’usuari ho requereixi. A la figura 1.7 es mostra l’aparença del formulari.

Fig. 1.7: Captura de pantalla de l’aparença del formulari (Font: l’autor)

A nivell funcional, es van completar totes les opcions de cerca de les que disposa el mòdul CTE per a QGIS, incloent la funcionalitat més significativa, que és la possibilitat de cercar el punt d’origen a partir de l’adreça d’un portal. Això facilita substancialment aquesta tasca i l’aplicació s’acosta a la funcionalitat original del mòdul CTE per a QGIS. Per últim, cal destacar que la interfície es va construir de manera que fos ‘responsive’, és a dir que s’adapti a les diferents mides i resolucions de pantalla per tal que des de qualsevol dispositiu es pugui utilitzar l’aplicació.

A part del formulari, l’aparença dels diferents resultats també es va cuidar per tal que fos el més semblant possible a la que es mostra en el mòdul CTE per a QGIS i sigui fàcil d’interpretar per a l’usuari.

En primer lloc, els N-camins òptims segueixen el mateix patró d’estil que en el mòdul original, és a dir, l’escala de colors va del verd al vermell, on el verd és el camí més proper i el vermell és el més allunyat. També el gruix varia en funció de la proximitat al destí: el primer camí és el de major gruix, en canvi, el de menor gruix és el més allunyat. A la figura 1.8 es pot veure un exemple del cas:

Fig. 1.8: Captura de pantalla dels estils dels camins (Font: l’autor)

En segon lloc, l’etiqueta de destí està formada per un punter de color vermell amb un cercle central on hi figura el número de posició en el que es troba el destí en la taula final, com es pot veure en la figura 1.9 o en els extrems dels camins de la figura 1.8:

Fig. 1.9: Captura de pantalla de l’estil del punts de destí. (Font: l’autor)

Per últim, l’etiqueta que indica l’origen està formada per un punter de color blau amb un petit cercle en el centre, tal i com es pot apreciar a la figura 1.10.

Fig. 1.10: Captura de pantalla de l’estil del  punt d’origen (Font: l’autor)

Degut a les millores que s’han afegit a la interfície, va ser necessari donar suport des del servidor a les diferents funcionalitats afegides. Va ser necessari crear una funció que retornés una llista amb tots els noms dels carrers i els seus respectius codis per tal de llistar-los i que l’usuari pugui escollir el que més li interessi. Una vegada ha escollit el que li interessa, s’activa una funció que comprova que l’adreça afegida per l’usuari existeix, o en cas que no, quina és l’adreça més propera. Una vegada ha estat validada, es crea un codi de portal i s’afegeix un punter automàticament en el mapa.

L’última millora afegida va ser la possibilitat de poder escollir la base del mapa sobre el qual es vol treballar. Hi ha dues opcions: mapa de carrers o imatge de satèl·lit. Per poder canviar de opció, cal dirigir-se a l’escaire superior dret on s’hi pot trobar una icona com la de la figura 1.11 i si es pitja, es poden veure les dues opcions, com a la figura 1.12.

Fig. 1.11: Captura de pantalla de l’aparença de la icona (Font: l’autor)

Fig. 1.12: Captura de pantalla de la icona de capes desplegada (Font: l’autor)

1.5 Publicació

Actualment l’aplicació és visible a Internet. Per poder accedir-hi només cal adreçar-se a http://geoportalccu.tecnocampus.cat/cte.html en el navegador d’Internet, preferiblement, el Google Chrome.

Manual d’ús: Actualitza GTC

Manual d’ús: Actualitza GTC

Aquest document explica el funcionament del mòdul de ‘Actualitza GTC’ per a QGIS. Aquest mòdul permet actualitzar fàcil i automàticament (excepte la part gràfica) la capa del GTC de vianants de la ciutat de Mataró.

Per a poder utilitzar-lo, el primer que s’ha de fer és executar el programa QGIS i un cop inicialitzat aquest, cal pitjar la icona següent ActGTC1o anar a Complementos -> CCU -> Actualitza GTC i s’obrirà una finestra com la que podem veure a continuació a la figura 1.

ActGTC2

Fig. 1: Interfície de mòdul

1. Connexió

A la secció superior hi figuren els dos elements de connexió: un desplegable per escollir la que es vol utilitzar i una barra d’estat, com es pot veure a la figura 2.

ActGTC3

Fig. 2: Connexió

2. Carregar

Aquest botó té la funció de carregar a pantalla el GTC que es vol modificar, com es pot veure a la figura 3.

ActGTC4

Fig. 3: Botó de càrrega

Per evitar que dues persones editin el GTC al mateix temps, apareix un diàleg demanant un paraula clau: quan no s’està modificant el GTC, demana una paraula clau per protegir la edició, tal i com es veu a la figura 4.

ActGTC5

Fig. 4: Diàleg d’introducció de la paraula clau

En el cas que ja s’estigui modificant, apareix el següent diàleg per poder accedir a la edició. En ell es demana la paraula clau, tal i com es pot veure a la figura 5.

ActGTC6

Fig. 5: Diàleg de comprovació de la paraula clau

En cas que es compleixin les condicions, el GTC es carrega en el QGIS.

En aquest moment es tracta d’editar els segments del GTC utilitzant les eines d’edició gràfica del QGIS, afegir segments, eliminar segments, canviar interseccions etc. Només hem de treballar amb la capa de segments, i no la de nodes.

ActGTC7

Les eines pròpies del QGIS són les de la figura 6:

Fig. 6: Barra d’eines d’edició gràfica

D’esquerra a dreta les icones fan les següents funcions: el llapis groc serveix per començar o acabar l’edició de la capa. El disquet serveix per guardar els canvis que s’han efectuat. Seguidament, dos icones que serveixen per crear nous trams: el primer permet fer trams rectes i el segons trams corbats. El següent permet moure de lloc les entitats gràfiques, i en aquest cas, segments.

La següent eina permet modificar els nusos dels segments i ajustar-los en les interseccions. La icona del cubell d’escombraries elimina les entitats gràfiques seleccionades. Per últim hi ha les eines que permeten retallar (que no tallar o escurçar), copiar i enganxar entitats gràfiques.

S’ha de tenir present que els segments només es podran tocar entre ells en els punts d’origen o final que serà on es constituiran els nodes del graf, llevat de que siguin trams a diferents nivells, com passos subterranis, passos elevats o similars.

3. Validar

El botó validar s’encarrega de comprovar que els canvis gràfics estiguin fets de manera correcta, com es pot veure a la figura 7. En cas que tot estigui correcta, l’usuari no cal que faci res més. Altrament, en el camp de text s’informa dels possibles problemes. Es mostraran els nusos que presenten problemes, en cas que aquests existeixin i es mostraran els segments aïllats en cas que n’hi hagi.

ActGTC8

Fig. 7: Botó de validació

4. Camp de text

En aquest camp de text es mostra la informació que es deriva de les accions principals del mòdul. Quan es carrega el GTC, es mostra la data i l’hora de creació de la còpia, com es mostra a la figura 8.

ActGTC9

Fig. 8: Informació de càrrega

Quan es prem el botó de validar, mostren les diferents etapes que es passen durant el procés i si hi ha alguna incidència. A la figura 9 es veu un exemple del què es mostra.

ActGTC10

Fig. 9: Informació de validació

5. Versió i botó ‘Sortir’

Per últim en aquesta part, hi ha una etiqueta amb la versió del mòdul i el ‘botó’ sortir per tancar-lo, com es pot veure a la figura 10.

ActGTC11

Fig. 10: Versió i botó ‘Sortir’

Dimoni

A partir d’aquí es procedirà a regenerar el GTC amb els identificadors de segments i nodes i a actualitzar els atributs necessaris per modelitzar els desplaçaments.

Tot això es farà en un procés batch automàtic al final del dia de la correcció, i per tant el dia següent es podrà disposar d’un nou GTC completament operatiu a la base de dades, disponible per ser utilitzat amb el mòduls del CCU per a QGIS.

Manual d’ús de l’usuari: Cerca de trajectes a entitats

Manual d’ús de l’usuari: Cerca de trajectes a entitats

Aquest document explica el funcionament del mòdul de ‘Cerca de Trajectes a Entitats’ per a QGIS. Aquest mòdul permet obtenir els trajectes o camins entre una adreça qualsevol de Mataró entrada per l’usuari i les N entitats més properes (també escollides per l’usuari). El cost pot estar en funció de la distància o el temps. Els desplaçaments obtinguts es mostren de forma ordenada de menys a més cost en forma de taula i de capa. Per a poder utilitzar-lo, el primer que s’ha de fer és executar el programa QGIS i un cop inicialitzat aquest, cal pitjar la icona següent CTE2o anar a Complementos -> CCU -> Cerca de Trajectes a Entitats i s’obrirà una finestra com la que podem veure a continuació a la figura 1.

CTE1

Figura 1: Imatge de l’estat inicial del mòdul CTE

Aquest mòdul es pot dividir bàsicament en tres parts diferenciades: origen (1) , destí (2), connexió i botons (3).

1. Connexió i altres botons

La primera part a mostrar inclou els botons de funcionament del mòdul (d’esquerra a dreta):

  • Connexió: pestanya desplegable on es mostren totes les connexions.
  • Botó ‘Inici’: aquest botó inicia el procés de consulta del mòdul.
  • Botó ‘Sortir’: aquest botó tanca el mòdul.

CTE5

Figura 2: Connexió i botons

2. Origen

En aquesta part del mòdul l’usuari troba les eines per escollir el punt d’inici, més concretament l’adreça. Seguidament es descriuran les seves parts, començant per la part superior:

CTE3

Figura 3: Origen

El primer element que trobem és una camp de text per cerca el nom del carrer a on es troba l’origen. Inicialment, en el gran requadre inferior, s’hi llisten tots els noms de carrers i a mesura que es va introduint un nom, la llista es va actualitzant automàticament amb els noms que s’assemblen al nom que introdueix l’usuari fins a trobar el desitjat. Una vegada, s’ha trobat el carrer, cal fer doble clic en el nom perquè quedi ben especificat en el camp de text.

Posteriorment, s’ha d’escriure el número del portal que desitgem, juntament amb la lletra. En el cas de la lletra no és necessari escollir-ne una.

Per acabar, a la dreta del camp de text per introduir el nom hi ha un botó amb una creu (X) que permet esborrar el contingut del camp de text.

3. Destí

En aquesta part del mòdul, l’usuari pot escollir la capa de destí i les diferents característiques dels camins: cost, número de camins i aproximació en cas de no existir l’adreça desitjada.

Començant per la part superior, el primer que trobem és una pestanya desplegable on es mostren les diferents capes de punts que poden ser destí. Just a sota hi trobem els modes de cerca. El primer que trobem són dos botons, de color verd i vermell respectivament.

El botó “Més proper” escull l’adreça amb el número de portal més proper a la adreça que s’ha seleccionat, independentment de si és parell o senar, i sempre que l’adreça escollida per l’usuari no existeixi.

En canvi, el botó “Més proper Parell/Senar” escull el portal amb el número senar o parell en funció de quin dels dos tipus sigui el número que s’hagi escollit prèviament, i sobretot que no existeixi.

A la dreta d’aquests dos botons, hi ha una spin box que permet escollir el nombre de camins desitjats, en un rang de 1 a 10 camins. En el cas que el nombre de camins sigui superior al nombre d’entitats d’una capa, el número de camins serà tants com entitats tingui la capa escollida.

Després trobem una pestanya desplegable on es pot triar el cost dels camins: distància o temps. En el cas d’escollir la opció de temps, hi ha un check box que permet incloure en el cost el cost de nusos.

A sota hi ha un gran requadre que s’utilitza per mostrar els resultats de la cerca que s’ha realitzat. La taula que es mostra té dos columnes: la primera mostra el nom de l’entitat de destí i la segona mostra el cost: si és distància en metres i si és en temps en minuts.

Entre la opció del cost i el requadre de resultats hi ha un espai buit que un cop s’ha fet la consulta hi apareix l’adreça de l’origen.

CTE4

Figura 4: Secció de destí

Manual d’ús de l’usuari: Mapes descriptius de població

Manual d’ús de l’usuari: Mapes descriptius de població

Aquest document explica el funcionament del plugin de ‘Mapes descriptius de població’ per a QGIS.  Per a poder utilitzar-lo, el primer que s’ha de fer és executar el programa QGIS i un cop inicialitzat aquest, cal pitjar la icona següent 101o anar a Complementos -> CCU -> Mapes descriptius de població i s’obrirà una finestra com la que podem veure a continuació a la figura 1, que és molt semblant a la interfície del plugin de la Taula Resum amb algunes diferències descrites en els apartats 1 i 4.
1054 quines capes volem treballar: illes, parcel·les, seccions, barris o districtes postals.

103

Fig 2. Mètode de treball

  1. A la part superior central, hi ha una pestanya desplegable amb les connexions disponibles (ja configurades prèviament) per a realitzar les operacions. Allà n’escollim una i seguidament la barra que hi ha just a sota n’indicarà l’estat.

104

Fig 3. Connexió i progrés

  1. A la zona lateral dreta hi podem trobar el selector de filtres que volem utilitzar per crear la consulta. Només cal pitjar el filtre que vulguem aplicar per poder-lo emprar. Just a sota hi trobem dos botons més: INICI i SORTIR. ‘Inici’ arrenca el procés de representació del mapa i en el cas que hi hagi algun error en la configuració dels paràmetres per a la construcció d’aquestes, el procés s’interromp i ens apareix un missatge amb l’error. I el botó sortir, tanca el plugin.

105

Fig 4. Opcions i ordres principals

  1. Finalment, a la part central, tenim requadre amb dos pestanyes amb les opcions: configuració de la capa de sortida i els filtres.

106
Fig 5. Pestanyes

Per una banda, a la pestanya de ‘Filtres’ podem trobar-hi un requadre amb cinc pestanyes per poder configurar els paràmetres de cada  filtre. Recordem que el filtre es defineix en aquesta pestanya però s’activa pel botó lateral de la figura 4. , s’han de fer les dues coses.

Seguidament els detallarem:

  • El primer que apareix és l’edat. En aquesta pestanya s’ha d’introduir en primer lloc una data segons la qual es vulgui fer l’estudi, per exemple 1 de maig de 2016. Després hem de posar el marge d’edat que volem definir en els camps edat mínima i edat màxima. Si volem fer una taula per les escoles bressol, cal posar 0 i 2 anys en els dos camps respectivament. Seleccionant la opció criteri restrictiu cercarem els nens que encara no hagin fet els 2 anys. En canvi seleccionant el criteri no restrictiu cercarem tots els nens que encara no han fet els tres anys.

107
Fig 6. Filtre per edat

  • El segon criteri que apareix és el gènere. Podem decidir que la nostra cerca sigui en funció d’homes o de dones.

108
Fig 7. Génere

  • A continuació tenim els estudis: podem fer un filtratge segons els estudis que la persona hagi declarat tenir en el padró.

109
Fig 8. Estudis

  • Un altre punt molt important seria l’origen no confondre amb nacionalitat.

Una cosa és el país d’origen, és a dir, on ha nascut la persona en qüestió i l’altre la nacionalitat. La segona és quelcom més complex d’explicar, ja que està subjecte als conceptes de “ius sanguini” i “ius soli”. En el primer cas, quelcom comú als països europeus, africans i la Xina, els nen/a tenen automàtica la nacionalitat d’origen dels pares. Això comporta, per exemple, que un nen/a nascuda de pares marroquins a Mataró tingui nacionalitat marroquina. En el segon cas, si neixes en un país de dret de “ius soli”, obtens la automàticament la nacionalitat del país on neixes. Aquesta és la situació de la majoria de països llatinoamericans.

Llavors, en aquesta finestra podem filtrar la nostre cerca segons diferents criteris:

  1. Pel país d’origen
  2. Per la zona del país d’origen
  3. Per que el seu país d’origen pertanyi a la unió europea.

110

Fig 9. Origen

  • Per últim la nacionalitat, que té els mateixos criteris de filtratge que en l’apartat anterior.

111

Fig 10 . Nacionalitat

Per altra banda, a la pestanya de ‘Configuració de la sortida’ hi trobem diferents opcions per a la visualització dels resultats obtinguts.

112

Fig 11. Configuració de la sortida

Seguidament s’explicaran detalladament de què consta cada element:

  1. En primer lloc escollim la opció amb la qual volem que es faci el càlcul. Podem escollir entre tres opcions:
    • Habitants absoluts: retorna el número absolut dels habitants afectats pel filtre que hem escollit.
    • Habitants relatius: retorna el percentatge d’habitants afectats pel filtre entre el número total de persones que viuen en l’entitat que hem escollit per fer la cerca.
    • Densitat: retorna la densitat de població que està afectada pel filtre en Habitants/km2.
  1. En segon lloc escollim entre dues opcions pel color de la capa de sortida: un color únic per a tota la capa on en podem en podem regular la transparència, o bé un degradat de colors per indicar el major o menor nombre de persones afectades, on podem escollir-ne el número de intervals i el mode del temàtic que vol dir la forma en que es defineix cada rang, igual nombre de incidències , igual amplada de l’interval etc.
  1. En tercer i últim lloc tenim la possibilitat d’afegir etiquetes i modificar-ne algunes de les seves propietats com ara la mida i el color de la lletra i també la visualització en escala. Els valors de l’escala de visualització tenen un valor per defecte per a cada tipus d’entitat, però es poden modificar sense cap mena de problema.

Una vegada aplicats els filtres a la cerca per qualsevol dels criteris explicats anteriorment i configurats els paràmetres de sortida, només cal pitjar el botó “INICI”.

 

Manual d’ús del mòdul ‘Zones d’influència adaptatives’

Manual d’ús del mòdul ‘Zones d’influència adaptatives’

Aquest document explica el funcionament del plugin de ‘Zones d’influència adaptatives’ per a QGIS.  Per a poder utilitzar-lo, el primer que s’ha de fer és executar el programa QGIS i un cop inicialitzat aquest, cal pitjar la icona següent1

o anar a Complements -> CCU -> Zones d’influència adaptatives i s’obrirà una finestra com la que podem veure a continuació a la imatge.

2

Aquest mòdul el que fa és ajustar la zona d’influència de cada entitat proveïdora d’un servei a la població a la capacitat de cada centre (que s’ha de fixar en la BD prèviament), tenint en compte la densitat de la problació ‘target’ del seu entorn. Aquesta zona d’influència pot ser circular o seguint el Graf de Trams de Carrer.

A continuació es detallaran els diferents components del plugin i quina és la seva funció:

  1. A la part superior, hi ha un barra on s’hi indica l’estat de la connexió i una pestanya desplegable amb les connexions disponibles (ja configurades prèviament) per a realitzar les operacions. Allà n’escollim una.3
  2. En aquesta part escollirem la capa de punts a partir de la qual volem fer la zona d’influència i el color que tindrà.4
  3. Just a sota trobarem tres botons que ens permetran escollir la capa sobre la que volem treballar: Illes, parcel·les o portals.5
  4. En aquesta secció cal introduir un número de iteracions que volem que es realitzin.6
    Hem de tenir present que el programa fa el recalcul del següent radi (o distància) a partir del nombre de persones trobades prèviament dins de la zona i això ho pot fer una vegada (cas de una iteració) o unes quantes, poguent anar refinant l’ajust, però amb augment del temps de càlcul.
  1. En l’apartat de cobertura caldrà dir el percentatge de població sobre el qual volem fer l’estudi. També marcarem el checkBox en el cas que vulguem que es mostri la població no afectada per la zona d’influència. Una vegada realitzada la operació, ens apareixerà el nombre d’habitants no coberts en el requadre blanc, a la part inferior.7
  2. Aquí cal introduir el radi inicial a partir del qual treballarem amb les entitats puntuals. Es una radi inicial mitjà a partir del qual i segons la capacitat de cada centre s’assigna el radi inicial particular de cada un.8
  3. En aquest apartat es pot escollir zones d’influència de graf si se selecciona l’opció ‘fer servir trams’. En cas contrari, les zones d’influència són circulars. En cas de fer servir trams, podem fer que es vegi el dibuix del graf marcan el checkBox corresponent. També es pot modificar el radi de la zona d’influència canviant el valor en el textBox.9
  4. En el cas que la opció de ‘fer servir trams’ estigui habilitada, cal escollir un graf sobre la qual treballar, mitjançant la pestanya desplegable. També podem escollir el color de l’àrea d’influència i modificar el traç amb la pestanya desplegable inferior.10
  5. En últim lloc, a la part inferior de la finestra podem trobar la versió de la plugin amb la que estem treballant i dos botons: ‘INICI’ per començar el processament de les dades i ‘SORTIR’ per tancar el plugin.11